CL març'15 - Orgull i prejudici (Jane Austen)

[ametista]

aquest mes fem monogràfic de Jane Austen... d'aquesta autora ja hem llegit dos llibres al Club ("L'abadia de Northanger" i "Persuasió") ara ens queden els més reconeguts, mica en mica aconseguirem llegir-los tots!

0 vots - Sentit i sensibilitat http://www.lecturalia.com/libro/7011/se ... nsibilidad
4 vots - Orgull i prejudici http://www.lecturalia.com/libro/1540/or ... -prejuicio
1 vot - Mansfield Park http://www.lecturalia.com/libro/1544/mansfield-park
0 vots - Emma http://www.lecturalia.com/libro/1545/emma

i segons els resultats de l'enquesta el mes de març llegirem:

TEMPORITZACIÓ:

el dia 10 DE MARÇ comentarem la PRIMERA PART
23 capítols, de l'1 al 23

el dia 20 DE MARÇ comentarem la SEGONA PART
19 capítols, del 24 al 42

el dia 30 DE MARÇ comentarem la TERCERA PART
19 capítols de 43 al 61

a partir del 31 de març i durant el mes d'abril, les que vulguin/puguin també podem comentar la pel·lícula, hi ha moltes adaptacions de la novel·la però les més ben considerades són la pel·lícula de 2005, amb la Keira Knightley i el Matthew Macfadyen i la minisèrie de la BBC de 1995, amb el Colin Firth i la Jennifer Ehle


les participants al Club de lectura d'aquest mes serem (de moment, esperem que us apunteu més lectores!):
Raqueleta
Anna Maria
Nineta22
nienna
ametista


ja podem anar buscant el llibre!


què ens ha semblat?

2 vots - m'ha encantat!!
2 vots - m'ha agradat molt
0 vot - m'ha agradat, està bé
0 vots - ni fu ni fa
0 vots - no m'ha agradat gens

[ametista]

molt bé, ja tenim un voooot!!

jo encara no he votat, no em decideixo! "Orgull i prejudici" me'l vaig llegir fa un munt d'anys (allò que dèiem..... ) i no em faria res repetir perquè em va agradar molt però la resta també me'ls vull llegir així que... nusé

[ametista]

eeeeeeeei, no vota ningú més???

[Raqueleta]

Aquest cop em subscric per a rebre avisos del post!

[Anna Maria]

Jane Austen, molt bé!
Doncs a veure, jo sentit i sensibilitat l'he vist en peli, i emma i orgull i prejudici em sonen molt... va, voto per Mansfield park, però qualsevol de les 4 estarà bé.
Una abraçada,
Anna Maria

[ametista]

Aquest cop em subscric per a rebre avisos del post!

que bé, això s'animaaaa

[Nineta22]

Apa, ja en tenim un altre!!! :)

[ametista]

bé, ja estem a dia 10 i sembla que tenim un llibre guanyador

ara tenim el que resta del mes per buscar-lo

[Anna Maria]

Bones!
Doncs ja el tinc encomanat a la biblio, dijous que ve m'arribarà si no hi ha res de nou. A veure si aquesta vegada el puc llegir en el plaç. Jo segueixo llegint el de gener, a veure si el puc acabar de comentar. Això sí, en tenia un altre de començat i un sense començar que he tornat a la biblio, miracles ni a Lourdes, jeje.
Una abraçada,
Anna Maria

[Anna Maria]

Bé, justet però ja puc començar a llegir el llibre, no prometo res, però mira, si penso que tinc dos mesos més a veure si ho aconsegueixo, jejeje

[Raqueleta]

TEMPORITZACIÓ:

el dia 10 DE MARÇ comentarem la PRIMERA PART

el dia 20 DE MARÇ comentarem la SEGONA PART

el dia 30 DE MARÇ comentarem la TERCERA PART

Algú que tingui el llibre dividit en tres parts pot posar a quins capítols corresponen cada part? Jo només el tinc dividit en capítols, així que no puc seguir la temporització marcada...

[ametista]

ostres Raqueleta, sí? doncs jo ho vaig posar en tres parts i tan ampla, jajaja pensava que totes les edicions les tindrien! ara modifico la primera entrada

[Raqueleta]

ostres Raqueleta, sí? doncs jo ho vaig posar en tres parts i tan ampla, jajaja pensava que totes les edicions les tindrien! ara modifico la primera entrada

Fantàstic, gràcies!!

[nienna]

Acabo de comentar el llibre de gener i veig que ja tinc deures pel 10 de març mareta meva, se m'acumula la feina Vaig llegir Orgull i prejudici fa 3 anys en la uni i vaig veure 2 adaptacions tambè, però no em fa res tornar-hi sense la pressió dels examens, segur que gaudiré més de la lectura

[ametista]

compis lectores, com ho porteu? avui és dia 10!

ATENCIÓ SPOILERS!!! LLEGIDA LA PRIMERA PART

ja us vaig dir que aquest llibre ja me l'havia llegit i m'havia agradat molt però fa tants anys que no recordava molts detalls i hi ha algunes coses que segur que les visc o les interpreto d'una altra manera...el que de moment no m'està agradant gaire és la traducció, trobo que a vegades tradueix coses de manera massa literal i tot i que a vegades pot ser adequat, d'altres no perquè fins i tot hi ha errors... per exemple, traduir "actually" com "Actualment no m'agrada gaire jugar a..." quan el que hauria de dir és "De fet, no m'agrada gaire jugar a..." o quan cada dos per tres diu que criden "blablabla- va cridar Elizabeth mentre cosia asseguda al costat de la finestra" (m'ho invento, és un exemple) als vostres llibres també criden tots? Després miraré al kindle què posa en anglès quan aquí tradueixen que criden (el tinc perquè vaig estar a punt de llegir-me'l en anglès però al final no em vaig atrevir perquè el tinc una mica rovellat i no volia perdre'm coses)

sobre la família Bennet, em fa molta gràcia el sarcasme del senyor Bennet, suposo que per ell és necessari per la seva salut mental perquè la senyora Bennet...telaaaaa que per cert, és curiós que porten no sé quants anys casats i ella sempre s'adreça a ell com a senyor Bennet, no? quina dona la senyora Bennet, la típica persona que sempre està pensant en el què diran, pendent de fer un bon casori, manipulant-ho tot perquè les coses vagin per on ella vol (com quan fa anar la Jane a casa dels Bingley a cavall sabent que ha de ploure perquè es mulli i s'hagi de quedar allà.. totes les germanes patint i ella contenta! o quan no els vol enviar el carruatge a recollir-les perquè aixi es quedin més dies...) que fort que pensi que l'Elizabeth és la filla que menys s'estima! em sembla impossible estimar un fill menys que a un altre! i quan s'ofèn perquè li pregunten si han cuinat les seves filles? va i diu que poden mantenir un cuiner i que les seves filles no han de fer res a la cuina... com si fos rebaixar-se! però a més...si les filles no fan res en tot el dia! quina vida més ociosa, tu, no tenen res a fer, doncs au, se'n van a donar un tomb fins al poble, fan "marujeo" amb la tieta i ja tenen tema per després conversar tooooota la tarda...buf! una mica avorrit, no? ah, i el pare també té lo seu, perquè no es talla ni un pèl de dir a algunes de les seves filles com són de beneites... i que potser ho són però no cal passar-se tant, no? i que injust que tinguin cinc filles i com que són dones cap d'elles pot quedar-se amb la propietat de la casa i l'hereu ha de ser un cosí que quin cosí per favorrrr pobra Elizabeth quan s'adona que va a per ella i quan li demana per casar-se i li diu que no i ell insisteix pensant que s'està fent de rogar??? és aquell tòpic de "quan diuen no volen dir sí"?????? al final la Charlotte, l'amiga de l'Elizabeth, sí que li diu que sí...que trist, no? ho fa perquè no té bones perspectives de cara a que algú li demani i prefereix assegurar-se "l'estar col·locada".. o sigui que aquí hi aniria la dita "más vale pájaro en mano..." i quin "pájaru" tu, que pesaaaat ha d'estar molt desesperada la noia, eh? que trist que les expectatives de futur d'una noia d'aquella època fossin simplement fer un bon casori i es conformessin amb el que fos... clar que ell també, anava a buscar una dona i li era igual quina! que bo quan el senyor Bennet li diu a l'Elizabeth que si no es casa amb el senyor Collins la mare no la voldrà veure més però si ho fa, serà ell qui no la voldrà veure més!

quan coneixen el senyor Bingley sembla que amb la Jane hi ha "feeling" però el senyor Darcy...buf, que capullo! es mira a l'Elizabeth i diu que és passable però no prou per ballar-hi!! i a sobre ella ho està sentint!!!!! i les germanes del senyor Bingley quines males pècores, són tan hipòcrites, sobretot la senyoreta Bingley, no l'aguantooooooooo em fa sentir vergonya aliena com a dona... és tan ridícula la seva manera d'anar darrere del senyor Darcy, donant-li conversa sobre com escriu una carta, agafant la segona part del llibre que llegeix ell i fent-li comentaris tota l'estona quan ell no li fa ni cas....ja quan s'aixeca i diu que que agradable llegir i que quan tingui casa pròpia vol una gran biblioteca ....però si no ha llegit ni una paraula!!!! i ja és el súmmum de la hipocresia quan critica a l'Elizabeth dient que "és una d'aquestes senyoretes que cerquen fer-se agradables a l'altre sexe rebaixant el propi" per favorrrrrrr si s'ha descrit a ella mateixaaaaa!!!!!!!!! i en absolut a l'Elizabeth!! si jo fos el Darcy també estaria amargat de la vida de tenir sempre a una lapa insoportable com aquesta pululant al meu voltant!

que per cert, tornant al tema vida ociosa total: passen la tarda llegint, jugant a cartes, tenint converses-debat sobre temes que avui consideraríem superflus (per exemple com escriuen les cartes)... el que em fa més ràbia és que majoritàriament són els homes qui fan coses i les dones miren (!!!) o els acompanyen... que inútils! un zero a l'esquerra? (sobretot les germanes, l'Elizabeth va més a la seva i fa coses)
ah, i sembla que el senyor Darcy ha començat a fixar-se en l'Elizabeth, que passa completament d'ell perquè pensa que és un capullo, ....d'acord, d'acord, pensa que és desagradable, i a més ella està per altres temes ja que ha començat a interessar-se pel senyor Wickham... que alguna història té amb el Darcy i no en traiem l'aigua clara...a veure com evoluciona tot plegat...però vaja, no sé quin carai de gir ha de donar la història perquè ella li pugui perdonar allò de "és passable però no prou"

ah, alguna cosa més que em sembla curiosa, com que avaluïn els homes segons la seva renta anual o de propietats (té una finca de tantes mil lliures, un coronel amb cinc o sis mil lliures l'any...) o que es posin roses per adornar les sabates!!

ah, i també m'ha fet gràcia, després de llegir un llibre sobre un majordom i veure la feina des del seu punt de vista, veure-ho ara des de l'altra banda, van apareixent cuiners, servents, criats... a qui els seus senyors no donen la més mínima consideració de persones, se'ls passa per alt com si res quan en aquestes cases està clar que sense la seva feina res funcionaria! ah, i pel que més greu em sap és pel pobre criat a qui envien amunt i avall entre les cases dels Bennet i dels Bingley per anar portant notetes sobre l'estat de la malalta, si es queden, si tornen, etc. segur que els criats a qui tocava fer aquests viatges van estar contents de que s'inventés el telèfon!!

au, doncs a continuar llegint, espero els vostres comentaris!

[Raqueleta]

Jo vaig acabar de llegir la primera part el dia 11 però des de llavors no he trobat temps per a fer el comentari... porto uns mesos que no sé ni qui sóc Bé, algun dia...
Ah, Ametista, jo l'estic llegint en castellà i en el meu no criden, parlen!

[Nineta22]

ATENCIÓ SPOILERS!! LLEGIDA LA PRIMERA PART!!!

Ostres, us haig de dir que, així com l'últim llibre em va costar de seguir, aquest m'ha enganxat des de la primera pàgina!! i és que és tan divertit veure com es "divertien" i vivien la societat burgesa de l'època!! Ja tens raó ja Ametista, que quina vida més avorrida i més superficial tot plegat!! Societat moooolt masclista com ja has dit, i molt jeràrquica!! Què vol dir que si no es casa l'Elizabeth no es podrà mantenir? Ostres tu, per casar-se amb segons quin element, millor quedar-se soltera!! Perquè el Collins té tela!!

La veritat és que poca cosa em queda afegir al comentari que ja ha fet l'Ametista!! Jo us parlaré dels homes. Què me'n dieu del Bingley? No sé, es taaaaan perfecte que no m'acaba d'agradar! O com a mínim jo no sé si el voldria!! jejeje Fa molt per la Jane no trobeu? Tan innocent, confiada, no pensa malament mai de ningú! Me'ls imagino com al matrimoni perfecte d'aquella societat, envejable en tots els aspectes. Massa perfecte per ser veritat... I les dues germanes petites? Home, una mica beneites si que són eh? tot el dia anant amunt i avall amb la única finalitat de trobar algun soldat que les vulgui casar, jejeje que avorrit tot plegat!!

A mi la que més m'agrada és l'Elizabeth (suposo que és la finalitat de l'escriptora, deu ser la que cau més bé). És una noia segura de si mateixa, amb les idees molt clares, franca, sincera i molt intel·ligent. El tipus de filla que avui dia tot pare/mare voldria tenir, i en canvi en aquella època era la menys valorada, quines coses eh? Ha fet molt bé rebutjant el pesat del seu cosí!! Per favor, qui es podria casar amb algú com ell? i a sobre mossèn?? Mare meva!!! Crec que en Darcy encara haurà de donar molt joc en tot això, i que al final l'Elizabeth l'acabarà veient amb bons ulls tot i que no han començat massa bé. Suposo que darrera d'aquest posat pedant, orgullós i segur d'ell mateix hi haurà un home sensible i atent, que per alguna circumstància de la vida s'amagarà en aquesta màscara per protegir-se de la gent o d'ell mateix!! A veure com anirà tot!!

I aquesta història entre en Darcy i en Wickham?? curiós eh?? A veure qui és el bo i qui és el dolent de tot plegat!! Jo aposto fermament en en Darcy!! Crec que serà el que s'endurà l'Elizabeth, i la senyora Bennet haurà de canviar de paper i fer-se la simpàtica amb ell, jejeje Es que no sé perquè però aquest Wickham em fa mala espina...

El que també em fa gràcia és el senyor Hurst. Creieu que és mut?? jeje No parla mai!!! Es dedica a jugar, beure, estar amb els homes i res més. No fa comentaris, no llegeix, no participa en les converses... Un altre que no voldria ni regalat!!

Pel que fa a la societat en general, què voleu que us digui?? Quina mandra això dels matrimonis concertats. La veritat és que en aquest sentit l'Elizabeth ha tingut sort d'estar en aquesta família i de tenir un pare una mica més "modern" que la resta. Ho dic pel fet que no la obliga a casar-se per fer un bon negoci, sinó que la deixa una mica a la seva (suposo perquè sap que és llesta i que sabrà com cuidar-se). Però això que et casin amb un pamplines només per la renta que té, ufff, sort que les coses han canviat tant!! És una llàstima però que encara ara queden cultures que aquestes coses són una realitat, i la dona segueix essent un objecte i una propietat del seu marit!!

En fi, que m'agradarà veure com segueix tot plegat!! A veure si deixa de sortir el Collins ara que ja el tenim "apanyat" que si que és veritat que fa rabiota!! jejeje

Ens llegim en uns dies amb la segona part!!

[ametista]

uuui aquest cap de setmana he anat a tope i no he pogut comentar, tocava divendres!!
com ho teniu vosaltres?

ATENCIÓ SPOILERS!
LLEGIDA LA SEGONA PART

doncs sí Nineta22, quin plan viure en una cultura en la qual el matrimoni és un contracte i/o una obligació per les dones si no volen viure en la deshonra... sigui amb qui sigui!

eeei, en aquesta segona part ha començat el marrooooo!!!

bé, primer coneixem a la tan famosa i anomenada Lady Catherine... bfffffff, que interessada i egocèntrica que és la dona! primer m'ha despistat una mica l'Elizabeth amb alguna de les respostes que li dóna (com que totes les seves germanes petites estan casades) però després entenc que li pren el pél, no? un hurra per l'Elizabeth! una altra li hauria deixat anar un moc o s'hauria menjat la ràbia amb patates per ser educada però ella, amb tota l'educació del món li va deixant anar de les seves i es queda tan ampla!

El coronel Fitzwilliam és molt més agradable que el seu cosí, el senyor Darcy, que per cert, carai amb el nom de pila i resulta que els dos es diuen igual! m'ha fet gràcia que quan el coronel i l'Elizabeth es troben passejant i li confirma que el senyor Darcy va separar el senyor Bingley de la Jane, l'Elizabeth després es tanca a la seva habitació per poder pensar en tot el que li havia dit sense interrupcions, quin nivell de reflexió, tu!

abans m'havia sobtat que en cert moment l'Elizabeth té una conversa normal amb el Darcy, i somriuen i tot! aaai, que coquetegaven i ella sense saber-ho! ...però ja després de parlar amb el cosí va el senyor Darcy a veure-la i li deixa anar tot el que sent i li demana la mà!!! que a sac, no? ni festejar una mica??? primer ella està més que sorpresa i no és per menys però després es refà i li comença a cantar la canya!! molt bé, sense callar-se res que carai! ell s'indigna molt però manté la compostura en plan cavaller i just l'endemà li dóna en mà LA CARTA, on li explica la seva versió dels fets sobre les acusacions que ella li havia fet.
I aquí tornem al nivell de reflexió que deia abans, primer la llegeix mig enfadada però després se la rellegeix vàries vegades i acaba fins i tot canviant d'opinió sobre ell!

quan l'Elizabeth i la Jane tornen a casa quina ràbia les germanes petites, sobretot la Lydia! els fan la sorpresa de convidar-les a dinar però no tenen diners i fan que paguin elles! i el més fort és que no tenen diners perquè se'ls han gastat comprant una capota que ni tan sols els agrada! No sé, però és com si la majoria de les dones del llibre fossin ben tontes, només se salven unes poques (Elizabeth, Jane, la tieta Gardiner, potser Charlotte...i para de comptar)

una altra perla de la senyora Bennet: "em consola pensar que Jane, n'estic certa, morirà de pena, i aleshores ell tindrà remordiments" per favorrrrrrrrrrr, la filla morta i ella pensant en els remordiments d'ell!
.....que trist el retrat que fa del matrimoni del senyor i la senyora Bennet, ell es va equivocar i ho assumeix però ho fa enrient-se'n de la seva dona i d'alguna de les seves filles (al meu comentari anterior posava mig en broma que era per mantenir la seva salut mental però resulta que era veritat!!!)

són curiosos els pensaments d'Elizabeth sobre les vacances als Llacs amb els Gardiner, li agradaria que també hi anés Jane però es consola pensant que "un projecte que compleixi de cap a cap tot el que ha promès mai no pot tenir èxit i només podem evitar una decepció general si comptem amb la defensa d'una petita molèstia en alguna cosa particular" o sigui, com que ja d'un principi una cosa falla (que no hi va la germana) la resta segur que va tot bé.....

ah, en sec l'autora diu "l'objecte d'aquest llibre no és...." ui, quin retorn a la realitat de cop, no? (estàs dins la història i et remarquen que estàs llegint un llibre...) M'ha sobtat perquè potser en altres obres de l'època és un recurs que ja hem vist però l'anaven fent servir més sovint i en aquesta no i per això m'ha semblat sobtat i com fora de lloc

i aquesta part s'acaba amb el viatge que fa amb els tiets Gardiner, que al final no és als Llacs...amb la il·lusió que li feia a ella! però justament passen per Pemberley...mira tu quina casualitaaaaat.......ai, ai... es trobarà amb el senyor Darcy?

[ametista]

ai per cert, Nineta22 i Anna Maria, no sé si ho heu vist però podeu passar per aquí i opinar sobre les properes lectures del Club!

[ametista]

doncs anem per l'últim comentari...

ATENCIÓ SPOILERS!
LLEGIT FINS AL FINAL

aquesta part comença amb la visita a Pemberley de l'Elizabeth i els seus tiets... i mira ella que ja s'hi troba, eh?
m'ha semblat molt curiós que en aquella època visitessin les cases de la gent com qui va a un museu, sort que almenys hi havia algunes zones de la casa no obertes als visitants... és que si no quin estrès! sempre tenir-ho tot immaculat per si venen uns desconeguts a xafardejar
i quan en sec apareix el senyor Darcy??? oooh moment romàntic!!! els dos enrojolant-se i dissimulant, hi ha marro, hi ha marruuuuuuuu
ell està súper agradable, ella flipa, els tiets encara més perquè no saben de què va i l'endemà mateix li presenta a la seva germana, vamos, això ja és definitiu! durant uns dies es veuen tots plegats, inclosos el senyor Bingley (que sembla que manté l'interès per la Jane!) i les seves germanes (que segueixen sent igual d'hipòcrites i rabioses) però quan arriba la carta de la Jane amb les notícies sobre Lydia, que s'ha fugat amb Wickham, la història fa un gir, l'Elizabeth i els seus tiets han de marxar precipitadament per mirar de solucionar la situació tan deshonrosa que viuen (tela, avui en dia una cosa així no tindria massa repercussió) Sobre la carta he de dir que hi ha un parell de coses que m'han sorprès, una que se'n vagin a dormir a les dotze de la nit! no sé per què pensava que anirien a dormir molt més aviat...horari europeu, no? i més en aquella època....sense tele! i l'altra, que la Jane escriu a l'Elizabeth i diu "el meu pare, la meva mare..." però si també són els d'ella! perquè no diu "el pare, la mare..." o "el nostre pare, la nostra mare"?
quan li explica la situació al senyor Darcy aquest queda parat i comença a passejar-se amunt i avall de l'habitació tot pensatiu...ella creu que l'està perdent, que està pensant que la seva família es una vergonya i que no voldrà saber res més d'ella...i resulta que està maquinant un pla per ajudar-la! (però és claaaaaaaar, si així són els homes!!! tu els expliques un problema i ells no et consolen, ells busquen solucions! ) la qüestió és que ella no en sap res i sort que la Lydia és un cap buit i se li escapa que el Darcy estava a la seva boda! llavors ells escriu a la tieta Gardiner perquè li expliqui tot, tot, toooot i li confirma que sí, que ell estava implicat a tope en el tema i això a ella la confon molt perquè pensava que no volia saber res d'ella ni de la seva família i resulta que els ha ajudat molt en un tema tan delicat!! per tant encara la deu estimar, i molt, perquè fins i tot no li importaria ser cunyat del Wickham!
i al cap de poc arriben Bingley i les germanes a Netherfield...i el senyor Darcy també el primer cop que van a visitar-les tota la família especulant i dient bestieses i Jane i Elizabeth súper ratllades cadascuna pels seus motius, pobres aquells dies però Elizabeth i el senyor Darcy no parlen gaire i ella torna a pensar que passa d'ella a qui li va millor la cosa és a la Jane ja que el senyor Bingley hi va sovint i finalment demana la seva mà...quin riure quan el pare diu "tots dos sou tan conciliadors que mai no resoldreu res, tan senzills que els criats sempre us enganyaran i tan generosos que sempre gastareu més dels diners que tindreu" i quin morro la senyora Bennet quan converteix llavors Jane en la seva filla preferida perquè farà un bon casament

quan apareix Lady Catherine quina dona per favorrrrr però l'Elizabeth com sempre no es talla un pèl l'hora de parlar amb ella, primer juga amb ella sent ambigua sense confirmar-li res i fent-la parar una mica boja i finalment quan ja li puja la mosca li diu unes quantes coses clares

i quan torna el senyor Darcy, aaaaaaai quins nervis! quan per fi es queden sols ella li agraeix el que va fer per la Lydia i ell li reconeix que tot ho va fer únicament per ella, que els seus sentiments i pretensions no havien canviat i que si ella seguia pensant el mateix que quan li va donar carbasses que li digués per no continuar patint! pobreeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee era ell el que pensava que ella passava d'ell!! gràcies a l'estirada de Lady Catherine, que li havia explicat la conversa que havia tingut amb l'Elizabeth, ell va començar a tenir una petita esperança que l'Elizabeth hagués pogut canviar d'opinió sobre ell, però fins que ella no li confirma no s'ho creu... i ei, en el moment que es declaren el seu amor mutu, pam! deixen de parlar-se de vostè per automàticament tutejar-se! ...lògic per altra banda, però és que m'ha fet molta gràcia! i m'ha agradat també que hi hagi més o menys tota la conversa posterior, explicant-se el per què de les coses, com s'havien sentit... i és que en un primer moment, quan ella li diu que també l'estima, ho explica l'autora i casi que m'enfado perquè crec que va ser a "Persuasió" que tota aquesta part l'explicava l'autora i perdia tota la gràcia no? almenys després si que segueix el diàleg... i està bé com ell reconeix els seus errors, com estava convençut que ella acceptaria la seva petició de matrimoni (que anava de sobrat, vaja) i la humiliació a la qual ella el va sotmetre dient-li que no, com això el va fer aprendre una lliçó d'humilitat... Més endavant li demana la mà al senyor Bennet i aquest no entén res però que bo ell quan l'Elizabeth li explica tot el que el senyor Darcy havia fet per la Lydia i es posa tot content perquè ara ja no hauria de tornar els diners dels deutes del Wickham! (a l'oncle sí que li havia de tornar i al futur gendre no? quin morruuuuuu!) i quan l'Elizabeth li explica a la seva mare? es queda muda!!!

bé, el llibre no pot tenir un final millor (de fueron felices y comieron perdices) però m'agrada que expliqui una miqueta més enllà del moment de la declaració d'amor, com els van les coses després, a ells i a la família en general

vaja, que m'ha agradat molt i ja estic impacient per mirar la peli!!