Jo vull un segon i ell no
Jo vull un segon i ell no
A les que us passa, com ho heu portat?
Re: Jo vull un segon i ell no
Bonesss!!
Quines raons et dona per nola.voler un segon fill?
A mi m va anar bé Deixant passar una mica de temps, i deixar-li tenir contacte amb nadons jiji. Se li va encomanar al final! Ell ja estava bé amb el primer fill, tenia pors, pq al nostre peque el van operar, el postoperatori va ser complicat i vam patir una mica, i tenia por. Ja sabia el que és patir per un fill, i mira deia que no a un segon. Però a l'estiu passat, passejant amb la meva neboda que tenia.2 mesos llavors, va dor, ai, sí que vull un altre fill. I no li vaig deixar ni reflexionar q a la primera ens hi vam quedar (el primer fill ens va costar un.any i mig amb avortaments xl mig.....).
Ara tenim un.peque de casi 4 mesos i el gran de 4 anys, i genial, val molt la pena.
Quines raons et dona per nola.voler un segon fill?
A mi m va anar bé Deixant passar una mica de temps, i deixar-li tenir contacte amb nadons jiji. Se li va encomanar al final! Ell ja estava bé amb el primer fill, tenia pors, pq al nostre peque el van operar, el postoperatori va ser complicat i vam patir una mica, i tenia por. Ja sabia el que és patir per un fill, i mira deia que no a un segon. Però a l'estiu passat, passejant amb la meva neboda que tenia.2 mesos llavors, va dor, ai, sí que vull un altre fill. I no li vaig deixar ni reflexionar q a la primera ens hi vam quedar (el primer fill ens va costar un.any i mig amb avortaments xl mig.....).
Ara tenim un.peque de casi 4 mesos i el gran de 4 anys, i genial, val molt la pena.
Re: Jo vull un segon i ell no
Tulina naltros sempre haviem dit que tindriem dos...tenim un petit de dos anys que es tremeeeendo, molt nervios, mogut, destroyer etc jeje i el meu home que te paciencia 0. Jo des de gener que ja li deia, a l'estiu a pel germanet...i ell que ni boig que es inviable si surt un altre aixi m'agafa algu etc etc...
Total que al juny va fer dos anys, i des d aquell moment que esta algu més tranquil...i li he fet veure que el nen necessita un germa x distreures, que ara fa el pallasset perq esta sol..no te ni cosins, s'aborreix...a la llar es veu q es un altre quan esta acompanyat...total que lhw convençut, ara anirem a pel 4t cicle de cerca a veure si ho ha sort q aqesta es un altra...ara q diu que vale.... No ve...en fi. Sort!
Total que al juny va fer dos anys, i des d aquell moment que esta algu més tranquil...i li he fet veure que el nen necessita un germa x distreures, que ara fa el pallasset perq esta sol..no te ni cosins, s'aborreix...a la llar es veu q es un altre quan esta acompanyat...total que lhw convençut, ara anirem a pel 4t cicle de cerca a veure si ho ha sort q aqesta es un altra...ara q diu que vale.... No ve...en fi. Sort!
Re: Jo vull un segon i ell no
Jo pel segon no vaig tenir problema, els dos teniem clar que en voliem dos, aixi que endevant.
El tema va estar en un tercer. jo volia un tercer pero ell no. Era un no rotund i tancadissim, pero mica a mica va anar cedint. I quan van neixer les meves nebodes, al veure als nostres nens tant ilusionats amb les petites, va decidir que
Aixi que estem en busca i captura de la tercera panxu.
Raona-li molts els motius i deixar-li clar el que sents. A mi hem va funcionar.
Sort
El tema va estar en un tercer. jo volia un tercer pero ell no. Era un no rotund i tancadissim, pero mica a mica va anar cedint. I quan van neixer les meves nebodes, al veure als nostres nens tant ilusionats amb les petites, va decidir que
Aixi que estem en busca i captura de la tercera panxu.
Raona-li molts els motius i deixar-li clar el que sents. A mi hem va funcionar.
Sort
Re: Jo vull un segon i ell no
A mi em va passar, que jo volia el segon i ell no.
En el nostre cas, quan jo vaig acceptar que ens quedaríem amb un fill únic i vaig deixar d'atossigar-lo, ell va canviar d'idea
Devia tenir massa pressió..... i a la que jo ho vaig deixar estar, ell va començar a tenir-ne ganes Homes !!!
Ara, amb el gran que té 8 anys, hem tingut el segon i estem encantats!
En el nostre cas, quan jo vaig acceptar que ens quedaríem amb un fill únic i vaig deixar d'atossigar-lo, ell va canviar d'idea
Devia tenir massa pressió..... i a la que jo ho vaig deixar estar, ell va començar a tenir-ne ganes Homes !!!
Ara, amb el gran que té 8 anys, hem tingut el segon i estem encantats!
Re: Jo vull un segon i ell no
Gracies noies! A veure...jo de moment em vaig fent a la idea per si no canvia d'opinió...raons...ell diu no te massa paciència ni ganes de renunciar més a els seus hobbies...tema econòmic també...i tema parella
Re: Jo vull un segon i ell no
Pujo aquest post perquè jo em trobo en una situació similar i voldria que m'expliquessiu les vostres experiències si heu passat pel mateix.
El meu home no vol un segon fill. Motius? Principalment econòmics (li preocupa no poder donar tot el que necessiten, anem justets tot i que a la nostra filla tampoc li ha faltat res ni som massa de fer grans despeses). Despres suposo que té d'altres pors que no acaba d'exterioritzar i que jo intueixo (perdre llibertat, l'atenció que necessita un nadó especialment els primers mesos de vida..., etc etc).
A partir d'aqi jo entenc que com que es cosa de dos hauria de respectar la seva decisió i per tant renunciar al meu desig de tenir un segon fill. Aixi ho penso a vegades.
Pero la veritat es que no paro de donar voltes a tot això i tinc por de que passin els anys i penedir-me d'haver-hi renunciat. Penso que en la recerca de la nostra filla ja vam tenir moltes pors i les vam superar i ho vam fer prou be. Pero quan ho parlo amb ell es tanca en banda. No vol.
Heu passat pel mateix? Algun dels vostres homes va canviar d'opinió?com heu portat el tema?
El meu home no vol un segon fill. Motius? Principalment econòmics (li preocupa no poder donar tot el que necessiten, anem justets tot i que a la nostra filla tampoc li ha faltat res ni som massa de fer grans despeses). Despres suposo que té d'altres pors que no acaba d'exterioritzar i que jo intueixo (perdre llibertat, l'atenció que necessita un nadó especialment els primers mesos de vida..., etc etc).
A partir d'aqi jo entenc que com que es cosa de dos hauria de respectar la seva decisió i per tant renunciar al meu desig de tenir un segon fill. Aixi ho penso a vegades.
Pero la veritat es que no paro de donar voltes a tot això i tinc por de que passin els anys i penedir-me d'haver-hi renunciat. Penso que en la recerca de la nostra filla ja vam tenir moltes pors i les vam superar i ho vam fer prou be. Pero quan ho parlo amb ell es tanca en banda. No vol.
Heu passat pel mateix? Algun dels vostres homes va canviar d'opinió?com heu portat el tema?
Re: Jo vull un segon i ell no
guppy! es un bon embolic tot plegat. en el meu cas, al cap duns mesos va dir que tot i que per ell no ho faria, pensant en la nostra filla potser ho volia intentar. a mi em va entrar por (no veure l convençut no ajuda a tirar endavant una decisio aixi)i porto uns mesos amb la regla fatal...aixi que ara complicat quedar mhi. ara, ell no s oposa a intentar ho...pero jo no ho tinc gens clar!teniu marge de temps?
Re: Jo vull un segon i ell no
Tulina, doncs si...normal que no ho tinguis clar...es complicat.
En el meu cas, fa uns quants mesos va acceptar iniciar la cerca, tot i potser no veure'l del tot convençut aixi ho vam fer. Al juny em vaig quedar embarassada pero vaig tenir avortament bioquimic. Al veure la seva reacció suposo que va ser quan me va entrar la por de la que tu tambe parles, vam tornar a parlar del tema i la seva postura va ser de tornar-se a tancar en banda.
Jo estic disposada a donar-li temps, tot i que tinc 37 anys i tampoc es que en tinguem massa de temps. Pero ja no m'atreveixo a tornar a treure el tema per por a sentir la mateixa resposta. Aixi que no em queda una altra que deixar passar el temps i tenir una possibilitat de que sho repensi. Deixar passarr un parell d'anys per exemple no m'importa. El que fa por es que sigui un no definitiu.
En el meu cas, fa uns quants mesos va acceptar iniciar la cerca, tot i potser no veure'l del tot convençut aixi ho vam fer. Al juny em vaig quedar embarassada pero vaig tenir avortament bioquimic. Al veure la seva reacció suposo que va ser quan me va entrar la por de la que tu tambe parles, vam tornar a parlar del tema i la seva postura va ser de tornar-se a tancar en banda.
Jo estic disposada a donar-li temps, tot i que tinc 37 anys i tampoc es que en tinguem massa de temps. Pero ja no m'atreveixo a tornar a treure el tema per por a sentir la mateixa resposta. Aixi que no em queda una altra que deixar passar el temps i tenir una possibilitat de que sho repensi. Deixar passarr un parell d'anys per exemple no m'importa. El que fa por es que sigui un no definitiu.
Re: Jo vull un segon i ell no
situacio similar doncs...jo fare 37 aquest any...la seva reaccio amb avortament que vols dir?a mi em va fer dubtar molt el primer test d,embaraç semblar que estava desitjant que sortis negatiu....se que despres, tiraria endavant i ho gaudiria pero...es el que dius tu, veure l aixi no em dona gaire empenta...jo mateixa moltes estones penso ja esrem be com estem. no se si.es perque ja intento fer me n a la idea...tambe tinc por al no definitiu, i sobretot por a penedir d aqui un temps....pero suposo tot te avantatges i inconvenients. quina edat vas dir te el teu primer?
Re: Jo vull un segon i ell no
Doncs si, veig que mes o menys estem igual!
La seva reaccio al tenir l'avortament i sense que fes falta dir res em va semblar com d'alivi. Tambe va ser algo rapid, ja que vaig començar a tenir perdues dos-tres dies despres de veure el positiu. Es van barrejar moltes emocions alhora.
Jo tambe penso a vegades que potser ell te rao: ara estem be, estem disfrutant molt amb la nena, que a nivell econòmic potser no podriem amb dos...pero i si d'aqui uns anys em penedeixo? El que no vull fer es "pressionar-lo" o insistir mes sabent que ara per ara no vol. Pero fa peneta sabent que es molt bon pare i segurament amb mes o menys diners/llibertat etc estariem molt be.
En fi que es complicat. Jo ja no m'atreveixo a treure el tema.
La nena la vaig tenir amb 34 anys, ell tambe amb moltes pors pero despres super feliç. I tu tulina com va anar am bel primer?
La seva reaccio al tenir l'avortament i sense que fes falta dir res em va semblar com d'alivi. Tambe va ser algo rapid, ja que vaig començar a tenir perdues dos-tres dies despres de veure el positiu. Es van barrejar moltes emocions alhora.
Jo tambe penso a vegades que potser ell te rao: ara estem be, estem disfrutant molt amb la nena, que a nivell econòmic potser no podriem amb dos...pero i si d'aqui uns anys em penedeixo? El que no vull fer es "pressionar-lo" o insistir mes sabent que ara per ara no vol. Pero fa peneta sabent que es molt bon pare i segurament amb mes o menys diners/llibertat etc estariem molt be.
En fi que es complicat. Jo ja no m'atreveixo a treure el tema.
La nena la vaig tenir amb 34 anys, ell tambe amb moltes pors pero despres super feliç. I tu tulina com va anar am bel primer?
Re: Jo vull un segon i ell no
Bones!!!
Jo estic amb la mateixa situació.
Tenim un nen de 3 anys que és un angelet però els inicis van ser molt durs tant en el moment de nèixer com durant el primer any de vida que vam estar de metge en metge per diferents motius...
Vam tenir una crisi molt grossa que hem superat i jo diria que ara estem millor que mai o sigui que fa uns dies vaig plantejar anar pel segon i em va dir que nanai de la Xina, que ell no en tenia ganes...
Vaig plorar moltíssim però després la meva germana em va fer veure que el que havia de fer era intentar treballar les seves pors i a més que fer de tot un drama no m'ajudaria perquè llavors perdria de vista gaudir el que ja tinc.
Ara intento donar-li cada dia un motiu pel qual és bó que el nostre nen no es quedi sol, a més el mateix nen no para de parlar de tenir un bebe i espero i desitjo poder convence'l. Ho veig difícil, és molt obstinat, però no puc plegar-me de braços i no intentar-ho perquè en tinc moltes ganes.
A veure si hi ha sort.
Jo estic amb la mateixa situació.
Tenim un nen de 3 anys que és un angelet però els inicis van ser molt durs tant en el moment de nèixer com durant el primer any de vida que vam estar de metge en metge per diferents motius...
Vam tenir una crisi molt grossa que hem superat i jo diria que ara estem millor que mai o sigui que fa uns dies vaig plantejar anar pel segon i em va dir que nanai de la Xina, que ell no en tenia ganes...
Vaig plorar moltíssim però després la meva germana em va fer veure que el que havia de fer era intentar treballar les seves pors i a més que fer de tot un drama no m'ajudaria perquè llavors perdria de vista gaudir el que ja tinc.
Ara intento donar-li cada dia un motiu pel qual és bó que el nostre nen no es quedi sol, a més el mateix nen no para de parlar de tenir un bebe i espero i desitjo poder convence'l. Ho veig difícil, és molt obstinat, però no puc plegar-me de braços i no intentar-ho perquè en tinc moltes ganes.
A veure si hi ha sort.
Re: Jo vull un segon i ell no
Veig que aquest es un tema recurrent. Suposo que l'únic que es pot fer es deixar passar el temps i que poc a poc es vagin fent a la idea... poc més.
En el meu cas, sempre havíem dit de tenir 2 o 3 fills. Però ara tenim una nena de 14 mesos i l'altre dia ho vam parlar, que potser d'aquí un parell d'anys o tres, anar a pel 2on. Doncs el meu marit, que era el principal interessat en tenir més fills, em va dir que si seguiem així, no. Que ell no acaba d'estar bé (en tema sexual) i que no vol que "l'utilitzi" només per tenir fills... WTF???? Em vaig enfadar un munt i després va rectificar. Que ell si vol més fills però que les coses havien de canviar.
Ja tenim 0 temps de parella i 0 dedicació... i jo pensant en aumentar la familia! ... Suposo que temps al temps. Ara tinc clar que NO. Però tinc por de que quan arribi el meu moment, que vulgui tornar a estar emabrassada i tenir un altre fill, ell em digui que no... mai ho hauria dit d'ell, que era el principal interessat a ser pare....
En fi... que molta sort a totes i que ho aconseguiu!!!!
En el meu cas, sempre havíem dit de tenir 2 o 3 fills. Però ara tenim una nena de 14 mesos i l'altre dia ho vam parlar, que potser d'aquí un parell d'anys o tres, anar a pel 2on. Doncs el meu marit, que era el principal interessat en tenir més fills, em va dir que si seguiem així, no. Que ell no acaba d'estar bé (en tema sexual) i que no vol que "l'utilitzi" només per tenir fills... WTF???? Em vaig enfadar un munt i després va rectificar. Que ell si vol més fills però que les coses havien de canviar.
Ja tenim 0 temps de parella i 0 dedicació... i jo pensant en aumentar la familia! ... Suposo que temps al temps. Ara tinc clar que NO. Però tinc por de que quan arribi el meu moment, que vulgui tornar a estar emabrassada i tenir un altre fill, ell em digui que no... mai ho hauria dit d'ell, que era el principal interessat a ser pare....
En fi... que molta sort a totes i que ho aconseguiu!!!!
Re: Jo vull un segon i ell no
Hola,
Crec que ja ho he escrit algun cop, però jo vaig estar prop d'un any en la situació inversa. El meu home tenia claríssim que volia tenir mínim un fill més, i a mi se'm posaven els pèls de punta només pensar-ho, no volia tornar a la dependència que genera un nadó en un moment en que ja començàvem a sortir i a tenir més autonomia. Tampoc volia tornar a comprometre la meva carrera professional. A nivell econòmic també me semblava una bogeria.
Al final em va convèncer. Em va presentar un excel demostrant-me que econòmicament podiem arribar, i una proposta d'organització familiar a nivell logístic. Però sobretot em vaig convèncer jo, amb el pas del temps, i pensant que:
- Mai és el moment perfecte: la situació económica i familiar actual pot canviar molt en 9 mesos o un any. Potser ara sembla tot perfecte i després un perd la feina o a l'inrevés, un troba una feina millor i tot es fa fàcil.
- Ningú es penedeix de tenir un fill, però si ho pot fer per no tenir-lo anys després. En general, sempre ens pendeim de les coses que no fem
Espero que us ajudi.
Bea.
Crec que ja ho he escrit algun cop, però jo vaig estar prop d'un any en la situació inversa. El meu home tenia claríssim que volia tenir mínim un fill més, i a mi se'm posaven els pèls de punta només pensar-ho, no volia tornar a la dependència que genera un nadó en un moment en que ja començàvem a sortir i a tenir més autonomia. Tampoc volia tornar a comprometre la meva carrera professional. A nivell econòmic també me semblava una bogeria.
Al final em va convèncer. Em va presentar un excel demostrant-me que econòmicament podiem arribar, i una proposta d'organització familiar a nivell logístic. Però sobretot em vaig convèncer jo, amb el pas del temps, i pensant que:
- Mai és el moment perfecte: la situació económica i familiar actual pot canviar molt en 9 mesos o un any. Potser ara sembla tot perfecte i després un perd la feina o a l'inrevés, un troba una feina millor i tot es fa fàcil.
- Ningú es penedeix de tenir un fill, però si ho pot fer per no tenir-lo anys després. En general, sempre ens pendeim de les coses que no fem
Espero que us ajudi.
Bea.
Jo: SOP+RI
Ell: Translocació Robertsoniana 13-14 (Des'14)
Jul'10 TE+/Abr'11 Neix L
Set'12 TE+/Mar'13 M marxa
Nov'13 TE+/Des'13 Av. espontani
Ago'14 TE+/Oct'14 P marxa: ILE per anencefalia i trisomia 18
Des'14 TE+/Ago'15 Neix J
Ago'17 TE+/Oct'17 Av. diferit bessons Mo-Mo
Abr'18 TE+/Bioquímic
Mai'18 TE+/Gen'19 Neix V
Ell: Translocació Robertsoniana 13-14 (Des'14)
Jul'10 TE+/Abr'11 Neix L
Set'12 TE+/Mar'13 M marxa
Nov'13 TE+/Des'13 Av. espontani
Ago'14 TE+/Oct'14 P marxa: ILE per anencefalia i trisomia 18
Des'14 TE+/Ago'15 Neix J
Ago'17 TE+/Oct'17 Av. diferit bessons Mo-Mo
Abr'18 TE+/Bioquímic
Mai'18 TE+/Gen'19 Neix V
Re: Jo vull un segon i ell no
Ajuda molt llegir que passeu per situacions semblants...
Tal i com dieu deixar passar una mica de temps pot ajudar. Jo ja fa temps que no trec el tema, em fa por tornar a parlar i rebre la mateixa resposta. Aixi que ara intento gaudir al maxim de ser tres i centrar-me en les coses positives de no cercar embaràs. Però el desig de tenir un segon fill encara hi és. Tinc gairebe 38 anys i a vegades penso uff...cada vegada em queda menys temps.
Bea que bonic ho expliques el procés que vas fer de canviar d'opinió. Crec que ajuda a entendre mes l'altra part.
Tal i com dieu deixar passar una mica de temps pot ajudar. Jo ja fa temps que no trec el tema, em fa por tornar a parlar i rebre la mateixa resposta. Aixi que ara intento gaudir al maxim de ser tres i centrar-me en les coses positives de no cercar embaràs. Però el desig de tenir un segon fill encara hi és. Tinc gairebe 38 anys i a vegades penso uff...cada vegada em queda menys temps.
Bea que bonic ho expliques el procés que vas fer de canviar d'opinió. Crec que ajuda a entendre mes l'altra part.
Re: Jo vull un segon i ell no
A mi em passa que voldria un tercer fill. Disculpeu que utilitzi aquest post, on es parla de tenir un segon.
Fins ara ho hem anat parlant com mig en broma. Tenim un fill de 4 i un de 3. Han sigut uns anys molt intensius per la parella però també meravellosos. I jo em dic per què no repetir aquesta felicitat? Però veig que ell no en té ganes. Abans d’ahir ens vam posar una mica serios per parlar del tema i ja vaig veure que ell per més bromes que fem, no en té ganes. I si no en té ganes, a mi em costa insistir perquè per tenir un fill hem de ser dos que hem d’estar forts i contents. La conversa va acabar que jo li vaig dir que encara no estava preparada per rebre un NO definitiu.
Amb tot això us vull preguntar val la pena insistir si un dels dos ja està tancat en banda.? Potser el convencerem, però voler un fill no hauria de ser una cosa que els dos ens hi posem amb ganes i amb il.lusió?
Fins ara ho hem anat parlant com mig en broma. Tenim un fill de 4 i un de 3. Han sigut uns anys molt intensius per la parella però també meravellosos. I jo em dic per què no repetir aquesta felicitat? Però veig que ell no en té ganes. Abans d’ahir ens vam posar una mica serios per parlar del tema i ja vaig veure que ell per més bromes que fem, no en té ganes. I si no en té ganes, a mi em costa insistir perquè per tenir un fill hem de ser dos que hem d’estar forts i contents. La conversa va acabar que jo li vaig dir que encara no estava preparada per rebre un NO definitiu.
Amb tot això us vull preguntar val la pena insistir si un dels dos ja està tancat en banda.? Potser el convencerem, però voler un fill no hauria de ser una cosa que els dos ens hi posem amb ganes i amb il.lusió?
Re: Jo vull un segon i ell no
Martina20, lluitar per perseguir els somnis sempre val la pena si de veritat ho són. Però jo veig el "convèncer" la parella com aconseguir que ell comparteixi aquest somni, no que accepti només per per evitar discusions. Ser pares com dius és cosa de dos. Crec que de vegades és pot aconseguir amb el temps, les prioritats vitals de tots nosaltres van canviant, però de vegades no es pot. Penso que el límit està en posar en risc la parella, a no ser que tenir un fill sigui encara més important que això, cosa que també seria respectable.
Jo: SOP+RI
Ell: Translocació Robertsoniana 13-14 (Des'14)
Jul'10 TE+/Abr'11 Neix L
Set'12 TE+/Mar'13 M marxa
Nov'13 TE+/Des'13 Av. espontani
Ago'14 TE+/Oct'14 P marxa: ILE per anencefalia i trisomia 18
Des'14 TE+/Ago'15 Neix J
Ago'17 TE+/Oct'17 Av. diferit bessons Mo-Mo
Abr'18 TE+/Bioquímic
Mai'18 TE+/Gen'19 Neix V
Ell: Translocació Robertsoniana 13-14 (Des'14)
Jul'10 TE+/Abr'11 Neix L
Set'12 TE+/Mar'13 M marxa
Nov'13 TE+/Des'13 Av. espontani
Ago'14 TE+/Oct'14 P marxa: ILE per anencefalia i trisomia 18
Des'14 TE+/Ago'15 Neix J
Ago'17 TE+/Oct'17 Av. diferit bessons Mo-Mo
Abr'18 TE+/Bioquímic
Mai'18 TE+/Gen'19 Neix V
Re: Jo vull un segon i ell no
Aqui està la cosa... quin es el límit? Conec una persona propera que estava en aquell límit... el límit de ganes inmenses de ser mare de nou, i el marit en contra. Al final no sabia què era millor, si seguir sense tenir més fills, o aconseguir un altre fill i perdre el seu marit? Es dura aquesta decisió, sobretot quan sents "la llamada de la naturaleza". Jo la vaig sentir i us prometo que no es pot obviar. Quan tens ganes, TOT sembla que et doni senyals, el teu cap està tot el dia pensant en el mateix, el cos t'ho demana a crits (recordo somiar mil cops que li donava teta a un bebè, era una obssesió rara).
Es difícil... però si hi ha temps, suposo que es lo millor, esperar, parlar-ho mil cops, anar treient el tema... fer-nos a la idea i plantejar-t'ho seriament.
L'altre dia ho vam tornar a parlar i ell em va dir clarament que SI que vol un altre fill, el problema es quan. Ara no m'importa pq jo no tinc ganes, estic en fase criança de la meva nena i ni hi penso a repetir ara (em donaria un patatús) però potser d'aqui 1 mes o d'aqui 4 anys em dóna la vena i llavors, espero que també sigui el seu moment...
MOlts ànims a totes i segur que aconseguirem els nostres somnis!!!
Es difícil... però si hi ha temps, suposo que es lo millor, esperar, parlar-ho mil cops, anar treient el tema... fer-nos a la idea i plantejar-t'ho seriament.
L'altre dia ho vam tornar a parlar i ell em va dir clarament que SI que vol un altre fill, el problema es quan. Ara no m'importa pq jo no tinc ganes, estic en fase criança de la meva nena i ni hi penso a repetir ara (em donaria un patatús) però potser d'aqui 1 mes o d'aqui 4 anys em dóna la vena i llavors, espero que també sigui el seu moment...
MOlts ànims a totes i segur que aconseguirem els nostres somnis!!!
Re: Jo vull un segon i ell no
Aquest limit del que parleu tambe me'l vaig plantejar en el seu moment, just despres d'una discussio molt forta que vam tenir al parlar del tema. Jo mai m'hagues pensat que se'm passaria pel cap trencar amb la relació i en aquell moment el desig de tenir un altre fill podia amb tot...i per tant va arribar a ser una opcio que d'alguna manera va aparèixer. I es dur arribar a pensar això.
Despres es dur plantejar-se fins quin punt l'he de "convencer". Ell em va dir que tenia tot el dret a pensar el contrari que jo, igual que jo tenia el dret de voler un altre fill. Llavors que? Qui ha de cedir?
Ja ho veieu, no es facil. Es barregen molts sentiments...
Jo suposo que d'aqui uns mesos tornare a plantejar el tema, es inevitable. Suposo que l'esperança a una altra resposta no lhe de perdre.
Despres es dur plantejar-se fins quin punt l'he de "convencer". Ell em va dir que tenia tot el dret a pensar el contrari que jo, igual que jo tenia el dret de voler un altre fill. Llavors que? Qui ha de cedir?
Ja ho veieu, no es facil. Es barregen molts sentiments...
Jo suposo que d'aqui uns mesos tornare a plantejar el tema, es inevitable. Suposo que l'esperança a una altra resposta no lhe de perdre.
Re: Jo vull un segon i ell no
Si, aquest limit deu ser super difícil de traçar... i cap dels dos té més raó que l'altre. Es dur pq com dic, quan el cos i la ment et demana un altre fill, costa molt lluitar contra això, no deixa de ser naturalesa animal, instintiva, i si no fossim èssers amb una cultura, etc etc etc doncs aniriem a per un altra cria sense pensar-ho! Però bueno, tot es molt complicat en aquest món. Suposo que si fossim una tribu enmig del bosc, buscaries algú que et faci una criatura i sansecabó. Però en aquest món modern, on tot està super quadriculat, que nomes pots tenir 1 parella amb qui tenir fills etc etc... es un rotllo. Sento anar-me'n per les branques però sempre intento buscar la part "natural" de tot.
Crec que aquest límit l'ha de buscar cadascun de nosaltres, fins a quin punt estàs disposat a canviar la teva vida, amb bebè i sense parella, o amb parella i sense bebè. No m'ho vull imaginar.
MOlts ànims i petons a totes i en especial avui, mamis!!!
Crec que aquest límit l'ha de buscar cadascun de nosaltres, fins a quin punt estàs disposat a canviar la teva vida, amb bebè i sense parella, o amb parella i sense bebè. No m'ho vull imaginar.
MOlts ànims i petons a totes i en especial avui, mamis!!!
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: Google [Bot] i 9 visitants
Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |