La mare que em va parir....::)

Reflexions sobre criança, educació i tot els que ens aporta ser pares/mares
Avatar de l’usuari
SòniaBanyoles
:: conillet
:: conillet
Entrades: 363
Membre des de: dt. jul. 30, 2013 11:29 am
Contacta:

La mare que em va parir....::)

EntradaAutor: SòniaBanyoles » dg. set. 29, 2013 12:05 pm

Hola a totes!

Us explico una miqueta...estic embarassada i el control excessiu per part d'alguns familiars m'atabala bastant...sobretot la meva mare. Potser em catalogareu de rara, pero sempre he viscut una especie de relacio tensa amb ella i em fa por que afecti la meva maternitat i la meva relacio amb el meu bebito.

La meva mare ha tingut una vida dura i aixo li va fer agafar una depressio molt forta quan jo tenia 6 anys i des de llavors q es medica. Te un caracter depressiu-controlador i obsessiu. Jo m'he treballat a nivell psicologic per entendre-ho i creixer a nivell individual, aixo m'ha fet evolucionar com a persona i a veure amb certa distancia la seva manera de se intentant entendre-la. Pero ara amb la maternitat se m'ha despertat una certa por q aquest caracter influeixi el bebe, ja q la elacio tensa encara hi es a vegades i això em provoca cert rebuig cap a ella....

Desde que sap q estic embarassada em vol tocar la panxa cada dia, diu que es "el seu bebe" i aixo a mi no m'agrada...ella pel caracter te tendencia a "fagocitar" a les persones i jo em noto excessivament protectora amb mi mateixa i el bebe, i encara no ha nascut!!!

Algun consell?
SòniaBanyoles l’ha editat per darrera vegada el dia: dj. oct. 03, 2013 10:31 am, en total s’ha editat 1 vegada.
Creant vida!

Imatge

Post Del Part de la Ivet http://momentsminis.blogspot.com.es/201 ... -ivet.html

Imatge
Avatar de l’usuari
melicanyella2206
:: rateta
:: rateta
Entrades: 168
Membre des de: dj. jul. 18, 2013 9:28 am

Re: Evitar l'exces de control...

EntradaAutor: melicanyella2206 » dg. set. 29, 2013 5:09 pm

Home Sònia! Que bé que treguis aquest tema... :-()-)

A ma mare li va pasar el mateix que la teva, però la depresió de la meva mare va ser arran d'un divorci i a mes no va voler anar al metge ni psicòlegs perquè li dèien que fés coses que no volía fer...Les seves excuses eren: Pastilles no perque no son bones per el fetge i el psicòleg és car i no em serveix...(geni i figura i tots de cul perque ella estigui agust a la seva bombolla mental) :-:)
Doncs com tu durant anys em vaig sentir culpable de no fer mai prou per fer-la feliç i durant anys em vaig creure mala filla quan li dèia que no a alguna demanda seva fora de lloc. Perque em deixàva de parlar per tonteríes, m'analitzava contínuament i el que tu dius...control i crítica de tot.

He trigat anys a tenir clar si volia portar nens al món per aquest motiu, per por...Fins que vaig entendre que està malalta...Tinc una mare que no es capaç de fer la seva propia vida i de veure-hi més enllà dels seus nassos.

No sé si a tu t'ajudarà el que ara et diré, però a mi m'ha anat bé per trobar la meva pau. Mira, poso la ma al fóc que has estat molt bona amb ella i que seràs molt bona mare justament per el que saps que no vols fer-li pasar al teu bebe. Aleshores...sabent que ella té una malaltia que li fa un caracter amarg i negatiu tu això no ho pots canviar, és lo que hi ha i és on ella s'hi troba bé encara que a tu et dolgui veure-la ser així...(ella quan mes plora mes mama)

Lo que pots canviar és la teva postura. Intenta que no t'afecti la seva negativitat, si s'enfada per xorrades que s'enfadi...si et deixa de parlar, és el seu problema, tu no t'hi enfadis i quan baixi dels nuvols ja et buscarà...(no sé si ho has viscut ja això però quan et cau la venda dels ulls la veus com si fós una nena petita mimada i consentida) :content:
Mentre sigueu amigues t'inflarà el cap amb xorrades, et tocarà la panxa, opinarà de tot, tindrà la llengua llarga... passa de tot i tal dia farà un any...centra't en tu i en fer el teu camí feliç i planer. :-())
I si es pasa de la ratlla quan tingueu un bebe, no hi aneu i ja està, ellà hi perdrà fins que ho veurà i no tindrà mes remei que afluixar...I sino!!! Quieres caldo? Pues dos tazas!!! :b-))) (viva unos dias de vacaciones)

Aquesta situació rebenta, perque veus altres pares com posen el camí fàcil als fills i per contra tu nomes trobes pals a les rodes i al cim sense recolzament...és lo que hi ha.

I el teu pare quin paper hi fa?...Aix quina parrafada he escrit! Un petonas abrilera, espero que al compartir lo meu et pugui haver donat alguna idea neukiss-)
Avatar de l’usuari
melicanyella2206
:: rateta
:: rateta
Entrades: 168
Membre des de: dj. jul. 18, 2013 9:28 am

Re: Evitar l'exces de control...

EntradaAutor: melicanyella2206 » dg. set. 29, 2013 5:18 pm

Per cert...aquí em tens si necesites parlar-ne. No son gaire comuns casos com els nostres però n'hi ha...
Avatar de l’usuari
SòniaBanyoles
:: conillet
:: conillet
Entrades: 363
Membre des de: dt. jul. 30, 2013 11:29 am
Contacta:

Re: Evitar l'exces de control...

EntradaAutor: SòniaBanyoles » dg. set. 29, 2013 7:35 pm

Ei melicanyella! Que bé poguer compartir el mateix amb una abrilera, que anirem passant per les mateixes etapes jijiji

Pel que llegeixo de la teva mare veig que son patrons bastant iguals tot i que el desencadenant no és el mateix...i la teva sensació tb és molt semblant a la meva. Jo tb he arribat a la conclusió que tè un problema i.... "es fort dir-ho"... s'hi troba comode i no en vol sortir pq de moment ja va tirant. Ella no entenia pq anava al psicòleg i va arribar un punt que vaig dir-li que ho havia deixat tot i que hi continuava anant pq em deixava anar frases com "nomès volen canviar-te", "trenquen famílies", "volen que els expliquis la teva vida"....etc...etc...i jo li deia "precisament per això, no vull estar amb ansietat tota la vida i sentint-me malament, vull canviar això i no haver-me de medicar tota la vida!!". He trobat algun recurs com que a vegades me la imagino fent pataletes quan s'enfada, o si parlar molt i molt, desconnecto i el meu cap comença a dir "bla, bla, bla" jijijij. I depen de la manera en què parla sè quina por m'esta parlant, dic ara em parlar des de la por a la soledat, ara des de la por a l'abandò, ara des del patiment excessiu.

El meu pare és totalment oposat a ella, ès tranquil, independent, deixa fer i no es posa en res simplement acompanya. Jo m'hi porto molt bé. De fet la relació entre ells sempre ha estat molt tensa, i jo sempre m'hi he sentit al mig, la meva mare al viure molta tensiò de petita crec que a vegades busca expressament el conflicte i el meu pare reacciona com pot i a vegades explota evidentment.

El fet d'anar-hi o no anar-hi en el meu cas és complicat pq tinc la consulta allà (ells viuren al pis de baix i jo tinc la consulta al pis de dalt). I ara els comentaris de la meva mare sòn, "mentre tu traballis ja tindrè el bebe jo a baix", "ja me'l podràs deixar cada dia", etc... etc...i l'altre dia no se m'acud res més que dir-li..."no et vull carregar molta feina tampoc, si convè el portarem a la guarderia", ai com es va posar!!!!. Però crec que si la marco mica en mica ho anirà entenent i acceptant.

La sensació que tens de nena mimada jo tb la tinc!! A vegades em sento molt més madura jo que ella!!! I jo sòc la filla!! :-:)

Lo bo que tenim melicanyella que tu tb crec que ho tens, és que ho podem parlar amb les nostres parelles obertament i posar-hi humor.

Moltes vegades opto per passar de tot com tu dius, però em sento malament moltes vegades. Pq em demana que li faci massatges, o simples abraçades i no em surt, i jo vaig molt per sensacions i si no em surt no faig les coses per compromís o forçades. En canvi amb el meu pare em surt de fer-li abraçades d'amagat de la meva mare....ès curiòs eh....

Carai he fet una bona descarregada jo també eh jijiij :-D

En fi, que passet a passet i a veure com evoluciona tot. Quan em ratlli molt anirè escrivint jijij.
Creant vida!

Imatge

Post Del Part de la Ivet http://momentsminis.blogspot.com.es/201 ... -ivet.html

Imatge
Avatar de l’usuari
petitaemma
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2229
Membre des de: dc. març 19, 2008 8:54 pm

Re: Evitar l'exces de control...

EntradaAutor: petitaemma » dg. set. 29, 2013 9:22 pm

Ostres, sembla que parleu de ma mare en moltes coses...
Els meus germans i jo tenim clar que ma mare sempre ha sigut una nena mimada i consentida. Durant tota la vida, mentres ella estava bé, tots respiràvem i quan no, tots a tremolar... Imagineu que jo em vaig engreixar quan vaig marxar de casa, perquè a casa ma mare mai dinàvem tranquils, sempre crits, cops a les portes...
Ella és el melic del món. Tinc una tia que diu que és: el nen en el bateig, la núvia en la boda i el mort en l'enterrament.
I creieume, que a la meva boda ella va ser la protagonista, fins que la vaig engegar, fins i tot pretenia entrarme ella a l'altar, i jo: "que venga mi padre!". QUan van néixer les nenes, part molt prematur, estava enfadada perquè el meu home no la informava a ella de lo que ens anaven dient, sino a ma germana, una persona mentalment més estable, jaja, quan va arribar a l'hospital va fer veure que es desmaiava... I sospito que quan se mori mon pare, també farà algun espectacle...
Pareu-li els peus des de bon començament, ella també va ficar el crit al cel quan vam informar que les portàvem a l'escola bressol i ara quan li he de portar 2 dies seguits li diu a ma germana si es que no teniem cangur...
De petitones les obligava a menjar més, amb ninos, amb la tele, cantant, ficant-se barrets... fins que li vaig dir que recordava perfectament quan m'obligava a menjar a mi quan jo no en volia més i no volia que fes lo mateix amb elles i molt menys que l'hora de les menjades fossin un circ.
Ara que em canviat a llit gran, diu que perquè ho hem fet, que l'Abril cau i els cops al cap són molt dolents. Bueno, només ha caigut 3 vegades i perquè feia tonteries...
Tinc una amiga que sa mare també té tela; us diré que ella està desheretada perquè son germà va dir que volia la casa familiar i que la volia ja, i ella perquè no s'enfadés li ha ficat en herencia només a ell... al cas, ella diu que ho pren com si ella fos l'aigua del riu, que et vas trobant pedres pel camí i hi pases per la vora. Des de que m'ho va dir m'imagino quan parlo amb ella com sóc aigua i la vorejo i marxo :-D
Ma germana quan parlen per telèfon, deixa el telèfon a taula o el tapa amb la mà i continua parlant amb qui estava i de tant en quant li va dietn: si.. aja... :r)
Jo sempre dic que el que sóc es gràcies a ella, és a dir, m'ha ensenyat com no vull ser! i també m'ha ensenyat com no vull educar a les meves filles.
Així que, ànims, paciència i les coses clares des del principi! :-()-)
ImatgeImatge
L'Ariadna i l'Abril us agraeixen els ànims que els heu donat des del primer dia de vida. Moltes gràcies!
El nostre post:http://forum.socpetit.cat/viewtopic.php?f=71&t=15825
Petites coses GRANS: viewtopic.php?f=25&t=18803 Esperem la teva aportació diària!
Avatar de l’usuari
Santandria
:: peixet
:: peixet
Entrades: 268
Membre des de: dg. abr. 20, 2008 8:31 pm

Re: Evitar l'exces de control...

EntradaAutor: Santandria » dl. set. 30, 2013 9:36 am

Ostres! llegir-vos és com si llegís la meva pròpia vida. Però he de dir que vosaltres sou molt més fortes que jo. La meva mare sempre ha estat malalta, la seva depressió es va desencadenar amb la mort del seu pare quan tenia 14 anys... imagineu-vos doncs, en aquells temps no existien les depressions. Va anar fent la seva vida sempre recolzant-se en algú. Es va casar amb el meu pare, ens va tenir a ma germana i a mi i quan jo tenia 6 anys el meu pare ja no ho va aguantar més, conclusió: divorci. Des d'aleshores la relació de ma germana i meva amb ma mare es va anar convertint de dependència total. Nosaltres dues vam estar vivint durant molts anys en una realitat fictícia (en el món en el que ella se sentia còmode) La part dura va venir quan vam començar a veure que haviem viscut enganyades i allunyades tota la vida de la realitat i de la resta de la família (inclòs el meu pare...) Van ser anys difícils i de conflicte intern molt gran. Estimar-la molt i a la vegada sentir rebuig cap a ella. Buf! vaig intentar viure en un punt mig marcant una distància que no em fes mal, però no ho vaig saber fer i vivia en una constant tensió.
En el meu cas se sumava que la mare del meu marit també tenia una depressió i a sobre, vivia davant i ens controlava tot el dia: que si ahir a tal hora tenieu la llum encesa, que si avui el Santandrio no ha agafat el cotxe per anar a treballar... etc
Bé, resumint que m'estic enrotllant molt. Us deia que sou més fortes que jo perquè fa gairebé 2 anys que no parlo amb ella (ni ma germana tampoc). És que a més ens va deixar a ma germana i a mi amb un munt de deutes mentre ella és insolvent perquè només cobra el SOBI...bé que el dia que em van embargar la nòmina va ser la gota que va bessar el got i vaig posar distància. Al principi creia que l'enyorava, però després em vaig adonar que enyorava "una mare" no la meva mare. Una mare com la que veia entre les meves amigues, que les ajudava i en qui es podien recolzar no la que tenia jo que només em feia sentir malament i que era una "càrrega" més.
Ja veieu, jo vaig haver de tallar per poder ser feliç i perquè notava com la meva relació amb ella afectava a la relació que tenia amb els meus fills. I sempre vaig tenir molt clar que ella havia marcat la meva vida i no volia que marqués la dels meus nens.
Bé, que jo vaig haver de fugir per poder-me sentir bé. Vosaltres sou molt fortes per aconseguir trobar aquell punt mig en que "l'acceptes" però aconsegueixes mantenir-te al marge del seu caràcter absorvent, manipulador i del xantatge emocional.
Bé, i el cas de la meva sogra donaria per un altre post (però són temes molt personals del Santandrio)
Noies, us admiro!! endavant!!!
I crec que el camí correcte és deixar les coses clares des del principi.

Molts ànims!
Avatar de l’usuari
Delfina
:: tigre
:: tigre
Entrades: 738
Membre des de: dv. jul. 16, 2010 12:19 pm

Re: Evitar l'exces de control...

EntradaAutor: Delfina » dl. set. 30, 2013 10:22 am

Caramb quin post noies! uffff. us entenc molt bé. Fa de mal parlar les relacions mare-filla, oi?. Si tens alguna cosa a dir de la sogra....tothom ho entenc, i és més fàcil expressar-se. Però quan el problema és amb la mare, la cosa és ben diferent.

Jo encara no estic preparada per parlar obertament dels meus sentiments envers ma mare, que respon més a una personalitat histriònica, però coincideixo amb la melicanyella en que jo també he trigat mooolt en tenir fills perquè en feia pànic ser igual que ella. Em feia por com si es tractés d’un patró genètic que hagués de repetir tan sí com no. Fins que he entès que no és veritat. Que no estic “condemnada” a fer sentir el mateix en els meus fills.

Melicanyella, Res de parrafada!! haig de dir que m’han impressionat les teves paraules. Quanta raó i quant de seny. ;-)

SòniaBanyoles, ostres, deu ni dó. Veig que la relació dels teus pares i el teu sentiment envers ells és molt semblant al que jo he viscut. També el meu pare tenia aquest tarannà i la meva relació amb ell era molt bona. Ara ja no hi és, i es troba a faltar.

Haig de dir que la primera i última vegada que ma mare a vist al meu fill va ser a l’hospital, quan va nàixer. :-:)

Uau! Tal com vaig llegint vaig al•lucinant més. Jo també ho dic(bueno, ho deia tot sovint millor dit) això de que “jo sóc la filla, no la mare” perquè semblava que teníem els papers canviats....esgotador. I també coincideixo amb lo de parlar amb la parella, i amb l’humor. Que fort! :-D

Ostres!! petitaemma, sembla com si parlessis de la meva....... la boda, l’emprenyamenta perquè el meu home no la va informar com ella volia el dia del naixement, etc i sí, quan va morir mon pare va fer veure que es desmaiava a l’església. Fins i tot el cura va dir que feia comèdia( va descuidar-se de deixar anar la flor que portava a la ma, i clar això si et desmaies canta molt). :-)

Jo també he aprés com NO vull ser. :ok:

Gràcies per obrir aquest post, i ENHORABONA per les panxetes!!! :-())

Deu ni do la parrafada que he fotut jo també. ;-)
Imatge


Imatge
Avatar de l’usuari
SòniaBanyoles
:: conillet
:: conillet
Entrades: 363
Membre des de: dt. jul. 30, 2013 11:29 am
Contacta:

Re: Evitar l'exces de control...

EntradaAutor: SòniaBanyoles » dl. set. 30, 2013 12:07 pm

Uouuu quines experiències!!

petiemma m'ha agradat aquesta definició és el nen en el bateig, la núvia en la boda i el mort en l'enterrament. Veig que tu l'has sabut marcar molt bé tot i que et deu costar lo seu.

santandria de més fortes res, que tothom es sap lo seu. I la teva experiència és durilla, jo trobo molt més valent tenir la fortalesa d'allunyar-te de la teva mare per trobar la teva pau! Jo no podria, però aixó sòn caracters. Intento lluitar cada dia per trobar el punt mig i no enfadar-m'hi però sempre hi ha alguna frase de control tipus "t'he trucat i no hi eres, on eres?", "ahir què vau fer", "t'ha trucat tal clienta, l'has trucat? què volia? què li fas?" i em posa negre.....potser si fos prou valenta per allunyar-me'n una mica no m'afectaria tant, però ara mateix no puc, pel fet que tinc la consulta allà, a la llarga sè que per trobar la meva tranquil.litat potser haurè de buscar un local i així fer la meva.

delfina tota la rao en que si dius que no et portes bé amb la mare és estrany i molta gent et diu, això rai a la teva mare li pots dir les coses. Però a vegades no es tant fàcil!Ja m'ho penso que trobes a faltar el teu pare, el meu va tenir un accident molt fort que va estar a punt de morir fa anys i l'any passat tb va tenir un ensurt i no em vull ni imaginar què passarà quan ell falti....moltes vegades he pensat que quan per llei de vida arribes l'hora aniria bé que fos al revès, pq sinò pot se molt dur..."ja sè que és fort pensar-ho, però el subconscient ens delata moltes vegades" i segur que tb la trobarè a faltar quan no hi sigui en el fons.

Teniu raò en què ens han ensenyat com no volem ser ni com volem educar, ja que no ens agradaria fer sentir als nostres fills de la mateixa manera i provocar-los aquest rebuig.

Pel tema del control jo he arribat a una conclusiò i és que crec que tenen tant de descontrol intern que enlloc de treballar-se des de elles, intenten controlar tot el deu seu voltant així troben la seva Pau interior, ho veieu així?

Ja veig que obrint aquest post hem obert la caixa de pandora jijiji. No patiu pels rotllos que a totes ens va bé desfogar-nos!

Petons*
Creant vida!

Imatge

Post Del Part de la Ivet http://momentsminis.blogspot.com.es/201 ... -ivet.html

Imatge
Avatar de l’usuari
SòniaBanyoles
:: conillet
:: conillet
Entrades: 363
Membre des de: dt. jul. 30, 2013 11:29 am
Contacta:

Re: Evitar l'exces de control...

EntradaAutor: SòniaBanyoles » dl. set. 30, 2013 12:44 pm

Per cert, ara una curiostitat professional...sòc fisio i observo que moltes persones que tenen aquest patrò desenvolupen Fibromialgia, la meva mare en tè, les vostres en tenen?

No sempre eh però la majoria sí.
Creant vida!

Imatge

Post Del Part de la Ivet http://momentsminis.blogspot.com.es/201 ... -ivet.html

Imatge
Avatar de l’usuari
melicanyella2206
:: rateta
:: rateta
Entrades: 168
Membre des de: dj. jul. 18, 2013 9:28 am

Re: Evitar l'exces de control...

EntradaAutor: melicanyella2206 » dl. set. 30, 2013 5:41 pm

La meva no te fibromialgia, però te sobrepès, paga l'ansietat amb el menjar i no treballa perque no aguanta hores dreta. Va treballar de taquillera però se li va acabar el contracte i ara no troba res.
A mes per el seu caràcter, s'enfronta als seus jefes (si no son com ella son persones dolentes), i es monta cada peli i pixa tant fora de test que quan es desafoga explicant les seves aventures a part de repetir-se com una cotorra, sempre es posa com la gran victima i alhora la heroïna de l'història amb frases de "esque algú l'havia de posar a puesto", en fi...(i havies de ser tu no?)
A mi també m'ha agradat la frase de nen en el bateig, nuvia al casament i mort a l'enterrament...MOLT BONA!

I això d'acompanyar-me a l'altar...doncs a mi em va acompanyar ella.
En principi...volia que em portès un tiet que tenim solter i que no ha tingut cap fill...però va saltar ma mare amb la frase: -Qui et portarà a l'altar?La teva germana em va dur a mi...però no et vull condicionar...JAJAJA, NO QUE VA!!!
Al final vaig decidir que sería millor que em dugués ella, però no per ella, sino per el dia de demà, quan ella no hi sigui i jo la recordi tenir la consciència tranquil.la de que vaig fer el que mai em doldrà. Perdonar, i tenir un bon record amb ella d'aquell dia...(Cada dia em fa menys pena quina, sort té la punyetera de tenir dos filles que son un tros de pa)

I sobre entendre-la, jo ja ni ho intento...és com és i punt. Em suposava massa desgast psíquic i energètic intentar entendre perque fèia el que fèia o pensàva el que pensàva...els seus mecanismes mentals interns son la òstia, il.lògics i surrealistes, si anès al psicòleg el psicòleg penjaría la bata...Així que paso...que fagi el que vulgui si total, avui et diu blanc, demà negre i passat et repetirà com de blanc veu ella el blanc i tot segons com tingui el dia la reina.

Sabeu que podríem fer entre totes?...Escriure un llibre amb totes les anècdotes surrealistes per les que hem pasat(perquen n'hi ha un ou!!)...I posar-li un títol del pal:
- MAL DE MARES
- MARES NOMES N'HI HA ALGUNES
- :-o00m ODA A LA MARE
- LA MARE QUE EM VA PARIR...
Jo crec que arrasaríem!!!
I com a escritor ens posem un pseudònim o anem amb màscara a firmar llibres per St.Jordi(JAJAJAJA)...Encara veuríem les nostres mares fent cua per la firma i fent-se amigues!(JUAJUAJUAJUAJUAJUAJUA) >.-<:

Ja m'imagino:
Escritores: Senyora que li sembla si li dedico? " Amb amor per la Antonia!!!"
Mares: NO! amb amor No que sembla algo de massa confinça...posi'm amb carinyu per la meva amiga Antonieta...per cert, ¿Com ha sabut el meu nom? ¿ Que potser el seu signe es escorpit?...
Avatar de l’usuari
Delfina
:: tigre
:: tigre
Entrades: 738
Membre des de: dv. jul. 16, 2010 12:19 pm

Re: Evitar l'exces de control...

EntradaAutor: Delfina » dt. oct. 01, 2013 9:09 am

Jajajajaja, Melicanyella….molt bo! Sí,sí. fem-ho!. Segur que ens ho passaríem pipa!. Antònia dius? Jajajaja.

Ei! La frase del bateig, boda i enterro a mi també m’ha agradat força. Molt encertada. :ok:

Per cert, la meva, em va prendre el lloc a la perruqueria el dia de la boda, quan jo vaig arribar era al meu lloc, i em vaig haver d’esperar més d'una hora veient com la pentinaven :-:) . Evidentment no tenia hora, però es veu que va dir....sóc la mare de la núvia, m’heu de pentinar que tinc la boda ara!. Jajajajaj. Jo una mica més hi faig tard, però es clar, tan se val. Tampoc vàrem poder gravar l’entrada al jutjat, la mare que em va parir s’havia descuidat la càmera al cotxe :-D . Anècdotes potser tindríem per més d’un llibre, podríem fer una trilogía, i crec que seria un èxit. Perquè alleugera veure que és simplement que t’ha tocat, que no és per tu, sinó per elles. :-()-)
Imatge


Imatge
Avatar de l’usuari
Nuvolmagic
:: cèrvol
:: cèrvol
Entrades: 589
Membre des de: dj. des. 17, 2009 9:58 am

Re: Evitar l'exces de control...

EntradaAutor: Nuvolmagic » dt. oct. 01, 2013 9:32 am

Hola noies!
Jo també tinc una mare amb aquest perfil i és esgotador, ma germana i jo diem que la meva mare és com tenir un fill adolescent, fa el que li dona la gana, passa de nosaltres i pixa fora de test en moltes ocasions i quan més important és el moment més dona la nota.
És molt dur fer-te a la idea de que és com si estigués malalta mentalment, perquè si no la engegaries a pastar fang i a la mateixa vegada veus que tens aquesta dependència envers ella, molt dur...

Sònia ma mare si que té frimobialgia i el que més por em fa és semblar-me a ella...

Ara no tinc temps però ja posare una d'aquelles situacions surrealistes a més no poder, però vaja que jo sola puc escriure un llibre aixxx que dur tot plegat.

Molts ànims noies només qui ho pateix ho pot entendre, sou molt fortes i no, no heu de ser com elles i el que més clar tenim és el que no volem fer als nostres fills, així que som i serem les millors mares del món, una abraçada ;)
Avatar de l’usuari
SòniaBanyoles
:: conillet
:: conillet
Entrades: 363
Membre des de: dt. jul. 30, 2013 11:29 am
Contacta:

Re: Evitar l'exces de control...

EntradaAutor: SòniaBanyoles » dt. oct. 01, 2013 9:47 am

melicanyella sí senyora, moooolt bona!!! Ja ho veig eh...

Títol: "La mare que ens va parir"
Autores: Filles anònimes
Seccions:
-Frases: Frases que et toquen la pera, frases coaccionadores, frases victimistes, frases "no et vull donar la meva opinio pero te la dono", frases "jo mai ho diria", frases "gracies per ensenyar-me què no vull ser",etc...etc..
-Anècdotes: petits relats de situacions surrealistes
-Recursos per afrontar-ho
-Conclusions

Jajajajajaj ens aniria bé a totes!! Seria una gran teràpia eh! :-D

nuvolmagic no pateixis en si t'assemblaràs o no a ella, que segurament serà que no pq ja li veus les coses i segur que tens recursos per afrontar-ho i no actuar igual. A mi la meva moltes vegades em parla amb plural quan es refereix a ella intentant emportar-se'm cap a una semblança a ella. I jo sempre contrataco dient "tu ets tu i jo soc jo" m'ajuda a diferenciar.

Petons guapes!!***
Creant vida!

Imatge

Post Del Part de la Ivet http://momentsminis.blogspot.com.es/201 ... -ivet.html

Imatge
Avatar de l’usuari
Santandria
:: peixet
:: peixet
Entrades: 268
Membre des de: dg. abr. 20, 2008 8:31 pm

Re: Evitar l'exces de control...

EntradaAutor: Santandria » dt. oct. 01, 2013 9:53 am

A mi em va quedar gravadíssim un dia que em va dir "A una madre se lo perdonas todo"
Interiorment vaig pensar que això era el que ella volia, que la perdonés sempre fes el que fes. No puc imaginar frase més manipuladora que aquesta!!!
Avatar de l’usuari
melicanyella2206
:: rateta
:: rateta
Entrades: 168
Membre des de: dj. jul. 18, 2013 9:28 am

Re: Evitar l'exces de control...

EntradaAutor: melicanyella2206 » dt. oct. 01, 2013 11:34 am

Núvolmàgic, I tant que serem molt bones mares! perque anirem amb peus de plom...
Sòniabanyoles, jajajaja La frese "No et vull donar l'opinió però te la dono"jajajaja...mira aquest enllaç i si t'ho torna a dir hi penses...jajajaa! :content:

http://www.youtube.com/watch?v=nmkDffNX_PE

Santandira! Quin morroa això de " a una madre se lo perdonas todo"...en tot cas a una buena madre...tel.la!!! que maquinadores!""Xupa de tus padres hasta que puedas xupar de tus hijos li hauries d'haver espetat!!!

EL CONTE SURREALISTA DEL DIA:
La meva un dia va collir un pardalet i se'l va endur casa seva per donar-li menjar. I em ve una tarda a casa tota espitosa picant a la porta com una bèstia dient-me que se li ha escapat el pardalet al pati del cal veí.(vivim en pobles diferents)
Li pregunto que com és que ha obert la finestra?...I em diu que li havia semblat que sentía la seva mare piular... :-o00m Però si el va collir a mes de 7 kilòmetres de casa seva!!!Quines possiblilitats hi ha que hi hagi la pardala al balcó piulant?!! Devia ser una pardala amb superpoders de sentiment de mare!!!!Amb capacitats intuitives desarrollades de mutante!!! Amb super oida potser?...Però quina resposta és aquesta?! és de boig o no?...Lo mes lògic hagués estat desde un principi deixar el pardalet en un arbre allà on l'has trobat i ja està.

bueno, :-o00m vaig respirar fons(imaginant que és una nena) i lipregunto: I que has fet?
I em diu: -Si, hem anat a casa del veí a buscar-lo, ja hi hem anat dos vegades però el teu pare(el marit d'ella) no s'hi veu i jo no em puc moure per buscar-lo, el veí ha dit que mirarà però de moment res...
I jo:- Aps! I ara que?
I em diu: -T'hem vingut a buscar per que hi vagis tu a cal veí a buscar-lo...

Em vaig quedar a quadres( ¿jo tinc que anar al teu poble, a cal teu vaí a buscar un pardal que possiblement quan ha tingut l'oportunitat ha fotut el camp de les teves mans?)...que ella no foti res en tot lo dia i pugui cuidar un pardal, no vol dir que la resta de la humanitat no tingui coses a fer, i en tot cas tampoc m'interesa entrar en aquest univers seu, com se li explica??ara imagineu que tinc una criatura i em fa això???...Pues de NO rotunds se'n farà un fart.

Doncs li vaig dir que no, que no hi anàva perque em fèia vergonya molestar el veí per això. Va marxar mig plorant i mirant-me malament.( tant de bó aquell dia no hagués estat a casa però com que tampoc truca per anunciar la seva visita i enganxar-te tant si com no...pues conflicte absurd al canto) Es va tirar de Setembre a Nadal sense parlar-me i criticant-me amb ma germana...resulta que encara esperàva que la truqués demanant-li perdó.
¿Perdo perque?...Per Nadal ens vàrem reunir tots a taula i el sopar va anar com si no haguès pasat res. Jo la vaig ignorar en tot el seu esplendor i amb la resta m'ho vaig pasar molt bé, ja anàva preparada.
Doncs fa uns mesos em salta i em diu...Espero que no torni a pasar allò d'estar tants mesos sense trucar a ta mare. Tot això noies, per un pardal!!!

Fi del conte...Moraleja?...està com una p.cabra!
Avatar de l’usuari
Delfina
:: tigre
:: tigre
Entrades: 738
Membre des de: dv. jul. 16, 2010 12:19 pm

Re: Evitar l'exces de control...

EntradaAutor: Delfina » dt. oct. 01, 2013 11:46 am

Què opineu de la frase.....”una madre es una madre”?. Jo la trobo si més no.....inquietant. Pots passar-te força estona donant-li voltes. Què vol dir això? :-:)
O la amenaçadora.......”ya te acordaras de mi ya”. Com si fos tan fàcil oblidar segons què. :-D
Sobre si és una actitud més valenta o no mirar de portar un equilibri o posar terra de pel mig......no sé que dir-vos. Cap de les dos opcions es fàcil. :-o00m
Imatge


Imatge
Avatar de l’usuari
Delfina
:: tigre
:: tigre
Entrades: 738
Membre des de: dv. jul. 16, 2010 12:19 pm

Re: Evitar l'exces de control...

EntradaAutor: Delfina » dt. oct. 01, 2013 12:14 pm

Boníssim lo de la seva opinió. Jo ampliaria per dir qualsevol frase que vingués d’ella(de la meva vull dir, eh!).

Quina història nena. Jjajajajajaj, em pixo! És que son “lo más”!. Si no fos perquè foten mal, ens farien gràcia i tot!. Caramb!, realment sembla que parleu de la meva en moltes coses.

Melicanyella,la meva mare hagués fet ben bé igual. Hagués afegit paraules punyents que em fessin sentir com una merda per no ajudar-la i per descomptat hagués remarcat que per una mare no es fa mai el ridícul, es fa el que s’ha de fer i prou!. Ja! Que m’ho diguin a mi un dia que, quan vaig pujar a veure-la el cap de setmana, vam anar a urgències perquè “estava que no estava” i vam haver de sortir correns. I no sé les hores que vam passar a urgències perquè li havien de fer una anàlisis d’orina i en aquell moment no tenia pipi. Aquell moment va durar més de tres o quatre hores, vaig obrir l’aixeta, vaig xiular-li(fiu, fiu), vaig passar una vergonya de cal deu cada cop que passava la infermera a preguntar-me que què tal, i vam haver de marxar sense més perquè mira!, ja estava. Tocat la fava a veure això si és normal!?jajajajaja. Això sí, ella feliç perquè havia tingut a tothom “en dansa”.jo vaig marxar del Cap demanat disculpes per haver-los fet perdre el temps. Patètic!!

Moraleja?......
Imatge


Imatge
Avatar de l’usuari
SòniaBanyoles
:: conillet
:: conillet
Entrades: 363
Membre des de: dt. jul. 30, 2013 11:29 am
Contacta:

Re: Evitar l'exces de control...

