Què faríeu en aquestes situacions de mal comportament?

[jaruma]

A banda de la teoria més general de com lidiar amb les rabietes, etc. se m'ha acudit obrir un tema per demanar consell davant d'un mal comportament en concret. Posem alguna cosa que els nostres fills facin sovint, i preguntem què farien les altres mames.

En tot cas jo vaig a preguntar sobre unes quantes coses, i qui vulgui resoldre més dubtes, ja sap.

- No respon. Té 25 mesos, és un xerraire, s'explica de meravella, però si li preguntes "vols un iogurt?" es fa el sord. Li pots preguntar mil cops, no li dóna la gana de respondre. Al final dic "val, com que no em fas cas, deu voler dir que no" i es queda tan ample. Si no era el cas, al cap d'uns minuts em ve a buscar i em diu "mama, iogurt sí".
Què faríeu? Em fa ràbia que m'ignori, li explico que s'ha de respondre, que només cal que digui sí o no, però gairebé mai em fa cas. I no sé si ho hauria d'ignorar, perquè penso que ja es va fent gran, i certes normes d'educació les hauria de respectar. Però potser encara no. No sé. Què faríeu?

- No vol rentar-se les dents. La pasta li fa fàstic, i sense pasta no es deixa fregar. Ell mossega el raspall, i a la que pot se'n va corrents amb el raspall a la boca, i el tira per algun racó, o a la banyera... Jo li explico, li dic que les dents es renten al lavabo, no fora, fins i tot li vaig portar una cadireta. Si li tanco la porta perquè no fugi s'enfada i no es renta, ni ho intenta. Què faríeu?

- A l'hora de dinar i sopar coincideix que sempre té massa son. Llavors fa marranades. Fica les mans a la sopa, llença trossos de carn als gots d'aigua, tira l'aigua a terra... Si no té son sap menjar molt bé, però gairebé sempre té son.
Vull provar d'avançar els horaris, però en tot cas... quan estan així què feu? Jo sé que és son, però no li puc permetre fer tot allò. Si li enretirem el plat o el renyem, plora com un boig i ja ni intenta menjar més. Si ignorem el mal comportament, potser menja més, però la cosa va in crescendo fins que ja no pots ignorar-ho. Què faríeu?

- el recollir. Jo sóc mooolt desordenada, i molts cops oblido posar les coses al seu lloc. Sóc un mal exemple. Però vull que sàpiga que les joguines s'han de recollir. Li ho explico, l'animo, començo jo. Si li dic que m'ajudi molts cops ho fa, però no sempre. I si dic "vinga, recollim això, que ja no hi jugaràs avui" es fa el sord. O fins i tot, si jo ho recullo, pot ser que vingui darrera per tornar-ho a escampar. Si m'enfado se'n riu! Si li dic que no podrà tenir tal cosa fins que reculli, o passa del tema, o rabieta habemus. Què faríeu?

- I la darrera. Això crec que no és mal comportament. Simplement no vol fer pipi a l'orinal, perquè encara no el motiva, així que porta bolquer, tot i que físicament fa mesos que està preparat. Jo no li insisteixo. El problema és que de vegades es treu el bolquer i es pixa a terra! Un dia se'l va treure sense que el veiés, va pixar-se al menjador, i després va venir a buscar-me a la cuina, se'm va posar davant i va seguir pixant, perquè el veiés! Controla quan fa pipi, se'l sap aguantar, etc. Però a l'orinal ni en broma. Què faríeu?

Buf! Com m'he enrotllat! En realitat és molt bon nen, però té coses que no sé com "portar".

Qualsevol consell serà benvingut! I si voleu posar dubtes vostres, ja sabeu!

[PetitPrincep79]

Aniré comentant en el teu propi post

- No respon. Té 25 mesos, és un xerraire, s'explica de meravella, però si li preguntes "vols un iogurt?" es fa el sord. Li pots preguntar mil cops, no li dóna la gana de respondre. Al final dic "val, com que no em fas cas, deu voler dir que no" i es queda tan ample. Si no era el cas, al cap d'uns minuts em ve a buscar i em diu "mama, iogurt sí".
Què faríeu? Em fa ràbia que m'ignori, li explico que s'ha de respondre, que només cal que digui sí o no, però gairebé mai em fa cas. I no sé si ho hauria d'ignorar, perquè penso que ja es va fent gran, i certes normes d'educació les hauria de respectar. Però potser encara no. No sé. Què faríeu?

En aquest cas jo sempre, sempre li explico que vull que em contesti. Li dic quan vulguis me'l demanes. És a dir, moltes vegades ja no ofereixo, si vol alguna cosa incito a que sigui ella qui m'ho demani.

- No vol rentar-se les dents. La pasta li fa fàstic, i sense pasta no es deixa fregar. Ell mossega el raspall, i a la que pot se'n va corrents amb el raspall a la boca, i el tira per algun racó, o a la banyera... Jo li explico, li dic que les dents es renten al lavabo, no fora, fins i tot li vaig portar una cadireta. Si li tanco la porta perquè no fugi s'enfada i no es renta, ni ho intenta. Què faríeu?

Depen de la importància que tingui per a tu. Per a mi, les dents són super importants. Hem actat que durant el dia se les renta (o es menja la pasta) ella, i a la nit abans de dormir el papa o jo. I no hi ha concessions. Alguna vegada surt del lavabo i la renyo, que les dents es fa al lavabo. Ja dic que per a mi és primordial el tema dents.

- A l'hora de dinar i sopar coincideix que sempre té massa son. Llavors fa marranades. Fica les mans a la sopa, llença trossos de carn als gots d'aigua, tira l'aigua a terra... Si no té son sap menjar molt bé, però gairebé sempre té son.
Vull provar d'avançar els horaris, però en tot cas... quan estan així què feu? Jo sé que és son, però no li puc permetre fer tot allò. Si li enretirem el plat o el renyem, plora com un boig i ja ni intenta menjar més. Si ignorem el mal comportament, potser menja més, però la cosa va in crescendo fins que ja no pots ignorar-ho. Què faríeu?

Si te son posar-lo a dormir. Davant la son no lluito perque és perdre. O avances horaris o que no mengi. Dir-li si té son, i si diu si, doncs a dormir. Segur que igualment, tampoc menja el que menjaria... Mentres que les dents per mi súper important, si en un moment donat no té gana jo no m'hi escarrasso... Ja menjarà més tard.

- el recollir. Jo sóc mooolt desordenada, i molts cops oblido posar les coses al seu lloc. Sóc un mal exemple. Però vull que sàpiga que les joguines s'han de recollir. Li ho explico, l'animo, començo jo. Si li dic que m'ajudi molts cops ho fa, però no sempre. I si dic "vinga, recollim això, que ja no hi jugaràs avui" es fa el sord. O fins i tot, si jo ho recullo, pot ser que vingui darrera per tornar-ho a escampar. Si m'enfado se'n riu! Si li dic que no podrà tenir tal cosa fins que reculli, o passa del tema, o rabieta habemus. Què faríeu?

Jo en canvi sempre tot ha d'estar endreçat i ella em copia (més i tot). Mai li he dit de recollir, simplement jo ho feia i li preguntava si em volia ajudar. També és cert que no canviem d'activitat fins que no està tot recollit. Aquí crec que l'exemple és auper inportant... Per cert, mai li he dit "molt bé" per recollir, sempre li he donat les gràcies, persi et pot servir.

- I la darrera. Això crec que no és mal comportament. Simplement no vol fer pipi a l'orinal, perquè encara no el motiva, així que porta bolquer, tot i que físicament fa mesos que està preparat. Jo no li insisteixo. El problema és que de vegades es treu el bolquer i es pixa a terra! Un dia se'l va treure sense que el veiés, va pixar-se al menjador, i després va venir a buscar-me a la cuina, se'm va posar davant i va seguir pixant, perquè el veiés! Controla quan fa pipi, se'l sap aguantar, etc. Però a l'orinal ni en broma. Què faríeu?

Esperar. No hi ha una altra. L'any passat, la meva amb 23 mesos es va cagar al menjador i després em va venir a dir que havia estat el gos!!! Amb 30 mesos, d'un dia per l'altre simplement va deixar els bolquers. El que si pots fer, és que netegi ell (un pipi és fàcil amb la fregona). I potser l'orinal no el convenç i si podria ser al vàter (l'orinal que teniem a casa no li anava del tot bé per exemple)

Espero haver-te pogut ajudar, la veritat és que a cada moment fan una o altra!

[charito]

Jo crec que descrius comportaments normals en qualsevol nen i d'altres que no son acceptables, i has de distingir les dues coses.

Tema iogurt o qualsevol cosa que no escolta i despres reclama. Si li he dit varios cops i no contesta, quan ve despres a demanar-ho li dic que s'ha passat el temps, que ho sento molt. No hi ha iogurt perque ja li he preguntat i no ha contestat i cada cosa te el seu moment. Aixo es normal i ho fan tots els nens i han d'aprendre que la mama no es la xaxa.

