jutjar les maneres de criar...

Reflexions sobre criança, educació i tot els que ens aporta ser pares/mares
Avatar de l’usuari
Castanyeta
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2680
Membre des de: dl. oct. 15, 2007 9:12 pm
Ubicació: Barcelona

Re: jutjar les maneres de criar...

EntradaAutor: Castanyeta » dj. maig 23, 2013 3:06 pm

Wapa, on et va passar, això?? :-(


Penny ha escrit:Jo també em vaig sentir jutjada i criticada en un ambient de mares on se suposava que crèiem en el respecte. Tot perquè, després de 6 mesos de LME i d'un mes més fent LM+AC, no he aconseguit "entendre'm" amb el tirallets i a partir de la setmana vinent li hauré de donar una presa de LA al meu fill mentre sóc a la feina. La resta de temps fem LM, els caps de setmana LME... però tot això és igual. És igual que jo hagi fet TOT el que he pogut, que hagi anat a veure una IBCLC, que hagi provat tres marques de tirallets, que m'hagi matxacat els pits fins al punt de sentir dolor i agitació quan el meu fill mamava. Tot això no compta per res.
La setmana abans d'haver de tornar a la feina em vaig haver de sentir dir que el meu fill "em rebutjaria". Vale, moltes gràcies :,( Em va fer molt mal.



:-****
Imatge

+ + 2.11.2007 · 4.6.2008 · Joana, 26.5.2011 · 17.3.2012 + +
Imatge . Imatge
Imatge . Imatge
Avatar de l’usuari
Penny
:: lleona
:: lleona
Entrades: 996
Membre des de: dv. nov. 13, 2009 9:31 am

Re: jutjar les maneres de criar...

EntradaAutor: Penny » dj. maig 23, 2013 3:19 pm

Castanyeta ha escrit:Wapa, on et va passar, això?? :-(


Penny ha escrit:Jo també em vaig sentir jutjada i criticada en un ambient de mares on se suposava que crèiem en el respecte....



:-****


Al grup de criança. Sé que no se'm va fer aquest comentari amb mala intenció, ans al contrari... però z2:-)
Imatge
Avatar de l’usuari
crissie
:: dragona
:: dragona
Entrades: 4055
Membre des de: dl. set. 07, 2009 11:11 am

Re: jutjar les maneres de criar...

EntradaAutor: crissie » dj. maig 23, 2013 9:36 pm

Crec que una cosa són les opinions o maneres que tenim de fer i altre cosa són les coses que estan provades i re-provades i no tenen discusió possible.
Em sembla que la Julyet es referia a mares, que per exemple, no donen LM als seus fills perquè no volen. Per exemple, ma germana:
Ella quan va néixer la seva filla va dir: "Ja sé que sóc una mala mare pe`ro passo d'estar tot el dia pendent de quan la nena vol teta, voy a ser egoísta". Així, amb aquestes paraules, i es va quedar tan ampla i tranquila.
EM smebla que la Julyet no estava jutjant dones que per X motius no s'han vist amb cor o no han pogut alletar als seus petits, sinó dones que no els ha donat la real gana fer-ho.
Entenc que moltes de les que no heu pogut, ja sigui per motius emocionals , fisiològics o de slaut, pringueu per totes les altres, i us sentiu hiper-ferides, i amb tota la raó del món, quan algú us clava una mirada al treure el biberó...és horrible, ho sé!
Posant un cas més fàcil i menys controvertit...és com quan hi ah un nadó plorant histèric dins un cotxet, tapat amb una manta, gorro i polar i estem a 25 graus de temperatura...mentrestant la mare està de xerrera amb la amiga fotent-se una cervesa....Estic seguríssima, que qualsevol de nosaltres es fotria amb els pèls de punta i després rajaria sobre la situació amb qui sigui...que si el nen s'estava molrint de calor, que si quins ous la tia fontent-se la cervesa sense ni tan sols pestanyejar...
Doncs això, almenys en el parc del costat de casa meva passa moooooolt sovint, i podriem dir que és una manera de "criar"...
És cert, ningú no té la veritat absoluta,pe`ro hi ha coses que són universals i de sentit comú, no?
Imatge

Imatge

Imatge
VISITA EL MEU BLOG: http://maretameva.wordpress.com/

[b][color=#0080FF]EL PART DE LA MARIA
: viewtopic.php?f=115&t=27419&p=1388186#p1388186
Avatar de l’usuari
coquette
:: peixet
:: peixet
Entrades: 250
Membre des de: dl. març 05, 2012 9:17 am

Re: jutjar les maneres de criar...

EntradaAutor: coquette » dj. maig 23, 2013 11:31 pm

Així doncs, per evitar mirades de censura les mares hauríen de dur un cartellet que especifiqués: "No dono biberó perquè vulgui, sinó per necessitat"?
Fot haver de donar explicacions, i no tenen perquè donar-les, francament. Em sembla que hi ha massa obsessions en segons quins ambients.

si parles amb antropòlegs et diran que el sentit comú i els universals, no existeixen. Saps que alguns dels pobles del món que donen LME fins més tard (3 anys) poden acceptar també l'infanticidi quan neixen nens massa seguits? ( la mare no pot alletar-los als dos deforma d exclusiva i a sobre haver de carregar el campament, són pobles nòmades caçadors i recolectors, i viuen en entorns durs). Aquest cas, molt extrem, només ho explico a rel dels suposats principis "universals".

Aqui mateix, alguns pensen que les dones que avorten són unes assassines, i creuen que això és un universal.

En tot cas els principis seran universals per tu i alguns més...! I insisteixo que tots tenim les nostres opinions, i cada societat fa les seves lleis d'acord amb les majories.

Aquest fil m'ha fet pensar en les memòries del meravellós escriptor Roald Dahl, que va il.luminar la meva infància amb els seus màgics llibres. De petit, va anar a un internat anglès hiper estricte on ho va passat força malament, el pobre. Oi que això no ens sembla bo per a un nen?
Doncs a les seves memòries, ell diu que aquesta experiència, anys més tard la va valorar perquè el va ajudar a resistir situacions molt dures que li va tocar viure (fou aviador a la II Guerra Mundial).

De la mateixa manera, es diu que l'Artur Mas pot aguantar les pressions duríssimes que està rebent, perquè té un caràcter forjat a l'Escola Aula.

Amb aquests exemples, no vull dir que defensi models educatius molt autoritàris i bèsties, ni per descomptat que
Només ho exposo per mostrar que la vida, de nou, és molt més complexa del que voldríem, no la podem reduir a receptes de blancs o negres, i que no sempre es poden fer lectures fàcils sobre les coses.
Jardí de bons endreços http://canroldors.blogspot.com
Julyet
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2955
Membre des de: ds. oct. 03, 2009 3:28 pm

Re: jutjar les maneres de criar...

EntradaAutor: Julyet » dv. maig 24, 2013 7:02 am

Em sembla que el problema està en si les coses es diuen a la cara o no...

Coquette, precisament perquè penso que cal una revisió constant de valors socials jo sóc una persona força crítica, i per això no accepto al 100% i sense excepcions el "totes les mares volen el millor pels seus fills". I també penso que moltes de les accions que es duen a terme en detriment del benestar dels infants es justifiquen dient que "ho faig pel seu bé". Amb aquest paradigma del "bé i del mal" sempre se li pot donar la volta a tot a gust del consumidor.
D'altra banda, em sona que un fil del part de la shakira vas dir que tothom té dret a opinar sobre una persona pública. Aleshores només es pot fer si és un famós? I especialment si aquest no se n'assabenta?

Jo no m'he referit a cap situació concreta, no cal que es faci cap lectura entre línies ni interpretacions. La única situació que he concretat ha estat la de la violència. I crec que també m'he explicat prou.

I repeteixo, sovint som nosaltres les persones més dures amb elles mateixes. Recordo un dia quan anava a la uni que al tren vaig beure aigua. Doncs un senyor va començar a dir a crits "aquests joves d'avui en dia quina mania amb això de l'aigua, tot el dia bebent aigua! és pot saber quina moda és aquesta??" i va estar així una estoneta... Això lògicament ho vaig trobar còmic, tot i ser una crítica i ridiculització en tota regla. Però no em va fer plantejar si era una bona o mala persona en funció d'això. Però quan entra en joc algun tema relacionat amb la maternitat sovint se'm disparen les alarmes. Per què? inseguretat, perquè no sempre actuo en funció "de la sed", sinó dels dubtes i pors.
Avatar de l’usuari
Penny
:: lleona
:: lleona
Entrades: 996
Membre des de: dv. nov. 13, 2009 9:31 am

Re: jutjar les maneres de criar...

EntradaAutor: Penny » dv. maig 24, 2013 8:10 am

Bon dia!

Des d'ahir que dono voltes al post... Us vaig explicar que un dia em vaig sentir jutjada per haver de donar llet de pot al meu fill. Però tampoc no puc fer veure que no tinc una biga al meu propi ull :) Jo també he jutjat i jutjo. Jo també he mirat malament una companya de feina quan m'explicava que se'n va anar de viatge de noces bo i deixant a casa el seu fill de pocs mesos. I també jutjo i critico les mares que fan Estivill perquè no puc entendre com algú pot mirar el seu fill als ulls i després deixar-lo plorar.
Hi estic rumiant molt. :-:)
Imatge
Avatar de l’usuari
tona
:: pantera
:: pantera
Entrades: 868
Membre des de: dt. nov. 20, 2007 6:30 pm
Ubicació: a la muntanya

Re: jutjar les maneres de criar...

EntradaAutor: tona » dv. maig 24, 2013 8:22 am

jo crec q totes ho fem...jutgem...però el que crec que d hauria d evitar es la crítica gratuita.... que Es la q fa mal... evidentment que hi ha mares que primer busquen el seu benestar, però n hi ha molres q triin la manera q triin, encara q no s ajusti a la nostre visió de criança. per elles es la correcte pel seu fill i aixo s ha de repectar...
julyet, jo penso que un famós exposa la seva vida per tant és més fàcil arribar a la critica. ( t ho posen en bandeja que es diu)
coquette... jo estic completament d acord amb tu!!
Avatar de l’usuari
Mara17
:: dragona
:: dragona
Entrades: 4362
Membre des de: dv. març 26, 2010 11:14 am

Re: jutjar les maneres de criar...

EntradaAutor: Mara17 » dv. maig 24, 2013 8:54 am

Doncs jo crec que hi ha maneres i maneres de dir les coses. Segur que hi ha qui pensa que les formes no importen, però són crucials a l'hora de predisposar l'altra persona a sentir-se jutjada o no (pensis el que pensis tu). I, sobretot, de vegades, ens sembla una cosa i és tot el contrari. Uns amics tenien un fill que plorava dia i nit. Sempre. L'agafessin, el bressolessin, sempre. Quan havien d'anar a algun lloc (pediatra, etc.) el nen plorava, com sempre, vaja. No sabeu la de gent que els criticava "que el nen plora i no el feu callar", i ells estaven desesperats perquè no hi podien fer res, l'únic que volien acabar ràpid i tornar a casa perquè era on estava més tranquil. Segur que potser pel carrer us haurien semblat uns estivillistes, perquè volaven amb el cotxet "sense fer cas al nen" per arribar tan de pressa com fos on havien d'anar, i us juro que era ben al contrari.
Glinda, Rela i Mara
Imatge
Imatge
Avatar de l’usuari
entrerius
:: dofí
:: dofí
Entrades: 3452
Membre des de: dv. set. 26, 2008 6:12 pm

Re: jutjar les maneres de criar...

EntradaAutor: entrerius » dv. maig 24, 2013 11:08 am

noies, no me'n puc estar de fer una filosofada....ja em perdonareu <:-)

hi ha conceptes que m'han agradat del post:
1.- què és el be i el mal per cadascú?
2.- de cop ens veiem donant explicacions sobre quelcom que encara no ens han criticat.

Crec que aquest dos conceptes resumeixen a la perfecció la meva opinió sobre el tema.

Quan jo vaig ser mare em van envair tots els dubtes del món, i vaig anar fent el que bonament podia, amb moltes limitacions. No parlo pas de formes de criar, sinó del fet de fer-se càrrec d'una petita personeta i ser el seu màxim mirall. Tota aquesta responsabilitat et pesa i intentes seguir els teus instints i actuar segons els teus valors...... però, perquè negar-ho, molts cops he estat al límit per la pressió del moment, per les meves inseguretats, per l’educació rebuda que surt sense ser convidada del subconscient més profund........

Jo m'he jutjat molt a mi mateixa i he estat molt autocrítica també perquè una cosa és el que jo pensava que havia de fer i una altra el que de vegades em sortia sense pensar-ho.
Està clar que cadascú té la seva escala de valors, on el be i el mal el poden entendre diferent, però fins i tot una mateixa persona pot actuar de formes diferents amb els fills que amb sí mateixa.
Jo puc intentar transmetre valors al meu fill que ni jo mateixa he seguit (pel que sigui...per educació, per l'entorn.....).....perquè em sento més responsable d'ell que de mi mateixa (no sé si podreu entendre això.....). Jo he fet coses que m'han fet mal a mi, però mai faria coses que li poguessin fer mal a ell (al menys intencionadament). Per tant, jo mateixa tinc una contradicció important entre lo viscut i lo transmès, per això tinc mil dubtes i reaccions inesperades.
I de cop, efectivament, em veig donant explicacions de coses que ni m'han estat demanades ni criticades.... perquè tinc mil dubtes. I potser aquests mateixos dubtes en fan jutjar interiorment (mentalment com deia la Julyet) altres formes de fer, perquè potser en el fons no estic segura de res i el judici em serveix per autojustificar-me.......

No sé noies..... penso que quan et sents segura d’alguna cosa els judicis externs no t’afecten, i si t’afecten és perquè dins teu hi ha un galimaties que et fa dubtar. I si jutges és perquè en el fons tens pors amagades, inseguretats, impotència...... i necessites reclamar la teva decisió com la correcta i refermar la teva concepció del be i el mal des de una posició de superioritat. Al nostre ego li resulta satisfactori classificar als altres i fer-nos-en una opinió, que no té res a veure amb la realitat sinó amb les nostres pròpies limitacions, els nostres coneixements i les nostres ignoràncies.
Si quelcom no ens agrada poden decidir no dedicar-li ni un segon de la nostra energia, i si li dediquem temps és perquè segurament alguna cosa podem aprendre’n (si volem, es clar).
Lo realment important no és el que els altres pensin, opinin, sentencien.... lo important és el que realment nosaltres sentim al ser jutjades o al jutjar.

(.....peasso rotllo us he fotut.....)
Avatar de l’usuari
tona
:: pantera
:: pantera
Entrades: 868
Membre des de: dt. nov. 20, 2007 6:30 pm
Ubicació: a la muntanya

Re: jutjar les maneres de criar...

EntradaAutor: tona » dv. maig 24, 2013 12:55 pm

entrerius.... com sempre em trec el barret!!!
Avatar de l’usuari
Castanyeta
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2680
Membre des de: dl. oct. 15, 2007 9:12 pm
Ubicació: Barcelona

Re: jutjar les maneres de criar...

