Avortament a les 8 setmanes

Problemes durant l'embaràs.
+nina+
:: puça
:: puça
Entrades: 6
Membre des de: ds. gen. 19, 2019 10:30 am

Avortament a les 8 setmanes

ds. gen. 19, 2019 10:51 am

Bon dia a tothom.

Es la primera vegada que escric aquest foro i nose si ho faig be o no. Us explico la meva experiència. Ahir vaig anar per primera vegada a la ginecòloga per fer la primera visita de l’embaràs. Hi anàvem molt contents, m’havia trobat super bé i esperàvem que ens digues que estava de 8 setmanes, etc. La sorpresa va ser quan a la primera eco la ginecòloga va callar de cop i em va començar acariciar la cama, en aquell moment vaig saber que alguna cosa no estava anant be. Em va dir que el nado no havia crescut el que li tocaria i que se li havia parat el cor feia unes dos setmanes. Uff... tan el meu home com jo, no vam poder evitar enfonsar-nos i no em puc treure la tristesa de sobre. Portem un any molt complicat amb defuncions de familiars molt propers i joves i això no ens ho esperàvem. Necessitava explicar-ho algú... ja que al meu entorn mes pròxim em costa molt explicar-ho i estan destrossats per tot el que ens ha passat aquest temps. Aquest petit/petita que venia en camí era la nostre llum i ara tot torna a ser molt fosc. ☹
Mar i muntanya
:: papallona
:: papallona
Entrades: 131
Membre des de: dg. gen. 13, 2019 3:33 pm

Re: Avortament a les 8 setmanes

ds. gen. 19, 2019 2:27 pm

Bona tarda, Nina, em sap molt greu.
A nosaltres ens va passar exactament el mateix... És molt dur i molt trist. Hi ha molta il·lusió concentrada que es trenca de cop. Ara toca plorar-ho i assumir-ho per agafar forces i tornar-hi. A nosaltres ens va passar al novembre i ara ho tornem a intentar.
Molts ànims i molta força.
martins
:: puça
:: puça
Entrades: 22
Membre des de: dv. oct. 23, 2015 5:01 pm

Re: Avortament a les 8 setmanes

ds. gen. 19, 2019 11:15 pm

Molts ànims nina!
A nosaltres també ens va passar el mateix. A la setmana 9 vaig començar a tacar i a urgències em van dir que feia una setmana que el seu cor havia deixat de bategar. Ens vam enfonsar! Tantes il·lusions... per fi et sents mare ja, d'una cosa minúscula però que ja t'estimes. I de cop...

Em va costar molt més a mi que al meu home recuperar-me del cop. Però ho vam fer, ho vam tornar a provar, em vaig tornar a quedar embarassada (amb moltes pors i mals ratos), i vam tenir un fill preciós. Un fill a qui no podem estimar més. De la pèrdua fa 4 anys ja, i encara quan hi penso se'm trenca el cor. Però al mateix temps sóc conscient que allò havia de passar per poder tenir el nostre sol de 3 anys ara. No m'imagino la meva vida de cap més manera. Pensa que amb molta pena al cor tornareu a quedar embarassats, tindreu un bebè que serà la millor cosa de la vostra vida i ... sereu feliços...i pensareu que havia d'anar així.
Ànims i una abraçada
+nina+
:: puça
:: puça
Entrades: 6
Membre des de: ds. gen. 19, 2019 10:30 am

Re: Avortament a les 8 setmanes

dg. gen. 20, 2019 9:44 am

Bon dia Mar i Muntanya i Martins.

Moltes gràcies per la vostre resposta al meu text, la veritat es que m’ajuda moltíssim. Com dieu vosaltres es molt dur, tinc una sensació a dins de tristesa però a l’hora molta por, por de que això em torni a passar i pensar que potser mai podré ser mare.
Mar i muntanya, espero que aquesta segona vegada tot vagi bé, t’envio molta força i energia perquè així sigui.

I Martins llegir el teu cas m’omple d’esperança al veure que un cop ha passat això llavors, pots complir el teu somni, però m’imagino que el camí no va ser gens fàcil i les pors segurament et deurien guanyar moltes vegades.

Des de que em vaig quedar embarassada vaig començar al llegir aquest foro i ara amb el que m’ha passat poder-ho explicar aquí crec que m’haurà anat bé i poder compartir amb persones com vosaltres que heu passat pel mateix et fa veure que no estàs sol, que en aquests moments sovint t’hi sents.

Moltes gràcies pels missatges de debò.
Flop
:: papallona
:: papallona
Entrades: 141
Membre des de: dl. juny 22, 2015 4:55 pm

Re: Avortament a les 8 setmanes

dl. gen. 21, 2019 1:22 pm

Nina, molts ànims!!
És molt dur que et passi això. Ara t’has de cuidar molt. Te n’aixecaràs d’aquesta, ja ho veuràs. Ara tens una estrella que et cuida des d’on sigui, el teu petit o petita.
A mi em va passar això a les 7 setmanes en el meu tercer embaràs. En el primer embaràs vaig haver d’acomiadar la meva nena a les 21 setmanes i en el quart embaràs, la vaig acomiadar a les 16... Tinc una nena de 3 anys. De 4 embarassos només un ha arribat al final.
Per tant t’entenc molt bé. Desfogat amb nosaltres sempre que ho necessitis!
+nina+
:: puça
:: puça
Entrades: 6
Membre des de: ds. gen. 19, 2019 10:30 am

Re: Avortament a les 8 setmanes

dl. gen. 21, 2019 7:07 pm

Bona tarda Guapa!

Ostres Flop, sem trenca el cor nomes de pensar com ho deuries passar amb tots aquests avords. Si ja es molt dur a les 8 setmanes , no em puc imaginar a les 21. Em sap molt de greu. Sort que entre totes ens podem donar suport i podem entendré el que ens passa, perquè malauradament la gent de fora no entenen el que es pot arribar a sentir. Moltíssimes gracies pels teus ànims, espero algun dia poder dir que tinc una nena tan preciosa com la teva. Els vostres comentaris m’ajuden molt a tenir força per quan estigui recuperada tornar-ho a provar.

GRÀCIES!!!!
Nata32
:: rateta
:: rateta
Entrades: 184
Membre des de: dc. feb. 28, 2018 1:20 pm

Re: Avortament a les 8 setmanes

dt. gen. 22, 2019 7:28 am

Hola Nina,

Jo també vaig tenir un abort espontani a les 7 setmanes de gestació. Nosaltres anteriorment ja havíem fet una eco i en principi tot havía anat bé, estavem súper il·lusionats, molt contents i de cop vaig començar a tacar. Quan vaig tornar al ginecòleg em van dir que l'havía perdut. Va ser molt dur, tant per mi com per el meu home. Va ser un shock molt gran perquè no sabíem ni que això podia passar, ni que existia, no contemplavem en cap moment aquesta opció. Vaig plorar moltissim, i ell també.

Va ser dur perquè no vaig trobar suport, al ginecòleg només em repetien que era normal i que a tothom li passava però jo no podia evitar sentir tristesa. Des de aleshores vaig començar a escriure a aquest fòrum i em va ajudar moltissim, aquí vaig trobar un gran suport i ajuda, em vaig sentir molt reconfortada i vaig trobar entre aquestes línies tot l'escalf que necessitava per agafar forçes de nou.

Això va passar al desembre de 2017 i després de casi un any molt durillo vaig tornar a quedar embarassada. Ara estic embarassada de 23 setmanes. No puc negar que la por m'acompanya sovint, això no m'ho podrà treure ningú, i també recordaré sempre aquella pèrdua, però hem recuperat mica en mica la il·lusió. Ens ha costat molt els primers mesos d'embaràs tenir confiança en què tot anava bé però ara estem més tranquils, estem súper il·lusionats i contents i veure que per fí hem creat una vida i que creix dins meu no hi ha paraules que ho puguin descriure.

M'he enrotllat molt però amb això al final el què et volia dir és que t'envio molts ànims i moltissima força, només les que ho hem passat sabem el què se sent, i ja veuràs com recuperaràs les ganes i la il·lusió i bén aviat tindreu el vostre petit/a entre braços que us donarà i tornarà tota aquesta llum que necessiteu! :-()-)
Mirinda_Taronja
:: puça
:: puça
Entrades: 39
Membre des de: dl. nov. 23, 2015 2:15 pm

Re: Avortament a les 8 setmanes

dt. gen. 22, 2019 12:33 pm

Hola +nina+
Quin greu i quina tristesa el moment que estàs passant. No dubtis a desfogar-te aquí, aquest fòrum és un lloc on trobaràs molta comprensió en aquest tema.
Jo mateixa vaig passar una pèrdua a les 8 setmanes, és cert que estava una mica preparada i que no em va agafar per sorpresa. Abans ja m'havia quedat embarassada al mes de desembre, m'ho van veure en una revisió ginecològica ja que només estava de 6 setmanes, quan m'ho van confirmar ni m'ho creia, però res, en un parell de dies vaig sagnar molt i vaig entendre que havia marxat. Per això quan al mes de maig vaig embarassar-me per segon cop era conscient que podia tornar a succeïr. El pitjor va ser que aquesta segona vegada estava ja de 8 setmanes (com tú) i ja ho havia interioritzat més i estava més il·lusionada. A més em van haver de donar pastilles per a que sortís i era un dia que vaig haver de passar sola a casa, molt trist tot.
Finalment just al cap de tres mesos, al setembre vaig embarassar-me per tercera vegada en un any. Podràs imaginar el meu patir constant, fins que no va acabar el tercer trimestre només ho sabia la meva parella, no li vaig voler ni explicar a ningú per por a que tornés a passar-me.
Vaig patir molt tot l'embaràs i ara me n'arrepenteixo perquè no el vaig gaudir de tanta por a que no acabés bé. Però tot i la meva edat (42 anys en aquell moment) tot va sortir rodó i ara ja tinc un nen de 2 anyets i mig saníssim!
A vegades costa, ja ho veus en aquest fòrum, es passa molt malament, però això no vol dir que al cap de molt poc no arribi el moment de tenir un embaràs perfecte i un fill meravellós.
Mar i muntanya
:: papallona
:: papallona
Entrades: 131
Membre des de: dg. gen. 13, 2019 3:33 pm

Re: Avortament a les 8 setmanes

dt. gen. 22, 2019 1:29 pm

Nina, com pots veure, som moltes les que compartim la mateixa tristor i jo no me'n vaig adonar fins que no em va passar. He descobert molts casos silenciats que compartim la mateixa desgràcia; no és un consol, però ajuda a pair-ho.
Mirinda_taronja, me n'alegro moltíssim, tant de bo tinguem la mateixa sort.
Una abraçada a totes
Avatar de l’usuari
capseta
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1064
Membre des de: dl. març 21, 2016 7:03 pm

Re: Avortament a les 8 setmanes

dt. gen. 22, 2019 7:42 pm

Bonica, t’entenc bé i ho sento moltíssim.

A casa també vam tenir un any negre fa dos anys: el meu sogre, la meva iaia, la meva filla a les 31 setmanes, després un tiet mentre jo estsva tenint un avortsment per embaràs ectòpic i amb això vam tancar el cicle negre. Va ser molt dur gestionar-ho tot i la sensació que comentes de compartir-ho a nosaltres ens va passar amb la sogra (l’avortament li vam amagar fins que “va passar tot”- legrat i tal).

Fas bé de desfogar-te compartint aquí, i si necessites ajuda el meu consell és que busquis acompanyament, ja sigui de professionals o d’altres persones que ho han viscut.

Des de la meva vivència et vull dir que és dur, sempre ho recordaràs, però farà menys mal i tornaràs a trobar motius oer somriue.

:-()-)
Maig '16: comencem la cerca
Octubre '16: TE+
Maig '17: perdem al nostra nena (31 setmanes)
Juliol '17: tornem a cercar
Agost '17: TE+ però el perdo (ectòpic)
Octubre '17: tornem a cercar
Novembre '17: TE+
Juliol ‘18: neix la nostra segona nena
Agost ‘19: TE+
ImatgeImatge
garota
:: pantera
:: pantera
Entrades: 831
Membre des de: dt. ago. 27, 2013 2:31 pm

Re: Avortament a les 8 setmanes

dj. gen. 24, 2019 1:29 pm

Molts molts i molts ànims i plora tot el que necessitis i necessiteu. Feu bé el dol i poc a poc tot tornarà a lloc. Nosaltres vam tenir un avortament a les 9 setmanes, un a les 6 setmanes i després.... tenim dos peques, un de 5 anys i mig i un de 20 mesos. En la majoria dels casos hi ha llum al final del túnel. És una merda quan et passa pq no t'ho esperes, se't trenquen les il·lusions, tothom es queda embarassat abans que tu.... Jeje, i es fa tot molt difícil. Però malauradament passa molt més sovint del. Que ens pensem i com que se'n parla poc, no tenim massa experiències al voltant. Jo mai m'ho he callat i per sort, he pogut ajudar a amigues meves. Molta força i a seguir endavant. Que la vida us somrigui ben aviat!
+nina+
:: puça
:: puça
Entrades: 6
Membre des de: ds. gen. 19, 2019 10:30 am

Re: Avortament a les 8 setmanes

dj. gen. 24, 2019 4:42 pm

Ostres noies de debò que llegir-vos es el millor consol que tinc en aquests moments. Nomes puc fer que agrair-vos que compartiu amb mi la vostre experiència, perquè em fa veure que no estic sola.

Nata a mi també la ginecòloga l’única cosa que em va saber dir es que això passava sovint i m’havia tocat a mi, al sentir-ho encara men vaig anar mes avall, m’alegro molt que ho hagis tornat a provar i surti tot bé, t’envio tota la força del mon perquè estic segura que el petit que portes a dins serà preciós.

Mirinda-taronja a mi també em van posar les pastilles i us juro que va ser terrible, un mal horrors, per tan que no em puc imaginar passar això sola, quin greu em sap nomes de pensar amb el que deuries patir. Per sort tots aquests dies grisos ara son llum amb el teu nen.

Mar i muntanya es cert que hi ha molts casos silenciats, però els puc entendre perquè costa molt que la gent t’entengui i sàpiga el que estàs passant.

Capseta nosaltres també portem un any molt fosc. Havia de ser el mes bonic de la nostre vida i es va girar tot. Ens casàvem al juny, ens casava el meu sogre acabat de jubilar i amb tota una vida per endavant. Al febrer es va començar a trobar malament i poc abans del casament va morir. Ho vam haver de suspendre tot. També feia poc havia mort una tieta amb 50 anys, la iaia del meu home...I ara que havíem trobat aquesta petita alegria també ens donen la noticia que tampoc havia anat bé. ☹ Costa molt aixecar cap però espero poder tenir un final bonic algun dia.

Garota veure els vostres casos que després de tot heu trobat la felicitat em fa agafar forces per quan estigui recuperada tornar-ho a provar.

Moltíssimes gràcies per tots els vostres comentaris, escriure aquest foro m’ha ajudat moltíssim.
Avatar de l’usuari
capseta
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1064
Membre des de: dl. març 21, 2016 7:03 pm

Re: Avortament a les 8 setmanes

dj. gen. 24, 2019 8:51 pm

+nina+ ha escrit:
☹ Costa molt aixecar cap però espero poder tenir un final bonic algun dia.




Segur que sí, ànims!!
Maig '16: comencem la cerca
Octubre '16: TE+
Maig '17: perdem al nostra nena (31 setmanes)
Juliol '17: tornem a cercar
Agost '17: TE+ però el perdo (ectòpic)
Octubre '17: tornem a cercar
Novembre '17: TE+
Juliol ‘18: neix la nostra segona nena
Agost ‘19: TE+
ImatgeImatge
Miri27
:: formigueta
:: formigueta
Entrades: 63
Membre des de: dg. set. 30, 2018 12:08 am

Re: Avortament a les 8 setmanes

ds. gen. 26, 2019 4:03 pm

Hola Nina, només volia donar-te ànims, i dir-te que a mi em va passar el mateix, aquest mes d'agost. Com ningú ho explica, et penses que només t-ha passat a tu. Quan la gine em va dir que això passava sovint, em va sorprendre. Vaig decidir explicar-ho i molta gent em va dir que havia passat pel mateix. Es un tema tabú i això fa que no ajudi quan et passa a tu.
Al final es supera, ja veuràs. Jo ara ja estic cercant, veure si aviat em quedo!

Una abraçada i ànims!

Torna a “Quan les coses no van bé”

Membre de l'AMIC Control OJD Nielsen Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET

Recomanem: