Maternitat i postpart: un món fosc
- leialeia89
- :: puça
- Entrades: 31
- Membre des de: dg. maig 22, 2022 7:22 pm
Maternitat i postpart: un món fosc
Hola a tothom,
Vinc a escriure, amb l'esperança de trobar altres persones que estiguin passant pel mateix. He sigut mare fa una mica més d'un parell de setmanes. Sabia que seria dur, perquè tothom ho havia anunciat així. Però no imaginava passar per l'infern que em trobo passant. El postpart és dur, tot fa mal i emocionalment em sento com una croqueta, fràgil i amb ganes de plorar tot el dia. M'ha vingut una pena enorme en veure que la meva vida d'abans s'ha esfumat en cosa de segons i que ara estic vivint una maternitat que no era la que imaginava. A l'hospital es va frustrar la possibilitat de donar pit per mil problemes i falta d'acompanyament professional, i en arribar a casa, amb bibe i un primer dol a fer, se li ha sumat que la meva filla plora tot el dia, per al que sigui, sense treva, sense descans. No vol més que braços i ni això la manté en calma. Ho hem comentat amb el pediatra, i insisteix que és simplement una nena demandant. Tinc el seu plor gravat al cervell, em sento desbordada i no sé què fer. He arribat a sentir penediment per haver sigut mare si és això és el que m'espera a partir d'ara...
No ho sé, tot plegat és molt dur i no sé si hi ha esperança en que tot canviï. Algú que hagi passat pel mateix?
Vinc a escriure, amb l'esperança de trobar altres persones que estiguin passant pel mateix. He sigut mare fa una mica més d'un parell de setmanes. Sabia que seria dur, perquè tothom ho havia anunciat així. Però no imaginava passar per l'infern que em trobo passant. El postpart és dur, tot fa mal i emocionalment em sento com una croqueta, fràgil i amb ganes de plorar tot el dia. M'ha vingut una pena enorme en veure que la meva vida d'abans s'ha esfumat en cosa de segons i que ara estic vivint una maternitat que no era la que imaginava. A l'hospital es va frustrar la possibilitat de donar pit per mil problemes i falta d'acompanyament professional, i en arribar a casa, amb bibe i un primer dol a fer, se li ha sumat que la meva filla plora tot el dia, per al que sigui, sense treva, sense descans. No vol més que braços i ni això la manté en calma. Ho hem comentat amb el pediatra, i insisteix que és simplement una nena demandant. Tinc el seu plor gravat al cervell, em sento desbordada i no sé què fer. He arribat a sentir penediment per haver sigut mare si és això és el que m'espera a partir d'ara...
No ho sé, tot plegat és molt dur i no sé si hi ha esperança en que tot canviï. Algú que hagi passat pel mateix?
- Isabelistic
- Entrades: 1
- Membre des de: dl. jul. 10, 2023 3:13 pm
Re: Maternitat i postpart: un món fosc
Hola! De debò que sembla que m’estigui llegint a mi mateixa fa uns mesos… T’envio tot el meu recolzament i ànims. La meva petita tampoc no parava de plorar, això afegit a que em trobava fatal va fer que se’m fes un món i arribés a preguntar-me si m’havia equivocat sent mare i si això milloraria mai.
La meva nena té ara 8 mesos i és un tresoret, es porta genial i només plora per cobrir necessitats. Als 4 mesos vaig notar un canvi en ella, sense fer res diferent, només deixant que passés el temps. He entès que cada nen necessita el seu temps i si la teva petita necessita de tu, braços i estar amb tu, dona-li perquè això passarà i millorarà, t’ho asseguro. És una fase.
Molts ànims, seguiré per aquí si necessites parlar-ne.
Una abraçada!
La meva nena té ara 8 mesos i és un tresoret, es porta genial i només plora per cobrir necessitats. Als 4 mesos vaig notar un canvi en ella, sense fer res diferent, només deixant que passés el temps. He entès que cada nen necessita el seu temps i si la teva petita necessita de tu, braços i estar amb tu, dona-li perquè això passarà i millorarà, t’ho asseguro. És una fase.
Molts ànims, seguiré per aquí si necessites parlar-ne.
Una abraçada!
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 2 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
 |
 |
 |