Ganes de ser pares

[Laura90]

Hola noies,

Fa temps que volto pel SócPetit però encara no hi havia escrit mai.

Tinc 28 anys (gairebé 29), porto uns mesos casada però amb el meu marit anem ja cap als 6 anys sortint junts, vull dir que ens coneixem prou bé!

Sempre hem parlat de tenir fills en el futur, des del primer moment de la relació. Però fa temps que noto que se’ns ha despertat als dos un desig molt fort de ser pares ja i no sé molt bé com controlar-lo / frenar-lo. Ja sé que em direu que això no s’ha de frenar, però portem uns mesos amb molts canvis, hem comprat un pis, ens hem mudat, ens hem casat i ara estem ficats en una reforma… Jo noto que anem cansats, que no parem de prendre decisions.

Per això em frustra sentir el que sento justament ara. Penso que som joves (ell té només dos anys més que jo), que tenim temps, que hauríem d’esperar a gaudir una mica de la tranquil·litat en parella, de la nostra nova casa i recuperar els nostres estalvis jaja. A més, en el meu entorn la gent encara no té fills, i a nivel laboral sembla que quan més retrassis la maternitat, millor es veu. La veritat és que abans feia més hores que un rellotge, i a més m’emportava feina a casa. Fa cosa d’un any em vaig canviar de feina i ara tinc un horari “d’oficina” però rarament plego abans de les 19h.

Suposo que s’imposarà la raó i esperarem un temps (no voldria tenir-lo abans de 2021 perquè el meu marit pugui tenir la baixa de 16 setmanes, si és que per llavors encara dura…) però em sento una mica trista quan penso en aquest tema. Els nostres pares van tenir-nos sense pensar-hi gaire i ara sembla que com que ser pares és una decisió una mica més lliure de pressió social (només faltaria!), no poguem deixar-nos emportar per l’instint.

L’instint que diuen que no existeix, però jo us asseguro que de vegades em quedo mirant al meu marit pensant en com m’agradaria tenir un fill seu, que seria un gran pare. M’imagino embarassada o amb un bebé en braços , en les coses que li ensenyaríem. I cada cop que em baixa la regla noto una sensació de decepció dins meu (com no m’hauria de baixar la regla si fem servir protecció?).

Durant bastants anys la feina i els viatges ho han sigut tot per mi però suposo que he arribat a un punt en què les prioritats m’estan canviant. Sempre he sigut molt organitzada, de fer les coses per ordre, sense córrer i per això em sorprèn aquesta espècie de pressa que noto dins.

Només ho escric com a “desahogo” perquè imagino que no sóc la única que ha sentit això i que ha tingut dubtes. De vegades sento que em llençaria a la piscina sense por (i ja ens en sortirem) però d’altres em veig encara una mica “cafre” per ser mare.

[illeta25]

Laura,

Té llegit i no he pogut evitar escriure. Dins el meu punt de vista

No has de justificar la teva edat amb el teu desig a ser mare. Tant pots tenir el desig en 20,25,30 o 40! I no per això seràs millor o pitjor.

Si sous joves però tampoc sous "nens", si ara teniu el desig de ser pares perquè esperar? Gaudir una mica en tranquil·litat de parella? Suposo que també ja és el que heu tingut durant aquests 6 anys. I el divertit que és viure el kaos/desorde/bogeria...
Que el vostre entorn encara no té fills? Mira podreu ser els primers, això s'enganxa diuen ;) Vas canviar la feina per millor horari? Doncs que més pots demanar?!
Els viatges? Qui diu que amb fills no es pot viatjar? I viatges xulos... Això són limitacions/tòpics/excuses que es posen.
Estalvis? Si està bé tenir-ne... Però tampoc és obligat. Si sous estalviadors també ho sereu quant tingueu fills. Que poder costa un xic més poder si però tots és com tu siguis.
Et sents "cafre" com a mare? Doncs et diré que ningú neix ensenyat, ser mare s'aprèn el dia a dia.
La Baixa del pare? Sincerament val més que allarguin la baixa de la mare i no tant la dels pares que els primers mesos en necessiten a nosaltres que soms qui portem l'aliment. Ara que també està molt bé tenir el pares a casa ajudant però per mi no és motiu d'esperar hi ha coses més importants. En el meu cas el primer cop el pare va tenir 15 dies de baixa igualment de tot ens en vam en sortir.

Amb tot això només et vull dir, que si tots 2 en teniu ganes que és el més important en el fons de tot se'n en surt.
T'animo a que ús tireu de caps a la piscina, mai ús arrepentireu d'haver tingut un fill!

[Blue Moon]

Hola! Et contesto perque jo em vaig trobar mes o menys en la teva situacio. Es moooolt dificil de bloquejar aquest impuls, i si el teniu tots 2 diria que es casi impossible

Teniu moltes coses a favor, i per edat esteu perfectes, el tema de les 16 setmanes el veig secundari la veritat, el marit a casa es importantissim les primeres 5 o 6 setmanes, pero la veritat es que despres la mare es pot arreglar sola mentre ell treballa.
En el meu cas no m'hi vaig poder posar de seguida per un tema medic, pero vaig utilitzar el temps previ per "preparar-me", aixi sentia que ja estava en el cami de la cerca... T'explico: el primer visita a la gine i explicar que volem cercar properament, segurament t'enviara a fer una analitica, revisio dental i et receptara l'acod folic, que s'ha de prendre durant 3 mesos abans de la cerca i despres fins el final del 1r trimestre crec. Amb tot aixo no començarieu la cerca fins gener o febrer de l'any que ve, pero ja estarieu amb la sensacio d'estar en cami, i aixo ajuda jeje.
Tambe comentar que la cerca pot ser a la primera o trigar mesos (fins a 12 mesos es considera normal) aixi que igual comenceu i no neix fins el 2021, que son 9 mesets de panxa...

Jo us animo a posar-vos en cami si tots 2 teniu ganes, aixo es el mes important... I com t'han dit amb fills es pot viatjar i fer coses, jo vaig estar fent sortides fins 1 setmana abans del part, teniu temps d'estar sols encara, fer sopars romantics i viure en parella minim 1 any.

Molta sort amb el que decidiu!

[Laura90]

Moltes gràcies pels vostres consells. M'ajuden molt.

Em sembla que quan la decisió de tenir un fill està presa i és compartida en la parella és difícil frenar-ho.

El tema de la baixa de paternitat és més que res perquè pogués agafar-ne una part quan s'acabés la meva ja que no vivim a la mateixa població que els nostres pares i voldríem allargar l'entrada a l'escola bressol. Però ja es veurà què farem quan arribi el moment, encara queda :) Igualment estic d'acord que la baixa de maternitat és massa curta però no veig perspectives que això millori a curt termini...

Sobre la preparació, fa un mes em vaig fer una revisió ginecològica però rutinària, no preconcepcional. Tot i que jo em volia quedar més o menys tranquil.la de que tot segueix OK de cara a quan ens hi posem.

Suposo que esperarem uns mesos a assentar-nos després de tants canvis i durant el 2020 espero fer revisió, àcid fòlic i iniciar la cerca.

Mentrestant vaig madurant la idea, llegint sobre maternitat... que ja sé que no és el mateix que la realitat amb què després et trobes però m'ajuda a sentir-me preparada pel que vingui.

[Laura90]

Hola!

Només volia pujar aquest tema per dir-vos que si tot va bé serem pares a finals d'abril

Al final ens han pogut les ganes!

Aquesta setmana faig les 8 setmanes I tinc la primera eco on veure el nostre embrionet.

Voltaré per aquí més sovint!

[Mònica90]

Laura90 ara llegia el teu post, no havia vist que era vell, i quina sorpresa al veure que estàs embarassada!
Si tot va bé nosaltres serem pares la primera de maig! Ara entro a la setmana set!
Si trobem mes noies mes o menys igual que nosaltres podríem fer un grup de fòrum per compartir dubtes!

[Eri84]

Hola Laura90, cada dona sent el desig a una edat diferent, i per aixo no et tens pas que preocupar. Jo vaig quedar embaraçada de l'ilènia als 29 i amb 30 la vaig tenir, molta gent em van dir que era una bona edat, d'altres que era massa tard, i d'altres massa d'hora. Sincerament no pots fer massa cas del que et diu la gent. Es el teu cos qui mana i punt. Si amb la teva parella voleu tenir un fill ara fantastic i si voleu esperar uns anys tambe! Ara tinc 36 anys i amb el pixurrin volem tenir altre fill i es igual el que em diguin, jo vull, el pixurrin tb i l'ilènia esta com boja per tenir un germanet/a aixi que els altres no importen massa. . Aixi que tu tranquila i anims!!! que ser mare es mooolt bonic disfruta cada moment . una abraçada .