EntradaAutor: Castanyeta » dv. maig 24, 2013 1:21 pm

El problema dels judicis externs és precisament que són externs. Tots tenim el costum de jutjar (expressant o no la nostra opinió, de manera més reflexionada o menys): és una cosa que fem més o menys tothom. Però molt sovint --la grandíssima majoria de les vegades, diria-- no disposem de tots els elements per fer un judici 'just'. Vull dir que només veiem una part de la foto, una imatge parcial, i sense tenir la visió de tot el conjunt és molt fàcil que jutgem equivocadament. "Yo soy yo y mis circunstancias", que deia aquell; cadascú és ell i les seves circumstàncies; i nosaltres veiem els altres en un moment determinat fent una determinada cosa amb una determinada actitud i la jutgem sense tenir en compte totes les circumstàncies que no vieiem ni coneixem.
Jo, arran d'haver-me sentit jutjada injustament (i incompresa i criticada), i d'haver vist gent propera a mi també molt injustament jutjada i criticada sense coneixement profund de les causes i circumstàncies que m'/els havien dut a fer el que era l'objecte de la crítica, procuro des de fa molt de temps jutjar poc si no conec a fons les històries que hi ha al darrere de la foto que veig...
Imatge

+ + 2.11.2007 · 4.6.2008 · Joana, 26.5.2011 · 17.3.2012 + +
Imatge . Imatge
Imatge . Imatge
mdemare
:: conillet
:: conillet
Entrades: 399
Membre des de: ds. ago. 25, 2012 4:14 pm

Re: jutjar les maneres de criar...

EntradaAutor: mdemare » ds. maig 25, 2013 8:34 am

Nosaltres hem fet lme fins els sis mesos i, passat l'any, continuem. Crec que la llet materna és lo millor però no per això crec que les que donen biberó des del principi ho fan per que volen coses dolentes pel seu fill. La lactancia ha de ser agradable, tant pel fill com per la mare. Si no és una experiència positiva, millor deixar-ho.
Conec mares exemplars que van decidir donar biberó des del principi i mares nefastes que varen fer lactancia prolongada. No totes tenim la mateixa personalitat ni tenim el mateix grau de paciència. Ser mare va més enllà del debat lactància-biberó. Sser mala mare és deixar de cuidar als teus fills i dir que no tens cap tipus de responsabilitat sobre ells per viure una vida loca (lamentablement estic vivint de prop un cas d'aquests), es dir que tots els teus dessitjos passen per davant del nen.
Mira que sóc partidaria de la lactància prolongada però també sóc partidaria de que la mare ha d'estar bé per a seguir cuidant el seu fill. Si arribés un punt que deixés dde ser una experiència gratificant, no dubtaria ni un segon en deixar-ho.
Avatar de l’usuari
Essuca
:: tigre
:: tigre
Entrades: 712
Membre des de: dv. març 08, 2013 12:47 pm

Re: jutjar les maneres de criar...

EntradaAutor: Essuca » ds. maig 25, 2013 11:59 am

Mdemare quanta raó tens, no ho haguès pogut expressar millor!
Imatge
Imatge
SandraUA
:: formigueta
:: formigueta
Entrades: 90
Membre des de: ds. març 31, 2012 9:26 pm

Re: jutjar les maneres de criar...

EntradaAutor: SandraUA » ds. maig 25, 2013 9:24 pm

Tens tota la raó,mdemare.
Avatar de l’usuari
coquette
:: peixet
:: peixet
Entrades: 250
Membre des de: dl. març 05, 2012 9:17 am

Re: jutjar les maneres de criar...

EntradaAutor: coquette » ds. maig 25, 2013 10:54 pm

Caram Julyet, quina memòria. Suposo que vaig dir allò perquè si algú viu de la seva imatge pública ja sap a quina lliga juga, amb totes les conseqüències. Bo i així, passar el rato opinant sobre la vida d'algun personatge conegut tampoc em sembla un passatemps massa interessant.

