CL juliol'15 - Madame Bovary (Gustave Flaubert)
Re: CL juliol'15 - Madame Bovary (Gustave Flaubert)
Jo he començat però veig que d'aqui res hem d'escriure ja!!
No us ho havia dit però em fa il.lusió començar en aquest club de lectura perquè últimament no llegia i el poc que llegia era lectura tipus juvenil (no m'apedregueu
) que passa ràpid i es necessita poca concentració. Ara em tornaré a engrescar 
No us ho havia dit però em fa il.lusió començar en aquest club de lectura perquè últimament no llegia i el poc que llegia era lectura tipus juvenil (no m'apedregueu
) que passa ràpid i es necessita poca concentració. Ara em tornaré a engrescar 
Re: CL juliol'15 - Madame Bovary (Gustave Flaubert)
Aii que demà ja hem de comentar!! Jo encara vaig més o menys per la meitat de la primera part, però aquesta tarda en principi no he de fer res, així que espero poder llegir una bona estona.
Jaja, Martina, a mi també em passa de tant en tant que tinc temporades poc lectores i només em ve de gust llegir llibres que no em facin pensar massa
Jaja, Martina, a mi també em passa de tant en tant que tinc temporades poc lectores i només em ve de gust llegir llibres que no em facin pensar massa
Re: CL juliol'15 - Madame Bovary (Gustave Flaubert)
Hola! LA nienna ens vol fitxar a algunes més però no sé jo si tindré temps, aquest llibre el recordo llarguet... que passa s m'apunto i no l'acabo? En faría illusió re-llegirlo, sobretot peruque no me'n recordo de res :D
Adéu campiones!!
Nora
Adéu campiones!!
Nora
Re: CL juliol'15 - Madame Bovary (Gustave Flaubert)
ui Nora, si t'apuntes i no l'acabes doncs a la foguera, jejeje 
Em vaig apuntar fa uns mesos i per les circumstàncies no vaig poder ni fer comentari ni llegir llibre i encara m'hi han volgut altre vegada.
Aquest mati he llegit força i m'agrada molt! Està siguent una sorpresa
Em vaig apuntar fa uns mesos i per les circumstàncies no vaig poder ni fer comentari ni llegir llibre i encara m'hi han volgut altre vegada.
Aquest mati he llegit força i m'agrada molt! Està siguent una sorpresa
Re: CL juliol'15 - Madame Bovary (Gustave Flaubert)
noies avui era dia 10 i tocava comentar, com ho porteu?
jo fa no res que vaig comentar el llibre de maig
o sigui que ara estic posant-me les piles amb el de juliol i el més aviat que pugui comento!
nora3012 hola benvingudaaa!
tu llegeix i comenta quan puguis, la gràcia del Club de Lectura del SP és precisament que no és presencial ni tenim terminis súper estrictes perquè aquí totes som mamis i fem el que podem! el plaç oficial és dins del mes de lectura i fem unes divisions segons els capítols del llibre per anar comentant més sovint però tot això és flexible i si alguna no pot complir pot fer un comentari al final de tot o fins i tot hi ha el mes següent lliure (llegim cada dos mesos) que també pot servir per posar-se al dia
està clar que la gràcia és que totes anem comentant més o menys quan toca per així poder anar conversant i que no sigui un monòleg si només comenta una però tampoc farem fora ningú per no complir, del que es tracta és que totes puguem anar mantenint o recuperant l'hàbit de la lectura, que quan tenim peques moltes vegades queda en segon pla!
jo fa no res que vaig comentar el llibre de maig
o sigui que ara estic posant-me les piles amb el de juliol i el més aviat que pugui comento!nora3012 hola benvingudaaa!
tu llegeix i comenta quan puguis, la gràcia del Club de Lectura del SP és precisament que no és presencial ni tenim terminis súper estrictes perquè aquí totes som mamis i fem el que podem! el plaç oficial és dins del mes de lectura i fem unes divisions segons els capítols del llibre per anar comentant més sovint però tot això és flexible i si alguna no pot complir pot fer un comentari al final de tot o fins i tot hi ha el mes següent lliure (llegim cada dos mesos) que també pot servir per posar-se al dia
està clar que la gràcia és que totes anem comentant més o menys quan toca per així poder anar conversant i que no sigui un monòleg si només comenta una però tampoc farem fora ningú per no complir, del que es tracta és que totes puguem anar mantenint o recuperant l'hàbit de la lectura, que quan tenim peques moltes vegades queda en segon pla!
Re: CL juliol'15 - Madame Bovary (Gustave Flaubert)
Hola noies!!
És el primer cop que comento un llibre... Espero fer-ho bé...
ATENCIÓ SPOILERS!!!
Bueno, doncs ja he llegit la primera part. Se'm fa un llibre una mica dens, sobretot per la pila de descripcions que hi ha, però cal dir que en general estic disfrutant de la lectura.
No entenc molt bé a Emma, al principi pensava que Charles li agradava, però pel que sembla no és així... A més la veig una mica somiatruites, sobretot per tot lo referent a la festa amb el vizconde (que després que passi un any de la festa, ella encara ho recorda com si hagués sigut el dia abans...). Se'm fa una tia una mica bleda, la veritat...
Lo que si he flipat és que ara resulta que està embarassada.
I de moment ja no sé què més dir
Vosaltres com aneu amb la lectura??
És el primer cop que comento un llibre... Espero fer-ho bé...
ATENCIÓ SPOILERS!!!
Bueno, doncs ja he llegit la primera part. Se'm fa un llibre una mica dens, sobretot per la pila de descripcions que hi ha, però cal dir que en general estic disfrutant de la lectura.
No entenc molt bé a Emma, al principi pensava que Charles li agradava, però pel que sembla no és així... A més la veig una mica somiatruites, sobretot per tot lo referent a la festa amb el vizconde (que després que passi un any de la festa, ella encara ho recorda com si hagués sigut el dia abans...). Se'm fa una tia una mica bleda, la veritat...
Lo que si he flipat és que ara resulta que està embarassada.
I de moment ja no sé què més dir
Vosaltres com aneu amb la lectura??
silviette l’ha editat per darrera vegada el dia: dv. jul. 17, 2015 8:55 am, en total s’ha editat 1 vegada.
Re: CL juliol'15 - Madame Bovary (Gustave Flaubert)
Bones noies!!
També m'estreno en això de comentar un llibre i em fa molta il.lusió
Atenció que a partir d'aqui spoilers. Ho aviseu veritat??
