Gaudir d'un embaràs després d'un avortament

[novella]

Suposo que moltes de les que passeu per aquí sabeu de què parlo. Al juliol vaig tenir un avortament espontani a les 5 setmanes. Ara torno a estar embarassada, de 5 setmanes precisament. No ho hem dit a ningú i jo estic cagada. M'adono que no sóc capaç d'il·lusionar-me tot i que és un embaràs molt desitjat! Només faig que pensar en tot el què pot sortir malament. A més, en l'embaràs del meu fill vaig tenir nàusees i ara em trobo molt bé i em rallo per no tenir sintomes. No sé com fer-ho, m'agradaria no tenir tantes pors i alegrar-me de l'embaràs. Les que hi heu passat, com ho heu fet??

[montsekit]

Hola novella, cada persona és un món.
Jo vaig tenir un legrat de 8 setmanes al gener i ara hi tornem.
Les primeres setmanes no hi pensava gaire, intentava no il-lusionar-me massa... vas passant. Quan vaig veure el batec ja em vaig quedar més tranquil-la i amb la eco de les 12 setmanes, més.
Poc a poc, dona´t temps.
Jo ara gairebé no hi penso en el que pot anar malament.
Enhorabona!!

[tuijoserem4]

Novella,

En primer lloc enhorabona per aquesta panxeta!!

Jo sóc mare d una nena preciosa, l ' embaras del qual va anar estupendament, després vaig passar per dos avortaments,a les 12 i a les 10 setmanes. Després m hi vaig tornar a quedar, ara estic de 36 setmanes!! Mira, no et negaré que aquest embaras l he viscut amb molta por, i encara en tinc, d' alguna manera perds aquella innocència de que tot sempre va bé...però també aprens que no tot és controlable, per tant jo et diria que intentis no obsessionar-te amb els símptomes i aquest tipus de coses, en tre altres coses perquè no hi ha dos embarassos iguals!

Jo et recomano que busquis un/una gine de confiança que t ' entengui quan tinguis pors o dubtes, això acompanya molt...i a gaudir que segur que tot va bé!!

[garota]

Jo vaig tenir un ou buit amb el corresponent legrat a les 9 setmanes i 6 mesos després un avortament bioquimic a les 6 setmanes. Un any just després del primer embaràs, em vaig tornar a quedar embarassada i va ser un embaràs fantàstic, sense cap símptoma, només els pits jeje, i amb un premi que ara té 16 mesos i mig.
Me'l vaig pendre, bé ens el vam pendre amb molta calma i respecte, amb distància al principi. Però x nosaltres, un cop vam sentir el cor ja va see un primer pas perque no l'haviem arribat a escoltar mai. A mesura que passaven les setmanes vam estar més tranquils com t'ha dit la companya, i en el fons sempre pensava, perque hauria d'anar malament?? Però la por hi és. Ets més conscient de tot el que pot arribar a passar...
Nosaltres ens vam relaxar molt a partir de les 12 setmanes i de les primeres patadetes cap a les 18. Un cop vam fer la morfo vam començar a gaudir, a fer fotos, preparar cosetes......
Pren-t'ho amb calma i molta paciència. I intenta tenir la ment ocupada!!!!!
Moltes felicitats pel teu embaràs Novella!!!!
Bé i a la resta també! Felicitats mamis!!

[SOMRIURES]

Hola novella!
En primer lloc l'enhorabona per aquest embaràs!
Jo al maig vaig patir un avortament i ara estic embarassada de 23 setmanes... per tant va passar molt poc temps entre l'avortament i el nou embaràs. Recordo les primeres setmanes... no en vaig parlar amb gairebé ningú... no m'acabava de trobar bé.. i somiava sovint que el perdia. Qualsevol mal era, al meu entendre, senyal d'un nou avortament. Finalment em vaig calmar una mica i vaig intentar donar temps al meu cos, i fins i tot vaig aconseguir estar tranquila. Fins la nit abans de l'ecografia del primer trimestre. Em vaig desplomar... plorava de tal manera... Quins nervis!

I va arribar el moment... van encendre l'ecògraf i allà estava, el meu petitó... un petitó que ara mateix noto com em dona patades a la panxa.

T'envio molts ànims. Aquestes primeres setmanes són molt dures de passar... però crec que la clau és poder-ne parlar amb la teva parella, plorar quan ho necessitis i intentar distreure't el major temps possible.

Molta sort, ja veuràs com tot anirà molt bé!

[Anna Maria]

Hola Novella i hola a totes les altres també. Per cert, tuijo guapa, 36 setmanes ja? que vagi tot mooooooolt bé!
Primer de tot, felicitats per l'embaràs Novella. Intenta fer-te teva una de les frases que diem les valentes: "estàs embarassada fins que no et diguin el contrari", repeteix-te-la com un mantra, ja que és així. Ara estàs a la frontera on l'altre cop es va acabar tot, i passar-la serà una miqueta complicat, però així és. Nosaltres mateixes ens podem erigir com les nostres pitjors enemigues, el nostre cap barrina i barrina sense parar. Jo els primers mesos els vaig gaudir poc, almenys mirat en perspectiva i veient com ho gaudeixo ara, perquè la lluita mental va ser constant. Cada nova eco era un estat de nervis, i quasi no respirava fins que la gine girava la pantalla per ensenyar-me el cor bategant. Tot i que estava contenta, jo no vaig començar a gaudir de l'embaràs fins que vaig començar a notar les patadetes, era i és la confirmació constant que tot segueix. També estic convençuda que l'augment d'hormones m'ha ajudat a relativitzar tot. La por no m'ha marxat, però ho visc de manera diferent.
Tot embaràs ja és una muntanya russa, tenim les hormones a flor de pell, si a més portem una motxilla a l'esquena, ja es converteix en un Dragon Can. Intenta-ho passar el millor que puguis i parlant o escriu aquí. Parla-ho amb qui creguis que t'entendrà o et sabrà escoltar, i escriu aquí, les vegades que vegis, és catàrtic, almenys per mi ho ha estat. No siguis dura amb tu mateixa, no són tonteries el que penses, tot és legítim.
I recorda "estàs embarassada fins que no et diguin el contrari"
Una abraçada,
Anna Maria

[tuijoserem4]

Anna Maria!!

Ets una crack...les teves paraules són un bàlsam....

Jo he pres una mica de distància però us segueixo de molt molt a la vora!

Ànims novella! Ja veus, hi ha ple de boniques històries després d un avortament....

Una abraçada!

[Vesnà]

Hola!!

Doncs jo em trobo en la situació "Gaudir d'un embaràs després de tres avortaments". Sincerament, en aquestes alçades (6+4), no aspiro a gaudir-lo. Si aconsegueixo anar tirant amb una mica de calma, ja estic contenta. Per això noto que la il·lusió no és la mateixa, i que, a estones, ni hi penso, però suposo que és el millor.
En el meu cas, això de "estàs embarassada mentre no es demostri el contrari", no em serveix de res. Evidentment, que estic embarassada! Però la qüestió és... la criatura està bé? Va creixent? Té batec? En el primer avortament vaig passar-me un mes la mar de tranquil·la, ignorant que l'embaràs s'havia aturat. I aquestes coses deixen empremta.

Reconec que em fan entre ràbia i enveja les noies que viuen tot el procés "al planeta piruleta", amb la seguretat que tot anirà bé. Per bé o per mal, sóc conscient que hi ha mil coses que es poden torçar i això em condicionarà durant tot l'embaràs. I també, és cert, sóc patidora de mena.

Sí que és veritat que el cap fa miracles i va totalment per lliure. He tingut algun dia de molts nervis, però, en general, he estat molt més tranquil·la del que m'imaginava abans de quedar-m'hi.

Ja veurem com passen les setmanes i si tot va bé. De moment, penso que la meva responsabilitat és fer bondat per cuidar la criatureta i anar veient com passa el temps. S'ha de dir que tinc un fillet fantàstic de 2 anys que no em deixa gaire temps per rumiar...

Ja gaudiré més endavant.

[natagani]

Hooola,

acabo de llegir aquest post, i aiiixxxx, com us entenc!! Novella, jo estic de 17 setmanes i les pors contínuen, així que no et puc ajudar gaire, de fet m'uneixo a la teva pregunta, l'embaràs anterior a les 12 setmanes em van dir que no hi havia batec des de la setmana 9... , i pensava que en aquest superat aquest moment milloraríen les pors... i una mica si que ho han fet, però encara apareixen més sovint del que m'agradaria. Ara ja sóc conscient que fins que no comenci a notar-lo no podré començar a disfrutar com deu mana. Conec noies en el mateix cas que es van comprar l'Angel Sound i la veritat és que els hi ha donat molta tranquilitat, jo no ho vaig fer per por a obsesionar-me i perque pensava que ho podria portar millor... i m'he penedit una mica, però bueno, ara ja espero poder sentir-lo aviat, o si més no en unes setmanes tinc la morológica i sortirem de dubtes!

Gràcies AnnaMaría, per les teves paraules, me tranquilitzen molt! i vesnà, ja t'ho he dit a l'altre pots però moltes felicitats pel teu embaràs!! Ja em començat a ser mamis, si més no pel patiment, jejeje

[novella]

Gràcies noies! Llegir -vos em fa veure que és normal tenir por quan ja has patit una pèrdua (o més d'una, noies sou unes valentes i us mereixeu lo millor!). Sé que no puc controlar el què pot passar, a les meves mans només està cuidar -me i intentar no rallar -me massa (encara que és difícil!). Espero que totes poguem superar aquestes pors i felicitar-nos quan tinguem els nostres petits als nostres braços!
Una abraçada a totes!

[Anna Maria]

Primer de tot, Vesná, felicitats guapa, t'ho mereixes.
En segon lloc, puc entendre el que ens vols transmetre. Si és dur un cop, amb tres tot va augmentant. Espero però que ho puguis anar superant, jo tot i només haver tingut un avortament ja vaig dir que fins que no el vaig començar a notar no vaig fer un canvi de xip. I perquè el vaig fer, perquè no és indicatiu que hagis d'estar tranquil·la, simplement jo vaig fer el clic. No va ser un canvi d'un moment, sinó que vaig anar veient que els meus pensaments anaven canviant. Però, la por companya, la por no marxa mai. Ara fa un mes, em van dir que els ronyons de l'Isaac venien una mica més grans del normal per percentatge, i he fet un parell de visites extra per aquesta raó. Ja em van dir de seguida que tranquil·la, que de la setmana 26 a 30 solien sol haver-hi un ball de xifres i un augment important, que simplement m'ho controlaven més per precaució. I també em van dir que tot i seguir més alt del normal, que l'Isaac no tenia perquè tenir problemes quan nasqués. Ara, després de dues visites, "s'ha posat a lloc", és a dir, que està dins del percentatge de mides normal. Com he passat aquests dies? Doncs mantenint a ratlla el meu cap, amb fermesa, perquè sinó la cosa es posava tova i ja em venien les pors i les ploreres. Ara la gent ja em parla del part, sobretot les dones d'altres generacions per explicar i tornar a explicar les seves experiències una i una altra vegada (jo també ho faré? espero que no tant...) i em diuen: "no estàs nerviosa? no te'n veus". I jo, que els hi haig de dir, que són les mateixes que quan et queixes dels símptomes o la falta d'ells et miren amb un somriure burleta i et diuen que "és normal, dona" ? Si els hi dic que tinc por, em miraran amb cara d'espant, perquè per exemple abans de fer la morfològica jo encara ho anava dient, que temia que no anés bé, i em deien "no dona, que si ja has arribat fins aquí...". O sigui, que no hi ha una manera perfecta d'enfocar-ho. Simplement, intenta no ser dura amb tu mateixa, ja saps, ets una valenta, una molt valenta, i ara comences un camí preciós per una banda però vertiginós per l'altra, en el qual totes t'intentarem acompanyar.
Una abraçada,
Anna Maria

[novella]

Hola! Avui he tingut ganes de tornar a escriure perquè llegir aquest fil, que vaig obrir al principi del meu embaràs, m'ha fet adonar que no he superat les por. Ara estic de 21+1 i aquest divendres tinc la morfològica i segueixo amb les pors. Ara pateixo per tot lo dolent que em poden dir, en comptes de pensar en lo bo. Fa una setmana que l'he començat a notar però la noto tan poquet... No paro de pensar que segur és un mal senyal. Tinc ansietat i començo a pensar que necessito parlar-ho amb algun professional, per superar amb dignitat el que queda d'embaràs.
Com Ho porteu vosaltres?

[iam]

Hola Novella, estem al mateix post de mares de juliol!

Jo només he passat per un avortament el més de juny de l'any passat quan estava de 7 setmanes. Ara estic de 21+2 i avui mateix tinc la morfològica, doncs si jo també estic bastant espantada la veritat. Jo m'ho noto, que estic contenta per l'embaràs però no ho acabo de viure com s'hauria de viure. Jo em vaig dir a mi mateixa, "quan senti el cor a les 6 setmanes i picu ja estaré tranquil.la", quan el vaig sentir em vaig posar molt contenta però em va durar dos dies... després vaig tenir pèrdues per placenta prèvia i vaig estar fent repòs, això tampoc m'ajudava gaire a estar tranquil·la. A l'eco de les 12 també volia estar tranquil·la del tot però em dura una setmaneta i després tornen a venir les pors... ara fa uns dies que estic bastant nerviosa pel que em pugui dir el ginecòleg avui, tampoc he comprat res de res pel nen perquè sempre et queda aquella cosa de si alguna cosa no va bé... Jo fa uns dies que el noto com es mou, però tampoc és cada dia, em sembla que ja deu ser normal...

Mira, jo crec que amb aquesta ecografia, que diuen que és la més important, ens hem de quedar totalment tranquil·les i gaudir de veritat de l'embaràs, això és el que vull fer jo!! si amb la morfològica tot està bé no té perquè anar malament! Més que mai hem de pensar en positiu perquè el nostre fill ens ho demana!!

Un peto ben gran que segur que quan et facin l'ecografia marxen moltes d'aquestes pors!

[novella]

Hola iam!!

Ja he vist al post de mares de juliol que la morfològica ha sortit estupenda! Que bé!! Quina tranquil·litat! Jo estic dels nervis per divendres! A veure si aconsegueixo afluixar una mica aquestes pors, que això és un malviure! Intento ser positiva i pensar que tot anirà bé! Em miro al meu fill i penso: mira que bé ho vas fer! Segur que aquest cop també!
Petons maca!

[iam]

Novella segur que si!! que a tu també et sortirà perfecte la morfològica!! No sempre hem de tenir mala sort, ara és la nostra, tot ha d'anar bé! Ja sé que és molt fàcil dir-ho però hem de ser positives!

Jo hi vaig anar bastant nerviosa a l'ecografia, va ser tot molt ràpid i de seguida em van dir que tot estava bé, estan tan acostumats a fer ecografies que tot va bé que ells pensen una mes, ni s'ho plantegen trobar algu malament. Aquesta és la sensació que em van donar.

Mira d'estar al màxim tranquil·la i intentar disfrutar quan vegis el bebe, que jo no ho vaig fer gaire però bueno ara estic tranquil·la i no em vull treure tots els pensaments negatius del cap!!

Un peto guapa!!

[iam]

Volia dir que siii que em vull treure els pensaments negatius del cap!!