Després de 2 avortaments ho volem tornar a intentar!
Després de 2 avortaments ho volem tornar a intentar!
Hola a tothom!
Sóc nova aquí. Tenia ganes d'explicar els meus temors i les meves "penes" a altres persones que, malauradament potser també han viscut més d'un avortament. Tinc 35 anys i amb només un any he patit 2 avortaments diferits. La ginecòloga diu que és atzar, que pot ser que no tinguem res i que el tercer pot anar de meravella. És el que volem creure però tenim molta por. Ara ja ho estem tornant a intentar...i m'agradaria preguntar-vos com ho puc fer per no agafar angoixa ni por novament. No ser com anirà...tinc una tristesa que costa de marxar. Tenia ganes d'explicar-ho...només això. Una abraçada molt gran!
Posets.
Sóc nova aquí. Tenia ganes d'explicar els meus temors i les meves "penes" a altres persones que, malauradament potser també han viscut més d'un avortament. Tinc 35 anys i amb només un any he patit 2 avortaments diferits. La ginecòloga diu que és atzar, que pot ser que no tinguem res i que el tercer pot anar de meravella. És el que volem creure però tenim molta por. Ara ja ho estem tornant a intentar...i m'agradaria preguntar-vos com ho puc fer per no agafar angoixa ni por novament. No ser com anirà...tinc una tristesa que costa de marxar. Tenia ganes d'explicar-ho...només això. Una abraçada molt gran!
Posets.
- Gustineta
- :: gosset
- Entrades: 426
- Membre des de: dl. nov. 03, 2014 4:58 pm
- Ubicació: Entre Barcelona, l'Alt Empordà i Andorra
Re: Després de 2 avortaments ho volem tornar a intentar!
Hola posets,
En primer lloc, sento les teves pèrdues.
Jo també vaig passar per dos avortaments en un any durant el 2014 i ho estic tornant a intentar.
La teva ginecòloga té raó, pot ser atzar i que no hi hagi res malament, però això és fàcil de dir i difícil d'assumir.
La cerca després d'un avortament (o més) és complicada, sobretot al principi de tornar-t'hi a posar. Per tant, que tinguis por és normalíssim, la por sempre hi serà, però poc a poc l'aniràs controlant. En el meu cas jo també en tenia molta, però ara ja no gaire. Com que des del segon avortament no m'he tornat a quedar embarassada, la meva por principal ara és una altra.
Es fa difícil donar consells per alleujar la por i l'angoixa, perquè cadascú ho viu d'una manera diferent, però si creieu que us pot ajudar a estar més tranquils, demaneu de fer-vos proves per avortaments de repetició. Ara, a la SS comencen a fer-ne a partir de dos avortaments. Per privat, no sé com va.
També podeu provar de fer coses que us facin sentir bé o pots anar al psicòleg perquè et doni eines per gestionar l'angoixa i la por. I compartir les teves pors per aquí.
Després del primer avortament, em va ajudar a visualitzar-me amb panxa. Després del segon, no.
A mi, curiosament, assumir que tenir por és normal em va ajudar a tirar endavant amb la cerca.
Ara, per intentar treure'm l'angoixa que em causa l'esterilitat, tinc pensat fer un curs de mindfulness.
Una abraçada i molts ànims
En primer lloc, sento les teves pèrdues.
Jo també vaig passar per dos avortaments en un any durant el 2014 i ho estic tornant a intentar.
La teva ginecòloga té raó, pot ser atzar i que no hi hagi res malament, però això és fàcil de dir i difícil d'assumir.
La cerca després d'un avortament (o més) és complicada, sobretot al principi de tornar-t'hi a posar. Per tant, que tinguis por és normalíssim, la por sempre hi serà, però poc a poc l'aniràs controlant. En el meu cas jo també en tenia molta, però ara ja no gaire. Com que des del segon avortament no m'he tornat a quedar embarassada, la meva por principal ara és una altra.