EntradaAutor: SòniaBanyoles » dt. oct. 01, 2013 2:00 pm

melicanyella jajajajaj amb el video de la opinio!!! Vaia tela!! I deu ni do amb el pardalet, ole per la teva mare!

delfina tela amb la teva tb, nomès per estar per ella una estona quin merder.

Vaia telita amb les frase que van deixant anar així com si res....jo tb en tinc algunes...." a una mare no li pots negar un petò", "els problemes nomès els pots explicar a la teva mare, els amics no et serveixen de res" no li agrada que quedi amb amigues per explicar-los les meves coses i que a ella no li expliqui mai res, i com voleu que li expliqui si no m'escolta i de seguida ho jutja tot!! Les amigues bones que tinc, nomès escolten i en cap moment jutgen simplement acompanyen.... i una frase que se la treu de la màniga pq sap que em pot tocar la fibra i ara ja l'he clixat és "el teu pare opina això, per tant no ho facis", és a dir posa a davant el meu pare (que sap que el respecto i que a ell si que me l'escolto) per intentar reconduir una situació en que jo no li faig cas.... :ufs: però moltes vegades el meu pare no ha ni opinat d'aquell tema!!!! Fortíssim!!
Creant vida!

Imatge

Post Del Part de la Ivet http://momentsminis.blogspot.com.es/201 ... -ivet.html

Imatge
Avatar de l’usuari
Paparra
:: poltre
:: poltre
Entrades: 658
Membre des de: ds. feb. 23, 2013 6:19 pm

Re: Evitar l'exces de control...

EntradaAutor: Paparra » dc. oct. 02, 2013 12:59 pm

Hola noies!
Us acompanyo en el sentiment a totes... pero des d'una altra perspectiva, la de jove (nuera). La meva mare es tot el contrari, a vegades m'hi emprenyo i tot pq va totalment a la seva i passa de mi jejeje
Pero la sogra... val x dos!! Vaig anar a viure a casa seva amb 18 anyets i ja aleshores vaig percebre que aquella dona no estava del tot fina... Comentaris maliciosos, regirar calaixos, fer pressio psicologica al meu xicot, afan de protagonisme portat a l'extrem... En fi, que des de llavors es va incubar en mi aquest rebuig del que totes parleu. Amb la diferencia que, al no ser ma mare, i que tinc mooooolt mala osti, la tinc marcadissima. A nosaltres (el meu home i jo) no ens truca x res (i aixo que ara estic embarassada) i va a la resta de la familia de victima posant-nos a parir (sobretot a mi). Que si no es pot parlar amb nosaltres, que som uns egoistes, blablabla... Pero a mi se me'n fot, em sap greu pel meu home pq ell ho pateix d'una manera mes semblant a vosaltres.
Te uns gelos malaltissos, es creu mig bruixa, es la persona mes victimista que conec i podria fer una peaaaazo parrafada descrivint-la...
A tall d'anecdota, la ultima p***** que m'ha fet: un parell de dies abans de marxar de viatge a Andalusia, i aprofitant que ens trobem a casa del meu cunyat, em diu que em portara el gos pq li cuidem mentre es fora. No tinc gossos, no suporto els gossos, tinc un pis de 50m2 sense balcons, estem tot el dia fora. Li recordo tot aixo que ella ja sap i comença la sessio de victimisme extrem, que si l'haura de portar a la gossera, aaaai la seva pobra gosseta amb lo bona que es, blablabla... L'endema apareix el meu sogre a la porta de casa amb la gossa i un sac de pinso !!!!AAAAAAAAAARGH!!!!
Per cert Sonia, el personatge en qüestió té depressio, obesitat morbida i fibromialgia entre d'altres pero no es medica de res.
Anims a totes wapes, segur que serem unes mares estupendes pq precisament veiem el que no es correcte en una mare, una abraçada!
La obediència no és cap virtut.
ROCK'N'ROLL BABY!!!!!!
Avatar de l’usuari
SòniaBanyoles
:: conillet
:: conillet
Entrades: 363
Membre des de: dt. jul. 30, 2013 11:29 am
Contacta:

Re: Evitar l'exces de control...

EntradaAutor: SòniaBanyoles » dc. oct. 02, 2013 6:12 pm

Hola Paparra, doncs el tema que treus encara és més complicat el de les sogres, crec que hauriem de fer un altre post, jijiji. Pq tinc amigues que m'expliquen cosetes i deu ni do.

Jo no tinc sogra i m'agradaria tenir-ne pq segons el meu home m'hi entendria molt i molt bé.

La teva ja veig que té de tot!! I suposo que ni es medica ni te ganes d'arreglar-ho....doncs que no es queixi! Això dic que són vampirs energètics!! Intenten aprofitar-se de tu xupant la teva energia. Olleeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee tu, ole tu!!
Creant vida!

Imatge

Post Del Part de la Ivet http://momentsminis.blogspot.com.es/201 ... -ivet.html

Imatge

Torna a “La maternitat/paternitat”

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 5 visitants

Membre de l'AMIC Control OJD Nielsen Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET

Actualitat ::