Alguna mami que hagi superat l'ansietat?

[saludoalaluna]

Hola Boniques,

Soc mami de dos nens de 4 i 2 anys. Tinc 35 anys i des de fa pocs mesos que pateixo ansietat.
Això no és nou per mi, de fet és la segona vegada a la vida que ho pateixo (la primera desprès de morir el meu pare). La veritat és que vaig molt estresada amb els nens i la feina i no acabo d'estar fina.

En el seu moment ho vaig treballar i pensava que ho tenia mitjanament controlat però ara ha tornat. Tinc dies en que estic perfecte i dies que fatal. I el que pitjor duc es que a les nits a vegades m'agafen taquicardies. I jo crec que ara ja me les provoco jo mateixa amb l'atabalamenta. Però desprès puc estar durant el dia normal.

No m'he medicat mai i no crec massa en aquesta línia per tant no voldria anar cap a aqui. Aquest correu es per preguntar si hi ha mamis en aquesta situació i que l'hagi superat. Per donar una mica d'esperança i llum en aquests dies que estic fluixeta.

Petons i gràcies

[susaneta]

Hola guapa, t'entenc perfectament, jo tinc 38 anys i m'ha passat varies vegades, als 4 messos de neixer el meu petit vaig tenir una gran depresió amb ansietat de l'esgotament que tenia, vaig estar amb tractament i va costar de sortir, va ser la mes grossa pero vaig sortir.

Sobre tot a la tardó i hivern es quan sol passar, vaig començar a tractar-me amb homeopatia es lent pero noto mollllta milloria
s'en fa molt costa amunt pasar els dies, la feina, la casa... mooolt, pero s'ha de sortir i tu pots sortir, no et preocupis, ara el veuras molt lluny pero ho aconseguiras.. . sino aquí estic per animar-te encara que sigui per aquí o per mail, a vegades necessitem desfogar-nos encara que sigui amb un estrany.

Anim guapa !!!!!

[Menudeta]

L'ansietat no és una bona companya... I no vas al psicòleg ni prens cap medicació? Jo n'he tingut per una cosa que em va passar I el diacepan I el tractament psicològic m'han anat molt bé. Ja no en tinc I a més si torna hi penso posar remei ràpid, a patir ni l'últim dia. Jo ho comentaria amb el teu metge de família, no esperis a que aquestes taquicardies vagin a més. Ànim!!!

[saludoalaluna]

Gracies x anims i les respostes. Anar al psicoleg es algo q ja he decidit fer i n estic buscant un que em doni confiança. La medicacio em van dir q me la prengues de forna puntual no com a tractament. De fet, les vegades que me la he pres em deixan molt malament tot el dia.

[Laurasg]

bones,

aquest post està mb perquè veus q no ets a l'única que li passa. una característica que tenim lea persones que patim o hem patit ansietat és q ens pensem que això n li pot passar a ningú més i és bo saber q no és així

[saludoalaluna]

Tens rao. Jo si que penso que moltes persones en pateixen. Sobint penso "es que no ets ni original" jeje. Pero els que si es cert que a voltes creus que tant intens com et passa a tu no li passa a ningu..

[bbya]

Guapi! Jo la he superat amb terapia i acupuntura, d'on ets?

[saludoalaluna]

Granollers!

[Mari1978]

Hola!!!

T'entenc perfectament!! Jo també he passat per això! M'ha donat en diferents etapes de la meva vida, però sense cap motiu. Em dura una temporada, després vaig millorant fins que desapareix. Ara porto gairebé 2 anys que estic bé, però qui sap si no tornarà a apareixer?

A mí també em passava sobretot a les nits i jo mateixa em provocava unes taquicàrdies...

Finalment, vaig anar al meu metge de capcelera i em va receptar Diazepam (de 5 mg, crec, una dosi moooolt petita), però només per a casos puntuals. Així quan em donaven aquestes crisis amb taquicàrdies, em posava un sota la llengua i com de seguida fa efecte, si era de nit em quedava dormida. Tenir les pastilles sempre a mà em donava segureta.

Ja et dic, ara porto una temporada llarga que estic bé i espero que duri.

Per cert, jo mai vaig anar al psiceg i penso que ho vaig fer malament, segur que m'hauria ajudat i no haguès patit tant. Si tinc la mala sort que l'ansietat torna, aniré a un psicòleg.

Molta sort!! Que vagi molt bé. I pensa que hi ha moltíssima gent amb aquest problema.

[shizue]

jo fa mes de 10 anys que en tinc, ni terapies, ni psicolegs, l'unic que mha funcionat és la medicació i faig vida normal.......

[saludoalaluna]

Hola mari!!

Et lleegia i em sentia identificada en cada paraula, en cada frase, en tot!!! El que has escrit ho podria haverescrit jo fil per randa.

I en relacio al psicoleg, estic huscant un que em doniconfiança tot i que estic millor. La medicacio, tinc la matwixa prescripcio medica que tu.

Ni jo ni el meu metge de capçalera som partidaria de medicar constantment a menys que no pugui realitzar el meu dia a dia, el que no es el meu cas. Amb aixo no vull dir q la meva opcio sigui millor q una altra. L ansietat es una bona merda i cadascu sel ha de manegar com pugui... i tot es valid si funciona. Pero no vull que sigui el meu cami.

Moltes gracies a totes x les vostres respostes. A totes. M heu ajudat un munt.
Diculpeu les faltes xo escric amb el mobil i em falla una mica el teclat

[entrerius]

hola saludoalaluna, i a la resta....

l'ansietat no és més que POR. Si aconsegueixes esbrinar a què tens por, molt provablement l'ansietat desapareixerà. No és un procés fàcil ni curt... però pren el control de la teva ment i cada cop que t'agafi una crisi, sigues conscient del que et fa por (poden ser mil coses diferents) i sobretot CONFIA en que ets capaç d'afrontar la vida, la mort i tot el que et passi, perquè tu tens el control i no pas les divagacions de la teva ment.
Crec que és una bona iniciativa no confiar en els fàrmacs, però això vol dir, sense cap mena de dubte, que has de confiar molt en tu mateixa..... i això arriba amb la pràctica...... tot consisteix en tornar-se a aixecar quan caus.... però sobretot, en aprendre de cada caiguda
Molts ànims i molta sort.

[Marsa]

Entrerius!! Quines paraules q has escrit més maques!! En moments baixos va bé sentir (o llegir) alguna cosa així!!

Gràcies

[ClaraO.]

M'uneixo al club.
Jo també en tinc desde fa quatre o cinc anys i costa molt.
Ara estic en una mala ratxa i teniu raó hi ha una part de por i és molt dur.
Però cada cop que caiem ens aixequem, és així.

Molts petons a totes.
I una abraçada que a qui faci falta li dono en persona.

Bona nit

[marteta75]

Jo no he tingut ansietat però sóc una persona molt nerviosa i els nervis em maten, en el sentit que perdo pes, quan haig de fer una feina nova estic com un flan, però de manera exagerada. Tardo mesos fins que faig un click i el meu cervell es dona compte que en sóc capaç. He estat fent un postgrau de psicologia en el que he vist diferents teràpies per l'ansietat, tipus gestalt i d'altres. Ho dic pq a mi només fent alguns exercicis que vam practicar ja vaig veure que m'estaven ajudant, i això a classe! no us dic si hagués anat a terapia. Jo m'ho he plantejat com a que no sóc capaç de gestionar certes emocions i crec que terapies d'aquest tipus em podrien ajudar. A vegades simplement amb uns exercicis de respiració he millorat el moment aquest d'angoixa.
Ah i jo no sóc psicòloga, però penso que anar al psicòleg segur que ajuda. Amb altres problemes de salut no dubtariem en anar a un especialista, doncs si hi ha ansietat també és bo anar-hi (i que consti que jo sóc biòloga, eh!).

[MARIONAAGUSTI]

Estic totalment d'acord amb entrerius!

A mi m'ajuda molt la homeopatia, a part de mami sóc farmacèutica, si vols em pots enviar un privat i t'explico què pots prendre en plan natural, per ajudar en aquest procés d'autosuperació...

fins aviat

[MarczingerZ]

Hola!

Heu probat amb les flors de Bach? La meva parella se les va començar a prendre i li van anar molt bé!

[Laurasg]

Noies com ho porteu? Algú comentava que va tinguent cada cert temps etapes d'ansietat. A mi és el que em passa. I molts cops això és el que et fa por... Tornar a tenir ansietat!

El més important és aprendre a afrontar les situacions, perquè les pors poden anar canviant.

Jo he fet terapia i m'ha ajudat molt, considero que és bàsic (de fet jo sóc psicòloga ;))

[musica]

Hola noies,
fa un temps vaig veure per algun lloc d'internet un anunci que posava:

DEPRESIÓN = Exceso de pasado
ANSIEDAD = Exceso de futuro

I em va fer pensar molt perquè realment jo ho visc així també. Quan sento que l'ansietat és a prop o que podria fer acte de presència m'adono que és perquè penso i pateixo massa pel que podria passar en un futur.
Crec que la clau és aprendre a equilibrar el passat i el futur. Viure el dia a dia i gaudir-ne al màxim!

[Laurasg]

Una part de raó sí que té l'anunci no? Quan tenim ansietat en general estem anticipant aconteixements que no han succeït el sol fet de pensar-los ens genera ansietat