Es fa difícil donar consells per alleujar la por i l'angoixa, perquè cadascú ho viu d'una manera diferent, però si creieu que us pot ajudar a estar més tranquils, demaneu de fer-vos proves per avortaments de repetició. Ara, a la SS comencen a fer-ne a partir de dos avortaments. Per privat, no sé com va.
També podeu provar de fer coses que us facin sentir bé o pots anar al psicòleg perquè et doni eines per gestionar l'angoixa i la por. I compartir les teves pors per aquí.
Després del primer avortament, em va ajudar a visualitzar-me amb panxa. Després del segon, no.
A mi, curiosament, assumir que tenir por és normal em va ajudar a tirar endavant amb la cerca.
Ara, per intentar treure'm l'angoixa que em causa l'esterilitat, tinc pensat fer un curs de mindfulness.
Una abraçada i molts ànims
Nov de 2013: inici cerca
Gen-jun 2014: 2 TE+ i 2 avortaments espontanis
Set 2014-set 2017: proves, cerca natural, 2 IA -
Oct-des 2017: 1a FIV+DGP. Un sol embrió sa; bioquímic
Jul i set 2018: 2a i 3a FIV+DGP.
Nov 2018: Beta +
Ago 2019: Benvingut, Enric
Gen 2022: Trànsfer i bioquímic
Ago 2022: Emb. espontani
Mai 2023: Benvinguda, Elna
Gen-jun 2014: 2 TE+ i 2 avortaments espontanis
Set 2014-set 2017: proves, cerca natural, 2 IA -
Oct-des 2017: 1a FIV+DGP. Un sol embrió sa; bioquímic
Jul i set 2018: 2a i 3a FIV+DGP.
Nov 2018: Beta +
Ago 2019: Benvingut, Enric
Gen 2022: Trànsfer i bioquímic
Ago 2022: Emb. espontani
Mai 2023: Benvinguda, Elna
Re: Després de 2 avortaments ho volem tornar a intentar!
Hola Poseta bonica,
Com estas??
Que difícil, em sap molt greu, jo també n'he tingut dos i es molt difícil. No et puc donar massa consells perquè jo també estic angoixada pel mateix que tu comentes.
Jo l'únic temps que vaig estar tranquil·la va ser els dos anys que em varen estar fent proves i les operacions a la matriu, com que no era res massa greu sabia que en un moment o altre em donarien l'alta i aquells dos anys, al no tenir la possibilitat de provar-ho, ho teniem totalment prohibit, doncs no hi patia. No mirava els dies fèrtils, calendaris ni res de res.
La única conclusió que hi trec es que quan tens el cap ocupat amb altres coses, es molt més fàcil estar tranquil·la, jo ja fa tres o quatre mesos que faig acupuntura, em va molt bé per controlar l'ansietat i els nervis.
Una abraçada enorme!!
Com estas??
Que difícil, em sap molt greu, jo també n'he tingut dos i es molt difícil. No et puc donar massa consells perquè jo també estic angoixada pel mateix que tu comentes.
Jo l'únic temps que vaig estar tranquil·la va ser els dos anys que em varen estar fent proves i les operacions a la matriu, com que no era res massa greu sabia que en un moment o altre em donarien l'alta i aquells dos anys, al no tenir la possibilitat de provar-ho, ho teniem totalment prohibit, doncs no hi patia. No mirava els dies fèrtils, calendaris ni res de res.
La única conclusió que hi trec es que quan tens el cap ocupat amb altres coses, es molt més fàcil estar tranquil·la, jo ja fa tres o quatre mesos que faig acupuntura, em va molt bé per controlar l'ansietat i els nervis.
Una abraçada enorme!!
Juliol 2010 Neix el meu fill després d'un embaràs mogudet
Abril 2013: avort espontani a les 8 setmanes amb legrat
Gener 2014: avort espontani a les 10 setmanes amb legrat i proves per avorts de repetició
Febrer 2015: tractament i 2 operacions per adherències
Gener 2016: Per fi la matriu està bé!! llum verda (estic morta de por...)
Abril 2013: avort espontani a les 8 setmanes amb legrat
Gener 2014: avort espontani a les 10 setmanes amb legrat i proves per avorts de repetició
Febrer 2015: tractament i 2 operacions per adherències
Gener 2016: Per fi la matriu està bé!! llum verda (estic morta de por...)
Re: Després de 2 avortaments ho volem tornar a intentar!
Moltes gràcies pels vostres escrits! Parlar amb vosaltres em fa sentir més bé i menys sola. Jo després del segon avortament, em vaig voler fer un anàlisi complet, per mirar lo de la coagulació de la sang, però valia molts diners. Al final hem decidit tornar-ho a intentar i si tornés a passar després em faria el què calgui. Sóc d'una mútua però ara també aniré pel seguro, a veure si em poden fer l'analítica! Molta sort boniques!!!
Re: Després de 2 avortaments ho volem tornar a intentar!
Bones. Jo el 2012 vaig passar per 2 avirtaments espontanis i bastant seguits i el 2013 em vaig quedar embarassada i ara tinc un nen preciós de 28 mesos. L'últim avirtament va ser a l'octubre del 2012, vaig esperar 3 cicles tal com em va dir la llevadora i al febrer del 2013 ja tenia el positiu.
Així que molts i molts ànims. I ja veureu com anirà bé. Això sí la por no te la treus perquè a la 1a eco jo anava en plan no hi ha res i quan el meu company va entrar (va arribar una mica tard) i em va fer sí amb el cap ufff, encara m'emociono.
No perdeu l'esperança
Així que molts i molts ànims. I ja veureu com anirà bé. Això sí la por no te la treus perquè a la 1a eco jo anava en plan no hi ha res i quan el meu company va entrar (va arribar una mica tard) i em va fer sí amb el cap ufff, encara m'emociono.
No perdeu l'esperança
Re: Després de 2 avortaments ho volem tornar a intentar!
Hola maca!!!
Doncs mira jo també vaig patir 2 avortaments, un l'octubre de 2011 i un a l'Abril de 2012. Sense causa aparent i mala sort diuen.... a l'octubre de 2012 ens hi vam tornar a quedar i va anar perfecte i el nostre petit ja farà 3 anys aquest juliol...
Va ser una època angoixant, pq pel primer embaràs ja vamtrigar 8 mesos.. després els avortaments.... però per calmar-nos una mica i centrar-nos, l'agost abans de quedar-nos x 3a vegada vam organitzar un casament exprés xl novembre, ja que ni ens casavem ni ens embarassavem.... per poder fer el viatge dels nostres somnis a la Costa Oest de USA. I mira, vam marxar embarassats i tot va anar bé.
Així que el meu consell és que intenteu gaudir de la vida i els seus moments.. perquè no podem controlar res. Ni que vagi bé ni malament. I quan ha d'anar bé va bé. Perquè amb el tute que vam portar al viatge, avions i avionetes, atraccions... en fi, el cogronet estava ben enganxat i bategant amb força.
Ànims i molta força! Són moments durillos i espero que veieu el vostre positiu aviat i que vagi tot bé!!!
Doncs mira jo també vaig patir 2 avortaments, un l'octubre de 2011 i un a l'Abril de 2012. Sense causa aparent i mala sort diuen.... a l'octubre de 2012 ens hi vam tornar a quedar i va anar perfecte i el nostre petit ja farà 3 anys aquest juliol...
Va ser una època angoixant, pq pel primer embaràs ja vamtrigar 8 mesos.. després els avortaments.... però per calmar-nos una mica i centrar-nos, l'agost abans de quedar-nos x 3a vegada vam organitzar un casament exprés xl novembre, ja que ni ens casavem ni ens embarassavem.... per poder fer el viatge dels nostres somnis a la Costa Oest de USA. I mira, vam marxar embarassats i tot va anar bé.
