Alguna mami que hagi superat l'ansietat?

[tacai]

hola noies,

jo sóc psicòloga, i hi ha moltes persones amb les que treballo que pateixen ansietat. Crec que és la malaltia del segle XXI, juntament amb depresió i estrès.

Els motius de patir-la són múltiples, hi havia una companya que deia que són PORS, molts cops si. Està bé treballar.ho sobretot a nivell corporal per poder esbrinar quina emoció hi ha al darrera, a vegades por, a vegades ràbia, tristesa, o emocions barrejades. Un cop es treballa i la persona hi posa nom, la cosa va disminuïnt i pots anticipar altres cops que et passar i ser conscient del que es tracta.

El tractament varia segons la persona, hi ha que els hi va bé homeopatia, flors de bach, etc, però també va bé poder trobar recursos propis per fer-hi front.

Bé, parlar en general és difícil perquè depèn de cada cas. Però us animo als que la patiu a donar un pas endavant i poder fer-hi front. ;)

[Laurasg]

Hola noies com porteu el tema? Jo ara estic més "nerviosa" del normal i tinc molta por de l'ansietat de nou... Els canvis em costen molt i tornar a treballar per exemple em genera ansietat. Aquest any tindré canvis a la feina i això em fa sentie insegura i ansiosa.
El problema es q quan estic així em repalntejo tots els aspectes de la meva vida i em fa por...

Quin rotllo us he fotut!

[jaruma]

Hola Laura!

jo vaig tenir agorafòbia, TOC, ansietat generalitzada, hipocondria, fòbia social... de tot! haha Ara només tinc ansietat generalitzada i una mica de social.

Els canvis també em costen molt. Fins i tot el canvi de diumenge a dilluns, em posa una mica nerviosa! Ara he de buscar una feina nova i ja pateixo...

També tinc sovint pensaments de coses dolentes que li poden passar al meu fill, i pateixo per tot.

Tot i això, he superat una època en la que l'ansietat em dominava del tot. Ara només vaig més tensa que la gent "normal", i penso en negatiu gairebé sempre, però comparat amb cm era abans, estic molt bé. A mi em va ajudar molt el ioga, les tècniques de respiració, i fer llargues passejades. Recomano molt les 3 coses.

Ànims!

[jaruma]

He oblidat dir que vaig prendre medicació durant uns anys. En el meu cas estava tan malament que crec que era realment necessària. Si no, jo també opino que és millor provar altres opcions, més que res perque de seguida es crea addicció (física i psicològica).
També vaig anar a dues psicòlogues, però quan ja estava molt millor, i devia tenir mala sort, perquè ni una ni altra em van ajudar gaire. Tot i això estic segura que si trobes un bon psicòleg, et pot ajudar molt.

En fi, ànims a totes!

[Laurasg]

Jo tb prenc medicació poca, però en prenc. Jo tinc por als reptes suposo. Estic treballant en una feina exigent ( o q jo m'exigeixo), amb el nen i fent un màster ( que he de fer per la feina...). A vegades em sento desvordada col.lapsada.
Fa molt temps q faig teràpia i he millorat molt, però encara em costa molt tolerar l'ansietat o el fet de no estar be del tot... Si una nit no pic dormir em poso molt nerviosa.. En fi...