Sac buit, ara què?

[_ArcoIris_]

Hey noies.
Bé, ja ha passat una setmana des de que em van posar els ovuls... diumenge just abans d'anar a l'hospital vaig expulsar el sac... però encara em va quedar un trosset que em van treure allà mateix pq estava al coll de l'úter.

Ara encara sagno bastant... em van dir q una setmana... valtros quant de temps vau tenir pèrdues? I quan us va baixar la regla?

Graxiess

Guapa, yo expulsé el saquito sola....pero me dieron pese a ellos dos tandas de abortivas y....entre una cosa y otra estuve sangrando casi unos 20 días.... De repente parecía que paraba, y volvía a ello otro día..... hasta que se frenó....

Se hace muuuuuuuuuuuuuuuuuy largo.....

Empecé el 21 de julio, y este es el primer mes en el cual estoy 'buscando' de nuevo.....así que imagina lo lento que puede pasar cuando día a día 'necesitas' volver a intentarlo.... Pero, se pasa.... :) Muchos ánimos, guapa....y si ves que sangras mucho, toma algunas vitaminas... Yo tomé las que tomaba antes de perderlo, y parece que me sentía menos chafada...

PD: soy cucurucho, que no me deja entrar con mi cuenta jajajaja a ver si logro recuperar el pass :)

[Marta_1986]

Ostras cucurucho ha debido ser eterno...yo estoy ya pensando en q el dia 12 tengo visita y q espero q me digan que ya podemos ponernos de nuevo...
En fin ya os contare...
Gracias a todas

[lindarosa]

Ostresgracies a totes x aquestes aportacions. Jo encarano ho se,peromestic preparant psicologicament.estic de 6setmanes i al no veures lembrionet dins el sac,ja mhan anunciat que tinc molts numeros desaquet buit.em queda esperar una setmana..sera etern!!!

[Vannion]

lindarosa molts ànims, algunes vegades no es veu embrionet fins més endavant, setmana 8 o aixi, aixi que encara no està tot perdut. Espero de veritat que no hagis de passar per aquesta situació.

Jo hi vaig passar al juliol de l'any passat, com que el saquet no era molt molt gran, vam fer pastilles (via oral i vaginal). Vaig començar a les 17h d'un dijous. A les 4h de començar el tractament van començar el dolor. A les 6 del mati aprox, em vaig despertar pel mal, vaig anar al wc i vaig notar el "POP". En el meu cas, si que va fer mal (no mortal, pero si dolorós), pero no vaig prendre analgèsia, ja que ''necessitava'' sentir com el saquet se n'anava.

L'unic consell de veritat que puc donar, es que us recolzeu molt amb les vostres parelles. Que el dialeg es molt important, perquè el pobre Vannionet, en un intent d'animar-me, es mostrava content, alegre, rialler i no parava de fer broma... i a mi em costava molt entendre com podia estar tant content. I un cop parlat (i plorat) vam veure que no cal aparentar res, i que i som l'un per l'altre.