Ajuda! transtorn d'ansietat i hipocondria i embaràs

[JANA2014]

Hola a totes/s per si també hi ha algun noi al fòrum,

Tinc un gran dilema, i no trobu massa informació...així que recorro a vosaltres a veure si em podeu aconsellar!
Sóc mare d'una nena preciosa de 4 anys , i ara hem decidit amb el meu marit de buscar un segon fill. Però fa 10 anys em van diagnosticar un transtorn d'ansietat generalitzada amb hipocondria, que amb algunes situacions no molt agradables durant aquests 10 anys s'ha convertit en algo bastant complicat de portar sense medicació.
L'última visita amb la meva doctora de capçalera juntament amb la psiquiatra, van decidir que no deixés més la medicació, ja que l'última crisi va ser molt forta.
Actualment prenc 40 mg de paroxetina al matí, quan vaig insinuar que volia ser mare de nou la psiquiatre em va dir que havia de canviar la medicació a sertralina i fer-ho amb només 2 setmanes.
ho he passat molt malament, quan no me medicat he arribat a no menjar per les pors ni a poder portar una vida normal.
Tinc moltes ganes de ser mare de nou, amb el primer embaràs no em vaig medicar, i tot i no estar tant malament, no ho vaig disfrutar gens.
Vull gaudir-ho i sé que amb la medicació ho lograré, però em fa cosa fer mal al bebé.
Algú ha pres paroxetina durant l'embaràs?
necessito consell i experiències!!
moltes gràcies

[mckenzie]

Hola,

T'explico la meva experiència, que potser et pot ajudar. Jo pateixo ansietat des de fa molts anys, i gairebé sempre he estat amb medicació, perquè les vegades que he intentat deixar-la he tingut recaigudes fortes. Fa quatre anys, quan encara no buscàvem "en sèrio", vaig tenir un bioquímic. Com que la idea de ser pares ja ens rondava pel cap, vaig aprofitar per consultar amb la psiquiatra (prenia paroxetina) i em va canviar a fluoxetina, mateixa dosis (20 mg). Es veu que són fàrmacs molt semblants. Em va costar molt adaptar-me a la nova medicació, però segons em van dir, era la més segura si volia buscar un embaràs, perquè la fluoxetina és més "antiga" que la paroxetina i hi ha més informació. Al cap d'un temps, em vaig quedar embarassada. Evidentment, jo patia pels efectes que pogués tenir la medicació en el nadó, i a cada visita amb el ginecòleg treia el tema. Ho vaig deixar ben anotat al carnet d'embarassada, la llevadora i tots els professionals n'estaven al corrent, i vaig acabar veient que la que donava més importància a la medicació era jo. Fins i tot em sorprenia que sempre posessin "baix risc" o "risc normal" a les observacions! No em van fer més controls dels normals, i tot va anar bé. Ara tinc un nen de 27 mesos que és tot alegria. Un cul inquiet i un terratrèmol, i de moment, saníssim.

Torno a estar embarassada i ni jo ni la psiquiatra no ens vam plantejar retirar la medicació (sempre em diu que és poca cosa el que prenc i m'ha explicat de molts casos d'embarassades que ha portat que prenien fàrmacs més "forts" o en més quantitat, i els embarassos han transcorregut amb normalitat). De patir, sempre patiràs, perquè una mica això ja va amb el "pack" de l'ansietat, però si estàs en mans de professionals, podràs acabar sentint-te una embarassada més o menys com les altres.

Espero haver-te ajudat!

[atlanta]

Bon dia!

Entenc perfectament el que estàs passant. Jo prenia paroxetina i un ansiolític, i amb el meu primer fill, vaig passar tot l'embaràs sense prendre res, però després hi vaig tornar. Quan vaig voler començar a buscar el segon (té 4 anys), el metge va considerar que com que no sabia quant tardaria a quedar-m'hi, anés prenent la paroxetina fins que em quedés embarassada. Quan vaig tenir el positiu, la vam retirar molt rapid i va anar bé, però a principis del segon trimestre em vaig posar fatal, amb angoixa i depressió... entre el gine, el metge de capçalera i el psiquatra, em van fer entendre que era millor que em tornés a medicar que no l'angoixa que estava passant. Total, que em vaig començar a prendre ansiolític i paroxetina a principis del segon trimestre; l'ansiolític el vaig retirar quan em vaig trobar millor, ja que no és adequat prendre'n durant el tercer trimestre (més que res, pq el bebe pot neixer amb síndrome d'abstinència). En canvi, vaig seguir amb la paroxetina... fins ara! Vaig tenir un embaràs fantàstic, i la nena va néixer ben sana. A més, amb la paroxetina també es pot donar el pit... així que no et preocupis si te l'has de prendre!!!!