jutjar les maneres de criar...

[entrerius]

a mi, de vegades, em fa gràcia la gent.... es posa en llibres de cavalleria i desprès no sap com surtir-se'n....

L'altre dia vam arribar a la cua del súper, on sempre hi ha coses pels nens, i el meu fill volia un llibre de cromos que valia 8€. Li vaig dir que no. Ell va fer el que sap fer a la perfecció, cridar i plorar, i jo em mantenia amb el meu no mentre intentava treure les coses del carro, tornar el llibre a lloc, tornar a treure coses del carro, tornar a posar el llibre a lloc, donar explicacions del perquè no, posar les coses en bosses, tornar a lloc el llibre, tornar a dir que no..... en fi.... us podeu fer una idea de l'escena?

Doncs hi havia molts ulls mirant i opinant de formes diferents als quals no vaig fer ni cas perquè òbviament ja tenia prou feina amb el que tenia.... però n’hi va haver una especialment curiosa i que em va sobtar molt pel contingut i per la resposta del meu fill (quasi 4 anys).
La senyora, amb tota la bona intenció d’ajudar, va dir-li al meu fill que això que estava fent era molt lleig i que trucarien als mossos. El meu fill, que en aquell moment era de tot menys diplomàtic, li va deixar anar un “tu calla!!!” seguit de varis “ppppppffffff” i com era d’esperar la senyora es va indignar i va continuar alliçonant, al que el meu fill li va tornar a dir “tu calla, pppppfffff” cada cop més enfadat i cridant més.
Evidentment jo no tenia ni temps ni ganes de mitjançar en el conflicte generat arrel de la intervenció no sol•licitada de l’amable senyora. Vaig deixar que ells dos s’arreglessin sols, entre d’altres perquè no tenia clar a qui havia de renyar (inclòs als del súper per posar sempre coses al costat de la caixa i fer vendes per evitar pataletes)
Segurament la meitat dels presents van pensar que el meu fill era un mal educat i que jo, la mare, passava de tot perquè ni tant sols es va dignar a dir-li res.
Un cop calmat, fora del súper, va entendre perfectament el meu no, que de fet era el que m’interessava.

Lo que realment importa és el que nosaltres mateixes pensem de les nostres accions i de les dels nostres fills. El que pugui pensar la resta del món de mi o del meu fill no em fa sentir ni millor ni pitjor...... el que realment em fa mal és actuar a contracor.

[noviachuky]

Entrerius em solidaritzo amb tu, desde fa temps anem a comprar o el chuky o jo sola pq sino ens barallariem amb tothom.
Jo nomes us envio paciencia jejeje (que jo no en tinc gaire)

[Kamala]

Doncs jo estic al bando contrari, en cerca secreta desde fa més d'un any.... i fa poc he sigut tieta... amb la mare de la criatura hi ha molta confi, però s'ha tornat una mica rara amb el neixement de la petita...

Ja m'ha fet un parell de comentaris que no m'han fet ni pu** gràcia....

I el colmo va ser ahir... que m'estava explicant com introduir-li el bibe i tal... i em diu que es que no se com fer-ho, que més probar...i jo li vaig donar la meva opinió i la meva resposta no li va agradar... així que em va dir: "Como se nota que no eres madre... "

Perdona??? però tinc sentit comú, i si no t'agrada no m'expliquis... grrrrrrr en fins, tipica madre-coraje s'està convertint... de les que parlaveu una mica més enrera.

Pot ser té raó i hi ha coses que no en se, perque desgraciadament la meva cerca no ha arribat a bon port, però em sembla que aquests comentaris quan m'estan explicant coses i en fase conversa mono-tema, per donar la meva opinió no són justos.

Apaa!!! Més debat, per si n'hi ha poc!!

[neuetes]

Kamala, no t'ho prenguis malament, dona! les dones tendim a canviar moooooolt quan som mares i estic segura que tu faràs el mateix el dia que ho siguis. Si veus que es posa tant a la defensiva, millor que no li diguis res i et reserves la teva opinió.
Molta sort en la búsqueda.

[Ponioleta]

Entrerius: el que s'hauria de denunciar són els supermercats que posen al costat de la caixa les xocolatines etc. Ufff!!

I la dona que li va dir que trucaria als Mossos... perdona??? em fa molta ràbia quan fan aquests comentaris. Primer perquè és mentida i després perquè l'estan amenaçant

[Kamala]

Kamala, no t'ho prenguis malament, dona! les dones tendim a canviar moooooolt quan som mares i estic segura que tu faràs el mateix el dia que ho siguis. Si veus que es posa tant a la defensiva, millor que no li diguis res i et reserves la teva opinió.
Molta sort en la búsqueda.

Doncs si wapi, és la norma que agafaré no dir res. Però llavors tampoc voldré que m'expliquin un mono-tema infantil durant dues hores si no puc intervenir en la conversa i estar calladeta...

[neuetes]

Si és mare recent és normal que tingui mono-tema. Per ella és una situació nova i si vol compartir les seves "preocupacions" amb tu, és positiu perquè vol dir que confia en tu. A més, a tu també et pot servir d'ajuda per "entrenar-te" quan sigui el teu moment (que segur que tard o d'hora arribarà ).

[NyiNyi]

Jo crec que hi han maneres i maneres de donar consells i també maneres de rebrel's. Jo depèn del dia me'ls prenc més bé, o més malament.
A mi també m'han aconsellat al super, al mercat, al carrer.. Sobretot quan la peque era molt petita i la portàvem a coll, la frase estrella sortia dia sí dia també i encara ara em pregunto com nassos em podien parar a dir-me que la malacostumaria! Vaja, potser és el meu caràcter però ni que em matin pararé una parella al carrer per dir-los que tal com porten la seva filla penso que no està bé..

I suposo que també depèn de qui et dona el consell i com ho fa encara fa més mal.. aquest cap de setmana mateix, després de sopar, em poso la peque d'11 mesos al pit i un familiar proper li deixa anar a ma filla "aprofita que això s'acaba" ??? eing? encara ara em mossego les ungles per no haver-li respòs amb més mala llet, perquè entengui d'una vegada per totes que continuarem amb la lactància materna fins que jo i la meva filla voldrem! I per molt que sigui X de la nena, no té el dret de decidir que fer amb segons quines coses.. sí opinar, no donar-ho per fet o voler-ho imposar amb indirectes repetidament.

[entrerius]

Entrerius: el que s'hauria de denunciar són els supermercats que posen al costat de la caixa les xocolatines etc. Ufff!!

I la dona que li va dir que trucaria als Mossos... perdona??? em fa molta ràbia quan fan aquests comentaris. Primer perquè és mentida i després perquè l'estan amenaçant

és que era per veure-ho!!!! el nen cridant com un possesso, jo intentant mantenir la calma i la espontània tirant llenya al foc ve.... no cal dir que en el fons em vaig alegrar que el meu fill la fes callar perquè de fet és el que a mi m'hauria agradat fer està clar que no coneixia al meu fill enfadat (tot i que de vegades ja m'agradaria a mi fer com si no el conegués....)

Novia, gràcies guapa!! Nosaltres som així de temeraris i sempre hi anem dissabte al matí plegats, i aquell dia el meu home treballava...... totalment inconscient, ho sé

Kamala, les mares som unes plastes!!! i saps perquè? doncs perquè tota la nostra vida a partir del moment en que tenim fills gira al voltant d'ells i no tenim temps per res mes que per ells... per tant el mono està assegurat quan vegis una mare, fuig!!!
Espero que tinguis molta sort i aviat pugueu tenir una bona noticia i així convertir-te en una mama coratge, plasta mono tema

[neuetes]

Entrerius, bonísim l'Omar! quina sort que tenen els nens que no es reprimeixen!!

[novella]

Jajaja! Sou boníssimes! M'ha encantat lo de convertir-se en una mama coratge, plasta mono tema!!
També m'agrada saber q no sóc la única a qui li desagraden alguns comentaris dels desconeguts. Perquè reconeguem-ho, per molt q vulgis q no t'importi, fot ràbia! Q ja és prou complicat ser mare!
Per cert, com a anècdota, ahir tarda el meu home i jo ens varem creuar amb la noia "antibraços". Duia la petita plorant com una boja dins el cotxet, i ella amb cara desquiciada dient-li, sense agafar-la: "no ploris sara, q estem de passeig..." segur q la nena ho va entendre de seguida! Jaja!!

[Kamala]

neujor:-) Si és mare recent és normal que tingui mono-tema. Per ella és una situació nova i si vol compartir les seves "preocupacions" amb tu, és positiu perquè vol dir que confia en tu. A més, a tu també et pot servir d'ajuda per "entrenar-te" quan sigui el teu moment (que segur que tard o d'hora arribarà ).

Si això del mono-tema + mare recent ho assumeixo i crec que és normal, és com totes les coses importants a la teva vida, que es converteixen en el centre en un moment o altre, però el petits perduren per sempre com a centre de la vida.

I em sembla genial de debó que comparteixi les seves preocupacions amb mi, pero si em diu: "Es que no se com fer-ho"... i jo li dic... "has pensat en això XXX?? Si jo em trobés al cas.... faria això." (No se si m'enteneu, que jo no li dic fes o desfes... perque no em pertoca... es la seva filla i l'ha d'educar com vulgui, es mes crec que els demes del voltant estem obligats a seguir les matexies pautes, ens agradin o no).

En fins, que dit això ... et mirin com si vinguessis de marte i et diguin amb bastant condescendència.... la consabida frase... COMO NO TIENES HIJOS... M'emprenya molt, suposo que igual que a vosaltres el que us donin consell... amb això he pensat en un nou tema de debat per les cercadores.

[Kamala]

Kamala, les mares som unes plastes!!! i saps perquè? doncs perquè tota la nostra vida a partir del moment en que tenim fills gira al voltant d'ells i no tenim temps per res mes que per ells... per tant el mono està assegurat quan vegis una mare, fuig!!!
Espero que tinguis molta sort i aviat pugueu tenir una bona noticia i així convertir-te en una mama coratge, plasta mono tema

Primer... el teu fill un crack!

Amb mama-coratge.... em refereixo al tipus de mares "victimes" de les que parlaveu a la pàg anterior... que es pensen nomès són mares elles al món. Que menyspreen a les dones que no tenim fills i també a les que donen una educació als seus que no comparteixen...

Gràcies per la sort... que la necessitarem!

[Mara17]

Doncs jo no suporto la frase "com es nota que no tens fills", i tampoc ara que sóc mare. Els consells més valuosos, des que en sóc, els he rebut d'una persona que no és mare i segurament no ho serà, però per mi valen or i m'han servit de molt en uns inicis que han estat força durs per molts factors externs a la maternitat. El sentit comú no el regalen els fills. Ah, i una cosa són consells, que poden ajudar molt o no, però no per això han de molestar, i l'altra, opinions gratuïtes (i a aquestes tampoc cal fer-los gaire cas: que si tenen fred, calor, bé, les típiques).

[entrerius]

Amb mama-coratge.... em refereixo al tipus de mares "victimes" de les que parlaveu a la pàg anterior... que es pensen nomès són mares elles al món. Que menyspreen a les dones que no tenim fills i també a les que donen una educació als seus que no comparteixen...

doncs així millor que no no cal ser mama-coratge

Mara, ara que dius això dels consells de les que no son mares... recordo que quan encara no tenia el fill, ma germana sempre estava "obsessionada" amb la protecció de les seves filles. Sempre veia "complots" contra elles a l'escola, amb les amistats... en fi... jo ho veia aleshores desmesurat i ara, que sóc mare, ho continuo veient desproporcionat. Em va dir la famosa frase: "com que tu no ets mare no ho pots entendre" i la meva resposta, en aquell moment, va ser que precisament el fet de no ser mare em podia donar una altra perspectiva, un punt de vista menys subjectiu. I suposo que aquest punt de vista menys emocional, sempre que sigui respectuós, és molt valuós si el saps acceptar.

[soleilua]

Jo és veritat que he contestat a alguna amiga que ha opinat de temes, sense que ningú li hagi preguntat...

Exemple: Dorm amb vosaltres?
- Sí.
- Ai, la malacostumaràs i no voldrà dormir mai sola.
Resposta meva: Quan siguis mare m'ho expliques.

Però volent dir: jo abans de ser mare també pensava així, i ara m'ha canviat la visió de les coses. (No volent dir: i tu què saps si no ets mare, encara que es pot interpretar així, i ho entenc...)

Tampoc és que jo li digui, dormo amb la nena què n'opines? i quan respon li foto tururut!

[Xellota]

Estant jo embarassada de bessons : una amiga de ma cunyada (mare de dos bessons de 4anys i que jo només coneixia de vista de dos cops al parc) va opinar i li va dir a ma cunyada : TU CUÑADA NO SERÁ UNA BUENA MADRE DE GEMELOS. NO LA VEO, NO ESTA PREPARADA. NO VA A SABER.
Ein?????? Que dius que què?????
Des de llavors la meva cunyada i aquesta mala pecora no es parlen..no s'han vist mai mes...
Jo me'n vaig enterar mesos mes tard dels fets.
Però tindrà valor la penya ??????? Com s'atreveixen a jutjar-me en algo tan serio si ni em coneixia ????.
Arrrrghhhhhh..es que quan hi penso em poso dels nervis que hi hagi gent tant sabihonda....
Potser ella era perfecta.....VOMOS ANDA!!!!!

(Potser no te a veure amb el tema del post però n'ho heu fet recordar i ho havia d'esbudellar)

[coquette]

Ai, perdoneu-me però jo veig aquí molta susceptibilitat.
A mi també m'han dit de tot, i toca la pera, però no crec que pagui la pena enfadar-se.
Ja sé que la gent es posa molt pesada, de vegades, i fins i tot borde. A mi també em toquen la pera els que no entenen el collit i també els antivacunes amb les seves amenaces terrorífiques. L'altra dia una dona al carrer em va mirar mooolt acusadora perquè la nena anava poc abrigada... (és que nosaltres som de camp, senyora)
Però hi ha coses més importants on dirigir l'energia!

A pesar de ser mare, sovint opino com la Kamala, i també em cansen els monotemes infantils. jaja m'ha semblat molt bé el pensament de que "si he d'aguantar el monotema, almenys puc opinar!"

Fa un temps vaig cridar l'atenció d'uns pares que ignoraven com el seu "angelet" destrossava un pobre arbret del carrer, recent plantat. Evidentment no em van fer ni cas i al contrari, van acusar-me a mí.
En aquest cas, tinc tot el dret de ficar-m'hi, doncs l'arbrat urbà és patrimoni de tots, meu també. Considero que aquell nen era un maleducat i la seva mare, una mala mare, que no està ensenyant el seu fill a ser una persona respectuosa i conscient.

[Inda]

Hola!! Reprenc aquest post perquè m'estic sentint jutjada d'una manera que no m'havia trobat fins ara...

Des de l'inico, com a totes, que gent m'ha preguntat sense conèixe'm, opinat sense demanar, criticar "por
mi bien" la manera de fer... i ho he anat portant com totes, jeje...com he pogut, a temporades millors i pitjors.

Però ara, després d'un any!!!, resulta que m'he assabentat que una persona molt propera a mi i amb qui el nen passa estonetes pensa que la meva manera de fer és molt rara, molt oposada a la seva, molt difícil de portar i que fa grans esforcos per sefuir com jo faig però que ja no pot més...

Mai he demanat que ningú fes com jo, només respecte, tot i que si hi ha persones que passen hores amb ell doncs alguna coseta sí que he dit. A més, no és la meva manera de fer...si no la meva i la del pare (que altra cosa que em critiquen és que jo soc "de esas", com si el pare no pintés res).

Ara em trobo que no puc parlar res sobre nens amb aquesta persona, ja que ara em sento moolt jutjada.constanment, perquè no ha estat fins ara que
m'ho ha dit. He demanat perdò si en cap moment jo he denanat un esforç en alguna cosa que no podien fer...però sembla que no ha servit de res.

Estic molt trista i no sé com fer-ho. M'ha vingut de cop d'una persona amb qui parlava tranquilament i amb la qui ara no m'atreveixo ni a explicar una anecdota...sembla que tot ja és jutjat...

Us hi heu trobat en algo semblant?

[Guineu]

1d00%d'acord amb vosaltres.Crec que les persones que jujgen sovint és perquè en el fons senten inseguretat al veure que sí és pot viure fent collit, que sí es pot agafar un bebé cada vegada que plora, que sí es pot donar pit a tota hora.....quan elles han lluitat tant per aconseguir establir rols,normes,horaris inasumibles amb nadons que només entenen d'instint animal , olors , sensacions i amor.