Si no vol rentar-se les dents, que encara es molts dies, no hi ha conte. O sigui una consequencia de la seva actitud, l'avisare 4 o 5 cops i despres consequencia. I si hi ha rabieta me la menjo, pero el seguent dia li recordo, saps que ahir no va haver conte pq no volies rentar-te les dents? I tant que s'enrecorden......

Si te son a l'hora dels apats... adelantar els horaris! No es problema del nen ni un mal comportament es que esta passat de voltes i no li pots demanar segons que.

Recollir es el drama etern.... jo tbe soc molt desendreçada i no solc recollir el mateix dia pq em lio i ja no ho faig. Si algun dia demano recollir pq esta tot escampat soc ferma i els obligo, nomes et dic que al meu fill li vaig llençar un domino a la brossa. No el volia recollir, el vaig avisar que si no m'ajudava es que no el volia i el llençaria. Tot i que el vaig recollir jo amb una mica de la seva ajuda, acte seguit el va llençar a terra. El domino va anar a la brossa ipso facto... li vaig dir com veig que no vols el domino.... i si, va plorar, patalejar, drama total pero al container que va anar amb tota la meva pena pq era molt xulo. I t'asseguro que quan li recordo el domino es posa les piles que no vegis...

Lo del pipi ho veig mes complexe pero si ha sigut un dia puntual intentaria no donar importancia, potser va ser un experiment. Si es repeteix li treuria el bolquer i li ensenyaria que el pipi i la caca es fan al wc...

Tot plegat posar-se ferm un o dos cops t'estalvia molts maldecaps....

[Paparra]

Totalment d'acord amb la Charito, això que descrius no és mal comportament sinó un comportament d'allò més normal per l'edat que té. Així que el meu consell és que et relaxis, prenguis paciència i li dediquis toooooot el teu amor en tot moment. Repetir les coses 30 mil milions de vegades, amb carinyo.
Orinal és un tema a part pq directament no té res a veure amb el comportament, sinó amb la maduració del control d'esfínters, Aquí sí que les presses poden ser contrapruduents, no tinguis pressa, en serio. La meva es fotia l'orinal x barret fins que un dia hi va pixar i pensaria "ala, com mola aixo, no em mullo els peus!" i des de llavors, ho fa allí. Jo sempre dic que no li he tret pas el bolquer, sinó que ella l'ha anat deixant com ha volgut i s'ha sentit preparada. Si hagues sigut x mi, la porto en bolquers fins els 18 anys, em feia una mandra... jajajaja
"La obediència no és cap virtut"

[marta_mum]

Hola noies,

sincerament, no m'ho he llegit tot que era molt llarg
però jo he alucinat una mica perquè dius que et teu nen té 25 mesos, i potser li demanes coses de nen més gran.
El meu té més de tres anys ara, i encara va amb bolquer, perque simplement encara no està preparat,.
I si a mi no em contestés, doncs li faria, una brometa, o un petó, o faria veure que me'l prenc jo el yogurt, mai de la vida li diria que li ha passat l'hora... el meu, per exemple mai es despedeix, és una qüestió madurativa, no que faci expressament, penso jo.
i per les dens, que per nosaltres és difícil també, doncs li fem bromes dient-li que hi té una patata o un gelat o un yogurt...lo que una estona avans hagi menjat. I de moment sense pasta, perque no la vol ni en pintura.

Però la idea és que mai en faig una lluita, a veure qui pot més, intentant doblegar-li la voluntat, el respecto com si fós una persona gran, i li explico perquè ha de fer una cosa o una altra i jo l'ajudo a fer-ho. I si em demana alguna cosa i no pot ser doncs li dic que no i el perquè com faries amb un adult.

[jaruma]

Crec que no vaig escollir gaire bé el títol del post, perquè ara veig que realment no és mal comportament, és que encara és petit. Aquest és el meu dubte, sobretot quan m'estresso, si li estic passant massa coses o si encara és petit.

Gràcies per tots els consells!

[shyla]

Estic d'acord amb les noies pero discrepo amb la charito en el tema conseqüència. La conseqüència de no rentar-se les dents es que li surtin caries, jo li explico que venen uns bitxitos molt petits que es mengen trossets del.que ha menjat i de pas una mica de les dents. El que tu fas, deixar-lo sense conte es un castig per no rentar-se les dents, i no una conseqüencia.

[charito]

Rellegint es cert q tot el que he explicat es fruit de tot el que em viscut fins ara que el meu te 6 anys, hi ha coses q he dit que no hagues fet pas amb dos anyets pero potser serveixen pel futur.

No vull entrar en discussions, he exposat la meva manera de fer. Tema dents t'asseguro que li he explicat mil cops tema caries i porta tres empastes i el dentista tbe li explica i tot i aixi per ell es una consequencia molt remota i difusa. Com que no tinc ganes de que hagi de tenir que patir mes empastes li aplico una cosequencia immediata que si enten i em funciona... al final cadascu busca el seu cami. I pot semblar quan expliquem les coses que es molt brusc aixi et quedes sense conte a bote pronto... i no es aixi parlo explico convenço argumento.... fins que veig que no funciona i acabo buscant altres maneres. Com que la Jaruma demanava propostes, aquestes son les meves pero no m'haig de defensar de res, son les que em funcionen a mi i al meu fill de 6 anys

[shyla]

No pretenia ser un atac, pertant tampoc crec que t'hagis de defensar de res, simplement matitzava el que per MI es un castig o una conseqüencia, que son coses diferents. El meu fill de 4 anys tambe l'he de perseguir cada cop per que se les renti, sempre te millors coses a fer. A vegades soc mes disciplinada i d'altres menys, depen com vagi el día, i acabem tots a crits, no es que a casa meca siguin tt flora i violes!

[DarthVero]

Molt d'acord amb la Charito. A cada família cadascú posa les seves normes. Per a mí hi ha coses que no son acceptables. Crec que això de no contestar ho fan tots, la meva ho feia i ara ja no ho fa perquè també li dic que ja ha passat l'hora. Si li dic si vol el iogurt i em diu no i després em diu que si, cap problema l'hi dono. Quan no contesta és quan no l'hi dono. Respectar els nens és molt important, però crec que és igual d'important que aprenguin a respectar els altres (la mama, per exemple).
Respecte a allò dels pipis està ben clar que ho sap controlar, perquè s'ho aguanta i ho fa fora. Jo tinc una amiga que això ho va solucionar fent-li rentar. És a dir, si se t'ha escapat no passa res, faltaría mes; però si m'ho fas a propòsit i a la meva cara, doncs llavors ho rentes tú, la mama no és cap xaxa....
Aquesta és la meva opinió, no sé si et serveix.

[edae]

Charito, el teu fill que ja té 6 anys, busca al youtube els videos de "la vida es así" n'hi ha un de les càries. Jo així vaig aconseguir que en Pau entengués les vacunes!

[charito]

Gracies Edae! Ho buscare!!!

De totes maneres li vaig posar una pagina que explicava els cucs intestinals perque es renti les mans i passa olimpicament no se si tinc un rebel o que....

[Cayena]

Hola
El meu nen acaba de fer 3 anys i fa moltes de les coses que descrius. Crec que forma part del seu procés de creixement...
-Tema "no escoltar". el meu ho fa molt. Quan està molt engrescat jugant o mirant contes o el que sigui es concentra a tope i passa del que li dius, però sobretot ho fa quan no l'interessa el que li dius, per exemple, si està jugant i toca banyar-se o sopar o sortir al carrer, per exemple.
A mi el que em funciona (quasi sempre), quan es fa el sord, és posar-me a la seva alçada i demanar-li que em miri als ulls, si està fent alguna cosa li demano que deixi de fer-la i llavors li torno a dir el que li vulgui dir. Llavors en parlem i pactem (algunes vegades torna a la seva bola jejeje).
-Tema dents, a casa una de les normes inquebrantables és rentar-se dents al matí i abans d'anar a dormir. Ens ha costat molt que ho accepti perquè no li agradava, però ara, en general, ho té força assumit i no hi posa resistència. Jo li explico que hi ha uns cuquets negres molt petits que van a les dents que estan brutes i per això cal rentar-les, a més, tenim dos raspalls, un és el seu, l'altre el dels ninos, normalment mentre jo raspallo al nen ell raspalla les dents dels seus dinosaures . Abans cantavem una cançò inventada per mi, li preguntava "quin animal es renta les dents?" i ell deia "el dinosaure" o "el taurò" o "el cocodril" i llavors jo començava a inventar-me una cançò sobre el bitxo en qüestió rentant-se les dents i així anavem fent. Ara ja ho té força assumit i tots aquests "paripés" no fan falta, però el que fem és jo li rento primer i després ell "les repassa" per si jo ho he fet malament . I si un dia està cansat o amb rabieta o el que sigui i no vol rentar-se les, sempre li dic el mateix, que si triguem molt en netejar les dents tindrem menys temps per mirar contes i no podrem mirar tots els que vol, i normalment funciona (per a ell mirar contes abans d'anar a dormir és sagrat jejeje).
-El meu ara hi ha molts dies que no vol fer migdiada, llavors a la tarda/vespre està moooolt cansat. Com tots els nens, el meu quan està cansat és quan té més rabietes i són més difícils de gestionar: ja comencem que no vol banyar-se, o no vol posar-se pijama o no vol sopar o no li agrada res del que li ofereixes i tot es converteix en una font de conflicte. Nosaltres en aquests casos avancem el sopar (ahir per exemple, sopavem a les 19:30) alguns dies ni sopa, està tan cansat que em demana teta i se m'adorm, d'altres menja poquet perquè li pot més la son que la gana doncs res, a dormir i demà serà un altre dia. He de dir que el meu nen es de poc menjar, així que he après a no agobiar-me quan menja poc o no menja, abans ho portava molt malament però amb el temps una se curte.... Un truquillo que ens funciona molt bé: quan està rebel i no vol dinar/sopar i baixa de la cadira per posar-se a jugar o si està fent marranades i li dic que a taula no es fa, que les faci fora de la taula i es baixa de la cadira, doncs mentre ell està fent el boig per la cuina o jugant son pare i jo anem dient "mmm que bo l'arros (o el peix o el que sigui)" i anem xerrant de coses entre nosaltres que sabem que l'interessen (ara el tema estrella són les vacances). Si vol participar en la conversa li diem que com no està a taula no podem parlar bé amb ell o si vol tastar algo li diem que com no està a taula no ho pot tastar... i poc a poc es va apropant fins que torna a seure.
-Tema recollir, uf! això va a dies... en teoria, fins que no recull una joguina no treiem una altra, si no vol recollir li dic que així tindrà menys temps per jugar amb l'altre joguina/sortir al parc/dibuixar/plastelina o el que vulgui fer. De vegades fuinciona, de vegades no. Si em poso jo a recollir li demano que m'ajudi; alguna vegada fem competicions a veure qui recull més peces de lego o més cotxes... anem fent... Com sempre, si el peque està de bones perfecte, si està cansat/ha tingut rabieta o el que sigui, és més complicat...
-Tema pipi, paciencia, ja ho farà al wc o l'orinal, jo no el forçaria ni li donaria importància....

Aquests són els nostres truquillos, que no sempre funcionen eh? però en general ens serveixen per anar reconduint les situacions.... Per la meva experiència, és més fàcil portar-los al teu terreny per les bones, negociant i tenint "ma esquerra" que per imposició i bronques. També penso que si el nen està cansat tot és més difícil, i que també hi ha dies que les cansades som nosaltres i llavors també tot és més difícil de gestionar.

I ara ve el meu dubte, aviam si em doneu consells...
Jo el que no porto bé és que se m'escapi pel carrer. Fins ara no ho feia, però ara fa uns dies que surt correns, es va girant i rient mentre s'allunya a tota pastilla. Em posa dels nervis, sobretot quan ho fa en un lloc amb molta gent o amb cotxes circulant o al super. També ho fa quan no vol anar per on jo vull, de vegades si no em representa problema cambiem de direcció, però si anem cap a casa i ell vol anar en direcció contraria, ale, surt pitando cap on ell vol...
Què feu en aquesta situació? He provat a raonar amb ell, i si, al moment ho enten però de seguida hi torna... Algun truquillo que funcioni? és un tema que m'agobia bastant...

[jaruma]

Ostres Cayena, això a mi també em posaria molt nerviosa. De moment el meu vol anar sol, sense donar la mà, i segons quin carrer, si no el puc convèncer, l'agafo per la samarreta. Algun cop se m'ha intentat escapar, però encara és petit i "s'atrapa fàcil", i encara el puc posar al cotxet, a males.

El que faig per treure-li les ganes d'escapar-se és proposar-li que vagi sol davant quan jo dic. Per exemple, si anem amb més gent i se'ns avancen, li dic "vols anar tu solet fins on són ells?", o si és un carrer tranquil o molt ample, el deixo anar sol davant. Sembla que després, quan cal agafar la mà, li costa menys. Però clar, és més petit. Espero qie algú et pugui ajudar amb això (i jo m'apuntaré la resposta per més endavant!).

[Marta_1986]

M'ha semblat molt interessant aquest post.
Naltros tenim un nen de dos anys i 10mesos i estem en plen crisis.... sempre ha estat un nen rebeldillo, mogudet....però ara ja estem a l'exprem de que quan es porta malament ( per exemple ha tirat totes les coses per terra, o puja pels llocs...) doncs ens pega, o s'en riu de naltros si li diem que no ha de fer allò. ...surt corrent, no ens escolta, riu i ens pega i crida....

A la llar la mestra ens diu que és molt afectuós amb tothom, comparteix, ajuda..i jo ho veig, fa cas del que li diuen, sempre va content, fa petons a tothom, comparteix.... però a casa és diferent.....si que és carinyos però de sobte es gira i pam.....


Estem una mica rallats,...el que ens ralla no és que fagi malifetes, és el fet queno sabem con controlarlo, com fer que ens escolti i frenar la situació. ....pq a la que l'esbronquem es posa pitjor....

Provaré de fer cosetes que heu anat dient, a veure si millora

[jaruma]

És difícil, estan en una edat una mica desesperant!

Suposo que ja ho feu, però jo el que intento amb el meu és reforçar-li molt el bon comportament, i evitar donar molta importància al dolent. És a dir, si fa alguna cosa malament està clar que hi ha conseqüències, però un cop complertes, passem pàgina, tornem a fixar-nos en tot el que fa bé. Quan més t'enfades pitjor, el meu també se'ns enriu a la cara O fa cares per fer riure mentre el renyem. Per això jo intento no renyar-lo. Li dic: "això no ho has de fer, si tornes a fer-ho aquestes joguines se n'aniran una estona/no veuràs el vídeo que volies veure, etc". En quant ho fa, cumpleixo el que he dit, i normalment ho assumeix bé, perquè l'he avisat. Però també pot ser que es posi a plorar com un boig, es tiri a terra, etc. Llavors l'abraço, l'intento calmar, però no vaig enrera en el que havia dit.

No sé, és difícil, de vegades em sento en una guerra constant, però llavors el millor és sortir a passejar, o deixar-lo una estona amb el papa, i que li canviï el xip (i a mi també!).

Ànims!

[jaruma]

Reprenc aquest fil perquè el meu fill està una mica impossible últimament. Li queda un mes i mig per fer 3 anys, suposo que està en plena crisi threenager, però vaja

Bàsicament, pica molt. Al parc no, però a nosaltres i a l'àvia, ens pica amb les mans i els peus. Potser està tan tranquil, i de cop i volta et deixa anar un cop, i ho acompanya amb el so "clanc!" que fa amb la boca. I si està enfadat ja tira a fer mal de veritat: esgarrapar, estirar dits, etc. Si ens enfadem encara ho fa més, no reacciona. Si li treiem alguna joguina com a conseqüència tampoc. Si de bon rotllo li diem "no es pica, es fan abraçades" o "no m'agrada gens que facis això", tampoc hi ha cap canvi d'actitud. Què m'aconselleu?

- una altra cosa és que crida molt. A casa no l'avisem tant, però a l'escala, o al carrer, etc. li diem que no es crida, i encara crida més. I sobretot el que em.preocupa és que demana les coses cridant i de molt mala manera. Jo li dic que fins que no m'ho demani bé no li faré cas, i li dic com s'ha de demanar, però no canvia l'actitud, segueix cridant i s'acaba enfadant encara més. A casa encara, però a casa l'àvia els parla fatal perquè li fan cas igual, i em sap molt de greu, no sé com canviar això.

Tampoc és sempre així, en general.és un nen molt afectuós, que parla molt i acostuma a fer-se entendre molt bé, per les bones. Però quan es gira... buf, i cada cop.és més habitual. Em preocupa que s'acostumi a funcionar així, picant i parlant a crits.

Jo potser sóc massa tova, perquè no acostumo a enfadar-m'hi mai, tot li ho vull explicar raonant, etc. i potser ell té un caràcter que requereix que em posi més ferma. Però per altra banda el pare és més de renyar, o de prendre-li coses com a càstig, i jo veig que quan està amb mi es porta millor. Peeerò segons em diu el pare, quan estan els dos sols es porta molt bé, i en quant arribo jo es gira.

No sé, cap consell? Ah! I això no és mal comportament, però sabeu com aconseguir que deixi de ficar-se els dits al nas? No hi ha manera que pari! I quan li demano que pari em diu "tinc mocs!!" i segueix burxant