PAUTAR-LI LA NIT - Collit, pit a demanda!

[ARANTZA82]

Hola a tots i totes,

Us escric perquè des que em vaig quedar embarassada, vaig seguint aquest fòrum, i la veritat és que m'heu ajudat molt amb totes les vostres experiències i consells: a vegades he pogut aplicar idees que donàveu, a vegades (molts cops!) llegir-vos m'ha ajudat per no sentir-me tan sola o perduda en aquesta fantàstica aventura maternal! I avui m'he decidit a demanar-vos consell, idees, suport... :)

Bé, "al lio": tinc una petitona que està a punt de fer l'anyet, i (pecant de no ser gens original), em té una mica al límit respecte al seu ritme de son. L'estic criant sola des que tenia 3 mesos, i des de llavors, fa collit amb mi (i des que va néixer, pit a demanda). El cas és que he començat a treballar les nits amb ella fa prop de 2 mesos, establint la rutina de bany, sopar, pit, cançonetes de bressol i carícies... i la poso a dormir al seu llitet de baranes. Aguanta potser fins les 12-1 de la matinada (tot i que pel mig, es desperta 1 cop), i llavors o li dono pit i la fico a dormir amb mi al llit, o ja hem begut oli.

Aquesta setmana he intentat regular les tomes nocturnes amb la idea donar-li pit només abans d'anar a dormir, i no tornar a donar-li fins al matí, abans que jo marxi a treballar. I quan es desperti durant la nit al seu llitet , calmar-la amb carícies, cantant-li, etc... i tornar-la al seu llitet de nou perquè segueixi dormint.. Bé, el resultat de moment (porto 2 nits només de prova) està sent desastrós: plora molt desconsolada, es desperta molt més sovint... i jo m'acabo sentint molt malament. Així que acabo donant-li una mica de pit quan massa nerviosa... NO sé què haig de fer! Us heu trobat també vosaltres en un cas similar oi? Estic per postposar el pla de que no faci pit durant la nit, pq veig que pateix...

Sabeu què passa? Com a afegit, visc amb la meva mare, i no m'està recolzant massa en tot aquest procés de lactància a demanda i collit. Diu que si la petita ja és massa gran per prendre tant pit a la nit... que hauria d'haver après a dormir sola al seu llit... que no és normal que es posi tan nerviosa... Aix, les mares! Jo tinc molt clar que el collit i el pit a demanda li han anat de conya i li segueixen anant bé... però necessito regurlar-ho/pautar-ho una micona per poder descansar jo tb.

Eeeen fi!!! Escriure tot això i compartir-ho amb vosaltres ja m'ha ajudat bastant... si a més teniu alguna idea, benvinguda sigui!!

Una abraçada, i gràcies!

[putxinellis]

A veure si algú ens dóna consell perquè em trobo una mica en la mateixa situació; un nen de 10 mesos que ha dormit pràcticament sempre amb nosaltres i que fa mil despertars. Algun (normalment els primers que nosaltres encara estem desperts) el podem fer dormir sense pit però a partir de certa hora, ja no em veig capaç (no ens ha regalat massa bones nits i a sobre, a vegades ha pogut trigar una hora o més a tornar a agafar el son) de provar-hi i fem pit estirats i almenys puc seguir descansant, que no dormim. No hem fet el famós 'pla pare' pq portem uns mesos que estic sola algunes nits i seria absurd però tan bon punt puguem ho provarem a veure si funciona... A mi també m'agradaria treure o reduir el pit a la nit, la veritat...

[cyprus]

Hola arantza i putxinellis!
entenc be la situacio que esteu passant,perque a mi tambe m'ha passat. Us sere sincera:per mi la unica solucio ha estat el temps!ara te 22 mesos i ha millorat molt, dorm bona part de la nit al bressol i normalment nomes es desperta una vegada! A mi la opcio de deixar-lo plorar no em convenç...pero hi ha qui ho ha provat i al cap d'uns dies acaben acceptant-ho. Sigui el que sigui, deixeu-vos guiar per la intuicio i no feu cas dels comentaris dels altres,encara que sigui la mare...sento no poder donar-vos una solucio. Anims!!!

[pesol]

La formula de maximitzar les teves hores de son i les seves és dormint juntes i deixant el pit al seu abast, no?

De vegades un coixi de lactancia tipus xurro t'ajuda a agadar bona posició per descansar i donar pit alhora...

[turuleta]

jo també estic desesperada, i sí que crec que és culpa que fem collit i teta. el meu es desperta 8-10 vegades en 10 hores... i només fa la primera dormida al bressol, la resta enganxat a mi... i a més li costa adormir-se, pq a la que em moc quan ja s'ha desenganxat es torna a despertar, és com si tingués por de que m'allunyi... em sap greu, pq tot i les teories que diuen que els dona seguretat fer collit, crec que és tot lo contrari... pq si no es desperta tan sovint? i durant el dia igual, drames quan me'n vaig de l'habitació... el meu té 16 mesos. i estic per demanar-me visita a un especialista del son...

[rundi]

Jo crec que els múltiples despertars (al meu petit també li passava) és perquè en adormir-se al pit, quan es desvetllen el busquen, com quan un nen que utilitza xumet i li cau, en un dels despertars ho nota i plora.
A mi em va anar molt bé fer el "pla pare". En cas d'estar criant sola el nen, penso que una solució pot ser adormir-lo al pit, però no del tot. Quan estigui grogui, acabar-lo d'adormir fent-li moixaines, o balancejant-lo, etc... A la nit quan es desvetlli, si feu collit, a la llarga, hauria de valdre utilitzar el mateix mètode amb que s'ha adormit, moure-liuna miqueta el pompis o acaronant-lo. És una teoria eh! Ànims i molta paciència!! T'asseguro que arribarà un dia que dormirà la nit sencera. A mi m'animava pensar-ho...

[putxinellis]

JO no em plantejo deixar-lo plorar, senzillament que l'atengui el pare en bona part dels despertars. En general,he vist que a molta gent li ha funcionat. Jo també crec que alguns despertars són culpa del collit. Només entrar a l'habitació o jeure ja el desperta molts cops, cosa que desespera bastant. Com que no tinc més habitacions (i en tenim un de més gran que dorm perfectament i no el vull espatllar) de moment no l'hem pogut ''canviar'' d'habitació però és una altra opció... NO sé, El gran vam fer això, només canviar-lo, i començar a fer les nits decents... En fi, jo també em consolo pensant que algun dia dormirà la nit sencera...

[Mara17]

em sap greu, pq tot i les teories que diuen que els dona seguretat fer collit, crec que és tot lo contrari... pq si no es desperta tan sovint?

Jo faig collit amb els meus bessons i fa mesos que dormen d'una tirada i perfecte (tret de dies puntuals, però tampoc és exagerat). No crec que sigui problema del collit. Suposo que són un cúmul de circumstàncies.

[Inda]

Hola! El meu petit té 25 mesos i fem collit i pit a demanda.
Fa un parell de mesos estava gairabé desesperada perquè no veia milloria a les nits i, a més, anaven a pitjor, ja que es despertava cridant com si estigués a l'altra punta del pis.
Explicar que els pits havien de dormir funcionava el primer despertar, els altres ho passava ell molt malament i li donava pit. El pla pare va ser horrible!! Només veure al pare es posava a cridar-me desesperat i fins i tot li donava singlot.
Volia deslletar, sortir corrents, pensava que tot era inútil i que a sobre no li estava fent cap bé...vaig plorar molt i sobretot vaig parlar amb mares que em van dir que si res no funcionava (no ens vam plantejar cap tècnica de deixar plorar) només quedava acceptar i paciència.
I em va costar, però vaig pensar que tot fos això....i va ser veritat el que em van dir moltes mares....ha estat fer els 2 anys i.començo a veure la llum!!! Es desperta, sí, però ja no crida! I hi ha despertars que em toca i ja continua dormint, que fa pit dues vegades a la nit.
Encara hi ha nits mogudes, però veure que millora ens fa estar molt millor.
Mireu de posar en pràctica cosetes a veure si tot millora per tots. I si no, tard o d'hora creixen i maduren i la son forma part d'aquest procés.
Un altre tema és el d'haver, a més, de lluitar perquè els del teu costat no et donen suport...això sí que sap greu!! Busca suport que et doni forces a continuar fent el que creus que és millor per vosaltres dos!!

Molts ànims i a gaudir!!

[Aidín]

Hola a totes!!!
Jo tinc dues nenes ja grans una de cinc anys i l'altre de vuit així que ja sé ve de què va el tema i si voleu us explico què vam fer!
Ja sé que no està ben vist aquest tema però nosaltres no vam fer collit, pensem que per la nit s'ha de descansar i que cadascú necessita el seu espai. Això no vol dir deixar de donar el pit, ni el contacte físic amb el bebè. Jo vaig donar pit fins que les nenes van voler i la peque va passar del pit als macarrons
Jo donava el pit i quan s'adormien doncs les posava al bressol (ben enganxat al meu llit), i si es despertaven i jo creia que no era per gana (aquí va la cosa difícil...) doncs feia que es consolessin amb alguna cosa que no fos jo: la pipa, un drapet, un nino, manteta.... Ho vaig provar tot. Jo allà enganxada al bressol, amb el braç ben adormit..(si noies moltes hores de son). Quan ploraven per desconsol evidentment a coll perquè es trenca l'anima, però no les consolava amb la teta!
Des de ben petites dormen amb aquests objectes que elles han escollit, la gran encara dorm amb manteta i la petita amb nino...

Però cada cas és un món, i cada família s'organitza com pot!! Molts ànims a totes!

[Aly84]

Bon dia Arantza!

A mi em va anar molt bé llegir el llibre de la Rosa Jové "Dormir sin lágrimas" no et dóna cap fòrmula màgica però a mi em va anar molt bé per entendre l'evolució de son dels bebès i fer un canvi de xip, veure que els despertars i els patrons de son de la meva filla eren del tot normals i què això del son és una cosa evolutiva!

Però realment és desesperant quan el dia següent s'ha d'anar a treballar, necessites dormir i vas cansada... Els despertars desesperen i atabalen molt... nosaltres el que fèiem és la opció que ens anava millor per descansar tots tres... seguint el ritme natural de la nostra filla sense forçar cap situació (canvi d'habitació, deslletar de nit....)

Ella s'adorm al pit, però quan està adormida el deixa anar, llavors la deixàvem al seu bressol, quan es despertava li donava el pit asseguda i la tornava a deixar al bressol, si es desvetllava o es tornava a despertar molt seguit la posava al nostre llit i fèiem còllit... i així teniem nits a més o menys despertars... al voltant dels 18 mesos encara en feia 3 o 4.... jo mai veia el moment de quan es reduïrien els despertars i dormiria més seguit... Però, em va passar com la Inda, a partir dels 23-24 mesos (sense nosaltres fer res d'especial ni canviar la rutina de la nit) va haver una canvi, per tant, alguna csoa de maduració està clar que hi ha en el son dels nens... A partir de llavors va començar a adormir-se més tard però ja només a fer 1 o 2 despertars... i ara també sense haver canviat res... amb 25 mesos acostuma a fer 1 o cap despertar!!!

Sempre hi ha alguna nit excepcional (molèsties, nervis, excitació...) que potser es desperta més, però ara per allò general fa les nits seguides o només un despertar! I bé en el nostra cas pensem que ha estat una qüestió madurativa, ja que no hem fet res especial...

Però sí són molt durs els despertars a la nit i més si són seguits!! jo també hi havia nits que m'ho plantejava tot.... i tampoc sabia si ho estava fent bé...perquè com sempre passa quan comentes fora del socpetit, tots els altres nens dormen més que el teu...

Molta paciència i ànims!

[ARANTZA82]

Noies, moltíssimes gràcies a totes.

La veritat és que després de llegir fa un temps el "Dormir sin lágrimas" (el recomano també Aly84, perquè realment al que t'ajuda és al que tu comentes: ajuda a entendre l'evolució de la son dels petits, i et treus certa angoixa en veure que la teva menuda ja està fent el que li toca: madurar!), em vaig calmar una mica.

Però quan portes de nou una temporada "alta" de nits DragonKahn, amb molts despertars i sense masses recursos (i a nits, ni tan sols energia!) per provar estratègies noves, una es desespera. Per a les que podeu gaudir del suport del pare, genial, jo crec que ha de ser un "bastó" molt important (ni que sigui per poder tenir una nit sencera per descansar i carregar piles!).

També estic començant a provar el que comentava l'Aidín, referent als objectes per dormir. Ara la pauta és la següent: en braços li dono pit fins que quasi està adormideta, i amb nosaltres està el pedacet de peluix que l'acompanyarà al seu llitet. Quan deixa anar el pit (sempre l'ha deixat anar abans de caure KO), li dono el xumet (que la relaxa molt), i cap al llitet de baranes. I allà s'hi queda potser 3-4h, amb algun despertar lleu que aconsegueixo reconduir sense treure-la del llit, només amb alguna moixaina. El problema és a partir d'aquesta primera tirada... Els despertars són més sovints, es posa a 4 grapes, d'empeus, llença la pipa... i plorar no plora massa, però té ganes de gresca. Ganes que acaben, aquest cop sí, en plor, quan cada cop que s'aixeca la torno a posar al llit dient-li "aaaa dooorrmiiir!".

No sé... en general de tot el que comenteu (les mamis que ja heu passat per això) és que cal tenir paciència. Doncs vinga! :) Hi haurà dies de tot, pero tot passa, segur. Estic amb vosaltres, arribarà una nit en què ella soleta ja dormirà! Llavors potser fins i tot enyoraré aquestes nits quan sóc jo el seu consol per calmar-se! ;)

Igualment, segueixo oberta a més consells, trucs, recursos.. que creieu que ens poden anar bé a totes les mamis que tenim els ulls ja com un ós panda, de les ulleres que fem! :D

Abraçades i ànims!

[MisaeBRU]

Hola noies,
Nosaltres portem 22 mesos de teta i collit. Desde Nadal, ja fa 5 mesos, vaig posar li un matalàs a la seva habitació i quasi cada nit l'adormo allà, amb la idea q poc a poc anés fent tirades mes llargues. En tots aquests mesos, només una única nit ha dormit 3 hores seguides, les demés una o dues. Després ja mel fico amb nosaltres. Al nostre llit tenim una cuna sidecar, així q de normal dormim tots molts be encara que es dsperti varies vegades x dormir. Es a dir, q si fos per mi, jo no tindria necessitat de moure'l a una altre habitació. El problema es q per feina de tant en tant he dormit a fora. I aleshores es un drama immens, el meu fill s'adorm a les tantes, i cada dues hores (o avans) es desperta bramant. Son nits molt dures pel seu pare i per ell. I fins ara han estat poques, però ara he canviat de feina i sembla q seran mes, al menys un parell al mes.I entre això, i q tothom al meu voltant considera que el nen hauria de dormir a la habitació, i q no tindria q pq mamar tant, sumat a la nit q vas cansada i q t'agradaria q algú altre s'en pogués fer càrrec per una vegada, doncs m'agradaria canviar les coses, però no se ni per on començar. I vaig llegint q al voltant dels dos anys fan un canvi, i nosaltres ja quasi hi som, i penso una mica mes de paciència i ja ho farà ell solet, però estic tan cansada dels comentaris, dels retrets, i em sento tan culpable cada cop q haig de passar una nit fora de casa. Pro se q negar li il pit, per molta carantonya q li faci, es bronca segura, q lintenti adormir el seu pare es bronca segura, així q em dona la sensació que o assumim q tindrem una, dues, o jo se quants setmanes de bronca diària fins q es resigni, o ens armem de paciència, seguim com ara, i algun dia es farà de dia i descobrirem q encara segueix dormint al seu llitet....

[ARANTZA82]

Jo crec que els canvis que vulguem anar introduir en l'infant cal fer-los quan ell els necessiti, però també quan nosaltres com a mare si pares tinguem el convenciment que cal, i l'energia necessària per posar-los en pràctica.
T'ho dic perquè si els dos creieu que de moment l'opció bona és agafar aire i paciència, i continuar amb el collit i pit fins que el petit faci un tomb per ell mateix, endavant. Us haureu de blindar als "atacs exteriors" que ho qüestionen tot (per mi, és el que està sent més dur...buf!). I si voleu començar a provar a que realment dormir sol... agafeu tb aire, i tingueu present que ni en la primera, ni tercera i potser ni 8a nit ho veureu clar, però el treball i l'esforç constant, de lluitar nit rere nit per un canvi nocturn, segur segur segur que si us manteniu constants, donarà fruits.

Molts ànims! De debò... les àvies, sogres, etc..., no cladria que fessin un curs pre-iaia per eliminar del seu repertori habitual premises tan "encoratjadores" com: "l'estàs malacostumant amb tant pit", "a aquesta edat ja hauria de dormir sol", "no us el traureu del llit", "amb tu no vaig tenir mai tants problemes"... AAGGHH!

[carbasseta]

Ostres! Realment això dels comentsris és el més dur! Jo només em queixo de les nits a les persones q fan com jo, a la resta ni mu. Per sort ens fan pocs comentaris, a part de no te la treuràs del llit a lo q el seu pare sempre contesta q millor, q així quan porti les amigues dormurem tots junts i llavors jo parlo de l'hipotètic nòvio q compsrtirem :O la nostra te dos anys i mig...
Només us puc donar ànims en tots els aspectes! Nosaltres tot just ara fem alhuna nit seguida, q jo ja no faig perque amb l'embaras m'he d'aixecar a fer pipi:-(