En tots els posts he dit que tots tenim les nostres opinions. Sobre qualsevol cosa, sobre qualsevol persona. I evidentment, en algun moment ho expressarem. Però una cosa és tenir una opinió, i l'altra, expressar-la (verbalment o no) de forma poc curosa, ferint a l'altre, envaint la seva intimitat, i sobretot quan no es té tota la informació, com ja s'ha apuntat més amunt.

Té raó l'entrerius quan diu que, sovint, quan una opinió et fereix és perquè hi entren les pròpies inseguretats. Però també és cert que, determinats ambients que s'atorguen les banderes de la "solidaritat entre dones", "llibertat", etc etc, en el fons no són ni tan solidaris, ni tan lliures, o respectuosos. Potser serien més honestos si manifestessin directament: "club de criança no apte si dones el biberó", o "tribu exclusiva per a mares lactants i que hagin parit vaginalment sense epidural", per exemple.

I això que jo vaig a un grup de criança que és particularment respectuós. La doula que el porta és pro-teta total i pro-part natural total, però és absolutament respectuosa amb altres tries i altres camins. I es nota.

Bé, jo també dono per acabades les meves intervencions en aquest fil, però abans vull copiar el darrer post aparegut al blog del gran pediatra Dr Garcia-Tornel, on precisament es fa ressò d'aquesta culpabilització de les dones que, pel motiu que sigui, donen LA. Cap de pediatria de Sant Joan de Déu, aquest home té moltíssima experiència i ha salvat la vida de no pocs nens. Crec que paga la pena escoltar el seu criteri, encara que pugui trepitjar algun ull de poll. Estic per penjar-lo també als posts sobre la llet.



LACTANCIA MATERNA Y SUPLEMENTOS INICIALES DE LECHE DE FÓRMULA ¿OTRO MITO DERRIBADO?

http://pediatrics.aappublications.org/content/early/2013/05/08/peds.2012-2809.abstract

Este artículo, que ha causado mucha polémica, me ha encantado porque es la aplicación del sentido común a situaciones especiales y, en mi experiencia personal, lo he podido confirmar. Soy de los que creo que la madre debe disfrutar de la lactancia materna pero no "sufrirla". Pero también creo, como sugiere la OMS, que la lactancia materna es lo mejor para el bebé por muchas razones. Lo que ocurre es que sus recomendaciones (la lactancia materna exclusiva durante los primeros seis meses de vida, iniciarla a la hora de vida del bebé y darla a demanda cuando éste la solicite) se han tomado como unos mandamientos que el que no los cumpla "merece el fuego eterno". Se ha presionado a las madres hasta la saciedad e incluso se les ha culpabilizado por no dar el pecho. En las clínicas y hospitales se han prohibido los suplementos de leche de fórmula.

Ahora viene la sorpresa. Un estudio muestra que la administración de pequeñas cantidades de fórmula durante los primeros días a los niños que han perdido mucho peso puede conducir a un aumento de la duración de la lactancia materna durante más tiempo. Aquí muchos se rasgarán las vestiduras pero eso lo he comprobado yo en mi consulta. Esta investigación sugiere que la administración de pequeños suplementos de leche de fórmula a alguno de esos bebés podría aliviar la preocupación de los padres y hacer que tengan más confianza en seguir con la lactancia materna durante más tiempo.

La experiencia dirá si esas "ayudas" mejoran la lactancia materna y qué tipo de leche será la mejor para hacerlo.


http://drgarcia-tornel.blogspot.com.es/2013/05/lactancia-materna-y-suplementos.html




Nosaltres portem 17 mesos de lactància (mixta de materna i artificial).
Jardí de bons endreços http://canroldors.blogspot.com
Julyet
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2955
Membre des de: ds. oct. 03, 2009 3:28 pm

Re: jutjar les maneres de criar...

EntradaAutor: Julyet » dl. maig 27, 2013 8:10 am

Crec que ningú ha justificat les crítiques destructives, i que al final hem estat d'acord en que emetre judicis/opinions ho fem totes (encara que no arribin a ningú). O almenys aquesta a estat la meva sensació al final...
En tots els casos que ens hem sentit malament a causa d'això, simplement donar-li la importància que es mereix. I està clar que no hi ha terrenys 100% segurs on sentir-nos com a casa. Potser a mi el que més em fot és quan busco alguna ajuda (de salut, per exemple) i els propis judicis del professional impedeixen donar-me o guiar-me per la solució.
Sobre l'article del dr. Garcia tornel, queda en manifest que la Lm requereix molt de suport i seguretat en un mateix i com que anem escassos al final necessitem llet artificial... Perquè és un clàssic la lactància que comença problemàtica i els sanitaris que no tenen ni idea et diuen que no ho pots deixar però no t'ofereixen cap suport, ni tansols escolta...
En fi, que és un altre tema que no té res a veure amb l'escència del post, però ja que ha sortit dic la meva.
Avatar de l’usuari
bertian
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1919
Membre des de: dl. feb. 13, 2012 9:26 am

Re: jutjar les maneres de criar...

EntradaAutor: bertian » dl. maig 27, 2013 10:07 am

Mira, nosaltres som dels que confirmem l'estudi, la Berta va néixer petitona i em van recomanar donar-li suplement.
Ho vaig fer, tot i que el mínim de temps possible, i tenint-la tanta estona com podia al pit per anar generant més llet jo. I bueno... amb el temps i una canya que diuen ja portem 22 mesos de LM!!!
Avatar de l’usuari
Delfina
:: tigre
:: tigre
Entrades: 738
Membre des de: dv. jul. 16, 2010 12:19 pm

Re: jutjar les maneres de criar...

EntradaAutor: Delfina » dv. oct. 04, 2013 10:38 am

Entrerius, com he rigut amb l’anècdota del teu fill al súper fent callar “l’espontània de torn” jajajaja. :-D
Una mica tard per fer cap comentari, però mira! És que l’he llegit avui.

Em solidaritzo totalment amb tu! I m’imagino la escena a la perfecció. Jo ahir vaig anar al súper amb el petit......ufff. jo també volia fondre’m semblàvem l’anunci aquell en el que la mare també acaba pel terra amb la pataleta. A mi també m’hagués agradat fer veure que no el coneixia, jijiji. Sort que ningú ens va dir res, perquè el meu també és dels que deixa anar un “tu calla!”. Però per la propera m’apunto això de no intervenir.....m’ha agradat :ok: . Sí! Jo sóc de les que em fa vergonya i li dic al meu fill -: Això no es diu. Va, anem.(amb to suau, que no satisfà als educadors experts dels nens dels altres es clar). Però de vegades em passa que realment hagués volgut dir altre cosa, o inclús renyar als espontanis, que moltes vegades diuen coses molt pitjors que els nens. Així que la propera vegada procuraré fer-ho millor. Em sembla molt sensat el que vas fer tu. I si no m’ho semblés tampoc hauria d’importar, oi? :-) Jajajaja. Sempre aprenc coses en el SP.
Imatge


Imatge
Avatar de l’usuari
sasha_vikos
:: rateta
:: rateta
Entrades: 185
Membre des de: dj. ago. 29, 2013 2:11 pm
Ubicació: Barcelona

Re: jutjar les maneres de criar...

EntradaAutor: sasha_vikos » dv. oct. 04, 2013 4:46 pm

Al llegir les vostres experiències m'he adonat que no sóc la única que s'ha tornat més susceptible des que ha tingut un bebé. He tingut moments que m'he hagut de mossegar la llengua fins i tot amb familiars i amb gent que sé que em diuen les coses amb bona intenció. Però es que si no fas el que la gent et diu ja es pensen que ho fas malament i que estàs equivocada. El que em sembla molt lleig es que qui critiqui a una mare sigui una altra mare.

Torna a “La maternitat/paternitat”

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 0 visitants

Membre de l'AMIC Control OJD Nielsen Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET

Actualitat ::