Avortament diferit i negativa del pare a un altre fill

[LauLau]

Bon dia,

He estat llegint molt missatge d'aquest apartat i tot i que hi ha alguns sobre el tema, enceto tema nou pel conflicte amb el pare...

Moltes aquí esteu lluitant el que no està escrit i teniu moltíssima força per tornar-ho a intentar després d'una pèrdua... Us admiro.

Jo ho tinc més fàcil i he tingut sort, però ara mateix em sento perduda.

Ja tinc dues nenes (2 i 4 anys). Per Nadal em vaig quedar embarassada però el vaig perdre a les 9 setmanes. Avortament diferit i legrat. Després de 2 embarassos sans no pensava que em podria passar a mi.
No vaig baixar el ritme, vaig estar molt nerviosa i fent mil activitats i vaig tenir algunes enganxades fortes amb el meu home. Crec que tot plegat van fer frenar el creixement del meu petit. Sé que no m'he de sentir culpable, però crec que és inevitable pensar els típics "i si.......".

Ara el meu home em diu que no en vol més. Que amb 2 està molt feliç i que després d'haver passat per això no vol arriscar-se a que torni a passar. Que està cansat i no vol tornar a començar. Ho puc entendre.... però em costa molt d'acceptar.

Jo ja tenia el meu tercer bebé.... i va marxar. I ara no tinc oportunitat de tornar-ho a viure...

Tinc sentiments oposats, estic molt feliç amb la família que tinc i amb tot el que podem fer ara que ja són més grans... però tinc un buit immens a dins per no tenir oportunitat de tornar a sentir un bb créixer a dins meu, parir-lo, donar-li pit, acaronar-lo, veure com descobreix el món....

Necessitava explicar-ho...

Avui ha vingut una companya de feina que acaba de tenir el seu bb i no he pogut ni agafar-lo.... he marxat plorant.
Ara fa 2 setmanes del legrat...

[shyla]

Sento la teva perdua, esteu en ple proces de dol tots dos, i els tempos no van sempre iguals en les parelles, ell te por i es normal, tu vols tornar-hi i tambe ho es de normal, intenteu parlar-ne molt, entre vosaltres i amb algu altre, sense retrets per no afegir-hi mes mal encara.
Despediu al petit que ja no hi es, doneu-li el seu lloc a la familia, sera sempre mes el vostre tercer fill. Un sentiment habitual es el.de voler a tenir un bebe al ventre, el mes rapid possible per oblidar el que ha passat, no obstant es molt recomanable fer un dol pel fill mort i amb energies renovades buscar-ne un altre si ve de gust.
Per altra banda has d'intentar apartar de la ment els pensaments de culpa, no es culpa de ningú, les coses pasen i ja esta. Molta llum!!

[shyla]

perdona, t'he escrit des del mobil i no se si m'he explicat prou be, una abraçada!

[LauLau]

Si...
Ja se que cadascu necessita el seu temps per passar el seu dol
Pero el que em fa bloquejar-me es que em digui un NO rotund a un tercer!

Si em digues que si, que mes endevant... suposo que em calmaria.
Pero veig que he perdut la unica oportunitat que tinc de tenir un altre..

En fi... si que es molt recent ... a veure com evolucionem

[shyla]

Es que potser es el que sent ara mateix. Deixa't sentir, no et torturis, la negació, la rabia, la negociació...son fases del dol que s'han de passar, potser us enfadareu perque creieu que l'altre no enten el vostre dolor o les vostres necessitats, pero es important que entengueu que forma part del proces fins a l'acceptacio, i llavors es quan realment els dos podreu parlar amb mes calma d'un altre fill. Una abraçada.

[LauLau]

Gràcies!

[shyla]

[petipe]

Laulau, al tema "un tercer fill" n'hi ha hagut unes quantes que primer tenien la negativa del pare i finalment s'hi van posar. També n'hi ha hagut alguna que no. Per tant, no et vull donar "falses esperances" però el que sí que és cert és que és un cop molt fort pels 2 i ho veig "normal" que es tanqui en banda. En aquests casos, qualsevol reacció és "normal" perquè cadascú ho viu com pot... però no et facis ara més mala sang, que ja has patit prou. Segurament tu necessites "l'esperança d'un nou nadó" per consolar-te una mica i possiblement ell troba aquest "consol" (si és que se'n pot dir així) en no tornar a pensar-hi.

Deixa-li una miqueta de temps i torneu a parlar-ne més endavant. És important que puguis explicar-li bé com et sents i com t'afecta la seva negativa rotunda, i de la mateixa manera, ell també t'ha de poder expressar clarament els seus sentiments envers una nova cerca i potser parlant amb calma arribeu a un punt comú.

Fa de mal dir, perquè una pèrdua és sempre terrible, però mira de centrar-te en les teves nenes durant aquest temps de "pausa". I quan ho tingueu tot plegat un pelet més lluny, potser podreu arribar a un acord.

[LauLau]

Si... aixo estic intentant..
Deixar passar temps.
Pero es realment dificil no pensar-hi...
soc molt impacient... pero evidentment aixo no es pot forçar ni pressionar..

Aiiii temps....

Gracies per les respostes!!