L'autor escriu d'una manera que fa interessant la lectura encara que parli de coses quotidianes. Almenys aquests primes capítols no és que la vida d'en Charles sigui excitants o passi aventures sinó estudia medicina, es casa dos vegades... Una vida "normal" escrita en un llenguatge que fa que els primers capítols enganxi
Les descripcions no son eternes i fa gràcia com de cop el llibre en una pàgina dona una gran volta. Per exemple quan es comença a parlar de que la primera dona d'en Charles que va enganyar a la familia i que en veritat no tenia ni un duro i el següent paràgraf és morta i deixa en Charles trist perquè en veritat per més "mandona" i manipuladora que fos, com la seva pròpia mare, en el fons l'estimava. Doncs tota aquesta trama passa ràpida i al següent capítol es torna a casar.
En Charles és un personatge aburrridot que es deixa portar per tothom per la mare, després per la primera dona i llavors les circumstàncies i per l'Emma també. Però tot i aixi se'n surt estudia medicina, es casa amb la noia que li agrada i de moment sembla satisfet amb el que té. Ja veurem si segueix així
L'Emma pobreta com diu la Silviette és una mica somia-truites i es va casar pensant que tindria una vida més animada i cau en depressió. L'últim capítol de la primera part que es concentra més amb l'Emma se'm van fer mes pesat. Hi havia poc moviment. I a vosaltres? Serà que l'autor es va voler concentrar en la depre de l'Emma. Esperava que hi hagués un canvi brusc i no, es va ensopint més i més pobreta.
Apa! I la resta com aneu amb la lectura
A veure quines sorpreses ens dona la segona part
També m'estreno en això de comentar un llibre i em fa molta il.lusió
Atenció que a partir d'aqui spoilers. Ho aviseu veritat??
L'autor escriu d'una manera que fa interessant la lectura encara que parli de coses quotidianes. Almenys aquests primes capítols no és que la vida d'en Charles sigui excitants o passi aventures sinó estudia medicina, es casa dos vegades... Una vida "normal" escrita en un llenguatge que fa que els primers capítols enganxi
Les descripcions no son eternes i fa gràcia com de cop el llibre en una pàgina dona una gran volta. Per exemple quan es comença a parlar de que la primera dona d'en Charles que va enganyar a la familia i que en veritat no tenia ni un duro i el següent paràgraf és morta i deixa en Charles trist perquè en veritat per més "mandona" i manipuladora que fos, com la seva pròpia mare, en el fons l'estimava. Doncs tota aquesta trama passa ràpida i al següent capítol es torna a casar.
En Charles és un personatge aburrridot que es deixa portar per tothom per la mare, després per la primera dona i llavors les circumstàncies i per l'Emma també. Però tot i aixi se'n surt estudia medicina, es casa amb la noia que li agrada i de moment sembla satisfet amb el que té. Ja veurem si segueix així
L'Emma pobreta com diu la Silviette és una mica somia-truites i es va casar pensant que tindria una vida més animada i cau en depressió. L'últim capítol de la primera part que es concentra més amb l'Emma se'm van fer mes pesat. Hi havia poc moviment. I a vosaltres? Serà que l'autor es va voler concentrar en la depre de l'Emma. Esperava que hi hagués un canvi brusc i no, es va ensopint més i més pobreta.
Apa! I la resta com aneu amb la lectura
A veure quines sorpreses ens dona la segona part
Re: CL juliol'15 - Madame Bovary (Gustave Flaubert)
Bon dia!!
Arribo tard a la festa però es que havia d'acabar un llibre per tornar a la biblio avui i no puc amb tot. Per cert, el recomano moltissim, es de criança M'agrada la familia que m'ha tocat, està molt i molt bé, escrit amb molt sentit comú
A lo que vamos....
ATENCIÓ SPOILERS!! LLEGIDA LA PRIMERA PART!!
De moment m'esta agradant i se m'esta fent amè després de llegir Lolita el més passat... A més em sembla que tot passa molt ràpid, l'autor va pim pam pum a explicar els fets i les descripcions son molt maques. No sé vosaltres però tinc tota l'estona la sensació de que es un llibre ple de referencies a d'altres llibres i que m'estic perdent coses que no acabo d'entendre. Per mi, el millor capitol fins ara va ser el que descriu la vida de l'Emma al convent com canviar de pensaments, caracter, somnis segons els llibres que llegeix. Penso que es molt ric en referències a d'altres autors, i en pillo algunes però no totes
La part de la mort de la primera dona d'en Charles molt surrealista, no m'ha quedat clar encara per què havia mort. Que l'havien agredit els pares d'en Charles? Perquè jo entenc que van discutir molt fort però no vaig entendre violencia física. Ella mor de pena? De vergonya? Li dona un atac?
Després ni tan sols passen uns mesos que ell ja torna a buscar a l'Emma
En Charles es avorrit com ell sol i l'Emma que esperava una altre cosa i es va trobar amb això. Ell sembla que està molt enamorat, fa "gràcia" com l'autor fa un resum de la seva vida romàntica:
"Después, cuando estudiaba medicina y mamá no tenía bastante dinero para pagar la contradanza de alguna obrerita que llegase a ser su amante. Más tarde había vivido catorce meses con la viuda, que en la cama tenía los pies fríos como témpanos. Pero ahora poseía de por vida a esta linda mujer a la que adoraba. El Universo para él no sobrepasaba el contorno sedoso de su falda; y se acusaba de no amarla, tenía ganas de volver a verla; regresaba pronto a casa, subía la escalera con el corazón palpitante."
No sé si fa màs rabia llegir que la seva mare li pagava els vicis o que "poseía de por vida a esta linda mujer" quin paio...
A l'Emma la veig com la Martina i la Silviette una mica somiatruites, sempre espera i desitja tenir una altra vida similar al que havia llegir als llibres:
"Antes de casarse, ella había creído estar enamorada, pero como la felicidad resultante de este amor no había llegado, debía de haberse equivocado, pensaba, y Emma trataba de saber lo que significaban justamente en la vida las palabras felicidad, pasión, embriaguez, que tan hermosas le habían parecido en los libros."
Ella pensa d'ell que "No sabía ni nadar ni practicar la esgrima, ni tirar con la pistola, y, un día, no fue capaz de explicarle un término de equitación que ella había encontrado en una novela. ¿Acaso un hombre no debía conocerlo todo, destacar en actividades múltiples, iniciar a la mujer en las energías de la pasión, en los refinamientos de la vida, en todos los misterios? Pero éste no enseñaba nada, no deseaba nada." Està clar que les seves expectacions vs la realitat no tenen res a veure, pobre
La senyora Bovary mare d'en Charles es molt mandona també, i es vol ficar en tot, cosa que amb la primera dona ho tenia fàcil però amb l'Emma se li va complicar la cosa. Ella al principi portava la casa amb molta il·lusió, i això a la mare d'en Charles li molestava moltissim, com son les sogres eh?
Es bonissim com ho explica l'autor, mai ho havia pensat així però té tota la raó, em penso que moltissimes sogres senten això:
"En el tiempo de la señora Dubuc, la vieja señora se sentía todavía la preferida; pero ahora, el amor de Carlos por Emma le parecía una deserción de su ternura, una invasión de aquello que le pertenecía; y observaba la felicidad de su hijo con un silencio triste como alguien venido a menos que mira, a través de los cristales, a la gente sentada a la mesa en su antigua casa" Es brutal, molt visual i molt fàcil de veure i entendre el sentiment de sentir-se deixat de costat.
Després arriba el tema de la festa a la que inviten al Charles i l'Emma el marquès... es molt bó el motiu pel que els inviten "vio a Emma, se dio cuenta de que tenía una bonita cintura y de que no saludaba como una campesina", una vegada més les aparences manen...
Ella es queda al·lucinada veient davant dels seus ulls la vida que desitja, homes interessants, guapos i ja quan balla amb el vescomte... I després de veure-ho li es impossible acceptar la vida que té, tot i que a estones ho intenta, i acaba deixant totes les seves aficions perquè ja no els trobava sentit perquè no tenia a qui impressionar amb això... deixa la musica, el dibuix, etc. Es deixa d'arreglar, no surt, i a més comença a tenir menys paciencia amb la mare d'en Charles i amb ell mateix. Els canvis d'humor tan bestia fan pensar en un embaràs i al final resulta que sí, que està embarassada. Tela el Charles com a metge no adonar-se'n i donar-li valeriana i banys de càmfora Després canvien de ciutat per canviar d'aires i així potser l'Emma es trobaria millor, com es possible que no ho vegi?
Ara a veure com va en la nova ciutat, que és més gran i l'Emma tindra moltes temptacions. Es un rotllo saber el final del llibre
Arribo tard a la festa però es que havia d'acabar un llibre per tornar a la biblio avui i no puc amb tot. Per cert, el recomano moltissim, es de criança M'agrada la familia que m'ha tocat, està molt i molt bé, escrit amb molt sentit comú
A lo que vamos....
ATENCIÓ SPOILERS!! LLEGIDA LA PRIMERA PART!!
De moment m'esta agradant i se m'esta fent amè després de llegir Lolita el més passat... A més em sembla que tot passa molt ràpid, l'autor va pim pam pum a explicar els fets i les descripcions son molt maques. No sé vosaltres però tinc tota l'estona la sensació de que es un llibre ple de referencies a d'altres llibres i que m'estic perdent coses que no acabo d'entendre. Per mi, el millor capitol fins ara va ser el que descriu la vida de l'Emma al convent com canviar de pensaments, caracter, somnis segons els llibres que llegeix. Penso que es molt ric en referències a d'altres autors, i en pillo algunes però no totes
La part de la mort de la primera dona d'en Charles molt surrealista, no m'ha quedat clar encara per què havia mort. Que l'havien agredit els pares d'en Charles? Perquè jo entenc que van discutir molt fort però no vaig entendre violencia física. Ella mor de pena? De vergonya? Li dona un atac?
Després ni tan sols passen uns mesos que ell ja torna a buscar a l'Emma
En Charles es avorrit com ell sol i l'Emma que esperava una altre cosa i es va trobar amb això. Ell sembla que està molt enamorat, fa "gràcia" com l'autor fa un resum de la seva vida romàntica:
"Después, cuando estudiaba medicina y mamá no tenía bastante dinero para pagar la contradanza de alguna obrerita que llegase a ser su amante. Más tarde había vivido catorce meses con la viuda, que en la cama tenía los pies fríos como témpanos. Pero ahora poseía de por vida a esta linda mujer a la que adoraba. El Universo para él no sobrepasaba el contorno sedoso de su falda; y se acusaba de no amarla, tenía ganas de volver a verla; regresaba pronto a casa, subía la escalera con el corazón palpitante."
No sé si fa màs rabia llegir que la seva mare li pagava els vicis o que "poseía de por vida a esta linda mujer"
quin paio...A l'Emma la veig com la Martina i la Silviette una mica somiatruites, sempre espera i desitja tenir una altra vida similar al que havia llegir als llibres:
"Antes de casarse, ella había creído estar enamorada, pero como la felicidad resultante de este amor no había llegado, debía de haberse equivocado, pensaba, y Emma trataba de saber lo que significaban justamente en la vida las palabras felicidad, pasión, embriaguez, que tan hermosas le habían parecido en los libros."
Ella pensa d'ell que "No sabía ni nadar ni practicar la esgrima, ni tirar con la pistola, y, un día, no fue capaz de explicarle un término de equitación que ella había encontrado en una novela. ¿Acaso un hombre no debía conocerlo todo, destacar en actividades múltiples, iniciar a la mujer en las energías de la pasión, en los refinamientos de la vida, en todos los misterios? Pero éste no enseñaba nada, no deseaba nada." Està clar que les seves expectacions vs la realitat no tenen res a veure, pobre
La senyora Bovary mare d'en Charles es molt mandona també, i es vol ficar en tot, cosa que amb la primera dona ho tenia fàcil però amb l'Emma se li va complicar la cosa. Ella al principi portava la casa amb molta il·lusió, i això a la mare d'en Charles li molestava moltissim, com son les sogres eh?
Es bonissim com ho explica l'autor, mai ho havia pensat així però té tota la raó, em penso que moltissimes sogres senten això:
"En el tiempo de la señora Dubuc, la vieja señora se sentía todavía la preferida; pero ahora, el amor de Carlos por Emma le parecía una deserción de su ternura, una invasión de aquello que le pertenecía; y observaba la felicidad de su hijo con un silencio triste como alguien venido a menos que mira, a través de los cristales, a la gente sentada a la mesa en su antigua casa" Es brutal, molt visual i molt fàcil de veure i entendre el sentiment de sentir-se deixat de costat.
Després arriba el tema de la festa a la que inviten al Charles i l'Emma el marquès... es molt bó el motiu pel que els inviten "vio a Emma, se dio cuenta de que tenía una bonita cintura y de que no saludaba como una campesina", una vegada més les aparences manen...
Ella es queda al·lucinada veient davant dels seus ulls la vida que desitja, homes interessants, guapos i ja quan balla amb el vescomte... I després de veure-ho li es impossible acceptar la vida que té, tot i que a estones ho intenta, i acaba deixant totes les seves aficions perquè ja no els trobava sentit perquè no tenia a qui impressionar amb això... deixa la musica, el dibuix, etc. Es deixa d'arreglar, no surt, i a més comença a tenir menys paciencia amb la mare d'en Charles i amb ell mateix. Els canvis d'humor tan bestia fan pensar en un embaràs i al final resulta que sí, que està embarassada. Tela el Charles com a metge no adonar-se'n i donar-li valeriana i banys de càmfora
Després canvien de ciutat per canviar d'aires i així potser l'Emma es trobaria millor, com es possible que no ho vegi?Ara a veure com va en la nova ciutat, que és més gran i l'Emma tindra moltes temptacions. Es un rotllo saber el final del llibre
Re: CL juliol'15 - Madame Bovary (Gustave Flaubert)
wow xiques!! Quina currada de comentaris!! Ara encara agafo la lectura de la segona part amb més ganes!
Re: CL juliol'15 - Madame Bovary (Gustave Flaubert)
silviette i Martina20 molt bé aquesta estrena!!!
i sí, sempre que escrivim coses on s'explica la trama del llibre avisem amb un:
ATENCIÓ SPOILERS! LLEGIDA LA PRIMERA PART
primer de tot jo també anava a dir que després de "Lolita" llegir aquesta part m'ha semblat ràpid perquè la prosa és més fàcil de llegir (no has de pensar tant a cada frase
) i perquè les coses passen a gran velocitat (estudis, matrimonis, morts...) imagino que l'autor ens estava posant en situació: el Charles és un paio avorrit i sense empenta i així és com ha acabat casat amb l'Emma
nienna jo entenc que la primera dona es more d'un xungo que li agafa (estava estenent la roba, en sec comença a tossir sang, es desmaia i au)
i Martina20, no sé jo si se l'estimava realment...crec que valorava el tenir companyia però amor, amor... quan es queda vidu diu que sentia dolor perquè "després de tot, ella l'havia estimat"......... i com que era una dona molt controladora més aviat comença a gaudir de fer les coses com i quan vol...
la primera vegada que s'estima a algú és a l'Emma i quan li demana la mà al pare...que fort el pare quan pensa "si me la demana la hi dono" au, com si fos un intercanvi de cromos i ell després, com ha dit la nienna "ara però, posseïa per tota la vida una muller que estimava" posseïa una muller!!! no compartia la seva vida amb la dona que estimava, no....
ah, em sembla molt fort i molt lleig que l'Emma es trobi el ram de núvia de la primera dona decorant l'habitació conjugal almenys el Charles veu que no li fa gràcia i se l'emporta però ja ho hauria pogut fer abans i evitar una situació tan incòmoda! en general no és que es tinguin massa en compte els seus sentiments o la seva opinió... amb el casament mateix, ella volia una cerimònia diferent, una lluna de mel.... però el pare i el marit ho decideixen tot
ja començava a estar de bajón i penedint-se d'haver-se casat quan els conviden al ball i aquí queda enlluernada, fins i tot al mig de la festa pensa que "la seva vida passada, fins aleshores tan neta, s'esvaïa d'un sol cop i gairebé dubtava que l'hagués mai viscuda. Es trobava en un palau; al seu voltant hi havia un ball; i la resta només era un munt d'ombres" em fa l'efecte que si estar casada amb en Charles signifiqués assistir a un d'aquests balls un cop a la setmana no se'n penediria pas... que em sembla trist també però està clar que a ella no, de fet ho idealitza de tal manera que no fa més que pensar-hi i també amb el vescomte, i amb París, on ell viu, fins i tot es compra un mapa i se l'estudia.... més que res és que està molt avorrida no???
ah, i molt malament que quan tornen del ball i el sopar no estava a taula, va i acomiada a la criada! com volent demostrar-se que ella tenia algun poder (en el sentit de ser ella la senyora de la casa i manar al servei, amb els fums pujats vaja) i el Charles també tela, ell aprecia a la noia perquè era "la seva coneixença més antiga del país" però no diu ni mu i la noia ha de marxar
a partir d'aquí i veient que ja no hi ha més balls i el que li toca viure és el seu dia a dia amb el Charles comença a entrar en una espècie de depressió (no s'arregla, no es vesteix, deixa els seus hobbies...) és veritat que potser s'havia format una idea del que era la felicitat i l'amor en base a les seves lectures i després es troba que res més lluny de la realitat... sí que sembla una mica somiatruites però a la vegada penso... fins a quin punt una dona a la seva època podia fer i decidir? quan marxa del convent ho fa perquè el seu pare la treu ja que ella se n'acaba cansant i ja no compleix amb la comunitat religiosa... quan torna a casa primer li agrada però acaba sentint fàstic de viure al camp...i llavors apareix el Charles i creu que casant-se amb ell anirà a ciutat i trobarà la felicitat... però per ella mateixa hauria pogut fer aquests canvis? sortir del convent, marxar a la ciutat.... i quan s'adona que no és feliç en el seu matrimoni...quina solució té? per si sola no pot canviar-ho, a mi també em faria una mica de ràbia, no m'estranya que estigui amargada la pobra!!
entre depre i amargada acaba trobant-se malament i finalment el marit decideix que es muden a un poble més gran per veure si així millora la seva salut... i llavors resulta que està embarassada! nienna jo no havia interpretat que tots els símptomes fossin de l'embaràs, ho havia entès més com que ella es troba malament, ell decideix el canvi, passen uns mesos (perquè es muden a la primavera següent) i justament quan marxen resulta que està embarassada.... que a mi més aviat m'ha sorprès en el sentit de "ah, però és que ho fan???" i ara que escric això penso.... potser ho van fer els mesos abans de mudar-se perquè ella estava contentaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa (pel canvi)
i sí, sempre que escrivim coses on s'explica la trama del llibre avisem amb un:
ATENCIÓ SPOILERS! LLEGIDA LA PRIMERA PART
primer de tot jo també anava a dir que després de "Lolita" llegir aquesta part m'ha semblat ràpid perquè la prosa és més fàcil de llegir (no has de pensar tant a cada frase
) i perquè les coses passen a gran velocitat (estudis, matrimonis, morts...) imagino que l'autor ens estava posant en situació: el Charles és un paio avorrit i sense empenta i així és com ha acabat casat amb l'Emma nienna jo entenc que la primera dona es more d'un xungo que li agafa (estava estenent la roba, en sec comença a tossir sang, es desmaia i au)
i Martina20, no sé jo si se l'estimava realment...crec que valorava el tenir companyia però amor, amor... quan es queda vidu diu que sentia dolor perquè "després de tot, ella l'havia estimat"......... i com que era una dona molt controladora més aviat comença a gaudir de fer les coses com i quan vol...
la primera vegada que s'estima a algú és a l'Emma i quan li demana la mà al pare...que fort el pare quan pensa "si me la demana la hi dono" au, com si fos un intercanvi de cromos
i ell després, com ha dit la nienna "ara però, posseïa per tota la vida una muller que estimava" posseïa una muller!!! no compartia la seva vida amb la dona que estimava, no.... ah, em sembla molt fort i molt lleig que l'Emma es trobi el ram de núvia de la primera dona decorant l'habitació conjugal
almenys el Charles veu que no li fa gràcia i se l'emporta però ja ho hauria pogut fer abans i evitar una situació tan incòmoda! en general no és que es tinguin massa en compte els seus sentiments o la seva opinió... amb el casament mateix, ella volia una cerimònia diferent, una lluna de mel.... però el pare i el marit ho decideixen tot ja començava a estar de bajón i penedint-se d'haver-se casat quan els conviden al ball i aquí queda enlluernada, fins i tot al mig de la festa pensa que "la seva vida passada, fins aleshores tan neta, s'esvaïa d'un sol cop i gairebé dubtava que l'hagués mai viscuda. Es trobava en un palau; al seu voltant hi havia un ball; i la resta només era un munt d'ombres" em fa l'efecte que si estar casada amb en Charles signifiqués assistir a un d'aquests balls un cop a la setmana no se'n penediria pas... que em sembla trist també però està clar que a ella no, de fet ho idealitza de tal manera que no fa més que pensar-hi i també amb el vescomte, i amb París, on ell viu, fins i tot es compra un mapa i se l'estudia.... més que res és que està molt avorrida no???
ah, i molt malament que quan tornen del ball i el sopar no estava a taula, va i acomiada a la criada! com volent demostrar-se que ella tenia algun poder (en el sentit de ser ella la senyora de la casa i manar al servei, amb els fums pujats vaja) i el Charles també tela, ell aprecia a la noia perquè era "la seva coneixença més antiga del país" però no diu ni mu i la noia ha de marxar
a partir d'aquí i veient que ja no hi ha més balls i el que li toca viure és el seu dia a dia amb el Charles comença a entrar en una espècie de depressió (no s'arregla, no es vesteix, deixa els seus hobbies...) és veritat que potser s'havia format una idea del que era la felicitat i l'amor en base a les seves lectures i després es troba que res més lluny de la realitat... sí que sembla una mica somiatruites però a la vegada penso... fins a quin punt una dona a la seva època podia fer i decidir? quan marxa del convent ho fa perquè el seu pare la treu ja que ella se n'acaba cansant i ja no compleix amb la comunitat religiosa... quan torna a casa primer li agrada però acaba sentint fàstic de viure al camp...i llavors apareix el Charles i creu que casant-se amb ell anirà a ciutat i trobarà la felicitat... però per ella mateixa hauria pogut fer aquests canvis? sortir del convent, marxar a la ciutat.... i quan s'adona que no és feliç en el seu matrimoni...quina solució té? per si sola no pot canviar-ho, a mi també em faria una mica de ràbia, no m'estranya que estigui amargada la pobra!!
entre depre i amargada acaba trobant-se malament i finalment el marit decideix que es muden a un poble més gran per veure si així millora la seva salut... i llavors resulta que està embarassada! nienna jo no havia interpretat que tots els símptomes fossin de l'embaràs, ho havia entès més com que ella es troba malament, ell decideix el canvi, passen uns mesos (perquè es muden a la primavera següent) i justament quan marxen resulta que està embarassada.... que a mi més aviat m'ha sorprès en el sentit de "ah, però és que ho fan???" i ara que escric això penso.... potser ho van fer els mesos abans de mudar-se perquè ella estava contentaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa (pel canvi)
Re: CL juliol'15 - Madame Bovary (Gustave Flaubert)
jajaja ametista, jo crec que també em vaig quedar impactada al saber que Emma estava embarassada, perquè ni se'm passava pel cap que puguessin tenir relacions jaja
Re: CL juliol'15 - Madame Bovary (Gustave Flaubert)
Ho sento, trec el cap per a dir que aquest mes no participo. Estem a dia 15 i encara no he començat el llibre així que ja ho deixo córrer, que vaig de bòlit i no arribo a tot i a més a més encara he d'acabar de comentar "Lolita"...
Quin desastre...
Quin desastre...
Re: CL juliol'15 - Madame Bovary (Gustave Flaubert)
tranquil·la Raqueleta, sempre has sigut de les més complidores i ara ja entenem les circumstàncies (de fet les que tenim més d'un peque t'entenem perfeeeeeeeeeeectament!! ) ànims i mica en mica ja aniràs recuperant més estones per tu i per comentar
i silviette! recorda que sempre que diguis alguna cosa de la trama del llibre has d'avisar amb un ATENCIÓ SPOILERS!! al davant!
) ànims i mica en mica ja aniràs recuperant més estones per tu i per comentar i silviette! recorda que sempre que diguis alguna cosa de la trama del llibre has d'avisar amb un ATENCIÓ SPOILERS!! al davant!
Re: CL juliol'15 - Madame Bovary (Gustave Flaubert)
ametista ha escrit:i silviette! recorda que sempre que diguis alguna cosa de la trama del llibre has d'avisar amb un ATENCIÓ SPOILERS!! al davant!
Uuuuppssss és veritat que no vaig avisar...
Ja he editat el missatge
Re: CL juliol'15 - Madame Bovary (Gustave Flaubert)
ui si el dia 20 tocava comentar!! ja heu acabat la segona part? jo siiiiii però aquests dies m'està costant trobar un moment per comentar, a veure si demà tinc una estoneta
Re: CL juliol'15 - Madame Bovary (Gustave Flaubert)
ATENCIÓ SPOILERS! LLEGIDA LA SEGONA PART
doncs sembla que el poble on han anat a viure és més gran però no gaire més... això sí, tenen més vida social, sobretot amb el farmacèutic i la seva família, no?
sobre la maternitat... l'Emma viu l'embaràs de manera totalment desvinculada i quan neix la criatura "la donen a dida" sis setmanes!!!! no seria més normal que la dida anés a casa seva i no que la nena visqués en una altra casa i ells ni la vegin??? en certs moments puntuals se'n recorda d'ella i li fa mil petons, li diu que se l'estima taaaant.... i a otra cosa mariposa 
tenint en compte que ella desitjava un nen i en saber que és nena gira el cap i es desmaia (que fueeeerteeeeee) també per aquí li deu costar vincular-s'hi.... ja entenc que ella preferís un nen per allò que els homes tenien més llibertat de decidir però d'aquí a rebutjar la nena per ser nena....! més aviat hauria de ser un repte per ella educar la seva filla de manera que pogués ser capaç de decidir per ella mateixa i lluitar pels seus drets... però què va, com que és nena passa... doncs acaba sent ella també còmplice de la societat masclista en la que viu, no???
per cert, que a la primera part no en vaig parlar però quin element el pare del Charles!!!! força impresentable... però a l'Emma no li molesta perquè li agrada sentir les seves històries sobre altres països...la seva vessant somiatruites vaja
...i ara anem a pel marro només arribar coneix a l'escrivent del notari, el Léon Dupuis, que diu que s'avorreix sobiranament en aquell poble... i congenien del tot, sembla que els agraden les mateixes coses...després l'acompanya pel carrer, miradetes.... ai aiii però quan ella s'adona que sent alguna cosa comença a distanciar-se'n... en un primer moment sembla que sigui per ser una dona honesta i fidel al marit, etc. però en el fons...és per fer-se la difícil, no? potser volia que ell lluités per ella o alguna pel·lícula que es deuria muntar similar, no sé... però pobre, el noi marxa sense saber el que sentia ella... i tot queda en res, quan ell marxa és quan l'Emma es penedeix de no haver mostrat el que sentia i comença a recordar-lo i idealitzar-lo igual que feia amb el famós ball del viscomte... i acaba caient altre cop en un estat de semi-depressió.. mala salut.... i el Charles i la seva mare decideixen que la solució és deixar de llegir novel·les!!
i llavors apareix el Rodolphe aquest, el mujeriego de torn que només se la vol lligar com un triomf més i després treure-se-la de sobre... i ella no ho veu i hi cau de quatre potes! estava massa ansiosa per trobar alguna alguna cosa semblant a l'amor que li pugés l'adrenalina, no? però quan comença a adonar-se que ell no és aigua clara passa tota la història de l'operació dels peus (que faria riure si no fos perquè la pobra víctima acaba perdent la cama... el Charles estudiant com fer-s'ho, després tots de cul perquè la cosa no va bé... i l'Emma enfadada perquè això el ridiculitzava a ell i embrutaria el nom d'ella!) la ràbia que sent contra el Charles fa que torni a caure en braços del Rodolphe... i acaba sent submisa als seus desitjos, gastant-se molts diners en regals que ell no valora, anant de sobrada pel carrer sense amagar el que tenen... en certes coses dóna la sensació de nena malcriada, com quan es baralla amb la sogra i crida picant de peus en plan pataleta... i quan li suplica que s'escapin i ell li recorda que té una filla i va i diu "ens l'emportarem, què hi farem" ... no sé, sembla una mica "ida" a vegades, no? una mica embogida en busca d'aquesta felicitat que somia... i ja el súmmum és quan rep la carta del Rodolphe "rajant-se" d'escapar-se junts i ella dalt de la teulada gairebé es tira...i després es desmaia a taula quan el sent marxar..i acaba amb una "febre cerebral" de quaranta dies i tot l'hivern convalescent!!!!! i el pobre Charles pensant que està molt malalta i trencant-se el cap per pagar tot el que deuen...
quan van al teatre l'Emma s'emociona molt veient l'obra, s'emociona tant que al final s'imagina com hauria sigut la seva vida si hagués conegut abans a l'actor protagonista i tot i que té fama de "Don Juan" pensa que ell només cantaria per ella, està convençuda que se la mira i acaba mig defallida del subidón que té...... la veritat és que totes les pel·lícules romàntiques que es munta semblen fantasies d'adolescent, que encara semblen més exagerades pel fet de tractar-se ella d'una dona adulta... suposo que hi té a veure el que ja hem anat comentant de la realitat que ella creu que hi ha "allà fora" a través de les novel·les, com li influeix de manera exagerada tot el que llegeix perquè en la seva època convalescent també li influeixen molt les lectures religioses que li porta el capellà.... se li dispara la imaginació i clar, després els clatellots que es fot són impressionants!
i ostres, just en el moment del subidón al teatre va i apareix el Léon!!!!! bufffff per agafar-li un col·lapse a la noia tuuuuuu i va i el Charles li posa en safata que es quedi a Rouen un dia més per anar amb el Léon al teatre!!!! aaaaaaaiiiiiiiiiiiii..... marro altre cop?????!!!!!!!!!!!!!
.... en fi, a veure què passarà a la tercera part però la veritat és que per qui més greu em sap és per la Berthe, la pobra nena a qui sa mare ignora totalment i que viu més amb la dida que amb la seva família... almenys amb la dida hi tindrà vincle, no? pobreta... potser millor, perquè sa mare no sé jo si és gaire bon model per ella
doncs sembla que el poble on han anat a viure és més gran però no gaire més... això sí, tenen més vida social, sobretot amb el farmacèutic i la seva família, no?
sobre la maternitat... l'Emma viu l'embaràs de manera totalment desvinculada i quan neix la criatura "la donen a dida" sis setmanes!!!! no seria més normal que la dida anés a casa seva i no que la nena visqués en una altra casa i ells ni la vegin???
en certs moments puntuals se'n recorda d'ella i li fa mil petons, li diu que se l'estima taaaant.... i a otra cosa mariposa tenint en compte que ella desitjava un nen i en saber que és nena gira el cap i es desmaia (que fueeeerteeeeee) també per aquí li deu costar vincular-s'hi.... ja entenc que ella preferís un nen per allò que els homes tenien més llibertat de decidir però d'aquí a rebutjar la nena per ser nena....! més aviat hauria de ser un repte per ella educar la seva filla de manera que pogués ser capaç de decidir per ella mateixa i lluitar pels seus drets... però què va, com que és nena passa... doncs acaba sent ella també còmplice de la societat masclista en la que viu, no??? per cert, que a la primera part no en vaig parlar però quin element el pare del Charles!!!! força impresentable... però a l'Emma no li molesta perquè li agrada sentir les seves històries sobre altres països...la seva vessant somiatruites vaja
...i ara anem a pel marro
només arribar coneix a l'escrivent del notari, el Léon Dupuis, que diu que s'avorreix sobiranament en aquell poble... i congenien del tot, sembla que els agraden les mateixes coses...després l'acompanya pel carrer, miradetes.... ai aiii però quan ella s'adona que sent alguna cosa comença a distanciar-se'n... en un primer moment sembla que sigui per ser una dona honesta i fidel al marit, etc. però en el fons...és per fer-se la difícil, no? potser volia que ell lluités per ella o alguna pel·lícula que es deuria muntar similar, no sé... però pobre, el noi marxa sense saber el que sentia ella... i tot queda en res, quan ell marxa és quan l'Emma es penedeix de no haver mostrat el que sentia i comença a recordar-lo i idealitzar-lo igual que feia amb el famós ball del viscomte... i acaba caient altre cop en un estat de semi-depressió.. mala salut.... i el Charles i la seva mare decideixen que la solució és deixar de llegir novel·les!!i llavors apareix el Rodolphe aquest, el mujeriego de torn que només se la vol lligar com un triomf més i després treure-se-la de sobre... i ella no ho veu i hi cau de quatre potes! estava massa ansiosa per trobar alguna alguna cosa semblant a l'amor que li pugés l'adrenalina, no? però quan comença a adonar-se que ell no és aigua clara passa tota la història de l'operació dels peus (que faria riure si no fos perquè la pobra víctima acaba perdent la cama... el Charles estudiant com fer-s'ho, després tots de cul perquè la cosa no va bé... i l'Emma enfadada perquè això el ridiculitzava a ell i embrutaria el nom d'ella!) la ràbia que sent contra el Charles fa que torni a caure en braços del Rodolphe... i acaba sent submisa als seus desitjos, gastant-se molts diners en regals que ell no valora, anant de sobrada pel carrer sense amagar el que tenen... en certes coses dóna la sensació de nena malcriada, com quan es baralla amb la sogra i crida picant de peus en plan pataleta... i quan li suplica que s'escapin i ell li recorda que té una filla i va i diu "ens l'emportarem, què hi farem" ... no sé, sembla una mica "ida" a vegades, no? una mica embogida en busca d'aquesta felicitat que somia... i ja el súmmum és quan rep la carta del Rodolphe "rajant-se" d'escapar-se junts i ella dalt de la teulada gairebé es tira...i després es desmaia a taula quan el sent marxar..i acaba amb una "febre cerebral" de quaranta dies i tot l'hivern convalescent!!!!! i el pobre Charles pensant que està molt malalta i trencant-se el cap per pagar tot el que deuen...
quan van al teatre l'Emma s'emociona molt veient l'obra, s'emociona tant que al final s'imagina com hauria sigut la seva vida si hagués conegut abans a l'actor protagonista i tot i que té fama de "Don Juan" pensa que ell només cantaria per ella, està convençuda que se la mira i acaba mig defallida del subidón que té...... la veritat és que totes les pel·lícules romàntiques que es munta semblen fantasies d'adolescent, que encara semblen més exagerades pel fet de tractar-se ella d'una dona adulta... suposo que hi té a veure el que ja hem anat comentant de la realitat que ella creu que hi ha "allà fora" a través de les novel·les, com li influeix de manera exagerada tot el que llegeix perquè en la seva època convalescent també li influeixen molt les lectures religioses que li porta el capellà.... se li dispara la imaginació i clar, després els clatellots que es fot són impressionants!
i ostres, just en el moment del subidón al teatre va i apareix el Léon!!!!! bufffff per agafar-li un col·lapse a la noia tuuuuuu
i va i el Charles li posa en safata que es quedi a Rouen un dia més per anar amb el Léon al teatre!!!! aaaaaaaiiiiiiiiiiiii..... marro altre cop?????!!!!!!!!!!!!! .... en fi, a veure què passarà a la tercera part però la veritat és que per qui més greu em sap és per la Berthe, la pobra nena a qui sa mare ignora totalment i que viu més amb la dida que amb la seva família... almenys amb la dida hi tindrà vincle, no? pobreta... potser millor, perquè sa mare no sé jo si és gaire bon model per ella
Re: CL juliol'15 - Madame Bovary (Gustave Flaubert)
Noies, gairebé no he llegit res de la segona part... A veure si a partir de la setmana vinent que ja tinc vacances puc avançar una mica amb la lectura...
Re: CL juliol'15 - Madame Bovary (Gustave Flaubert)
eeei de fet avui tocava comentar l'última part! ja he acabat el llibre i tinc moooltes coses a dir 
però no a aquestes hores, que sé que si començo m'enrooooollu
silviette, quan l'acabis ja pots comentar la segona i la tercera part juntes i la resta igual!!! qué ha pasaaaaoooooo???
les que no heu participat perquè ja havíeu llegit el llibre també podeu comentar una mica, si voleu!
però no a aquestes hores, que sé que si començo m'enrooooollu silviette, quan l'acabis ja pots comentar la segona i la tercera part juntes
i la resta igual!!! qué ha pasaaaaoooooo??? les que no heu participat perquè ja havíeu llegit el llibre també podeu comentar una mica, si voleu!
Re: CL juliol'15 - Madame Bovary (Gustave Flaubert)
ATENCIÓ SPOILERS!! LLEGIT FINS AL FINAL
bé, doncs es retroben amb en Léon...i quin retrobament! al principi ella vol plantar-lo amb una carta que ha escrit... després el fa entrar a la catedral i estan dues hores visitant-la, resant... vaja, que torna a fer-se la difícil com quan estaven al poble, suposo que és la seva manera de coquetejar, de fer-se anar al darrere....no? perquè quan ell ja es cansa i demana un carruatge ella comença a dir "ai, no sé si dec, blablablaaa" i ell mosca ja li diu que així és com es fa a París i això sí que la convenç, mira tu... i quin passeig amb el carruatge, eh? au, sense destí i anar fent, marru marruuuuuuuu!!! es tiren hores donant tombs, no? només falta una escena de mà a la finestra com a "Titanic"
i au, ja s'ho fa venir bé ella per anar-se'n cap a Rouen de tant en tant, i al principi sembla que amb ell sent realitzada la seva idea romàntica de l'amor..... però no en té prou, i es torna mandona i capritxosa, exigent (estima'm! escriu-me versos d'amor! bff)... i borde! quan vol veure l'habitació d'ell, la troba mediocre i li diu que ha de comprar unes cortines i a ell no li fa gràcia la idea i ella li deixa anar, rient "t'agrada més de guardar-te'ls, eh?" en comptes de gaudir de la situació és com que li pugen els fums i es torna una mica odiosa! i amb el pas del temps la relació ja no la satisfà..i a ell tampoc, però cap dels dos fa el pas de deixar-ho estar...
i tot el tema dels diners amb el Lheureux...quina ràbia! quin tio malparit i aprofitat però que ingènua i irresponsable ella també... primer per comprar coses per sobre de les seves possibilitats i després per ser coneixedora del deute però no fer-ne massa cas ("a vegades mirava de fer càlculs (...) s'hi perdia, ho deixava córrer i no hi pensava més") i clar, quan li arriba l'embargament i vol arreglar-ho ja és massa tard... imagino que arribar a una situació així devia ser una gran deshonra o almenys ella ho viu així ja que és tot el contrari de la vida que ella somniava... i entre això i que la seva relació amb el Léon ja no l'omple...fa la bogeria de prendre's l'arsènic per acabar amb tot!
i intenten salvar-la però ja no hi ha res a fer, quina ràbia quan fa portar la seva filla, en el seu estat! per què la nena havia de tenir aquest últim record d'ella per sempre, va ser egoista fins a l'últim moment!
i quan finalment mor i a la nena li diuen que ha marxat i que li portarà joguines??????????????
tinc un dubte, quan el farmacèutic i el capellà parlen sobre el celibat dels capellans, el capellà ofès li diu "jo et flic!" vosaltres què hi teniu aquí?
i pobre el Charles quan acaba descobrint les cartes i totes les infidelitats d'ella...entre això i tots els deutes que arrossega... que infeliç acaba sent, acaba morint de tristesa!
i la pobreta Berthe, que l'envien amb l'àvia i aquesta també mor al cap de poc? acaba amb una tieta que no té diners per mantenir-la i la posa a treballar... quina vida
en fi.... m'ha agradat la lectura però no puc dir que m'hagi agradat l'Emma Bovary.... com és que parlen d'aquesta obra com un símbol del feminisme? per què? perquè fa coses que no es feien en l'època? adulteri, suïcidi? potser això és veritat però la seva manera de ser.... no penso que dignifiqui a la dona en absolut!!! si hagués plantat cara als problemes i s'hagués mostrat noble i forta... però no, tot el contrari
bé, doncs es retroben amb en Léon...i quin retrobament! al principi ella vol plantar-lo amb una carta que ha escrit... després el fa entrar a la catedral i estan dues hores visitant-la, resant... vaja, que torna a fer-se la difícil com quan estaven al poble, suposo que és la seva manera de coquetejar, de fer-se anar al darrere....no? perquè quan ell ja es cansa i demana un carruatge ella comença a dir "ai, no sé si dec, blablablaaa" i ell mosca ja li diu que així és com es fa a París i això sí que la convenç, mira tu... i quin passeig amb el carruatge, eh? au, sense destí i anar fent, marru marruuuuuuuu!!! es tiren hores donant tombs, no? només falta una escena de mà a la finestra com a "Titanic"
i au, ja s'ho fa venir bé ella per anar-se'n cap a Rouen de tant en tant, i al principi sembla que amb ell sent realitzada la seva idea romàntica de l'amor..... però no en té prou, i es torna mandona i capritxosa, exigent (estima'm! escriu-me versos d'amor! bff)... i borde! quan vol veure l'habitació d'ell, la troba mediocre i li diu que ha de comprar unes cortines i a ell no li fa gràcia la idea i ella li deixa anar, rient "t'agrada més de guardar-te'ls, eh?"
en comptes de gaudir de la situació és com que li pugen els fums i es torna una mica odiosa! i amb el pas del temps la relació ja no la satisfà..i a ell tampoc, però cap dels dos fa el pas de deixar-ho estar...i tot el tema dels diners amb el Lheureux...quina ràbia! quin tio malparit i aprofitat
però que ingènua i irresponsable ella també... primer per comprar coses per sobre de les seves possibilitats i després per ser coneixedora del deute però no fer-ne massa cas ("a vegades mirava de fer càlculs (...) s'hi perdia, ho deixava córrer i no hi pensava més") i clar, quan li arriba l'embargament i vol arreglar-ho ja és massa tard... imagino que arribar a una situació així devia ser una gran deshonra o almenys ella ho viu així ja que és tot el contrari de la vida que ella somniava... i entre això i que la seva relació amb el Léon ja no l'omple...fa la bogeria de prendre's l'arsènic per acabar amb tot!i intenten salvar-la però ja no hi ha res a fer, quina ràbia quan fa portar la seva filla, en el seu estat! per què la nena havia de tenir aquest últim record d'ella per sempre, va ser egoista fins a l'últim moment!
i quan finalment mor i a la nena li diuen que ha marxat i que li portarà joguines?????????????? tinc un dubte, quan el farmacèutic i el capellà parlen sobre el celibat dels capellans, el capellà ofès li diu "jo et flic!"
vosaltres què hi teniu aquí?i pobre el Charles quan acaba descobrint les cartes i totes les infidelitats d'ella...entre això i tots els deutes que arrossega... que infeliç acaba sent, acaba morint de tristesa!
i la pobreta Berthe, que l'envien amb l'àvia i aquesta també mor al cap de poc? acaba amb una tieta que no té diners per mantenir-la i la posa a treballar... quina vida
en fi.... m'ha agradat la lectura però no puc dir que m'hagi agradat l'Emma Bovary.... com és que parlen d'aquesta obra com un símbol del feminisme? per què? perquè fa coses que no es feien en l'època? adulteri, suïcidi? potser això és veritat però la seva manera de ser.... no penso que dignifiqui a la dona en absolut!!! si hagués plantat cara als problemes i s'hagués mostrat noble i forta... però no, tot el contrari
Re: CL juliol'15 - Madame Bovary (Gustave Flaubert)
Noies, doncs vaig començar embalada però ara he fet paron. Estic pendent d'acabar la segona part i fer rsum però ara veig que millor acabar de llegir tot i llavors fer el comentari, veritat?
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 0 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
 |
 |
 |