El lloc més fred habitat del planeta
El lloc més fred habitat del planeta
L’interior de l’Antàrtida és l’indret del planeta més fred. A la base soviètica (en territori australià) Vostok, el juliol del 1983 es va arribar als 89 graus sota zero. És la dada oficial reconeguda. Tot i això, el 1997 es va reportar una temperatura de 91 graus sota zero. Es troba a només 1.300 km del pol sud i a una enorme alçada, gairebé 3.500 metres.
Però aquí només hi ha científics algunes èpoques de l’any. A l’altra extrem del planeta, a la zona més oriental de Rússia, la regió siberiana de Yakutia a la república de Sakhà, és l’àrea habitada més freda del planeta. Fa desenes d’anys la mineria va afavorir la construcció d’una gran ciutat com Yakutsk amb 300.000 habitants.
És una planura elevada envoltada de muntanyes. És la zona planetària amb la continentalitat més marcada en el camp de les temperatures. La llunyania del mar, la manca de radiació hivernal i l’àrea amb terra ferma més gran del planeta fabrica literalment inmensos magatzems de fred extrem i persistent a la zona. Però també calor a l’estiu. L’anticicló més potent del planeta es dona a l’hivern en aquesta zona. El fred s’estanca literalment arran de terra i es mostra immòbil. Hi ha dos observatoris extrems a la zona. Verkhoiansk molts anys va tenir el rècord del món en zona habitada amb una mínima de -67,7ºC. Però també, amb una màxima de +36,7ºC a l’estiu.
Oimiakon però és l’observatori que ha arribat més avall amb -71,2ºC. Gel una gran part de l’any i fang amb mosquits en el curt estiu de la zona és el que pateixen els 300 habitants d’aquesta localitat. Mineria, Gulags amb presoners que morien cada dia per les extremes condicions i poca cosa més fa dècades. Potser ara, una mica més diversificat.....
La vida a l’exterior és limitadíssima, uns minuts per fer el que és imprescindible i poca cosa més. Els nens a l’escola tenen unes instruccions sagrades en la seva ruta. De fet, cada hivern, en trams de carretera moren conductors que han tingut una avaria i no han pogut demanar ajuda. Per llei és obligat parar sempre si es veu un cotxe aturat.
A aquesta temperatura un cotxe aturat a l’exterior sense el motor en marxa ja no arrenca. No ho farà fins la temperatura de “bon temps” si hem tingut la precaució de treure-li tots els líquids i fluids. Les cases d’Oimiakon fins fa 2 anys no tenien internet. No tenen aigua corrent i són construccions modestes.
Hi ha moltes més derivades ben curioses i que ens va acostar fa uns dies en Manel Alias, corresponsal de TV3 a Moscou. Ell va viatjar fins Yakustk des de Moscou amb un vol d’11 hores. Des d’allà carretera de 900 km fins a Oimiakon. Va trigar més d’1 dia. En Manel ens va explicar en una interessant entrevista al MeteoMauri, programa digital de Catalunya Ràdio que podeu escoltar a la xarxa, moltes coses. Feu recerca a: https://www.ccma.cat/catradio/meteo-mauri/ Fins la setmana vinent!!
Font: AMIC | TV3 | Francesc Mauri
Foto: @anastasiagav
Però aquí només hi ha científics algunes èpoques de l’any. A l’altra extrem del planeta, a la zona més oriental de Rússia, la regió siberiana de Yakutia a la república de Sakhà, és l’àrea habitada més freda del planeta. Fa desenes d’anys la mineria va afavorir la construcció d’una gran ciutat com Yakutsk amb 300.000 habitants.
És una planura elevada envoltada de muntanyes. És la zona planetària amb la continentalitat més marcada en el camp de les temperatures. La llunyania del mar, la manca de radiació hivernal i l’àrea amb terra ferma més gran del planeta fabrica literalment inmensos magatzems de fred extrem i persistent a la zona. Però també calor a l’estiu. L’anticicló més potent del planeta es dona a l’hivern en aquesta zona. El fred s’estanca literalment arran de terra i es mostra immòbil. Hi ha dos observatoris extrems a la zona. Verkhoiansk molts anys va tenir el rècord del món en zona habitada amb una mínima de -67,7ºC. Però també, amb una màxima de +36,7ºC a l’estiu.
Oimiakon però és l’observatori que ha arribat més avall amb -71,2ºC. Gel una gran part de l’any i fang amb mosquits en el curt estiu de la zona és el que pateixen els 300 habitants d’aquesta localitat. Mineria, Gulags amb presoners que morien cada dia per les extremes condicions i poca cosa més fa dècades. Potser ara, una mica més diversificat.....
La vida a l’exterior és limitadíssima, uns minuts per fer el que és imprescindible i poca cosa més. Els nens a l’escola tenen unes instruccions sagrades en la seva ruta. De fet, cada hivern, en trams de carretera moren conductors que han tingut una avaria i no han pogut demanar ajuda. Per llei és obligat parar sempre si es veu un cotxe aturat.
A aquesta temperatura un cotxe aturat a l’exterior sense el motor en marxa ja no arrenca. No ho farà fins la temperatura de “bon temps” si hem tingut la precaució de treure-li tots els líquids i fluids. Les cases d’Oimiakon fins fa 2 anys no tenien internet. No tenen aigua corrent i són construccions modestes.
Hi ha moltes més derivades ben curioses i que ens va acostar fa uns dies en Manel Alias, corresponsal de TV3 a Moscou. Ell va viatjar fins Yakustk des de Moscou amb un vol d’11 hores. Des d’allà carretera de 900 km fins a Oimiakon. Va trigar més d’1 dia. En Manel ens va explicar en una interessant entrevista al MeteoMauri, programa digital de Catalunya Ràdio que podeu escoltar a la xarxa, moltes coses. Feu recerca a: https://www.ccma.cat/catradio/meteo-mauri/ Fins la setmana vinent!!
Font: AMIC | TV3 | Francesc Mauri
Foto: @anastasiagav
Torna a “Actualitat a Socpetit”
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 6 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
 |
 |
 |