Desilusió total a la 1a eco

[Floreta83]

ostres Pruneta i Floreta, quin greu,... ho sento molt,... molts ànims a les dues,...

Gràcies roella. M'ajuda molt rebre el vostre suport.

[pruneta30]

Ostres noies, floreta ho sento tantissim....us han adormit del tot o sedat? Com ho fan? Quin es el procediment? Pq en una operacio normal no fan proves abans pel tema de lanestesia? Em fa panic qe es passin!! A mi la pastilla em fa por pq he llegit q els dolors poden ser terribles...el legrat el prefereixo per acabar tot d'una...l'unic el terror a l'anestesia....perdoneu...

Floreta, t'he explicat el meu cas a cercadores. Et torno a dir que em sap molt de greu. Jo també vaig fer legrat, i no em vaig enterar de res, amb les pastilles no treia res, i com que passava de més nervis, agonia i tot plegat, vaig tirar pel dret.
Una abraçada per tots dos!!!

Luna, he llegit el teu cas. Em sap molt greu també pel que has passat. Com tu, el legrat ha estat molt ràpid i sense dolor. A nivel físic em trobo molt bé, ni mal de regla ni res...

Pruneta, a mi em van fer analítiques i vaig haver d'estar en dejú pel tema anestèsia. Es una sedació molt suau, no pateixis. Em vaig despertar als 40 minuts +/-, molt tranquila i sense dolor. Però es una decisió molt personal. Prenguis la decisió que prenguis será l'encertada.

Que passeu molt bon dia!

Pero te les van fer el mateix dia o com? Sento burxar tant, disculpam...se q el q vols es passar pagina pero t'ho pregunto pq estic cagada i desconec les maneres...una abraçada gegant!

[ragi]

Floreta anims al dia d'avui i els pròxims dies....!!!!!!!

[Saris]

Noies, jo us explico el meu cas, tot i que també crec que és una decisió molt personal, i també deu dependre de cada metge. Jo he tingut dos abortaments, i els dos per legrat.

El primer d'ells, jo no sabia on em posava, i hi havia opinions per tot. La qüestió que el metge em va dir que esperés una setmana a veure si l'expulsava per mi sola... ho vaig fer. No ho faré mai més. Crec que és un patiment innecessari. No va sortir absolutament res. El dilluns següent vaig anar a la visita, i em va dir que no s'havia mogut res. Vam decidir fer el legrat, pel dia següent, i em va donar la famosa pastilla. Me l'havia de posar a les 6 del matí, i ingressava a a les 10 del matí. Els dolors van ser horribles, fins que em van posar la via, un Nolotil, i a esperar a entrar a quiròfan. Em van sedar, i també vaig precisar una mica d'anestèsia local, perquè va costar molt arrencar el meu petitó, però tot va sortir perfecte, ni em vaig enterar. Una estona a la sala de recuperació, i ja em van passar a l'habitació.

Amb l'experiència del primer legrat, així va anar el meu segon: quan vaig anar a la visita de les 8 setmanes i no hi havia bateg, ja li vaig dir directament al metge de passar al legrat. Això era un dijous, i em va dir de visitar-me dilluns, per veure com evolucionava tot, per si de cas estava embarassada de menys del que deia.. tot el rotllo... jo sóc molt puntual, però vaig voler esgotar tota espurna d'esperança. Dilluns vam tornar a anar, i res de res, així que un altre dimarts fatídic. Li vaig dir que no volia pastilla, perquè feia molt de mal, i em va dir que era necessària, perquè així dilatava una mica i hi havia menys risc de fer-me mal.... així que un altre cop pastilla, però a les 8 del matí, així podia arribar a l'hospital i que em posessin els calmants abans, i no patir el dolor. Dit i fet. Va ser arribar a l'hospital, via i nolotil en vena. Els dolors em van passar. Vaig esperar una estona a dilatar una mica (no ho miren com a un part) i vaig començar a sagnar per mi sola. Així directa a quiròfan, sedació, i no em faig enterar de res. No vaig ni entrar a sala de recuperació, directament a l'habitació amb la meva família. Un calmant i cap a casa. Dolor físic ben poc, la resta... ja ho sabeu.

Com us han dit totes, és una decisió molt personal, però com veieu en la meva segona vegada, no ho vaig dubtar, volia passar pàgina el més aviat possible, i no tenen perquè posar-te anestèsia. La recuperació física és molt ràpida.

Molts ànims a les dues precioses, i no us preocupeu, feu totes les preguntes que volgueu.

[Goli]

Ho sento bonica, molts molts ànims

[hadavideo]

Prunata, molts ànims. Segur que aviat estàs celebrant un nou embaràs. Jo conec una noia que va provar primer les pastilles i després va fer el legrat perquè no va expulsar. Si fessis pastilles després et fan controls per comprovar que tot està net. Els casos que conec q ho han fet amb pastilles no han tingut cap problema després (tret del que t'he comentat abans) i tampoc m'han comentat que fos massa dolorós. Com una regla forta però això ja depèn de cada persona.

[pruneta30]

Us copio el q he escrit a quan les coses:

Ahir finalment vaig decidir-me per la pastilla. Me la vaig prendre alla mateix i avui toquen les prostaglandines. Crec que si va bé serà tot plegat menys invasiu i sino doncs passarem pel legrat...sé que serà un pèl més llarg, però sobretot com diu el gine...no estic perdent un bebé perquè mai es va formar cap embrió...sempre va estar el sac buit! Es la caixa sense les sabates, i això m'ho fa més fàcil. Necessito ser positiva! No sóc optimista però aquesta vegada he promès que si més no ho intentaré! Si d'aquí uns dies he fet net q la revisió, quan baixi la regla tindrem llum verda i podrem buscar el nostre bebé! Tinc un home que m'estima de manera inexplicable i estic segura que ho aconseguirem! Espero no defallir en els ànims els propers dies...tot pot ser...ara tinc por al dolor físic d'aquests dies, al procés...espero no haver-me equiocat!

Mil gracies reines! Espero estar en breu per aqui amb noticies fantàstiques!!! MIL PETONS!

[hadavideo]

Molts ànims pruneta, i ja veuràs com passa tot això aviat i en poc celebraràs un nou embaràs. No pensis que una decisió és més correcte que l'altre. Totes són igual de vàlides i has triat la que els professionals t'han aconsellat pel teu cas. Espero que et recuperis aviat.

[bitxeta80]

Pruneta, acabo de llegir aquest post, no me n'havia assabentat... darrerament no estic massa connectada. Ho sento moltíssim. Molts molts ànims i cuida't molt, ja veuràs com d'aquí poquet tornes a donar bones notícies. Un petó

[Marina_SF]

jo no hi estic del tot d'acord amb Naethda
La primera eco tan aviat la fan mes que res per si es un embaraç ectòpic. A la padrina de la meva primera nena li van fer una eco molt aviat i van veure que estava mal colocat aixi que als 2/3 dies la van ingresar per treure-li i va poder salvar la trompa. Si s'hagués esperat potser hauria perdut la trompa o se li hauria rebentat i el següent embaràs seria molt mes dificil d'asolir, a part de tindre que ingresar d'urgència amb a saber quines complicacions.

[Marina_SF]

Us copio el q he escrit a quan les coses:

Ahir finalment vaig decidir-me per la pastilla. Me la vaig prendre alla mateix i avui toquen les prostaglandines. Crec que si va bé serà tot plegat menys invasiu i sino doncs passarem pel legrat...sé que serà un pèl més llarg, però sobretot com diu el gine...no estic perdent un bebé perquè mai es va formar cap embrió...sempre va estar el sac buit! Es la caixa sense les sabates, i això m'ho fa més fàcil. Necessito ser positiva! No sóc optimista però aquesta vegada he promès que si més no ho intentaré! Si d'aquí uns dies he fet net q la revisió, quan baixi la regla tindrem llum verda i podrem buscar el nostre bebé! Tinc un home que m'estima de manera inexplicable i estic segura que ho aconseguirem! Espero no defallir en els ànims els propers dies...tot pot ser...ara tinc por al dolor físic d'aquests dies, al procés...espero no haver-me equiocat!

Mil gracies reines! Espero estar en breu per aqui amb noticies fantàstiques!!! MIL PETONS!

Pruneta mil anims!
a les 31 setmanes vaig tindre una cesarea d'urgencia degut a una eclàmpsia severa i vaig tenir a la meua Júlia 5 dies a la uci del st pau fins que va morir. Pareix que el mon s'acaba i costa molt de superar ( sense ajud psicològic impossible) però el temps suavitza les coses i et permet tirar avant, ja casi han pasat 2 anys i estic embarassada de la meva seguna nena, ja son 20 setmanes, controladissísima per un fotimer de metges i sabent que tan aviat faigue 2kg em faran cesàrea per no arriscar. En això et vull dir que per molt trista que estiguis ara ( i el teu marit tb, que sempre s'obliden que ells tb pateixen tan com nosaltres pq no controlen, desde fora) quan menys ho esperis ja estaràs ilusionada de nou i presumint de panxota!!! aixi que molts d'anims petons i una forta abraçada!!!!

[pruneta30]

Marina, sense paraules....per sort teniu de nou una nova ilusio en la q centrar els vostres cors! Espero de tot cor q aquesta vegada tot vagi molt be i aviat tingueu el vostre petit amb visaltres...nosaltres despres d'unes setmanes dificils ens aboquem de nou a la cerca! Amb pors pero ilusionadissims!
Gracies x la teva aportacio bonica!

[Marina_SF]

Il·lusionats molt i triant noms pq sempre deia: si tinc una nena li posaré Júlia, i així li vam posar, el que mai em podia imaginar ( fent 78 anys que no neixia una nena a la familia del meu marit) era que en tindriem una altra!! Estem entre Laia i Arlet, a vore que decidim

[pruneta30]

Els dos són preciosos! arlet m'encanta! Enhorabona preciosa!

[mimi.cuquii]

Hola a totes! Sóc nova aquí però m'he decidit a escriure perquè necessito compartir totes aquestes sensacions que només nosaltres entenem.
Avui m'he fet la primera ecografia.. m'he fet una in vitro i sóc soltera...estava de casi 7 setmanes i m'han trobat el sac buit.
He plorat moltíssim i per un moment he pensat que no podria suportar-ho però poc a poc...
Jo he notat síntomes... mal de pits, malestar, molt de pipi...cansament... panxa inflada... en fi...
Ara a esperar que la doctora em digui què he de fer... si s'expulsa sol el sac o què... i quan puc tornar a començar....

Un plaer parlar amb vosaltres!