M'encanta ser mare !!
M'encanta ser mare !!
Bona tarda boniques!
He decidit fer aquesta entrada perquè no tinc amigues amb qui compartir aquestes experiències ( a part de les mamis de Juny 2015 que són ja gairebé de la família ) , i penso que puc aportar una mica de llum a totes aquelles marones que estan embarassades i tenen "por" del postpart, a les que estan passant per un postpart i, fins i tot, a aquelles futures mares que ho seran d'aquí un temps!
Nosaltres, com algunes ja sabeu, vem passar un postpart molt difícil: la nena va tenir còlics amb una setmana, jo tenia un mal de pit horrorós que va acabar sent una mastitis subaguda que ningú va detectar i vem haver de començar amb LA amb tot el mal del meu cor, etc.
Un dia vaig anar, embarassada, a una classe de lactància que feien al barri i una noia (amb la que ara em porto molt bé) em va dir: "una cosa que no et diuen mai del postpart és que plores. I molt". Vaig pensar que no deuria ser per tant i sí, ho va ser.
Vem pensar que perquè ens tocava a nosaltres una nena tant ploranera, perquè em feia tant de mal el pit quan m'havia preparat tant, perquè plorava en fer-li els bibis, perquè, perquè i perquè... no veia la llum i vaig arribar a pensar que la meva nena era una "bebé de alta demanda" perquè només volia braços i res més. Ni bressol, ni cotxet, ni res.
Van anar passant les setmanes i tot va equilibrar-se. Ella dormia al cotxet, ja no demanava tants braços i ara, amb 4 mesos i mig, dorm sola a la seva habitació. Té el seu caràcter, però és perquè ella és ben especial
A dia d'avui em sento plena. Saber que vem passar per tot allò i que ara estem així em fa pensar que puc ajudar a moltes mares que veuen la seva situació "horrorosa" i "claustrofòbica" a que vegin que un dia, pam! tot ha passat.
Un dia veus que ja no vol dormir als braços i et fa il·lusió! Però quan passen dos mesos tens, fins i tot, nostàlgia.
Amb això m'agradaria dir-vos a totes que gaudiu molt del moment. Què no dormiu? Tot passa. Què teniu problemes amb LM? Donar el biberó no és una mala opció (i ho diu una que va plorar MOLT amb aquest tema). Què heu de fer collit? Feu-l'ho, no passa res. Què no vol cotxet? Doncs portegeu-la! És tant bonic i màgic.... Què no vol fer MAMIFIT i plora quan tots els altres nadons estan allà al terra tranquil·lets? Doncs aprofiteu per estar a casa i cantar, ballar o fer-li entendre que no cal estressar-se per si no vol fer algo, allà està la mama per estar amb ella...
Però ara, a dia d'avui la meva nena és el millor tresor que tinc a la vida. I sentir això per algú et fa ser millor persona!
Gràcies per llegir-me!
He decidit fer aquesta entrada perquè no tinc amigues amb qui compartir aquestes experiències ( a part de les mamis de Juny 2015 que són ja gairebé de la família ) , i penso que puc aportar una mica de llum a totes aquelles marones que estan embarassades i tenen "por" del postpart, a les que estan passant per un postpart i, fins i tot, a aquelles futures mares que ho seran d'aquí un temps!
Nosaltres, com algunes ja sabeu, vem passar un postpart molt difícil: la nena va tenir còlics amb una setmana, jo tenia un mal de pit horrorós que va acabar sent una mastitis subaguda que ningú va detectar i vem haver de començar amb LA amb tot el mal del meu cor, etc.
Un dia vaig anar, embarassada, a una classe de lactància que feien al barri i una noia (amb la que ara em porto molt bé) em va dir: "una cosa que no et diuen mai del postpart és que plores. I molt". Vaig pensar que no deuria ser per tant i sí, ho va ser.
Vem pensar que perquè ens tocava a nosaltres una nena tant ploranera, perquè em feia tant de mal el pit quan m'havia preparat tant, perquè plorava en fer-li els bibis, perquè, perquè i perquè... no veia la llum i vaig arribar a pensar que la meva nena era una "bebé de alta demanda" perquè només volia braços i res més. Ni bressol, ni cotxet, ni res.
Van anar passant les setmanes i tot va equilibrar-se. Ella dormia al cotxet, ja no demanava tants braços i ara, amb 4 mesos i mig, dorm sola a la seva habitació. Té el seu caràcter, però és perquè ella és ben especial
A dia d'avui em sento plena. Saber que vem passar per tot allò i que ara estem així em fa pensar que puc ajudar a moltes mares que veuen la seva situació "horrorosa" i "claustrofòbica" a que vegin que un dia, pam! tot ha passat.
Un dia veus que ja no vol dormir als braços i et fa il·lusió! Però quan passen dos mesos tens, fins i tot, nostàlgia.
Amb això m'agradaria dir-vos a totes que gaudiu molt del moment. Què no dormiu? Tot passa. Què teniu problemes amb LM? Donar el biberó no és una mala opció (i ho diu una que va plorar MOLT amb aquest tema). Què heu de fer collit? Feu-l'ho, no passa res. Què no vol cotxet? Doncs portegeu-la! És tant bonic i màgic.... Què no vol fer MAMIFIT i plora quan tots els altres nadons estan allà al terra tranquil·lets? Doncs aprofiteu per estar a casa i cantar, ballar o fer-li entendre que no cal estressar-se per si no vol fer algo, allà està la mama per estar amb ella...
Però ara, a dia d'avui la meva nena és el millor tresor que tinc a la vida. I sentir això per algú et fa ser millor persona!
Gràcies per llegir-me!
Re: M'encanta ser mare !!
M'encanta llegir-te!!!!
Com saps, tu has estat en aquest tema, la que m'ha fet baixar del núvol. Amb tu he viscut la tristesa del pospart i m'ha ensenyat moltíssimes coses. Que pots tenir sentiments contradictoris, sentiments de "la he pifiada" i que és totalment normal! Sentiments de "em ve massa gran, jo no sabia que això era així"... crec que és un procés que s'ha de passar per arribar al punt en el que estàs ara, enamorada de la teva filla i feliç a més no poder!
M'agrada molt veure que estàs tan i tan bé Ets un exemple de superació!
Espero que moltes mamis o futures mamis t'agafin com exemple i puguin sortir del maleït postpart, aquell postpart que mai t'expliquen!
Un petonet guapa
Com saps, tu has estat en aquest tema, la que m'ha fet baixar del núvol. Amb tu he viscut la tristesa del pospart i m'ha ensenyat moltíssimes coses. Que pots tenir sentiments contradictoris, sentiments de "la he pifiada" i que és totalment normal! Sentiments de "em ve massa gran, jo no sabia que això era així"... crec que és un procés que s'ha de passar per arribar al punt en el que estàs ara, enamorada de la teva filla i feliç a més no poder!
M'agrada molt veure que estàs tan i tan bé Ets un exemple de superació!
Espero que moltes mamis o futures mamis t'agafin com exemple i puguin sortir del maleït postpart, aquell postpart que mai t'expliquen!
Un petonet guapa
Re: M'encanta ser mare !!
Primer de tot...felicitats per sentir-te així de bé!! De fet totes ems hauríem de sentir i de tenir el recolzamemt de saber que ho estem fent bé, perquè qui millor que nosaltres per estimar i cuidar als nostres petits tant bé com sabem!!
És cert que tot passa, que de cop i volta un dia veus que ja no és tant dur, o que ho portes millor. La llàstima és que no totes ho podem dir als 4 mesos...ni a l'any...i fins i tot ni als 3 anys!! Així que sí, que tot va a millor (o som nosaltres que ho anem portant millor) però que qui llegeixi això i el seu petit tingui més de 5 mesos i encara no ho hagi viscut...que no desesperi!! Que hi ha qui dormen tota la nit als 3 o més anys, que volen braços fins i tot quan caminen, que els hi costa menjar, quedar-se a la bressol, a l'escola o amb els avis... Que cadasqú té el seu ritme i que tot està bé si li posem amor i paciència.
No volia ser "malagüera" però sóc una mare que he pensat TANT que ho feia fatal perquè tants d'altres deien que els seus petits ja feien tantes coses que el meu no...que necessitava dir que les coses poden trigar més del que pensem i/o voldríem
És cert que tot passa, que de cop i volta un dia veus que ja no és tant dur, o que ho portes millor. La llàstima és que no totes ho podem dir als 4 mesos...ni a l'any...i fins i tot ni als 3 anys!! Així que sí, que tot va a millor (o som nosaltres que ho anem portant millor) però que qui llegeixi això i el seu petit tingui més de 5 mesos i encara no ho hagi viscut...que no desesperi!! Que hi ha qui dormen tota la nit als 3 o més anys, que volen braços fins i tot quan caminen, que els hi costa menjar, quedar-se a la bressol, a l'escola o amb els avis... Que cadasqú té el seu ritme i que tot està bé si li posem amor i paciència.
No volia ser "malagüera" però sóc una mare que he pensat TANT que ho feia fatal perquè tants d'altres deien que els seus petits ja feien tantes coses que el meu no...que necessitava dir que les coses poden trigar més del que pensem i/o voldríem
Re: M'encanta ser mare !!
Hola,
ben dit. Estic segura que resultarà molt útil. Cada embaràs, part i bebé és un món. Paciència i anar passant etapes. Massa més no es pot fer.
Llastima que hagis tingut un camí difícil, i que no fos com esperaves, passa sovint que ho idealitzem o ens fem una idea i si no surt així, en sap greu. Costa fer-se a la idea del que vindrà. A mi ahores d'ara encara em costa pensar que hi ha bebés que dormin tant des del moment 0. El meu nanai, 8 mesos i demana molt pit, sobretot al principi de la nit i quan queda poc per despertar-se. És el que hi ha.
Ànims i forces a les que no va tot tan de cara com pensàveu. Ja veieu que les coses evolucionen i mireu com n'estâ ara.
ben dit. Estic segura que resultarà molt útil. Cada embaràs, part i bebé és un món. Paciència i anar passant etapes. Massa més no es pot fer.
Llastima que hagis tingut un camí difícil, i que no fos com esperaves, passa sovint que ho idealitzem o ens fem una idea i si no surt així, en sap greu. Costa fer-se a la idea del que vindrà. A mi ahores d'ara encara em costa pensar que hi ha bebés que dormin tant des del moment 0. El meu nanai, 8 mesos i demana molt pit, sobretot al principi de la nit i quan queda poc per despertar-se. És el que hi ha.
Ànims i forces a les que no va tot tan de cara com pensàveu. Ja veieu que les coses evolucionen i mireu com n'estâ ara.
Re: M'encanta ser mare !!
A mi també m'encanta!
Em va encantar (i encara m'encanta ) ser mare de la meva primera filla (malgrat que vaig plorar molt, com bé has dit),
em va encantar (i, també, encara m'encanta ) ser mare de la meva segona filla (malgrat que en portar-se tan poc amb la segona en tinc ben pocs records, de la seva etapa de bebè),
i m'encanta haver estat mare de la meva tercera filla tot just fa poc més d'un mes (malgrat tenir la sensació que no puc estar tot el que voldria per les germanes grans)...
Són els meus tresors... no hi ha res millor que mirar-me-les, una a una o totes tres juntes... contemplar-les i sentir-me la dona més afortunada del món... És màgic... és un miracle....
M'ha encantat el teu post!
Em va encantar (i encara m'encanta ) ser mare de la meva primera filla (malgrat que vaig plorar molt, com bé has dit),
em va encantar (i, també, encara m'encanta ) ser mare de la meva segona filla (malgrat que en portar-se tan poc amb la segona en tinc ben pocs records, de la seva etapa de bebè),
i m'encanta haver estat mare de la meva tercera filla tot just fa poc més d'un mes (malgrat tenir la sensació que no puc estar tot el que voldria per les germanes grans)...
Són els meus tresors... no hi ha res millor que mirar-me-les, una a una o totes tres juntes... contemplar-les i sentir-me la dona més afortunada del món... És màgic... és un miracle....
M'ha encantat el teu post!
Redescobrint-me a mi mateixa gràcies a les meves TRES filles!
Re: M'encanta ser mare !!
Moltes gràcies a totes!
Realment són etapes i tot passa (o triga en passar!) però veure la primera rialla de la teva filla o veure com et mira mentre s'està quedant adormida no té preu.
Realment són etapes i tot passa (o triga en passar!) però veure la primera rialla de la teva filla o veure com et mira mentre s'està quedant adormida no té preu.
Re: M'encanta ser mare !!
A mi també m'encanta, i també em va agafar per sorpresa el postpart, i les ploreres! Ara sempre ho dic quan tenc una coneguda o smiga embarassada, i crec que saber-ho ajuda a no sentir-se una malamare. Jo era feliç i no podia parar de plorar. El cansament, la novetat, la imatge idealitzada de la maternitat...i tot passa. Tenc dos tresors de 25 i 8 mesos i sóc feliç, faig ulleres i aquí em teniu, acabant de planxar i netejar el lavabo a les 11 de la nit perquè entre la feina i els nens no tenc temps de res. Així que sí, m'encanta ser mare!
Re: M'encanta ser mare !!
El postpart no sempre és com te l'imagines: vas cansada, mal dormida i això no ajuda.
El que m'ha anat molt bé és formar part d'un grup de mares amb qui compartir les angoixes i dubtes, així em sento més forta i segura i puc dir també que m'encanta ser mare.
El que m'ha anat molt bé és formar part d'un grup de mares amb qui compartir les angoixes i dubtes, així em sento més forta i segura i puc dir també que m'encanta ser mare.
- joanandreu
- Entrades: 2
- Membre des de: dl. nov. 02, 2015 5:22 pm
Re: M'encanta ser mare !!
Hola a totes!
El títol del tema és molt aclaridor, m'encanta ser mare! La mare del meu petit joan andreu que aviat farà 3 anyets.
El títol del tema és molt aclaridor, m'encanta ser mare! La mare del meu petit joan andreu que aviat farà 3 anyets.
Buscando en ortodoncia barcelona opiniones: Las opiniones más útiles para comparar.
Re: M'encanta ser mare !!
M'encanta aquest post! I, és clar, també m'encanta ser mare!!
Si ja amb tan poquet temps t'encanta ser mare, ja veuràs a mesura que es vagi fent més gran i que us aneu entenent millor, quan comenci a parlotejar i fer-se entendre, quan faci les primeres passes... llavors encara estaràs més encantada! La meva nena té gairebé 4 anys (els farà a finals de mes) i no para en tot el dia. Quan la deixo al cole la trobo a faltar, però quan em veu que la vaig a recollir i se'm llença als braços, (encara que porti 3 dies amb migranya o hagi passat una nit horrorosa dormint a estones, per exemple), tota la resta compensa. I, malgrat tot, m'encanta.
Una abraçada i a seguir gaudint de la maternitat!
Si ja amb tan poquet temps t'encanta ser mare, ja veuràs a mesura que es vagi fent més gran i que us aneu entenent millor, quan comenci a parlotejar i fer-se entendre, quan faci les primeres passes... llavors encara estaràs més encantada! La meva nena té gairebé 4 anys (els farà a finals de mes) i no para en tot el dia. Quan la deixo al cole la trobo a faltar, però quan em veu que la vaig a recollir i se'm llença als braços, (encara que porti 3 dies amb migranya o hagi passat una nit horrorosa dormint a estones, per exemple), tota la resta compensa. I, malgrat tot, m'encanta.
Una abraçada i a seguir gaudint de la maternitat!
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 5 visitants
Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |