jutjar les maneres de criar...

[novella]

La criança d'un fill és tot un món, i cadascú té les seves teories. Jo no pretenc jutjar a ningú. No vaig pel món demanant a la gent com crien els seus fill, i demano respecte per la meva manera d'assumir la maternitat. No crec massa en seguir doctrines al 100x100, encara que reconec q alguns mètodes em queden més lluny q altres (no soporto mètode Estivill i no crec en deixar-los plorar), però bàsicament em moc per l'instint, l'amor infinit i el respecte cap al meu fill.
Per això em molesta sobremanera el que em va passar ahir i us vull explicar: Estava passejant amb el meu pare, que portava el meu fill en braços perquè no es podia adormir dins el cotxet i somicava. El meu pare l'abraçava i li cantava. Ens varem trobar una noia, germana d'una amiga del meu germà, amb la que mai havia parlat. També ha sigut mare i va pensar q això ens feia properes. S' equivocava, sobretot quan el primer q va fer va ser criticar subtilment q el meu fill anés a braços. Em va dir que ella no era partidària dels braços! Vaig flipar! Qui és ella per jutjar? Li vaig dir que quina llàstima, i que a mi m'encantava tenir el meu fill en braços, i que el meu fill pogués gaudir dels braços dels q l'estimen (avis, tiets...). Reconec q per ganes hagués estat més brusca amb ella, però jo si sóc respectuosa.
Què us sembla?

[edae]

Desgraciadament, des de que estàs embarassada hi ha gent que es creu amb dret d'opinar sobre tu i les teves maneres de fer. I ja no et dic res de quan ja tens fills.
Jo intento no enfrontar-mi, però no me'n falten ganes, pq hi ha gent molt maleducada que es mereixerien que siguéssim igual de maleducats amb ells.
Em sap greu, però desgraciadament probablement no serà la última que et trobaràs, i més si el portes amb fular o qualsevol cosa que se surt dels "estandars".
Sort i felicitats pel petit!

[Alehop]

Ni cas...jo ja ni escolto...Ahir mentre li donava el pit al meu fill de 9 mesos el meu sogre fotia el cap pel mig i em deia si no pensava q en Nico ja era prou grandet com per mamar...i per dormir amb mi, i per donar-li barra lliure de teta quan es desperta a la nit...

Ni li vaig contestar...pa qué....

[soleilua]

A mi també em passa, i com que em fa molta ràbia que em jutgin, intento no jutjar als pares que fan altres coses que no faig jo, però si em demanen opinió, llavors si els hi dono.

Per exemple, tinc una coneguda que em va dir que deixava plorar la nena i estava aplicant mètode Estivill. Jo no la vaig jutjar, posant-me les mans al cap i dient-li que estava traumatitzant a la nena, simplement li vaig dir que jo no ho feia i punt, sense més explicacions. (Tot i que per dins la nena em feia molta pena, i tinc arguments científics per rebatre-ho...), si m'hagués demanat opinió, llavors li hagués dit tal qual el que pensava, sempre intentant no deixar-la de dolenta, perquè crec, i espero que sigui així, que si algú aplica aquest mètode sigui per desinformació...

He posat aquest exemple però n'hi ha mil... Lactància materna, collit, porteig...

El que em fa gràcia és que sempre es posin amb les que fem aquest tipus de criança, que per altra banda, crec que és la més natural que podem donar als nostres fills... Teta, bracets, mimos... Perquè m'he trobat moltes vegades a gent, que ni conec, que m'ha dit que no porti la nena en braços que s'acostuma, però no he sentit a ningú dir-li a una mare que està amb el nen al cotxet plorant perquè vol braços dir-li: "agafa'l que és dolent que plori" (i jo m'he mossegat la llengua unes quantes vegades per no dir-ho, perquè considero que de la mateixa forma que a mi em molesta que es posin en les coses que faig, a l'altra gent també, i com he dit abans, si no em demanen opinió em mossego la llengua).

[neuetes]

Doncs si, desgraciadament des que et quedes embarassada la gent sembla que tinguin un doctorat en ginecologia o llevadora i després de pediatra i psicòleg infantil...
Jo al començament m'afectava molt però ara ja passo i reconec que tendeixo a ser bastant borde que inclús el meu home em diu de vegades que em passo una mica... la meva resposta preferida és "quan vulgui la teva opinió, tranquil.la, que te la demanaré..." el to el varia en funció de la persona a qui va dirigida... i em quedo tant ampla.

[rundi]

Un company de feina té una nena xinesa adoptada. Ara ja és grandeta, però quan era petita tenien un bon problema perquè no plorava MAI. Ja es podia fer mal o el que fos, que res, ni una llàgrima. Van consultar i els hi van dir que la nena no plorava perquè havia après que no servia de res, ja que a l'orfanat si ploraven no els hi feien ni cas.
Amb això no vull generar cap debat, però sí que crec que és evident que plorar és la manera que tenen els peques de comunicar-se i cal atendre'ls. I al cap de poc de ser mare ja saps pq plora (gana, son, mimitus, mal).
En fi, que cadascú tingui cura dels seus nens com vulgui, però sempre respectant els altres...

[SOLEX76]

Doncs si, desgraciadament des que et quedes embarassada la gent sembla que tinguin un doctorat en ginecologia o llevadora i després de pediatra i psicòleg infantil...
Jo al començament m'afectava molt però ara ja passo i reconec que tendeixo a ser bastant borde que inclús el meu home em diu de vegades que em passo una mica... la meva resposta preferida és "quan vulgui la teva opinió, tranquil.la, que te la demanaré..." el to el varia en funció de la persona a qui va dirigida... i em quedo tant ampla.

JAJAJA, JA!! Prenc nota per quan em toqui, noies!!. Nesbb, una idea, perquè quan vegis que estàs a punt de petar, penses o fas un... "espléndido!" i a continuació et poso d'on m'ho trec


http://www.youtube.com/watch?v=DHdRybclcD0

[piula29]

Aix nenes, hi ha gent més insiscreta...
L'altre dia estava al Caprabo i la nena va començar a plorar. La caixera em va preguntar què li passava i li vaig dir que tenia gana, que me n'anava volant a casa a donar-li el pit (estic a un min.).
Llavors la tia em diu davant de tota la cua: por qué sólo le das pecho?pobrecita... (amb una cara de pena...com si matés de gana a la meva peke)...yo tengo una pequeña y le doy también bibes,

[piula29]

...tendrías que darle bibes también.
Eeeeeeeein? Perdóoooo? Vaig flipar, no sabia ni què contestar-li per no ser borde. Simplement li vaig dir que preferíem fer pit (la nena tenia quinze dies!!!), però flipo amb els indiscrets que s'atreveixen a fer aquests comentaris.

En fi...ni cas evidentment!

[foseta]

Neuetes! Jo soc com tu!
La meva parella sempre em diu que sóc una borde... però si jo no em poso amb ningú perque la gent ha de dir la seva?
Doncs jo contesto i prou. I encara contesto poc, a vegades els hi diria més grossa.
El pitjor és quan és la familia qui t'ho diu... llavors, depenent de la confiança, em controlo més.

[pardaleta]

...tendrías que darle bibes también.
Eeeeeeeein? Perdóoooo? Vaig flipar, no sabia ni què contestar-li per no ser borde. Simplement li vaig dir que preferíem fer pit (la nena tenia quinze dies!!!), però flipo amb els indiscrets que s'atreveixen a fer aquests comentaris.

En fi...ni cas evidentment!

Ostres!!!!!!! Q fort! Enfí, jo no m'hagues callat amb la caixera! Potser és que no te "bona llet" i per aixo no li pot donar nomes teta! Ho dic en pla broma perque no crec en bona o mala llet, crec en temes d'actituts i voluntats sobretot (tot i que segur que existeixen dificultats reals, pero son casos, i no pas la majoria)
Jo li hauria dit: doncs pobreta la teva que es perd els beneficis de la lactancia exclusiva!

[Abril_86]

Es una de les coses que em preocupen... Estic embarassada de 6 mesosi ja em trobo amb frases indiscretes...
Hi ha gent indiscreta, pero si es desconeguda li contestes amb un moc i prou. Em preocupen mes les conegudes! Sense ni preguntar q penso fer m'han dit: que al mes de vida el posi en una habitacio diferent, que el pit cada 3 hores que a demanda surten malcriats, que un cachete a temps mai está de mes.... Buff!! al meu voltant nomes veig estivills i criances q no comparteixo. he optat per no dir res i si em pregunten, frase curta i directa, no dono pas al dialeg perquè he vist que poca gent està receptiva al model de criança instintiva o com li volgueu dir.. Pero ja m'estic preparant per quan neixi...
PD: m'he enamorat del pediatra Carlos Gonzalez. M'encanta com explica aquestes coses!!

[Vesnà]

A mi, en general, me la sua que em facin comentaris sobre el model de criança que he escollit. Que, al cap i a la fi, no és cap model. Faig el que puc, el que em surt i el que crec (creiem, vaja!) que és millor per al meu fill. El dia que l’Estivill o el Carlos González (no sóc fan de cap dels dos...) se’n vinguin a viure a casa meva, que decideixin com ens ho hem de manegar. Mentrestant, nosaltres anem fent el nostre “mètode” a mida dia a dia. I la nostra pediatra és la que ens guia en qüestions de vacunes, alimentació, son... Si són consells de mares, àvies o veïnes els rebo amb agraïment i, si no hi estic d’acord, els ignoro. Totes les mares fan el que saben que és millor. Si la meva tieta em diu que s’ha de donar el pit cada tres hores és perquè ella ho va fer així i està convençuda que això és el millor. Només faltaria, no? No hi veig el problema: gràcies tieta, però nosaltres farem la nostra. I estic segura que la cagarem, i molt!! I si algun dia tinc una filla l’atabalaré a consells, pobreta...

Hi ha gent molt pesada, segur que sí. I molt setciències corrent pel món, també. Ara bé, trobo que també hi ha molt de “guaïsme” en això. D’entrada, gent que s’indigna quan els critiquen que facin coses com donar pit a demanda, i posen a parir les que ho fan d’una altra manera. I, per altra banda, el “victimisme sobrat” de les que van de supermare incompresa i se’n vanaglorien, perquè no em digueu que a moltes mares no els complau profundament i els enorgulleix que els diguin coses com “si els fas adormir a coll s’hi acostumaran”...

[Judy*]

Està clar que quan et quedes embarassada i després amb el peke, tothom té el dret d'opinar, de dir, i de saber de TOT més que tu.
No naixem ensenyats i tot s'ha d'apendre, però si que puc acceptar consells de gent propera (encara que potser no compartiré la idea, però almenys escoltar-ho i pensar-ho), però de gent que em trobo pel carrer, pel súper,... que no conec de res...! No! No ho trobo normal.

Cadascú a casa seva fa el què vol i el què pot, així que cadascú educa i cria els seus fills com bonament vol i pot.

[noviachuky]

Això ens passa a quasi totes per no dir totes, el meu fill petit també dorm amb mi, quan ho dic a la gent diuen: ui vigila que s'acostumarà i després no hi ha volta enrere. La meva resposta és tranquila i els hi dic: Ja hi està acostumat.
També un dia que el duia a la boba em van dir: Ui l'estàs acostumant malament. I jo: Estic tranquila perquè quan tingui 10 anys no voldrà que el porti.
En canvi no veureu mai una mare dient ai no deixis plorar al teu fill.
Com a totes vosaltres a mi també em molesta que em critiquin la manera d'educar però noies s'ha de tallar i ja està.
Ànims!

[soclamarga]

Doncs jo trobo que tampoc ens hem d'indignar tant. Vull dir que si algú que no coneixes gaire et diu alguna cosa sobre com "has" de criar el teu fill, o sobre "què no has de fer", o pregunta per què fas tal cosa o tal altra, doncs no cal que ens hi posem malament: moltes vegades són petits comentaris, sense més importància, perquè si no us coneixeu de res (o gaire) doncs tampoc ens ha d'importar gaire el que pensi de la nostra manera de fer. Però per què no pot donar la seva opinió? No crec que ningú ens amenaci en perseguir-nos fins a casa i vigilar-nos que sobretot no agafem el nen a coll perquè no es mal acostumi... doncs ja està, nosaltres continuarem fent el que volguem i ells continuaran pensant com pensen. Crec que no li hem de donar més importància, no serveix de res que ens "hi fem mala sang"... Ara recordo que quan va néixer el meu fill va estar ingressat 5 dies, durant els quals gairebé cada cop que em veien amb el nen dormint a coll em deien les infermeres "deixa'l al bressol que sinó el malacostumaràs" i m'havia de "justificar CADA VEGADA de per què volia tenir el meu nen de 3 dies a coll!!!!! això sí que em va fer ràbia, però és que estava "a casa seva" per dir-ho d'alguna manera, i algun cop l'havia hagut de deixar perquè m'hi van com "mig-obligar"... allà no podia decidir al 100% què volia fer amb el meu nen, i per això em molestava, perquè el seu criteri passava per damunt del meu com a mare!.

Quan el comentari ve d'algú més proper... doncs depen de la situació.

Si són consells de mares, àvies o veïnes els rebo amb agraïment i, si no hi estic d’acord, els ignoro. Totes les mares fan el que saben que és millor. Si la meva tieta em diu que s’ha de donar el pit cada tres hores és perquè ella ho va fer així i està convençuda que això és el millor. Només faltaria, no? No hi veig el problema: gràcies tieta, però nosaltres farem la nostra.

Totalment d'acord amb la Vesnà. No tots els consells que ens doni la resta de gent tenen per què ser equivocats. D'alguns en podem treure coses bones, i dels que no, doncs els obviem i prou! Si es vol raonar el perquè fas determinada cosa com la fas, doncs endavant, potser facilita que l'altra persona t'entengui i no torni a posar-se en aquell afer, i sinó doncs tampoc cal donar explicacions.

Jo només vull dir que abans de ser mare he tingut 2 nebots, i sense ser-ne conscient també vaig "donar molts consells" o qüestionar-me segons quines decisions de ma germana, sense jo tenir-ne ni idea d'embarassos ni de criances! Fins que no vaig ser mare i no vaig entrar al socpetit no vaig veure com poden caure de malament certs comentaris (per molt ben intencionats que siguin). El cas és que després de ser mare, he tingut 2 nebots més (i conegudes meves han tingut fills),... i ja sabent tot això, IGUALMENT no me n'he pogut estar de donar la meva opinió de segons quines coses (poden ser tant tontes com "per què no li poses cremeta al cul que sembla que el té molt vermell?"). No ho sé, no ho faig amb mala fe, ni per aparentar que jo sé més que ningú (només faltaria!!!!!), simplement perquè en aquell moment penso que potser a l'altra persona no se li ha acudit aquella cosa, o per intentar ajudar.

Per cert, que comentaris en contra de deixar plorar els nens (tipo estivill), o de donar biberó en comptes de LM, etc també n'hi ha i molts eh!! (jo n'he fet més d'una vegada, i potser amb més ènfasi del que hauria d'haver utilitzat, perquè potser també s'ho prenien malament sense jo ser-ne conscient...).

[Rossinyola]

Jajaja, noviadechucky jo tb surto amb respostes semblants després d mesos d donar explicacions. Que va massa a coll? Segur q amb 15 anys no voldrà q la porti a l'institut a coll. Que dorm amb mi? Segur que quan tingui novio no voldrà dormir amb mi. Que encara fa teta? Fins quan? Em venen ganes d dir, i a tu què t'importa?? Però sempre dic, ja ho veurem, de moment no té dents així q fem teta. I per respostes brutals, llegiu aquesta entrada de l'alba padró, simplement genial http://criatures.ara.cat/somlallet/2011 ... s-ximples/

[mishka]

Per si a algú li serveix, quan em diuen que malacostumo les nenes, perquè les agafo quan ploren, per exemple, dic "ah, si? les malacostumo? i què vol dir, que als 18 anys voldran estar als meus braços en comptes d'anar de discoteques?" però ben sèria...i normalment diuen "home, no...." i dic "ah, doncs així no passa res..."

[neuetes]

Soclamarga, siguin com siguin els comentaris i vinguin de qui vinguin, si no sóc demanats normalment són mal rebuts. Aixó depèn també de quin caràcter tinguis, però jo ho veig com una invasió a la meva intimitat i per una mare novella atabala bastant. Jo abans de ser mare també havia opinat obertament i sense embuts a dones que ja tenien fills, sobre la meva manera de veure la maternitat i evidentment era molt millor mare quan no tenia fills que ara... Des que sóc mare em mossego molt la llengua perquè considero que si a mi no m'agrada que em facin comentaris que no he demanat, a les altres mares tampoc. I per tant, només opino quan em demanen consell i depèn de com sigui la persona que me'l demana i si sé que si li dono la meva sincera opinió la puc ofendre o ens podem discutir, li dono una resposta light o ambigua, o si li tinc molta confiança li dic clarament que em reservo la meva opinió (sobretot amb el tema estivills) perquè sé que si encetem el tema, acabarem discutint tontament i sense arribar enlloc.

I a la gent del carrer que no coneixes de res o només de vista... pietat zero. A preguntes íntimes, respostes ximples, com l'Alba padró.

[gemma08]

Bufff! Gran tema!! Imagineu-vos els comentaris que he d'aguantar de mi,de nosaltres...fem collit amb els nostres fills de 4 anys i 19 mesos,el Guim mama amb 19 mesos, soc partidaria de que ells fagin les coses quan estan preparats,els hem adormit sempre que han volgut als braços,respectem i escoltem les seves necessitats i no som partidaris de les llars d'infants...que us sembla???
Tot al reves del que marca la nostra societat!?
Estic jutjada per molta gent pero me la bufa!
Jo MAI he jutjat a ningu!cadascu fa el que creu que es millor pel seu fill.