Grup suport Infertilitat

[Terrallum]

Hola noies!

Fa 3 anys estava pel fòrum a diari, en el meu cas l'embaràs va trigar 2 anys en arribar i em vaig sentir molt sola i poc compresa.

El fet de poder participar en aquest fòrum em donava molta escalfor però també us he de dir que se'm feia una distant a vegades.

La qüestió és que he creat un projecte d'acompanyament a les dones i un dels serveis que volem oferir és un grup de suport a la infertilitat, perque les dones que es troben en aquest camí tinguin un espai per compartir, acompanyar-se i alhora també se'ls donaria eines d'educació emocional, mindfulness etc perque les tinguin com a recursos.

La meva pregunta és, com ho veieu les que us trobeu en un procés així? Creieu que pot ser bonic i d'ajuda? Ho farieu presencial? Online?
Com sentiu aue hauria de ser o no ser? Creieu que hi hauria d'haver dos formats diferents un per persones que ja estan en tractament d RA o amb diagnòstic clar i un altre de cercadores que fa temps que cerquen?

Us llegeixo!

Moltes gràcies i molta llum per totes les que esteu en cerca.

[karinam]

Bona nit amiga gust en saludar sent et suport totalment és una molt bonica iniciativa per a totes aquelles dones que es troben en aquesta situació i necessiten de suport si agrades puc oferir-te la meva ajuda per a aquesta noble causa jo també passi per una situació similar fa uns anys em senti sola amb un buit que res podia omplir jo només desaba quedar embarassada va acudir a dos doctors els quals em van dir que no podia concebre fins que va decidir buscar una tercera opinió busqui un metge fora de la ciutat de molta anomenada va acudir a la seva consulta en seoplanner després de practicar uns anàlisi em va donar una esperança m'ompli de molta fe i em vaig posar en un tractament amb el després de 8 mesos aconsegueixi quedar embarassada avui dia tinc un beu bonic però bé aquesta va ser la meva situació moltes noies pot ser que no tinguin la mateixa oportunitat per la qual cosa em sembla excel·lent iniciativa de la teva part comptes amb el meu suport

[Gustineta]

Hola, Terrallum!

Fa diverses setmanes que vas obrir aquest post i jo vaig llegir-te, però no havia dit res més perquè em vaig despistar.

En el meu cas, vaig tardar quasi sis anys a tenir el meu fill i vaig passar per diverses fases. Al principi, després del meu segon avortament, necessitava compartir-ho i així ho vaig fer. Després també vaig compartir els tres primers tractaments. Però final, vaig allunyar-me de grups de suport i del fòrum perquè ja no em servien; més que una font d'ajuda es va convertir en tortura, perquè m'era dur veure que les companyes ho anaven aconseguint i jo no. La necessitat de compartir el que em passava va anar minvant amb el temps.

La infertilitat és molt complexa i no hi ha casos iguals. No és el mateix tenir un diagnòstic clar que no tenir-lo i haver de fer mil i una proves, haver de recòrrer a RA que no, quedar-te embarassada en un primer tractament que desgastar-te en diversos tractaments, haver de passar un dol genètic o no, tenir avortaments o no... i llavors hi ha la manera en què ho viu cadascú.

Amb això no vull dir que sigui mala idea oferir un grup d'acompanyament, al contrari, però sí que penso que caldria definir-lo bé. Per exemple, podrien anar-hi embarassades que prèviament hagin estat al grup? (podria ser dolorós per algunes dones). Es cobraria el servei? (si és així, entenc que hi hauria d'haver psicòlegs o terapeutes especialistes, que dirigissin el grup). De què es parlaria concretament? (penso que és més interessant parlar de com et remou la infertilitat i tenir un lloc segur on deixar anar els pensaments i les emocions més difícils, més que no pas dels detalls dels tractaments).

Per a mi, un format presencial és millor, més càlid i proper, però no pots arribar a tanta gent com amb el format en línia. No dividiria entre dones que estiguin en tractament i dones que no ho estiguin.

Espero que et serveixi :)

[Lluna1234]

Bones he llegit el tema del grup i m ha semblat molt bona idea, ja que penso que és un camí molt dur a nivell emocional i ets sents molt sola envers els professionals q t atenen.
A mi personalment m ha enfonsat moltissim hi m he vist amb l obligació de demanar suport emocional però no he trobat algú que m acabi d agradar per això crec que qui millor q fer un grup de suport amb gent que hagi viscut la mateixa vivència.
Jo vaig saturada i sobrecarregada emocionalment he arribat al limit però em considero forta i tirare endavant.
A mi particularment em van diagnosticar una malatia neurodegenerativa i necessito tractament però em van oferir la possibilitat de ser mare abans d inciar tractament vam intentar ho mig any de forma natural però no va haver èxit. Així que ens van inciar tractament in vitro per la seguretat social sense esperar tot va anar bé fins que vaig perdre els dos o les dos bebes ...allò ha estat la tristessa més gran viscuda fins al dia d avui ... tot això suma li que els amics estant embarassats i a dia d avui sóc incapaç d anar los a veure .... X tant crec que és molt necessari tot tipus de suport que es puguo oferir envers aquestes vivències.