No soc la mateixa...

Reflexions sobre criança, educació i tot els que ens aporta ser pares/mares
Avatar de l’usuari
Inda
:: cèrvol
:: cèrvol
Entrades: 545
Membre des de: ds. gen. 08, 2011 11:02 pm

No soc la mateixa...

EntradaAutor: Inda » dj. feb. 07, 2013 8:22 pm

Bona nit marones...Avui estic trista i voldria saber com ho heu anant fent vosaltres.

El meu petit ha girat el meu món de d'alt a baix. Totes les coses que pensava fer un cop estigués amb mi, la majoria, han anat canviat. La meva visió ha anat canviat i passa això de "donde dije digo..."

Quan estava embarassada deia que als tres mesos aniria a la seva habitació (als cinc mesos varem conprar un bressol barat per ajustar-ho i posar-lo al meu costat del llit), em va agradar la marca de biberons que em van regalar (els hem convertit en sonalls), em semblava be la idea d'una escola bressol (ja em pregunto si el voldré deixar amb només tres anyets)...i lo que he canviat i més afecta és que estic a l'atur i pensava començar a buscar feina als seus quatre mesos...i ara m'anadono que no, que no...que el meu lloc és al seu costat a cada moment. I això és el que m'entristeix (tot lo altre son petites coses que el dia a dia et fa canviar la manera de veure les coses).
La meva parella, amb raó i basant-se en el que jo deia fa uns mesos, em pregunta com va la cerca de feina...i no va. Li comento que, de moment, només miro mitja jornada i a prop de casa i em comenta que això em tanca moltes portes. Abans de ser mare volia seguir amb la meva carrera professional, però l'atur m'ha donat "l'oportunitat" de veure-ho tot desde una altre perspectiva. Suposo que si hagués estat treballant, la inèrcia m'haguès fet tornar a la feina, perquè la vida no està com per deixar-ne una, però a vegades ho penso i no sé com estaria si pensés com penso ara...
No estem en el nostre millor moment econòmic, però no estem malament. Ja fa mesos que no cobro i anem fent, sense capritxos, peró fem.

I aquí estic, pensant que hauria de buscar i trobar i acceptar la feina que em sortís (encara que amb això estigués moltes hores fora de casa) i sentint que ara que he vist com és el dia a dia amb ell no puc deixar de fer-ho

Se que hi ha moltíssimes mares que tornen a la feina amb aquest sentiment. Ja he dit que la inèrcia també m'hagués fet tornar...però en aquesta situació...algú s'ha trobat? Lluitant la raó i el cor en un moment com el que estem vivint?

Moltes gràcies!
Imatge
Imatge
ImatgeImatgeImatgeImatgeImatgeImatge
Imatge
ImatgeImatgeImatgeImatge
Avatar de l’usuari
sivi
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1803
Membre des de: dt. juny 29, 2010 10:08 am
Ubicació: girona

Re: No soc la mateixa...

EntradaAutor: sivi » dj. feb. 07, 2013 8:50 pm

Inda si et serveix de consol a mi hem va passar alguna cosa semblant.
Jo hem vaig quedar a l'atur a mig embaras, i un cop va neixer la berta, hem costava separar-me d'ella.
Però com que estudiava i havia de fer les practiques, deixava la nena unes hores a l'escola bressol, i com que la veia que i anava contenta i que i estava be, mica en mica s'hi va anar quedant mes estona.
Quan ella va complir l'any, hem va sortir una feina, i tal i com està el "pati" no la vaig rebutjar, tot i que això impliqui treballar alguns caps de setmana i deixar-la amb l'avia algunes tardes al mes.
Ella es feliç anant a l'escola, i jo aprofito les estones que estem juntes per jugar i fer coses les dues. Disfrutem de les tardes lliures tant com podem.
Pensa que trobar feina ara mateix no es fàcil, i potser et costarà trobar alguna cosa aviat.
Mira els pros i contres de tornar a treballar, i sobretot sigues sincera sobre els teus sentiment amb la teva parella, potser ell t'ajudarà a pendre la decisió de treballar o la de cuidar el vostre fill.
Imatge

Imatge
Avatar de l’usuari
jllt
:: tortuga
:: tortuga
Entrades: 326
Membre des de: ds. feb. 04, 2012 9:03 pm
Ubicació: Pirineu

Re: No soc la mateixa...

EntradaAutor: jllt » dj. feb. 07, 2013 8:53 pm

Hola Inda,

Jo passo fases semblants a la que expliques, tot i que en el meu cas ja no seria ben bé post-part perquè tinc la petita de dos anys i mig i el gran n'acaba de fer quatre. :love:

Quan va néixer el nen, els primers mesos se'm van fer duríssims, sobretot per aquest mateix plantejament que exposes: mentre estava embarassada pensava que al néixer el nen faria això, faria allò i faria demès... i quan arriba la criatureta a casa tot canvia, tots els plans se'n van anar enlaire i jo vaig quedar trastocada. Aquella criatureta em reclamava al cent per cent i em costava assumir-ho perquè havia sigut sempre persona independent i amb una feina apassionant, gens rutinària i que m'encantava. Als seus quatre mesos i mig vaig tornar a treballar, em van arreglar una mitja jornada: treballava a les tardes i el nen estava llavors amb el pare. Quan tenia vuit mesos ens vam quedar embarassats un altre cop. I durant el segon embaràs vaig tornar a fer plans: quan se m'acabés la baixa tornaria a treballar mitja jornada, el nen un parell d'hores a la guarderia, la nena alternant estones amb els padrins i sí, sí, sí. A l'hora de tornar a treballar em vaig adonar de la meva realitat: la meva feina era del tot incompatible amb estar al costat de les dos criatures, tan petites, i jo sentia que volia criar-les bé, no deixant-les ni a la padrina (ja grandeta) ni a la llar d'infants gaires hores. Per tant, vaig prendre la decisió de plegar de treballar. I com que la decisió va ser meva em vaig quedar sense atur, ja que l'empresa no m'ho va voler arreglar. Vaig pensar que podia estar dos anys vivint dels meus estalvis i vivint tots del sou del meu home, i ja hi porto dos anys i mig i sense gaires esperances per ara de trobar alguna feina 'compatible' amb tindre cura dels nens com jo penso que n'he de tindre cura, i vull tindre'n cura.

He de dir que tinc la sort que el meu home és molt comprensiu amb la situació: va ser el primer de dir-me endavant quan vaig decidir plegar de treballar, i en cap moment em pressiona perquè trobi una feina. D'altra banda, sé que tinc molt difícil, per no dir impossible, trobar una feina a prop de casa que em permeti anar a buscar i a portar els nens a l'escola (aquest curs ha començat el nen i al setembre comença la nena, i al nen el vaig a buscar al migdia perquè dini a casa). Sé que m'hauré d'espavilar pel meu compte, i no és fàcil. I per això passo etapes d'angoixa. M'angoixa pensar en el meu futur laboral perquè el veig més que negre, m'angoixa pensar que no tinc cap ingrés a final de mes ni perspectives properes de tindre'n cap, m'angoixa que tota l'economia familiar ara recaigui únicament en el meu home, quan jo sempre havia sigut una dona activa i independent també econòmicament. PErò per altra part, tinc gent al voltant que m'anima, en el sentit de dir-me i repetir-me que els nens no tornaran a ser petits mai més i que estar al seu costat tots aquests anys és la inversió més important que hauré fet en la meva vida. I francament, ara que el nen ha començat l'escola i parlo sovint amb la mestra, m'emociona sentir-la parlar meravelles d'ell, perquè m'agrada pensar que, una mica, és fruit de la jornada completa que he compartit amb ell tots aquests anys.

És clar que no ets la mateixa, Inda. Ara també ets mare, i ser mare canvia la perspectiva de moltes coses de la vida. I val més que ho acceptem i mirem d'acoplar-nos a les noves sensacions, als nous sentiments, als nous desitjos, a les noves voluntats. Si el teu cos et demana estar amb el teu nen aquests primers anys importantíssims de la seva vida, endavant. No te'n penediràs, t'ho dic per experiència. Però una cosa: parla'n clar amb la teva parella, digues-li obertament que penses que el teu lloc ara és al costat del vostre petit i demana-li l'opinió. Perquè pel que escrius sembla com si ell vulgui que tu tornis a treballar, seguint la línia del que deies mentre estaves embarassada. Ara ja tens el nen a casa i la vida canvia. Fes-la teva de la manera que més t'ompli. Si us ho podeu permetre i ell hi està d'acord, no t'ho pensis dos vegades i no hi donis més voltes: disfruta del teu nen al màxim.

Ànims i molta sort.
Avatar de l’usuari
pardaleta
:: papallona
:: papallona
Entrades: 138
Membre des de: ds. des. 29, 2012 4:09 pm

Re: No soc la mateixa...

EntradaAutor: pardaleta » dj. feb. 07, 2013 8:54 pm

Hola,
Jo recolzo el que diu la goga... i benvinguda al planeta mare! La relacio amb el baby es un idilli amoros que no vols que acabi i el poder viurel i tenir temps per gaudirlo es un regal. Si no et calen els diners no tinguis pressa, es un moment unic que no es repetira!
Disfruta i gaudeix del teu amor, per tu i per el bebe.
I quan hagis de tornar a treballar, ja ho faras!
Jo treballo per compte meu i nomes faig unes hores, la majoria me les passo amb el meu amor..... i ara ja te 8 mesos. Es un privilegi al que de moment no penso renunciar....
novella
:: cèrvol
:: cèrvol
Entrades: 584
Membre des de: dg. oct. 14, 2012 1:16 pm
Ubicació: Girona

Re: No soc la mateixa...

EntradaAutor: novella » dj. feb. 07, 2013 8:58 pm

Inda, t'entenc perfectament! Ja em veus a mi amb el meu nen de 4 mesos tot el dia a sobre, fent collit, etc...i jo q mai m'ho havia plantejat aixi! Per mala sort, jo si q hauré de tornar a treballar! M'he ajuntat vacances+compactacio lactancia i l'empresa mha deixat agafar un mes de permis sense sou, pero tot i aixi, quan el xic tingui 6 mesos em tocara deixar-lo a la llar d'infants (vivim lluny de la familia) i nomes pensar-hi se'm trenca el cor!! Se que ho passaré fatal! Aprofita tu q pots estar amb el teu fill i no et sentis malament! No saps el bé que li fas a ell!! Tan de bo fossim sueques! Allà si q tenen un bon permís de maternitat!!
Imatge
Imatge
Avatar de l’usuari
Silka
:: peixet
:: peixet
Entrades: 272
Membre des de: dt. ago. 09, 2011 8:42 am

Re: No soc la mateixa...

EntradaAutor: Silka » dj. feb. 07, 2013 9:05 pm

Hola guapa!! Anims en aquest periode tant dificil i meravellos alhora..
Jo nomes et diria q et donguis temps... Si no tens la necessitat economica d.una feina aprofita.ho x estar amb el teu bebe... Tot arribara... Arribara el dia q creixera i necessitara tambe altres coses a part de tu, l.escola bressol els hi va molt be i disfruten molt. Aprofita llavors per buscar feina.
Mentrestant no t.estressis q treballar quan son tant petits es molt dur...
Explicali els teus sentiments al teu home, i q no et fagi sentir culpable... Perque aquesta etapa q vius nomes passa un cop a la vida.. (o fins q tinguis un altre..!)
Disfruta perque tambe arribara el dia q tu necessitaras desconectar del teu fill per unes hores...
Avatar de l’usuari
medea_
:: tortuga
:: tortuga
Entrades: 319
Membre des de: dj. feb. 09, 2012 7:25 pm

Re: No soc la mateixa...

EntradaAutor: medea_ » dj. feb. 07, 2013 9:40 pm

Hola! Em sento molt identificada amb tu. El meu contracte de feina va finalitzar la mateixa setmana que vaig parir, a mitja baixa de maternitat vaig saber que no em tornaven a contractar i no va ser cap disgust, estic encantada fent de mama! Estic acabant la carrera i això amb bessonada creu-me que és díficil. Tinc atur fins el mes de juliol però les meves necessitats econòmiques "m'obliguen" a buscar feina (no m'hi he esmerat massa..) i el cor em diu que no ho tornaré a passar mai més i que no rm vull perdre cap dels seus avanços!! Tot just tenen 5 mesos i cada dia descobrim coses noves. M'entristeix deixar-les i tenir que anar a treballar i és per això que no m'hi esforço gaire... Tot plegat és força difícil!
ImatgeImatgeImatgeImatgeImatgeImatgeImatgeImatgeImatgeImatgeImatgeImatgeImatgeImatgeImatgeImatgeImatgeImatgeImatgeImatgeImatge
Avatar de l’usuari
Inda
:: cèrvol
:: cèrvol
Entrades: 545
Membre des de: ds. gen. 08, 2011 11:02 pm

Re: No soc la mateixa...

EntradaAutor: Inda » dj. feb. 07, 2013 10:48 pm

Moltíssimes gràcies!! Estic al llit amb el movil i m'és difícil personalitzar perque cadasquna de vosaltres m'heu fet sentir alguna cosa. Trobaré una estoneta per escriure-ho bé, però no volia dormir sense donar-vos les gràcies!

Suposo que comenzo a admetre el que m'està passant...i la Inda d'ara diu tantes coses que la Inda de fa uns mesos no deia...que la gent propera em mira "raro". Sobretot els meus pares i l'Indo. Ell em compren més que ningú, però ara es troba que jo ja no penso igual i hem de veure què fem o, com heu dit, a qui li donem la "victoria". Amb els meus pares és més difícil, tot i que jo li recordo a ma mare que ella es va quedar a l'atur quan jo tenia 8 mesos i no va tornar a treballar fins que tenia 9 anys. Clar que diu que aquells eren altres temps...

És cert que al cap i a la fi haig de mirar pel meu petit i el que necessitem tots dos, junt amb el pare. I em sento millor sapiguent que aquest sentiment és més comú del que ens sembla...

A veure com paso la nit i els dies...a contracor he enviat algun CV i sempre desitjo que truquin a algú que ho necessiti més que jo...però el dono, augmentant aquesta lluita entre el cor i la raó.

Bona nit i moltes gràcies altre cop
Imatge
Imatge
ImatgeImatgeImatgeImatgeImatgeImatge
Imatge
ImatgeImatgeImatgeImatge
Avatar de l’usuari
foseta
:: rateta
:: rateta
Entrades: 169
Membre des de: dc. set. 12, 2012 11:18 am

Re: No soc la mateixa...

EntradaAutor: foseta » dv. feb. 08, 2013 7:42 am

No saps com t'entenc...
Jo he tingut força amigues amb fills i elles han estat esperant a treballar per desconnectar una mica i tenir la seva vida un altre cop. Als 4 mesos ja dormien els seus fills al seu bressolet i se'ls enduien a tot arreu amb elles (viatges, sopars, etc)., van deixar la lactancia quan van començar a treballar...
I jo pensava que faria igual.
I no puc.
Dilluns començo a treballar i em passaria el dia plorant només pensar en separar-me d'ella (ara té 4 mesos i mig), encara no hem fet res amb la meva parella (els dos sols) perque no l'he volguda deixar amb els avis encara (dilluns em toca si o si), dorm amb nosaltres al llit, no hem pogut anar a sopar els tres perquè vora les 20h ella ja vol estar dormint i a mi em sap molt greu fer-la patir, ....
No sabeu el sentiment que tinc de deixar-la. No de culpa, sinó de pena per separar-me d'ella.
Espero que dilluns quan comenci, ho vegi tot ben diferent.

Em sap greu, fer servir el teu post per desfogar-me, però me vist identificada i he volgut compartir-ho.
Sort i salut
Rossinyola
:: pantera
:: pantera
Entrades: 805
Membre des de: ds. maig 21, 2011 11:05 am

Re: No soc la mateixa...

EntradaAutor: Rossinyola » dv. feb. 08, 2013 9:35 am

Inda, t'entenc perfectament. Jo vaig tornar a la feina durant un mes, q és el temps q em quedava per acabar el contracte. I va sorgir la possibilitat de continuar amb un nou contracte, més precari, però una feina al cap i a la fi... q vaig rebutjar. Va ser una decisió molt difícil, sobretot pels temps q córren, tanta gent buscant feina i a mi me n'ofereixen i ho rebutjo! Els primers dies ho vaig passar malament, però ara no me'n penedeixo gens. Tinc 34 anys, sóc mare d'una nena de 8 mesos i qui sap si podré repetir aquesta experència més vegades! De feines, sobretot precàries, tard o d'hora en trobarem, però estar al costat dels nostres fills només ho podem fer una vegada, així q en penso gaudir tan com pugui :ok: I que consti q abans de parir pensva completament diferent... Jo tampoc sóc la mateixa ;-) ;-)
Imatge

Imatge

Imatge
Avatar de l’usuari
soleilua
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2568
Membre des de: dv. jul. 16, 2010 4:42 pm

Re: No soc la mateixa...

EntradaAutor: soleilua » dv. feb. 08, 2013 9:37 am

Hola Inda i totes marones!

Inda el que et passa és el més normal del món, com t'han dit totes les noies. Jo de tu, parlaria amb el teu home i li explicaria què sents. No has de pensar que deixies de guanyar diners, si no que inverteixes en el teu fill. El sou que guanyaries, és el que "val" estar 100% amb el teu fill, així, no et snts tan malament de no portar diners a casa. A més, si amb el sou del teu home aneu tirant, jo no ho dubtaria!

En el meu cas, jo vaig haver de tornar a treballar 5 dies abans que la petita fes 5 mesos, i va ser el més dur del món, i això que tinc una feina a 5 minuts caminant de casa i només treballo 4 hores. La gran sort és que tinc les tardes lliures i les puc dedicar a la petita al 100%, però jo no vaig tenir opció. Quan es va acabar la maternitat i el permís de lactancia, necessitavem els meus ingressos per arribar a final de mes, així que no hi va haver opció.

Així que t'animo a seguir endavant cuidant del teu fill, mentre us ho pogueu permetre! Tant de bo jo hagués pogut continuar amb ella les 24 hores del dia! (ara estic 20h, perquè també fem collit... ;) )
Rossinyola
:: pantera
:: pantera
Entrades: 805
Membre des de: ds. maig 21, 2011 11:05 am

Re: No soc la mateixa...

EntradaAutor: Rossinyola » dv. feb. 08, 2013 9:38 am

foseta ha escrit:No saps com t'entenc...
Jo he tingut força amigues amb fills i elles han estat esperant a treballar per desconnectar una mica i tenir la seva vida un altre cop. Als 4 mesos ja dormien els seus fills al seu bressolet i se'ls enduien a tot arreu amb elles (viatges, sopars, etc)., van deixar la lactancia quan van començar a treballar...
I jo pensava que faria igual.
I no puc.
Dilluns començo a treballar i em passaria el dia plorant només pensar en separar-me d'ella (ara té 4 mesos i mig), encara no hem fet res amb la meva parella (els dos sols) perque no l'he volguda deixar amb els avis encara (dilluns em toca si o si), dorm amb nosaltres al llit, no hem pogut anar a sopar els tres perquè vora les 20h ella ja vol estar dormint i a mi em sap molt greu fer-la patir, ....
No sabeu el sentiment que tinc de deixar-la. No de culpa, sinó de pena per separar-me d'ella.
Espero que dilluns quan comenci, ho vegi tot ben diferent.

Em sap greu, fer servir el teu post per desfogar-me, però me vist identificada i he volgut compartir-ho.
Sort i salut

Bonica molts ànims!!! :-()-) :-()-) :-()-)
Imatge

Imatge

Imatge
Avatar de l’usuari
entrerius
:: dofí
:: dofí
Entrades: 3452
Membre des de: dv. set. 26, 2008 6:12 pm

Re: No soc la mateixa...

EntradaAutor: entrerius » dv. feb. 08, 2013 10:05 am

tot el que sents és natural i m'atreviria a dir que fins i tot és saludable. Si no tinguéssim aquest apego als fills probablement no estaríem aquí, o al menys amb aqueta forma :content: hauríem evolucionat a formes diferents de vida amb menys necessitats i amb més independència.
Som una de les poques criatures (per no dir la única) que neix amb tanta dependència de la mare, sí, de la mare o qui en faci les funcions).... perquè el pare, per molt que s'impliqui en la criança no té pits i hauria de buscar aliment extern per sobreviure... per tant el petit, al nàixer va a buscar el pit per instint, busca la mare i a partir d'aleshores es converteix en el seu millor refugi i la seva garantia de supervivència.
A nosaltres, les mares, també se'ns ha dotat de mecanismes infalibles per no voler-nos separar de la nostra cria i un d’aquests, sens dubte, és aquest vincle increïble que tota mare experimenta i que l'impedeix de separar-se'n, tot i sabent que avui en dia és molt capaç de sobreviure sense nosaltres... però la natura ens lliga, ens fa ser un.
Ningú no coneix millor al petit que la mare (o qui en fa les funcions). El pare pot esforçar-s'hi molt, però mai podrà arribar al nivell d’intuïció de la mare .... per molt que ens vulguem igualar, hi ha milions d’anys de memòria genètica que ens doten per tasques diferents. Nosaltres, tot i que al principi anem perdudes, per aquest vincle tant increïble que experimentem, de seguida entenem al petit i arribem a un nivell d'empatia tal que ben aviat sabem què li passa..... i el pare segurament ho continuarà preguntant tota la vida sense treure'n l'aigua clara.... i ho dic amb tot el carinyo cap als pares, que ho fan molt be i s’hi esforcen molt :love: :love:

Si visquéssim en una societat en la que la criança dels fills, lluny de considerar-la un destorb, fos considerada com quelcom natural i imprescindible per la bona marxa i la bona salut de la mateixa societat, se’ns permetria dur-la a terme sense totes aquestes contradiccions, on l’esforç financer que ha de fer l’estat es deriva a tercers en comptes de dirigir-lo directament a les famílies, als pares, que son realment els millors cuidadors que pot tenir cap fill (sempre hi ha excepcions, es clar...). Un dels reptes de la nostra societat hauria de ser treballar per aconseguir que els pares que ho desitgin puguin dedicar-se a la criança dels fill i que els horaris laborals s’adaptin millor al dels fills.
La criança i l’educació son pilars fonamentals de la societat..... i és quelcom massa important com per desentendre-se’n. Si la educació ha de començar a casa, la família necessita temps per dedicar als fills..... no queda altra.
Julyet
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2955
Membre des de: ds. oct. 03, 2009 3:28 pm

Re: No soc la mateixa...

EntradaAutor: Julyet » dv. feb. 08, 2013 10:19 am

Goga, com m'a agradat llegir això :love: :love: :love:

Jo tampoc sóc la mateixa des que va néixer la meva filla, i m'encanta. I m'encantaria ser cada dia una mica més diferent, més coherent i més "com em fan ser les meves filles".

Fa uns dies mirava pel 3 a la carta un singulars del Pau Garcia Milà,i va dir una cosa que em va fer pensar. Parlava que a persones que s'estaven morint els hi preguntaven què farien diferent si poguessin tornar enrere, i la gran majoria coincidia en que "no seguirien el camí marcat".

Penso que si m'hagués tocat la loteria cada dia de la meva vida no m'hauria aportat la felicitat de tenir a les meves filles, de gaudir de simplement mirar-les, abraçar-les, veure com creixen... És brutal, penso que sóc una privilegiada. I no dubto que totes vosatlres també ho sou, així que apa, a aprofitar-ho :).
Avatar de l’usuari
[Marieta]
:: granota
:: granota
Entrades: 216
Membre des de: dj. maig 10, 2012 6:30 pm

Re: No soc la mateixa...

EntradaAutor: [Marieta] » dv. feb. 08, 2013 11:51 am

Goga, et farem un club de fans... :)

Inda, no sé què dir-te que no t'hagin dit abans... potser hi afegiria que podem viure amb molt menys del que tenim a nivell material, però no sense seguir el que l'ànima ens diu pel que fa a l'amor cap als qui ens necessiten ;)
coliflor
:: puça
:: puça
Entrades: 23
Membre des de: dv. abr. 13, 2012 3:39 pm

Re: No soc la mateixa...

EntradaAutor: coliflor » dv. feb. 08, 2013 12:19 pm

Suposo que pensareu "quina bleda" i amb raó, però aquesta reflexió de la Inda m'ha fet plorar. Recordo quan vaig haver de començar a treballar de nou amb el meu fill amb 4 mesos i ho vaig passar fatal fins que vaig veure que també podia estar bé sense veure'm unes hores i que el retrobament era fantàstic.
T' entenc perfectament. Molts ànims i m'encanta veure quines mamis més maques tenen els nostres petits.
ISASF
:: peixet
:: peixet
Entrades: 289
Membre des de: dt. des. 07, 2010 7:52 am

Re: No soc la mateixa...

EntradaAutor: ISASF » dv. feb. 08, 2013 1:04 pm

Hola Inda!

com t'entenem totes.......
Les marones ja t'ho han dit.... neix un amor que mai ningú t'hauria pogut explicar que fos aixi.. oi?? La teva vida és aquella coseta petita.. oi?
Es l'amor autèntic.

Crec que potser ho portaries millor, si ho comparteixis amb la teva parella..... i si li deixes llegir el teu missatge al soc petit?
Ho expliques tan i tan be........

De tota manera... tot i que es una pena grandissima separar-se dels nostres petitons... a mi també m'ha anat bé venir a treballar unes horetes al matí, estic molt a prop de casa i l'ambient no pot ser millor.........

petonets marona,

Isa sf
Avatar de l’usuari
leta
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2386
Membre des de: dt. ago. 25, 2009 9:12 pm
Ubicació: Barcelona

Re: No soc la mateixa...

EntradaAutor: leta » dv. feb. 08, 2013 5:23 pm

Jo recordo quan m'havia de reincorporar a la feina, que en el fons desitjava que em fotessin al carrer per estar amb la nena... El dia abans de que comencés a la llar me'l vaig passar plorant i quan la vaig deixar per primer cop, em vaig sentir molt mala mare... :ufs:
Crec que cap dona quan és mare torna a ser com la d'abans... Som capaces de fer venir al món noves vides i això és, per a mi, és el més important que he fet mai. Jo també deia que faria això i allò i ara no em plantejo fer res sense ella... El vincle que ens uneix amb els nostres fills és tant fort que el fet de que ens haguem de separar d'ells tant aviat és antinatura, perquè ni ells ni nosaltres hi estem preparats.
Imatge
28/09/2010: TE +!
17/01/2011: ÉS UNA NENA!!
02/06/2011: La Clara ja és aquí!!

El post de la Clara!! viewtopic.php?f=91&t=22771
Avatar de l’usuari
Inda
:: cèrvol
:: cèrvol
Entrades: 545
Membre des de: ds. gen. 08, 2011 11:02 pm

Re: No soc la mateixa...

EntradaAutor: Inda » dv. feb. 08, 2013 6:03 pm

Aquí us estic llegint i de nou s'omplen els ulls de llàgrimes...

Goga, el teu comentari va fer que llegís la resta de comentaris moolt emocionada. Ho expliques molt bé! Moltes vegades la meva parella i jo parlem i sentim que venim d'on venim i que anem contra natura en molts aspectes. I des de que tenim al petit encara ho veiem més clar. És ben cert que això que ara ens passa és altre cop perquè la societat no acava d'acceptar la natura tal i com és i respectar-la...

Sivi, hi ha estones que també penso això, que si a ell el veig bé segurament marxaré tranquila i no patiré tant. I si em truqun d'un lloc on he deixat CV em veuré de cara amb aquesta situació...mentres arribi, ara estic en el impas de deixar de buscar si tant clar tinc que ara per ara no...ains...Gràcies!

Jllt...quina història! Vas ser molt valenta i ho ets! Sobretot perquè vas optar pel que et demanava el cor!! Com bé dieu, avui en dia em de fer-ho tot i sembla que dedicar-se només als fills és cosa del passat. És cert que tenir independència econòmica ha estat un gran pas endavant per a les dones...però em penso que ens em passat una mica massa...la maternitat s'hauria de respectar i fer valer! Indirectament respectaríem als nens! Molta sort a tú també!

Pardaleta, jaja...també se'm passa pel cap montar un negoci al que poder dedicar hores però amb el nen. Això seria una veritable conciliació laboral. Els nens amb nosaltres!! Tant de bo tingués una idea i el valor de portar-la a terme! Felicitats!

Nesbb, també m'enrecordo molt de les sueques...Moltes gràcies i molts ànims!! Espero que almenys et respectin una reducció de jornada, que us la pogueu permetre, i continuis gauidint moltes hores del teu petit!

Silka, també em plantejo això i ara per ara crec que arribará el dia que veuré que ell és més grandet, que podem passar unes horetes separats i segur que tornarà la meva il·lusió per trobar una feina que em faci sentir bé...i anar a buscar-la! Per això també a vegades penso el que em dius...que em doni temps...

Medea_ amb bessonada penso que deu ser encara més dur...deixes a dos petitons de cop. Tant de bo s'arregli una mica la situació i puguis allargar la recerca de feina una mica més. Gaudeix moltíssim fins que arribi aquest dia...veig que tampoc ens esmerem gaire en trobar algo que ens faci estar fora de casa :love:

Foseta...MOLTS ANIMS!!! Gràcies per compartir-ho!! Com bé vaig dir, si hagués estat treballant segurament hauria tornat..així que en part també t'entenc. Jo també conec mares que dessijaven que arribessin els 4 mesos, inclós una mare que va anar a treballar abans. Tot és respectable, però sempre dic que les que volen tornar abans poden fer-ho...però les que volem tornar més tard no sempre podem. I aquí és on està la injusticia...Molt ànims!

Rossinyola!...per mi, una altra mare valenta! Gràcies per compartir les vostres experiències. Si em sortís alguna cosa ara no sé què faria...però veig que cap decisió seria fàcil, però tampoc seria la primera que la rebutjaria, si fos el cas. Gaudiec de la teva petit!! Es porta un mes amb el meu :camio:

Soleiula..almenys en el teu cas el "mal ha estat menor" al estar tant aprop de casa, gairabé només esteu separades el temps de feina. Per això jo si dic de buscar vull fer-ho a la meva ciutat. No voldria perdre un temps molt valiós en el trajecte...També he pensat que el collit és un gran aliat en cas de feina perquè com a mínim el tindria amb mi totes les hores de son, com ara fas tu. Gràcies per les teves paraules!!

Entrerius...totalment d'acord que la criança i l'educació son els pilars fonamentals de la societat. Potser si més gent al "poder" ho veiés així les coses començarien a cambiar. Hem de tenir fill, tot i que jo penso que els hem de tenir si realment volem, però després no ens donen cap facilitat per criar-los com voldríem. Una bona reflexió...

Julyet...també penso que els fills ens ensenyen a ser...mai hauríem de perdre la visió del món que tenim quan erem petits o, com a mínim, començar a entendre que la seva visió és la correcta i no li hauriem de canviar...hauriem de gaudir amb ells!!

Marieta...gràcies!! Tota la raó :love:

Coliflor...gràcies per obrir-te també!! M'alegro que ara tot vagi mooolt bé!!

ISASF...ben mirat, entre el que vaig escriure i el que m'heu comentat, han sortit moltes coses que porto dins i a les que li dono voltes. Gràcies per la recomanació, perquè penso que és bona idea que l'Indo llegeixi els meus sentiments. Penso que serà una bona introducció per a una conversa que és necessari que tinguem. L'amor autèntic...i tant!! És una tonteria, però al movil tinc anotat a la data del seu aniversari "L'amor de la meva vida" :love: M'alegro que puguis gaudir d'una feina que et deixa gaudir a la vegada de la teva familia!

Leta, em sap greu aquests mals moments que la societat permet que passin cada dia moltes mares i fills...gràcies per compartir-ho. Com bé dius, no estem preparats per naturalesa.

Gràcies a totes vosaltres he anat plasmant moltes coses que em ronden pel cap fa molts dies. Ara cada vegada que hi ponso m'entra plorera...suposo que comença a sortir el que tinc dins i això és bo. És moment de tornar a parlar i sobretot d'escoltar als nostres cors...si la raó ens ho permet...
Imatge
Imatge
ImatgeImatgeImatgeImatgeImatgeImatge
Imatge
ImatgeImatgeImatgeImatge
mdemare
:: conillet
:: conillet
Entrades: 399
Membre des de: ds. ago. 25, 2012 4:14 pm

Re: No soc la mateixa...

EntradaAutor: mdemare » dt. feb. 12, 2013 10:07 pm

Inda, jo estic al mateix punt que tu. La veritat que el nen no em deixa molt de temps per buscar feina però es que no m'apeteix sortir de casa a les 8 del matí per avtornar acasa a les 7 de la tarda. Jo vull anar a buscar al meu fill al col.legi... A vegades també em sento una mica "culpable" per no buscar seriosament feina. Intento disfrutar aques primer any al màxim amb el meu petit.

Torna a “La maternitat/paternitat”

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 2 visitants

Membre de l'AMIC Control OJD Nielsen Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET

Actualitat ::