Manca d'afecte entre germans?

[charito]

Hola a tot@s, estic una mica angoixada, una de les meves grans pors per histories meves familiars i que em feia dubtar de tenir un altre fill es que entre ells no s'estimin... i tinc por que s'hagi complert.

Al cas, tinc un nen de 5 anys i una nena de 20 mesos. Ell no li ha fet mai gaire cas pero pensava que al ser nadó era comprensible que no establis gaires vincles. Pero ara la nena ja camina, corre, juga, mig parla i ell segueix ignorant-la. No te cap gest d'afecte cap a ella. La nena si que el busca i l'adora pero ell l'emputja i l'aparta aixi que cada cop se li acosta menys. I jo no se que fer.... el meu marit diu que no intenti forçar res que es pitjor i se que te raó pero em fa mal al cor veure aquesta indiferencia. Si es barallessin i s'estimessin ho veuria el mes normal del mon pero no es aixo, es rebuig. Algun cop li dic, va fes-li un peto que no veus que t'estima molt? I clar ni cas tot i que ella l'espera amb delit.

Jo estic gairebe sempre sola amb ells, pero cada dia quan poso la nena a dormir estic mitja hora amb ell i busco una tarda un parell de cops al mes per fer coses sols. Amb mi esta molt carinyos i content, l'unic que li veiem es que es mossega moltissim les ungles i aixo es per ansietat.

Reconec que si es protector amb ella en el sentit que no se li acosti ningu o que no es faci mal, pero es una mica en plan possessio no li veig que ho faci amb afecte.

No se, algu em pot dir si aixo canviara? Si puc fer alguna cosa? Perque no se m'acut res mes.

[Ninus]

Bones! És una situació difícil i la veritat és que no et puc ajudar però se m'ha acudit preguntar-te algo.
Ell com és de caràcter? Demostra les emocions? Com es relaciona amb els altres nens? I amb els adults? Que no es trobi amb que no sap què li passa i no sapigui gestionar-ho...
Com gestiona les emocions?

[Magda Clota]

Hola. Sincerament crec que no existeix una solució de protocol per aquesta situació. De totes maneres a mi m'ha ajudat molt llegir un article que convida a replantejar-nos tota una colla de coses. Et passo l'enllaç per si et pot servir d'ajuda. Ànims i endavant!!
http://www.elblogalternativo.com/2015/01/11/la-conexion-emocional-con-nuetsros-hijos-es-de-vital-importancia/#

[charito]

Gracies maques, ell es un nen molt obert, extrovertit i xerraire, des de ben petit xerra molt i molt be. A la nit quan estem llegint el conte ens expliquem coses i no se, sempre he pensat que en aquest sentit anavem be. Potser si que igual es un tema que li costa exterioritzar, pero no ho se tampoc no estic convençuda.

Magda gracies per l'enllaç, es interesssant pero la majoria son coses que ja fem o que havia llegit abans.

[Mireia80]

Hola charito,
jo et diria el mateix que el teu marit, que intentis no forçar-lo perquè si ho veu com una obligació potser li agrada menys.
Està bé això que dius de fer coses tu i ell sols, però potser també estaria bé fer coses els tres junts, per exemple, jo el conte els hi explico als dos junts des de ben petits (els meus tenen 5 i 3, dormen a la mateixa habitació i van a dormir a la mateixa hora). La nena està estirada al seu llit, jo asseguda en un coixi a terra al costat del seu cap, i el nen entre les meves cames, així estem els tres junts. Amb 20 mesos segur que ja li agrada mirar contes, no? I si ell va a dormir més tard, doncs li expliques després un a ell sol, no sé, és una idea.
Més que res es tracta de fer coses els tres junts, a veure si a poc poc interactuen més, potser algun joc de muntar o algun puzzle, que ell la pugui ajudar,...

és complicat i entenc que estiguis angoixada, fa patir. Quan la nena sigui una miqueta més gran, que ell ja la vegi com una nena i no com un bebé, segurament es buscaran més per jugar.
Per cert que la meva filla de 5 també es mossegava molt les ungles l'any passat a principi de curs!! Després li va passar la dèria, suposo que era "l'ansietat " de tornar a l'escola.

Intenta no capficar-te gaire, ja sé que és fàcil de dir i difícil de fer, però ja veuràs que a poc a poc començaran a buscar-se més sense que ni ten adonis!!

[charito]

Gracies Mireia80, he pensat aquests dos dies en el que em comentes. El problema probablement es la diferencia de edat, es porten massa anys per jugar a les mateixes coses. Tema contes per exemple, al principi ho feia, a la nena li agrada mirarlos pero el meu gran ja l'aburrien i no volia aixi que hem passat als llibres, llegim un capitol cada dia de llibres per nens.

Dilluns vaig provar que juguessin junts pero no ho se gestionar, si fem un puzzle la nena llença les peces enlaire, si fem construccions igual li agrada llençarles, i clar l'altre s'emprenya moltissim i acaben enfadats. Tots dos volen que jo jugui amb ells, o sigui volen interactuar cadascun amb mi, sobretot el gran, i no amb sa germana, no li interessa gens, amb el que acaba sent una competicio de ara jo, no ara jo, no que em toca a mi..... l'unic que els agrada fer als dos es jugar al escondite o a correr pero clar acaba prenent mal la peque.

Ah, a sobre la nena ha apres la forma de que el nen li faci cas que es prendre-li una cosa que tingui a les mans i marxar corrents, clar l'altre la persegueix pero enfadat i acaba rebent i plorant....

Com a nota positiva, ahir els vaig posar tots dos al carro un a sobre l'altre i reien, i em va fer ilusio que ahir el gran em va dir, mama la Nora es molt simpàtica perque en tota la seva vida nomes m'ha mossegat un cop per fi un comentari "positiu".....

[Mireia80]

jajaja, que mono el teu nen!! Almenys ja li ha trobat alguna cosa bona!
Jo estic segura que a la que la nena creixi una miqueta més, que ja s'expressi bé i pugui jugar a coses sense tirar-les per l'aire o destrossar-les, segur que es busquen més.
Els meus es porten 2 anys i 3 mesos, i al principi la gran tampoc li feia massa cas, i a més el nen li agafava les princeses i les tirava per terra, si ella feia construccions ell anava agafant-li les peces i l'altra s'enfadava, etc.. No sé ben bé quan va ser que van començar a entrendre's i ara juguen molt junts, i parlen molt que fan molta gràcia, ja veuràs que és qüestió de temps, no desesperis, jo crec que és super normal que els passi això!

[atreya]

Ai Charito doncs els meus que es porten els mateixos mesos s'estimen massa......be la gran amb el nen no el deuxa respirar sempre està pendent de que fa i on està i l'intenta agafar a coll portar-lo amunt i avall i clar l'altre s'agibia. La frase que mes es sent a casa es no molestis al teu germà.....i a cops em diu mama es que es tan mono:). Pero magradaria que ella fes mes la seva....es complicat

[izascun79]

Hola charito.

Et vull explicar el meu cas, que si bé no és ben bé igual que el teu, sí que té força paral·lismes... t'explico.

Els meus fills es porten 22 mesos. El meu fill gran, quan va néixer el seu germà, va mostrar un clar rebuig cap a ell. No en volia saber res, deia que no el volia a casa. Amb els dies la cosa es va anar calmant, crec que als 5 dies ja "tolerava" la seva presència sense intentar fer-li mal. Poc a poc va passar una fase de curiositat, volia fer coses de nadó, ficar-se al moisès amb ell, li robava el xumet, es ficava al cuco,... però no fent cas al seu germà, realment, sinó cridant-nos l'atenció. Quan va passar aquesta fase vam passar una colla de mesos en que el gran simplement ignorava al seu germà petit. Era com si no hi fos, ni pel bo ni pel dolent. El peque anava al seu aire, pel terra, o al cotxet, o estava a sobre meu,... i el gran actuava com si no hi fos, passava per sobre seu (sense trepitjar-lo, això sí), s'asseia al meu costat o sobre la meva falda,... però ignorant del tot la presència del seu germà (en general). I així van anar passant els mesos fins que el petit va començar a caminar. Aleshores va venir una fase de gelosia, com era d'esperar. Jo en el fons també estava mosca pel fet que no li fes cas, però pensava que simplement no li cridava l'atenció un nadó que no feia res que li semblés interesant. Quan el petit va començar a caminar el gran es dedicava a donar-li empentes quan se'l creuava per casa. Ho feia amb mala baba, se'l trobava de front i sense ni mirar-se'l a la cara allargava el braç i el tirava de cul, i el petit no deia ni pio, pobret. Aleshores va començar una època complicadeta, no volia que el petit estigués a sobre meu, va començar a dormir fatal, es llevava per la nit pixat (cosa que no havia fet mai),... fins que amb les setmanes (en el moment se'm va fer etern, però diria que van ser dues setmanes o tres com a molt) tot va tornar a la normalitat... ignorància total i absoluta.

Amb els mesos em vaig proposar fomentar que interactuessin més (pensava que el meu problema era que no els havia posat en condicions per a que interactuessin, que jo no ho havia potenciat prou) i proposava jocs amb construccions o coses així (quan el petit amb 14-15 mesos ja podia fer més coses), però la cosa anava pitjor si intentava que juguessin i compartissin espai perquè el gran no trobava gens divertit que el petit li destrosses tot el que feia. Ho vaig deixar correr. I així van anar passant els mesos... ho havia donat per perdut, havia assumit que simplement tenien caràcters molt diferents i no s'avenien. No tots els germans s'estimen prou, vaig pensar... i mira, es tractava d'assumir-ho. El gran no és que tingués realment gelos, simplement l'ignorava.

De sobte, aquest nadal, quan el petit tenia uns 20 mesos, la cosa va canviar. El meu gran està a punt de fer els 4 anys i el petit a punt de fer els 2, i diria que això ha influït que estiguin en un punt on coincideixen molts interessos. Els agraden els mateixos dibuixos, jugar a les mateixes coses, els atreuen els mateixos contes a l'hora d'anar a dormir,... i a més a més el petit ja comença a parlar més. Fins ara el gran no li parlava al petit, tot era a base de grunys i empentes, i jo ja m'havia cansat d'explicar-li que tot i que el seu germà no parlés, l'entenia perfectament, però no hi havia manera. Ara ja li parla, li explica coses. Ahir vaig sentir per primer cop a la seva vida un "Gerard, vols que juguem amb el globus?" i et ben prometo que em vaig emocionar tant que gairebé em poso a plorar. També he de dir que pels volts de nadal el Pau em va demanar que li posés el bressol de son germà enganxat al seu llit, que volia que dormissin més junts, i un cop ho va veure em va demanar que li treguessim la barana, i ara dormen collitant, cadascú al seu llit, però junts. Això crec que també ha ajudat a que el Pau el vegi més com un igual, que ja el vegi nen gran, i no el bebè que el veia fins ara, però ben bé no sé si va ser abans una cosa o l'altra, perquè va ser ell mateix qui em va demanar posar els llits així.
A veure, que tampoc són flors i violes, de fet la majoria del temps estan barallant-se, pegant-se i discutint-se, però començo a veure'ls compartint estones de jocs tranquils, i això em dóna esperances.

Vaja, que ara començo a veure (després de 22 mesos) alguns moments que em fan pensar que potser només era qüestió de temps, que el Pau era molt petit quan va néixer són germà i d'alguna manera ell no ha sabut com interactuar amb son germà fins ara, i ara els veig amagats sota la taula del menjador o fent-se pessigolles i no et pots imaginar com em sento, perquè estava ben bé com tu et sents ara... són pocs moments, potser fugaços, però per mi valen una vida sencera.

En definitiva, després de tot el rotllo... el que et vinc a dir és que potser la diferència d'edat entre els teus fills faci que a hores d'ara encara sigui difícil que comparteixin jocs, i si bé és cert que molts cops els germans grans queden totalment encisats pels bebés que arriben a casa no sempre és així, com en el nostre cas, i cal paciència i esperar que trobin el seu moment i el seu espai... estic convençuda que els teus també ho aconseguiran, espera que la petita vagi creixent i comenci a fer coses més interessants i poc a poc tot es posarà a lloc.

Moltíssims ànims, no saps com t'entenc, de debó.

[charito]

Hola noies, doncs entro al cap de uns mesos per dir que a partir de Nadal la cosa ha fet un gir de 180 graus

Estic molt i molt contenta perque interactuen ja amb normalitat, es diuen coses, s'emprenyen, s'abracen... el que han de fer els germans vaja. Ell fins i tot li fa petons espontanis i abraçades, i ella el copia en tot.

Aixi que en efecte era questio de paciencia

[Alesta]

Què bé charito!!!!

Pensa que aquests moments d'acostament i separació dels germans s'aniran repetint al llarg dels anys. Jo ara ho veig amb la meva neboda i la meva filla. Fins abans de Nadal s'avenien moltíssim i -cosa estranya- no es barallaven per res, sempre es posaven d'acord i eren carn i ungla. Al Nadal ja van començar a haver-hi algunes desavinences i des de setmana santa que es barallen per tot i, tot i que s'estimen molt, volen jugar juntes però no s'avenen gens... es porten 3 anys i 3 mesos i la meva és una nena-nena i la neboda és una nena-pre adolescent, així que ara ve un temps de desavinença i després ja hi haurà retrobament.
Tranquila! que tot són fases!!!!!