Com saber si és el moment de tenir un segon?
Com saber si és el moment de tenir un segon?
Hola!
Ja sé qué hi ha molts posts sobre aquest tema però tots són bastant antics...
Tinc una nena de 2 anys i mig (vaig estar al post d'Abril 2021) i tot i que ha sigut molt intens (què us haig d'explicar!) ha passat tot molt ràpid i ostres... ara la veig tan espavilada... ja és una personeta. Em semblava que no menjaria bé mai, que no dormiria al seu llit (vam fer collit a tope els primers 2 anys)... en fi totes aquelles coses que quan estàs en plena criança sembla un túnel que no s'acaba mai i tot i que encara ens necessita molt, la meva parella i jo ens plantegem si ha arribat el moment de buscar un segon sense presses. Jo sempre dic que el postpart a mi m'ha durat 2 anys i que ha sigut des de llavors quan he començat a veure una mica llum.
Amb la primera no ens ho vam pensar gaire, i per sort va arribar molt ràpid. Però és clar, érem totalment novatos, no sabíem on ens posavem perquè a més em vaig quedar embarassada amb 29 i el meu marit 31 i al nostre entorn encara no hi havia pràcticament nadons. Ara ja sabem la feinada que és però també sabem que passa volant.
Jo sóc filla única i sempre he tingut clar que un fill almenys sí que volia tenir, i sempre deia que mai en tindria un altre si no tenia les mateixes ganes que amb el primer. Però ara entenc que tenir les mateixes ganes és impossible perquè la situació és diferent. I sóc la primera que ha viscut sense germans i sé que no passa res, però en el meu cas personal he perdut a la meva mare fa uns mesos, i pensar que la única família que tinc és el meu pare (avis a part, que són molt grans) doncs se'm fa difícil i no voldria el mateix per la meva filla. A més tampoc té cosins ni sembla que n'hagi de tenir properament (tinc un cunyat que està solter).
M'agradaria tornar a viure la maternitat amb un altre fill, amb més maduresa... veure com és una relació entre germans perquè jo no ho he tingut, i que es tinguéssin l'un a l'altre tot i que sé que tenir un germà no és garantia de res, però almenys els donaria la opció. Com a contres, la logística, tenir encara menys temps per mi mateixa, més desgast en la parella...
Tampoc voldria esperar gaire perquè tot i que som joves, no volem tornar a començar de nou quan la nostra filla sigui massa gran. No ve d'uns mesos, però és una decisió que sento que hem de prendre en el proper any perquè cada cop crec que se'ns farà més difícil començar de nou. Ens agrada molt viatjar, i quan tenim oportunitat marxem amb la nostra nena... Cada cop és tot una mica més fàcil i em fa por que ens agafi la mandra.
Algú per aquí que estigui igual? :) Algun consell?
Merci!
Ja sé qué hi ha molts posts sobre aquest tema però tots són bastant antics...
Tinc una nena de 2 anys i mig (vaig estar al post d'Abril 2021) i tot i que ha sigut molt intens (què us haig d'explicar!) ha passat tot molt ràpid i ostres... ara la veig tan espavilada... ja és una personeta. Em semblava que no menjaria bé mai, que no dormiria al seu llit (vam fer collit a tope els primers 2 anys)... en fi totes aquelles coses que quan estàs en plena criança sembla un túnel que no s'acaba mai i tot i que encara ens necessita molt, la meva parella i jo ens plantegem si ha arribat el moment de buscar un segon sense presses. Jo sempre dic que el postpart a mi m'ha durat 2 anys i que ha sigut des de llavors quan he començat a veure una mica llum.
Amb la primera no ens ho vam pensar gaire, i per sort va arribar molt ràpid. Però és clar, érem totalment novatos, no sabíem on ens posavem perquè a més em vaig quedar embarassada amb 29 i el meu marit 31 i al nostre entorn encara no hi havia pràcticament nadons. Ara ja sabem la feinada que és però també sabem que passa volant.
Jo sóc filla única i sempre he tingut clar que un fill almenys sí que volia tenir, i sempre deia que mai en tindria un altre si no tenia les mateixes ganes que amb el primer. Però ara entenc que tenir les mateixes ganes és impossible perquè la situació és diferent. I sóc la primera que ha viscut sense germans i sé que no passa res, però en el meu cas personal he perdut a la meva mare fa uns mesos, i pensar que la única família que tinc és el meu pare (avis a part, que són molt grans) doncs se'm fa difícil i no voldria el mateix per la meva filla. A més tampoc té cosins ni sembla que n'hagi de tenir properament (tinc un cunyat que està solter).
M'agradaria tornar a viure la maternitat amb un altre fill, amb més maduresa... veure com és una relació entre germans perquè jo no ho he tingut, i que es tinguéssin l'un a l'altre tot i que sé que tenir un germà no és garantia de res, però almenys els donaria la opció. Com a contres, la logística, tenir encara menys temps per mi mateixa, més desgast en la parella...
Tampoc voldria esperar gaire perquè tot i que som joves, no volem tornar a començar de nou quan la nostra filla sigui massa gran. No ve d'uns mesos, però és una decisió que sento que hem de prendre en el proper any perquè cada cop crec que se'ns farà més difícil començar de nou. Ens agrada molt viatjar, i quan tenim oportunitat marxem amb la nostra nena... Cada cop és tot una mica més fàcil i em fa por que ens agafi la mandra.
Algú per aquí que estigui igual? :) Algun consell?
Merci!
- Caterinamore
- :: papallona
- Entrades: 132
- Membre des de: ds. des. 18, 2021 5:28 pm
- Ubicació: Barcelona
Re: Com saber si és el moment de tenir un segon?
Hola bonica,
Tenir o no un altre fill és una decisió complicada, no et diré que no.
Jo tinc dos germans i tot i que hem tingut molta guerra també hem tingut moltes alegries i ara som germans avinguts. El meu marit també són tres a casa, així que per vivències pròpies teníem bastant clar que en voldríem més d'un.
Jo, a part, sempre he admirat molt a la meva àvia i va tenir 5 fills (4 de vius). I sempre he tingut la idea de voler-ne 4.
Ara en tenim dos... i encara ens falta una mica per anar a buscar el tercer. A vegades penso que amb dos ja estem bé, que passar d'un a dos canvia la cosa i que potser un tercer seria encara més caòtic.
Quan va néixer el segon em vaig sentir dividida perquè volia seguir fent les coses que feia amb el gran, i evidentment, no podia estar per tots dos.
Però a mesura que anaven passant les setmanes tots ens vam anar adaptant i ara ja tenim una nova rutina consolidada.
Sí, tens menys temps per a tu, has de coordinar-te molt bé amb la parella,... etc. però tot s'acaba fent.
També, no pateixes tant amb el segon. Cada nen és un món i potser amb la nena la lactància va anar molt bé però amb el segon no,... ves a saber, però en general no pateixes tant. Saps que potser no dormiràs gaire al principi, que després ja aprendran a dormir... Que el postpart és xungo, però que pots demanar ajuda o preparar coses per amortitzar la transició (com preparar menjar congelat per un tub per les primeres setmanes postpart...)
En fi, molts ànims i decidiu el que decidiu estarà bé.
Una abraçada,
Caterina
Tenir o no un altre fill és una decisió complicada, no et diré que no.
Jo tinc dos germans i tot i que hem tingut molta guerra també hem tingut moltes alegries i ara som germans avinguts. El meu marit també són tres a casa, així que per vivències pròpies teníem bastant clar que en voldríem més d'un.
Jo, a part, sempre he admirat molt a la meva àvia i va tenir 5 fills (4 de vius). I sempre he tingut la idea de voler-ne 4.
Ara en tenim dos... i encara ens falta una mica per anar a buscar el tercer. A vegades penso que amb dos ja estem bé, que passar d'un a dos canvia la cosa i que potser un tercer seria encara més caòtic.
Quan va néixer el segon em vaig sentir dividida perquè volia seguir fent les coses que feia amb el gran, i evidentment, no podia estar per tots dos.
Però a mesura que anaven passant les setmanes tots ens vam anar adaptant i ara ja tenim una nova rutina consolidada.
Sí, tens menys temps per a tu, has de coordinar-te molt bé amb la parella,... etc. però tot s'acaba fent.
També, no pateixes tant amb el segon. Cada nen és un món i potser amb la nena la lactància va anar molt bé però amb el segon no,... ves a saber, però en general no pateixes tant. Saps que potser no dormiràs gaire al principi, que després ja aprendran a dormir... Que el postpart és xungo, però que pots demanar ajuda o preparar coses per amortitzar la transició (com preparar menjar congelat per un tub per les primeres setmanes postpart...)
En fi, molts ànims i decidiu el que decidiu estarà bé.
Una abraçada,
Caterina
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 9 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
 |
 |
 |