Encara no els tinc i ja he perdut a un d'ells

[altranoia]

Bones, estic embarassada de bessons (monocorial-biamniotico), segons els gines un embaras complicat.
Primer de tot vam començar que un dels meus petitons, perdia liquid amniotic, la setmana passada els metges van veure que no tenia perdues i el petit havia guanyat amb liquid, però avui ens han dit que el nostre petito no li funcionen bé els ronyons i que ja el tenim perdut.
M'han assegurat que l'altre petito està bé i neixera bé, però l'altre no, neixera mort.

No puc descriure com em sento, per un part saber que un d'ells sobreviu em fa estar "be" per l'altre banda saber que un no el podre tenir....

Necesito parlar-ne amb persones que hagin viscut tot aixo i com ho han fet per tirar endavant, jo i el meu home.

Em sento culpable si em sento "contenta".
La veritat es que no ser com expresar-me

[Blanquerna]

Altranoia, sento moltíssim el que estàs vivint. Jo no he passat per aquesta siruació, però si que he perdut a tres fills durant l'embaràs i sé com de dur és afrontar una vivència així. En el teu cas encara és més complexe perque tens una contradicció de sentiments. Per una banda has de fer un dol pel nen que no naixerà, però que és i serà el teu fill. Per l'Altra banda has de lluitar i alegrar-te pel que naixerà sa i omplirà la teva vida en tots els sentits. Hi havia una noia, la Gingis, aqui als SP, que esperava bessons i un d'ells va aturar el batec. No sabien si l'altre tiraria endavant. Destrossada, va abandonar el Fòrum. Si el seu petit va tirar endavant, a hores d'ara l'hauria de tenir en braços. Tan de bo entres al Fòrum per explicar-te la seva experiència. Jo no et puc dir gran cosa més, només enviar-te molts ànims per fer front aquests moments tan durs i desitjar-te molta sort amb el teu embaras i part. Un peto.

[Floreta83]

Altranoia, de nou dir-te que em sap molt greu el que esteu vivint... Sé lo dolorós que és perdre al teu petitó. El meu cas va ser molt diferent, però he patit un avort al febrer. Ara, tingues tot el temps que necessites per recuperar-te i a cuidar-vos molt, per tu i pel petitó preciós que portes.
Una abraçada molt i molt gran. Ànims

[Sonunna]

Mirar d'entrar aquí, bonica. www.petitsambllum.org

Una abraçada enorme!!!

[Ir26]

Bonica meva... Això no ho hauria de viure ningú, NINGÚ! No sé que dir-te la veritat, no tinc paraules. Donar-te mil ànims i que passi el que passi (que esperem que passi el millor) ens tindràs amb tu fen-te costat, en els mals moments (com aquest) i en els bons que vindran.
No et sentis culpable per sentir-te contenta per aquest fill que sobreviurà i tampoc et sentis culpable per no sentir-te tot el feliç que hauries d'estar conforme vagi avançant l'embaràs... sent i expressa el que digui el teu cor, fer això és el que poc a poc et sanarà el mal que ara tens.

Petons reineta i molts molts ànims

[jellwill2]

Altranoia, tens dret a sentir-te com et sents, i no crec que hi hagi paraules de consol. Suposo que has de fer el dol mentre t'alegres del que va bé. És complicat. Deixa't mimar i expressa't, treu el dolor i potser les companyes et poden ajudar a portar-ho millor. Diuen que el temps ajuda, paciència, i aviam si abans del que penses pots estar més contenta sense sentir-te'n culpable.

Molta força bonica.

[behappyhandmade]

Hola Altranoia,
Malauradament sé pel que estàs passant i et comprenc perfectament.
No entro al fòrum des de fa molt de temps, des de que tot anava bé....
El 24 de juny va nèixer el meu fill, en Jordi. Va ser el dia més feliç de la meva vida alhora que el més trist i dolorós... acabo de començar a escriure i ja estic plorant...
Esperava bessons, dos nens. El dia 23, revetlla de Sant Joan, em vaig posar de part amb contraccions.
A primera hora del matí del dia de Sant Joan vam anar a urgències a Quirón. Estava de 35+4 i en arribar em van posar les corretges.
A la poca estona va venir una gine i em va dir que em feia eco.
Mentre feia la eco silenci absolut i jo sense cap sospita de res... Uns minuts després una frase que recordaré tota la meva vida "Veig una cosa que no va bé"..(silenci absolut).. "Un cor no batega"
A partir d'aquí va canviar la meva vida per sempre més.
En Jordi ja té tres mesos i mig i són pocs els dies que no ploro en algun moment.
M'he sentit culpable, fustrada, desgraciada, batuda, trista, desanimada....
Tinc el regal més meravellos que et pot fer la vida, un fill preciós però això no és consol.
Res feia preveure que la cosa aniria així i és molt difícil gestionar totes les emocions que sento, positives i negatives.
El fet és que tothom creu que haig d'estar agraida per tenir un fill, que podia haver estat pitjor, que podria no tenir-ne cap, que les coses passen per alguna cosa....
El cert és que estic molt trista perquè no hi ha dia que no pensi en l'angelet que tinc al cel i com hauria estat la meva vida amb tots dos.
No puc continuar....... ho sento. Potser en un altre moment...

[altranoia]

Com van els meus petits?
Si dic els meus petits, perquè fa dos setmanes em van dir, que no sabrem si sobreviura un d'ells, fins que no neixi, per tant fins que no tallin el cordo umbilical no sabrem el futur.
I això com ho he de viure? i el meu home? Com ho hem de viure nosaltres dos?

Fredament he decidit que la gent que em pregunta, li explico que tot va bé, perquè és la realitat, però no explico més, només ho saben els meus pares i ningú més, perquè ja no ser què tinc d'explicar, i cada vegada que hi penso es fa dur.

Mentalment no ser si estic preparada per el dia del part, per una banda en tinc moltes ganes, perquè s'acabi tot aquest patiment (sona molt fred, però és així) però per altre banda, no vull que arribi mai, l'hora de tenir-los, ja que pot ser que en perdi un.

Visc al meu embaràs dia a dia, però com es pot viure així?
Em sento egoista, perquè i si els estic fent patir?
Soc mare de dos nens, però fins quan?

[xikaboom]

Ei behappyhandmade,

Em sap molt de greu el que t'ha passat!! No sé com donar-te consol només dir-te que comparteixo el dolor que sents i donar-te molts ànims per continuar endavant amb el petit que has tingut i que has de disfrutar amb éll i estar feliç per éll!!!
Ha de ser molt dur ja que et deus imaginar com seria tenir-los a tots dos...ho sé, però pensa que la vida t'ha donat aquest preciós regal i has de passar el dol i ser forta!!! No ha de ser fàcil però has de tirar endavant!!!

Jo vaig perdre els dos ( també es va parar el cor però als dos) així que la cosa va quedar en res.....Sembla mentida però es veu que passa bastant això.
És una bona " putada" però què hi farem,,,tot passa per alguna raó.
Sigues molt feliç amb la família que tens i a tirar endavant pel Jordi, el teu angelet, el teu home i tú!!!!!! Us desitjo lo millor!!!

[behappyhandmade]

Gràcies pel missatge Xikaboom. Fins ara no l'havia vist, no entro mai.
Sento molt la teva pèrdua.