Així que el meu consell és que intenteu gaudir de la vida i els seus moments.. perquè no podem controlar res. Ni que vagi bé ni malament. I quan ha d'anar bé va bé. Perquè amb el tute que vam portar al viatge, avions i avionetes, atraccions... en fi, el cogronet estava ben enganxat i bategant amb força.
Ànims i molta força! Són moments durillos i espero que veieu el vostre positiu aviat i que vagi tot bé!!!
Re: Després de 2 avortaments ho volem tornar a intentar!
Oh! Que bé sentir que després de dos avortaments finalment el tercer va sortir bé. Com me'n alegro! Quan sents això tens més esperança...per cert! El meu viatge de lluna de mel també va ser a la costa oest!!! Va ser un viatge fantàstic!!!
Gracies boniques! Molts petons!!
Gracies boniques! Molts petons!!
Re: Després de 2 avortaments ho volem tornar a intentar!
Posets, aquí una altra de 2 avortaments (setembre 2012 i febrer 2013), sense motiu aparent, i després d'un descans per sanejar el cap, ara tinc un preciós príncep de gairebé 20 mesos!
Ánims bonica!!
Ánims bonica!!
Re: Després de 2 avortaments ho volem tornar a intentar!
Ànims posets!! I sí la Costa Oest val mooolt la pena jejeje
- lluitadora
- :: puça
- Entrades: 23
- Membre des de: dt. set. 10, 2013 1:02 am
Re: Després de 2 avortaments ho volem tornar a intentar!
Hola noies, no entrava a cap fòrum des de finals del 2013 i ara torno a ser aquí.
Us posaré una mica al día de la meva història... començaré per dir-vos que tinc dos fills preciosos i que he passat per 4 avortaments, l'últim fa tot just 2 setmanes.
El gener del 2012 vaig tenir el meu primer fill amb 34 anys recents complerts. Em vaig quedar embarassada al 3 intent i tot va anar com una seda, un embaràs ideal sense nàusees ni malestars ni cap contratemps(si no fós pels 23 kilos que em vaig engreixar). El part va ser per cesària.
Quan el peque tenia 9 mesos ens vam tornar a quedar embarassats (ràpid si, però buscat), tot anava bé, en cap moment vaig pensar que no pogués ser així... però quan estava de 8-9 setmanes vam anar al primer aniversari d'un amiguet i vaig agafar un virus infantil que no sé si haureu sentit anomenar però li diuen "la bufetada". És molt inofensiu pels nens, i representa que tots l'hem passat de petits, però jo als 10 dies vaig començar amb febrades, i el meu gine em va fer anar a la cínica. Em van fer eco i tot anava bé, veia com les potetes i tot es movia, però les febres no cessaven i al dia següent la eco va ser la pitjor imatge que recordo. El meu fetus de ja 11 setmanes va deixar de moure's. El silenci del seu cor sense batec i el meu bebe flotant sense moure's. Al dia següent em van fer el raspat. Era 23 de desembre i estàvem enmig del trasllat de pis. El 24 tornava a casa, a una casa nova, plena de caixes i jo sentint-me més buida que mai... Us podeu imaginar les festes de nadal que vam passar.
Superat el primer dol ens vam tornar a posar ràpid a la feina per mirar d'oblidar aquella experiència. Vam esperar només una regla i ens hi vam tornar a posar. A la 2a ens hi vam tornar a quedar.... tot era alegria, havia tingut mala sort i no tenia per què repetir-se.... però va durar poc. Quan vam anar a la ecografia de les 8 setmanes va venir la segona bufetada: el meu ginecòleg em comunicava que no hi havia embrió. En aquell moment no entenia res.... ara sé que era lo que en diuen un ou buit, huevo huero, i que és molt freqüent. Em va dir que podia expulsar-lo jo sola, que era millor pel meu cos però que podia tardar varies setmanes. Vaig estar 9 dies, vomitant, marejada, un embaràs horrible i sabent que no hi havia res. No vaig poder més i em van fer un altre raspat el 3 de juny, el segon en 6 mesos.
Una és orgullosa, i obsessiva així que vam decidir tornar-hi quan abans. El ginecòleg em deia que no tenia res a veure un avortament amb l'altre i que havia estat mala sort, per segona vegada. Així que tornem-hi.... doncs la cosa va anar ràpid. Aquell agost tornava a tenir el meu positiu.... i ja sabeu allò de que a la tercera va la vençuda... doncs no sempre es compleix. Als 5 dies de tenir el positiu em vaig llevar per fer pipi i per sorpresa meva quan em vaig eixugar havia tacat. Vaig anar a l'hospital i em van confirmar que l'havia perdut.... en menys de dues setmanes tenia com una regla sense dolor ni res.
Portàvem 3 disgustos, psíquicament com ja sabeu cansa molt, nits sense dormir buscant informació, plors, temors....
Però vam continuar, i a l'octubre tornàvem a tenir el positiu..... com us podeu imaginar, amb alegria molt però que molt continguda, fins que el 20 de desembre 2013 (just un any després de que ingresses a l'hospital per febre i comencés el meu any de calvari) ens van trucar per donar-nos el resultat de la biòpsia de corion que ens havíem fet: era una nena i estava sana!!!
He de confessar que l'esgotament físic i mental va deixar petjada i quan va néixer la nena el juny del 2014 jo estava esgotada mentalment i sort del meu marit que se'n va fer més càrrec el primers mesos.
Aquest desembre vaig decidir posar-me el diu perquè no en volia tenir més, però de sobte se'm va despertar l'instint altre cop. Volia i vull un tercer! Tinc 37 anys i vaig pernsar que se m'acaba el temps, o ara o mai, així que dos mesos després de posar-me el diu vaig anar al gine pequè me'l traiés (24 de febrer 2016). El 24 de març va ser la meva primera i última regla després del diu. El dia de sant jordi tornàvem a estar embarassats!!! Amb por però amb una certa confiança de que ja havia tingut tota la mala sort que es podia tenir: 3 avortaments tots per causes diferents.
A la primera eco ja vam tenir un petit ensurt, la mida de l'embrió corresponia a una setmana menys del que tocava per data d'última regla, però quan li vam dir al gine que sabíem exactament el dia tot va quadrar. Estavem de 5 setmanes enlloc de 6. Ens va fer tornar la setmana seguent per poder veure alguna cosa més, i sí el divendres seguent l'embrió corresponia per mides a 6 setmanes i vam veure el batec! El vam gravar en vídeo i tot. Tot anava bé, ens vam relaxar i ens ho vam creure, el tercer estava en camí. La il·lusó va durar una setmana. Em vaig llevar i vaig veure un filet de sang i se'm va caure el món a sobre. Vaig agafar un taxi sola, el meu marit es va haver de quedar amb els nens, i vaig anar a la clínica..... la noia que em feia la eco em deia que estava de molt poc i que per això no es veia gaire, que podia ser normal que sangrés, però jo veia la eco. Veia el meu embrionet sense bategar i petit. Quan li vaig ensenyar el vídeo de la eco de feia una setmana amb l'embrió bategant.... la noia no va poder evitar donar-me la notícia que ja sabia. El meu embrió havia deixat de bategar i de créixer....El dilluns vaig anar al meu gine i ja l'estava expulsant, em va donar unes pastilles perquè el traiés aquella nit. No vaig tenir cap dolor i gairebé res de sangrat, quan em vaig llevar al matí creia que la meva mala sort anava més enllà i que les pastilles no havien fet efecte amb lo que m'haurien de fer un altre raspat.... però llavors vaig anar al bany i en eixugar-me... allà el tenia, a la meva mà. Un altre moment molt dur. Després va ser com una regla i ja està.
Aquesta setmana vaig al gine a veure si ho he tret tot.... i a veure si em deixa tornar-ho a intentar ja! No em rendiré malgrat els meus 4 avortaments, tots diferents, volem un tercer, ho vam decidir i ja ens havíem fet la il·lusió.
Bé noies, us he fotut un bon rotllo per ser el primer dia que entro, però va ser un any molt dur, que havia superat veient la meva preciosa nena, malgrat tot, va valdre la pena. Però ara tot ha tornat.
Us posaré una mica al día de la meva història... començaré per dir-vos que tinc dos fills preciosos i que he passat per 4 avortaments, l'últim fa tot just 2 setmanes.
El gener del 2012 vaig tenir el meu primer fill amb 34 anys recents complerts. Em vaig quedar embarassada al 3 intent i tot va anar com una seda, un embaràs ideal sense nàusees ni malestars ni cap contratemps(si no fós pels 23 kilos que em vaig engreixar). El part va ser per cesària.
Quan el peque tenia 9 mesos ens vam tornar a quedar embarassats (ràpid si, però buscat), tot anava bé, en cap moment vaig pensar que no pogués ser així... però quan estava de 8-9 setmanes vam anar al primer aniversari d'un amiguet i vaig agafar un virus infantil que no sé si haureu sentit anomenar però li diuen "la bufetada". És molt inofensiu pels nens, i representa que tots l'hem passat de petits, però jo als 10 dies vaig començar amb febrades, i el meu gine em va fer anar a la cínica. Em van fer eco i tot anava bé, veia com les potetes i tot es movia, però les febres no cessaven i al dia següent la eco va ser la pitjor imatge que recordo. El meu fetus de ja 11 setmanes va deixar de moure's. El silenci del seu cor sense batec i el meu bebe flotant sense moure's. Al dia següent em van fer el raspat. Era 23 de desembre i estàvem enmig del trasllat de pis. El 24 tornava a casa, a una casa nova, plena de caixes i jo sentint-me més buida que mai... Us podeu imaginar les festes de nadal que vam passar.
Superat el primer dol ens vam tornar a posar ràpid a la feina per mirar d'oblidar aquella experiència. Vam esperar només una regla i ens hi vam tornar a posar. A la 2a ens hi vam tornar a quedar.... tot era alegria, havia tingut mala sort i no tenia per què repetir-se.... però va durar poc. Quan vam anar a la ecografia de les 8 setmanes va venir la segona bufetada: el meu ginecòleg em comunicava que no hi havia embrió. En aquell moment no entenia res.... ara sé que era lo que en diuen un ou buit, huevo huero, i que és molt freqüent. Em va dir que podia expulsar-lo jo sola, que era millor pel meu cos però que podia tardar varies setmanes. Vaig estar 9 dies, vomitant, marejada, un embaràs horrible i sabent que no hi havia res. No vaig poder més i em van fer un altre raspat el 3 de juny, el segon en 6 mesos.
Una és orgullosa, i obsessiva així que vam decidir tornar-hi quan abans. El ginecòleg em deia que no tenia res a veure un avortament amb l'altre i que havia estat mala sort, per segona vegada. Així que tornem-hi.... doncs la cosa va anar ràpid. Aquell agost tornava a tenir el meu positiu.... i ja sabeu allò de que a la tercera va la vençuda... doncs no sempre es compleix. Als 5 dies de tenir el positiu em vaig llevar per fer pipi i per sorpresa meva quan em vaig eixugar havia tacat. Vaig anar a l'hospital i em van confirmar que l'havia perdut.... en menys de dues setmanes tenia com una regla sense dolor ni res.
Portàvem 3 disgustos, psíquicament com ja sabeu cansa molt, nits sense dormir buscant informació, plors, temors....
Però vam continuar, i a l'octubre tornàvem a tenir el positiu..... com us podeu imaginar, amb alegria molt però que molt continguda, fins que el 20 de desembre 2013 (just un any després de que ingresses a l'hospital per febre i comencés el meu any de calvari) ens van trucar per donar-nos el resultat de la biòpsia de corion que ens havíem fet: era una nena i estava sana!!!
He de confessar que l'esgotament físic i mental va deixar petjada i quan va néixer la nena el juny del 2014 jo estava esgotada mentalment i sort del meu marit que se'n va fer més càrrec el primers mesos.
Aquest desembre vaig decidir posar-me el diu perquè no en volia tenir més, però de sobte se'm va despertar l'instint altre cop. Volia i vull un tercer! Tinc 37 anys i vaig pernsar que se m'acaba el temps, o ara o mai, així que dos mesos després de posar-me el diu vaig anar al gine pequè me'l traiés (24 de febrer 2016). El 24 de març va ser la meva primera i última regla després del diu. El dia de sant jordi tornàvem a estar embarassats!!! Amb por però amb una certa confiança de que ja havia tingut tota la mala sort que es podia tenir: 3 avortaments tots per causes diferents.
A la primera eco ja vam tenir un petit ensurt, la mida de l'embrió corresponia a una setmana menys del que tocava per data d'última regla, però quan li vam dir al gine que sabíem exactament el dia tot va quadrar. Estavem de 5 setmanes enlloc de 6. Ens va fer tornar la setmana seguent per poder veure alguna cosa més, i sí el divendres seguent l'embrió corresponia per mides a 6 setmanes i vam veure el batec! El vam gravar en vídeo i tot. Tot anava bé, ens vam relaxar i ens ho vam creure, el tercer estava en camí. La il·lusó va durar una setmana. Em vaig llevar i vaig veure un filet de sang i se'm va caure el món a sobre. Vaig agafar un taxi sola, el meu marit es va haver de quedar amb els nens, i vaig anar a la clínica..... la noia que em feia la eco em deia que estava de molt poc i que per això no es veia gaire, que podia ser normal que sangrés, però jo veia la eco. Veia el meu embrionet sense bategar i petit. Quan li vaig ensenyar el vídeo de la eco de feia una setmana amb l'embrió bategant.... la noia no va poder evitar donar-me la notícia que ja sabia. El meu embrió havia deixat de bategar i de créixer....El dilluns vaig anar al meu gine i ja l'estava expulsant, em va donar unes pastilles perquè el traiés aquella nit. No vaig tenir cap dolor i gairebé res de sangrat, quan em vaig llevar al matí creia que la meva mala sort anava més enllà i que les pastilles no havien fet efecte amb lo que m'haurien de fer un altre raspat.... però llavors vaig anar al bany i en eixugar-me... allà el tenia, a la meva mà. Un altre moment molt dur. Després va ser com una regla i ja està.
Aquesta setmana vaig al gine a veure si ho he tret tot.... i a veure si em deixa tornar-ho a intentar ja! No em rendiré malgrat els meus 4 avortaments, tots diferents, volem un tercer, ho vam decidir i ja ens havíem fet la il·lusió.
Bé noies, us he fotut un bon rotllo per ser el primer dia que entro, però va ser un any molt dur, que havia superat veient la meva preciosa nena, malgrat tot, va valdre la pena. Però ara tot ha tornat.
11/5/11: TE positiu
18-1-12: Neix el meu 1er fill.
octubre'12: TE positiu
23-12-12: Primer legrat per virus infantil
abril'13: TE positiu
03-06-13: 2on legrat per ou buit
Agost'13: TE positiu-Avortament Bioquímic
15-10-13: TE positiu
16-6-14: Neix la meva filla
23-4-16: TE positiu
24-5-16: Avortament natural l'embrió s'atura després de tenir batec
18-1-12: Neix el meu 1er fill.
octubre'12: TE positiu
23-12-12: Primer legrat per virus infantil
abril'13: TE positiu
03-06-13: 2on legrat per ou buit
Agost'13: TE positiu-Avortament Bioquímic
15-10-13: TE positiu
16-6-14: Neix la meva filla
23-4-16: TE positiu
24-5-16: Avortament natural l'embrió s'atura després de tenir batec
Torna a “Quan les coses no van bé”
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 2 visitants
Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |