DEPRESSIÓ POST-PART
Re: DEPRESSIÓ POST-PART
Martina: no t'hi capfiquis, això q et passa (i ens ha passat a moltes) és el que diuen (crec) "baby blues". Jo vaig sortir de la clínica als 4 dies del naixement i des del mateix matí plorava per tot: si em deien q el nen era guapo, si llegia alguna notícia, si algú em preguntava com estava... Horrible! A sobre els sogres, q són de fora, estaren uns dies amb nosaltres (sense dormir a casa però venien dos cops al dia) i jo m'estressava molt. Quan intentava contenir-me encara era pitjor perquè em sentia mala mare per no estar més alegre i pensava tot el q devien dir de mi i plorava més... Però en uns deu dies havia passat! No et preocupis q com et diuen totes, passarà.
Re: DEPRESSIÓ POST-PART
gràcies pels ànims!!!!
és tot un canvi per tothom, per la mare, el fill/a, la familia, el pare....
suposo que és cosa de paciencia
gràcies!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
és tot un canvi per tothom, per la mare, el fill/a, la familia, el pare....
suposo que és cosa de paciencia
gràcies!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Re: DEPRESSIÓ POST-PART
Aix Mares us llegeixho i hem veig reflexada completament. Jo ja vaig entrar al paritori plorant desconsoladament i no vaig parar durant el primer mes i mig!!! El meu amrit em recolzava mogollon però clar la mare és de qui depen principalment el fill, sobretot si donem pit. la maternitat ha sigut uan bufetada brutal i tot i que cada cop he anat a millor no ha sigut fins que el meu petitó ha fet els 6 mesos que he començat a veure la llum.
No ens hem d'angoixar perquè aquests estats són ben normals. el festival hotmonal qeu tenim, les poques hores de son, una criatura que ens demanda al 100% les 24 h del dia i el canvi de 180 graus que ens fa la vida no es per menys. és un moment on ens perdem com a dones perquè tot el que teniem fins ara es veu alterat i costa recolocar-se amb la criatura. Ara bé, el temps passa i tornem a recomposar la nostra vida el millor que podem. I sobretot, quan veiem aquest ulls que ens miren amb devoció i aquests somriures sincers tot ha valgut la pena.
Molts ànima mamis! Nosaltres podem!
No ens hem d'angoixar perquè aquests estats són ben normals. el festival hotmonal qeu tenim, les poques hores de son, una criatura que ens demanda al 100% les 24 h del dia i el canvi de 180 graus que ens fa la vida no es per menys. és un moment on ens perdem com a dones perquè tot el que teniem fins ara es veu alterat i costa recolocar-se amb la criatura. Ara bé, el temps passa i tornem a recomposar la nostra vida el millor que podem. I sobretot, quan veiem aquest ulls que ens miren amb devoció i aquests somriures sincers tot ha valgut la pena.
Molts ànima mamis! Nosaltres podem!
Re: DEPRESSIÓ POST-PART
Marones...
Això de ser mares és tot un repte i ens fa estar en constant creixement personal
Us deix-ho un artícle que pot ajudar, donar una mica de lluny a les recents mares que es troven abrumades o angoixades durant el puerperi i més enllà.
http://www.unpocodepsicologia.com/maternidad/
petonets!
Això de ser mares és tot un repte i ens fa estar en constant creixement personal
Us deix-ho un artícle que pot ajudar, donar una mica de lluny a les recents mares que es troven abrumades o angoixades durant el puerperi i més enllà.
http://www.unpocodepsicologia.com/maternidad/
petonets!
Re: DEPRESSIÓ POST-PART
.
giresta l’ha editat per darrera vegada el dia: dj. oct. 09, 2014 9:48 pm, en total s’ha editat 1 vegada.
Re: DEPRESSIÓ POST-PART
giresta bonica! Primer de tot, molta força! Ja sabem que els inicis son molt durs, i més dur encara és haver de fer veure que és màgic!
Jo t'aconsellaria que busquéssis ajuda, però no necessàriament en un tractament mèdic, pots començar per anar a un grup de lactància, sempre va bé poder buidar-te, i moltes vegades és més fàcil amb desconeguts i més encara si son mamis com tu!
I sino doncs pots anar al teu metge o llevadora, potser unes simples vitamines t'ajudaràn amb una mica d'energia!
I sino aquí estem nosaltres, diposades a llegir el que faci falta!!
Un petó ben gran!!
Jo t'aconsellaria que busquéssis ajuda, però no necessàriament en un tractament mèdic, pots començar per anar a un grup de lactància, sempre va bé poder buidar-te, i moltes vegades és més fàcil amb desconeguts i més encara si son mamis com tu!
I sino doncs pots anar al teu metge o llevadora, potser unes simples vitamines t'ajudaràn amb una mica d'energia!
I sino aquí estem nosaltres, diposades a llegir el que faci falta!!
Un petó ben gran!!
Re: DEPRESSIÓ POST-PART
.
giresta l’ha editat per darrera vegada el dia: dl. oct. 20, 2014 1:17 am, en total s’ha editat 1 vegada.
Re: DEPRESSIÓ POST-PART
No millores amb els dies? Com va amb el petit?? Desfoga't si ho necessites!! Molta força, bonica!!
Re: DEPRESSIÓ POST-PART
Hola!
Fa més d'un any vaig participar a aquest post per animar altres marones a partir de la meva experiència després del naixement del nostre primer fill. Doncs ara fa una setmana va néixer la nostra princesa, i no ho porto tan bé com voldria. Estic més serena, sé que la culpa de les ploreres és el ball d'hormones però m'obligo a ser més forta i em canso. Intento aguantar perquè m'agradaria tenir un tercer fill i no vull que el meu marit en vegi massa feble per aquest projecte. No sé fins a quin punt m'entén i em fa por parlar-ne. A veure si els dies passen ràpid i recupero les forces (l'anèmia, els punts i la falta de son tamoc ajuden massa).
Fa més d'un any vaig participar a aquest post per animar altres marones a partir de la meva experiència després del naixement del nostre primer fill. Doncs ara fa una setmana va néixer la nostra princesa, i no ho porto tan bé com voldria. Estic més serena, sé que la culpa de les ploreres és el ball d'hormones però m'obligo a ser més forta i em canso. Intento aguantar perquè m'agradaria tenir un tercer fill i no vull que el meu marit en vegi massa feble per aquest projecte. No sé fins a quin punt m'entén i em fa por parlar-ne. A veure si els dies passen ràpid i recupero les forces (l'anèmia, els punts i la falta de son tamoc ajuden massa).
Re: DEPRESSIÓ POST-PART
Jo tinc un nen de tres anys i fa un meset va neixer la Ga.la i aquest el porto millor que el primer, es doble feina pero mu prenc ambb calma, no vull atavalar-me.
Re: DEPRESSIÓ POST-PART
Jo amb els bessons vaig estar força ensorrada (també hi ha haver factors externs molt bèsties, que segurament ho van afavorir), i espero no repetir-ho... Va ser molt dur. Ànims!
Re: DEPRESSIÓ POST-PART
Jo amb la meva princesa tambe en vaig patir...pero quan em va passar ho vaig racionalitzar molt perque abans de parir ja mhavia mentalitzat que aixo podia passar i que en uns dies marxa i aixi va ser.
Re: DEPRESSIÓ POST-PART
Realment les primeres setmanes son complicades i si a sobre no et trobes bé ja és massa i costa no plorar o estar baixa de moral.Per a mi funciona bé fer coses quan hi és el pare i així si el bebé plora o té gana no estic sola i evito desesperar-me. Es important que algú altre ajudi i una dona de fer feines ni q sigui 4 hores ajuda molt a estar més per a una mateixa i el bebé
Re: DEPRESSIÓ POST-PART
Hola! Feia dies que no escrivia en aquest fil. Va ser treure'm els punts i tornar a ser jo! Resulta que tenia una infecció d'orina forta (febres de 39) i entre això i els punts... Però bé, ja ha quedat enrera i tornaria a repetir amb els ulls clucs! Dos dies després de treure'm els punts van venir els sogres a passsar quatre dies amb nosaltres i ni amb això em vingueren ploreres, jeje!
Re: DEPRESSIÓ POST-PART
Uffff!
És pensar en el post part i ja tremolo.
El meu ratolí ja té quasibé 10 mesos, però em sembla que el post part va ser ahir mateix.
Recordo haver passat 6 setmanes plorant desconsoladament. La cesàrea, dormir a estones i donar el pit amb alguna que altra complicació no va ajudar massa.
Però de cop arriba un dia que sembla que surt el sol i que te n'adones que comença a haver-hi química amb el teu petit/a i tot canvia.
Ànims a totes que TOT passa! I allò que diuen que que cada dia els estimes més, és veritat!
Sindria
És pensar en el post part i ja tremolo.
El meu ratolí ja té quasibé 10 mesos, però em sembla que el post part va ser ahir mateix.
Recordo haver passat 6 setmanes plorant desconsoladament. La cesàrea, dormir a estones i donar el pit amb alguna que altra complicació no va ajudar massa.
Però de cop arriba un dia que sembla que surt el sol i que te n'adones que comença a haver-hi química amb el teu petit/a i tot canvia.
Ànims a totes que TOT passa! I allò que diuen que que cada dia els estimes més, és veritat!
Sindria
G- 5/9/2014
L- 26/9/2016
Test + 2/6/2021
L- 26/9/2016
Test + 2/6/2021
Re: DEPRESSIÓ POST-PART
Hola!
Jo mai havia entès la depressió postpart, però després de tenir la meva petita ho entenc perfectament.
Ningú et diu que no serà tant fàcil com et pensaves. Qué la vida et canvia tant ( o t'ho diuen però ni cas)...
A mi tot plegat se m'està fent un món i només tinc ganes de que sigui més gran. Donar el pit, cosa que em semblava meravellosa, ara no la veig per tant... Fa pupa i es molt esclau. Em fan més mal quan no tinc la nena enganxada que quan la tinc... Tot el dia com pedres..
A més, tinc la nena tot el dia amb mi, no vol moises, ni res. És com massa intens.
Jo he descobert en la maternitat que no em mata, que està bé però que no penso repetir.
Jo mai havia entès la depressió postpart, però després de tenir la meva petita ho entenc perfectament.
Ningú et diu que no serà tant fàcil com et pensaves. Qué la vida et canvia tant ( o t'ho diuen però ni cas)...
A mi tot plegat se m'està fent un món i només tinc ganes de que sigui més gran. Donar el pit, cosa que em semblava meravellosa, ara no la veig per tant... Fa pupa i es molt esclau. Em fan més mal quan no tinc la nena enganxada que quan la tinc... Tot el dia com pedres..
A més, tinc la nena tot el dia amb mi, no vol moises, ni res. És com massa intens.
Jo he descobert en la maternitat que no em mata, que està bé però que no penso repetir.
- papallona84
- :: conillet
- Entrades: 352
- Membre des de: dv. set. 09, 2011 6:12 pm
Re: DEPRESSIÓ POST-PART
Hola Halia!!
Guapa et volia donar anims,tot aixo q ara veus tan negre passara,es un canvi de vida molt gran i a vegades es fa costa amunt,jo tmb vaig passar-ho malament amb el primer fill i entenc perfectament el q sents.
Recolçat en la teva parella i la teva familia,q t'ajudin en el puguin x poder tenir una estona x tu q t'anira molt be.
Anims !!!
Guapa et volia donar anims,tot aixo q ara veus tan negre passara,es un canvi de vida molt gran i a vegades es fa costa amunt,jo tmb vaig passar-ho malament amb el primer fill i entenc perfectament el q sents.
Recolçat en la teva parella i la teva familia,q t'ajudin en el puguin x poder tenir una estona x tu q t'anira molt be.
Anims !!!
Re: DEPRESSIÓ POST-PART
Molts i molts ànims !!! Jo em vaig sentir igual, afegint una onada de calor saharià, Agost 2012, i alguna complicació . També vaig dir: seràs fill únic , i si torno donaré bibi, i mai seria a l'estiu . Bé, m'ho vaig menjar tot amb patates , vaig repetir 2 anys despres, vaig dinar pit i va ser a finals de Juliol, hehehe. Amb això vull dir-te que tothom parla d'una maternitat de conte i de llibre i de lo feliç que et sentiràs , però hi ha tot un procés interior a nivell hormonal i mental que a de fer la mare per el que , crec, ningú et prepara i és molt normal . Ara et semblarà que no te fï, però un dia faràs click i ho començaras a disfrutar tot. Ja ens diràs que tal vas, bonica. I amunt, segur ho estàs fent genial .
Re: DEPRESSIÓ POST-PART
Halia, ànims! Jo amb el primer recordo haver pensat "i a tu qui et demanava tenir fills?", però 8 mesos després tornava a estar embarassada i tornaria a repetir.
Per a mi el postpart va ser dur, intens, esclau, dolorós i ara és, sobretot, un mal necessari. També t'he de dir que el segon postpart, com que el veia venir, no ha estat tan bèstia, i això que he dormit menys i tenc dues criatures q es porten 17 mesos!
Ànims, guapa!
Per a mi el postpart va ser dur, intens, esclau, dolorós i ara és, sobretot, un mal necessari. També t'he de dir que el segon postpart, com que el veia venir, no ha estat tan bèstia, i això que he dormit menys i tenc dues criatures q es porten 17 mesos!
Ànims, guapa!
Re: DEPRESSIÓ POST-PART
Gràcies pels ànims!
La veritat és que passar de la teta al biberó, per mi, ha estat un miracle. M'he refet de seguida! La nena té còlics i anem fent de més i de menys.
Suposo que el que no volia era el que comenta la Numa: l'esclavitud que el pit dona. Sé que és el millor i sé que podia haver aguantat..., però és el que vaig decidir després de plorar i plorar.
La part positiva de la societat en la que vivim és que tenim opcions... i jo he decidit la que era més beneficiosa per tots! La nena agafava molt aire per culpa meva... anava a mamar i l'apartava, notava els nervis que jo tenia, plorava tant.... i el pare patia de veuren's a les dues plorar. Jo plorava perquè no volia donar-li pit... em feia molt de mal.
Ara, que porto 4 dies amb biberó i noto que em segueixen fent mal crec que el problema estava en el pit (em feia mal l'areola i em fa) i no en la posició, perquè no vaig tenir mai ni una clivella.
El que m'agradaria dir per aquí, per a futures mares que es sentin perdudes com jo és el següent: deixeu de banda el que us diguin i feu el que sentiu. Jo em vaig obsessionar amb donar pit, vaig fer-ho i no vaig ser capaç. La gent em dirà de tot, però la tranquil·litat que sents no té preu!!
La veritat és que passar de la teta al biberó, per mi, ha estat un miracle. M'he refet de seguida! La nena té còlics i anem fent de més i de menys.
Suposo que el que no volia era el que comenta la Numa: l'esclavitud que el pit dona. Sé que és el millor i sé que podia haver aguantat..., però és el que vaig decidir després de plorar i plorar.
La part positiva de la societat en la que vivim és que tenim opcions... i jo he decidit la que era més beneficiosa per tots! La nena agafava molt aire per culpa meva... anava a mamar i l'apartava, notava els nervis que jo tenia, plorava tant.... i el pare patia de veuren's a les dues plorar. Jo plorava perquè no volia donar-li pit... em feia molt de mal.
Ara, que porto 4 dies amb biberó i noto que em segueixen fent mal crec que el problema estava en el pit (em feia mal l'areola i em fa) i no en la posició, perquè no vaig tenir mai ni una clivella.
El que m'agradaria dir per aquí, per a futures mares que es sentin perdudes com jo és el següent: deixeu de banda el que us diguin i feu el que sentiu. Jo em vaig obsessionar amb donar pit, vaig fer-ho i no vaig ser capaç. La gent em dirà de tot, però la tranquil·litat que sents no té preu!!
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 2 visitants
Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |