Pèrdues i avortament a les 5 setmanes. I ara què?

Problemes durant l'embaràs.
Nicoleta
:: papallona
:: papallona
Entrades: 100
Membre des de: ds. feb. 08, 2014 9:56 pm

Pèrdues i avortament a les 5 setmanes. I ara què?

dl. juny 29, 2015 9:27 am

Hola noies,

he vingut a parar a aquest raconet del SP. Tinc un nen fantàstic que va néixer després d'un embaràs fantàstic. Sempre hem tingut clar que volíem que tingués un germanet/a, volíem ser 4! o més! Ens hi vam posar i al 2n mes de cerca, positiu! Vaig estar tan contenta, flotava de felicitat. Estàvem formant la família que volíem. Però de seguida van començar les pèrdues. Primer eren poca cosa, no li vam donar massa importància. Van augmentar i vam fer una eco per privat. Hi havia embrionet i batec, molt suau, però hi era. Les pèrdues venien de la part baixa de la matriu i no havien de donar problemes. Però van seguir anant en augment. Després d'una setmana d'angoixa, ahir vaig passar el pitjor dia de la meva vida. A urgències al matí, la cosa pintava molt malament. Cap a casa. I de cop perdia moltíssima sang. Vam avisar els avis corrents que es quedessin el nen i cap a urgències altre cop. "Es un aborto, lo siento". Ja ho sabia però no ho volia creure. Quan ho vaig sentir dir al metge em vaig trencar per dins.

No va fer falta fer raspat, sembla que ja no queda res. Em va fer empènyer perquè acabés de sortir tot. I ara què? Físicament estic bé. Tenia més dolor aquesta darrera setmana que no pas avui. Però emocionalment estic feta pols. Sé que només eren 5 setmanes. Però el vam veure. Era el nostre fillet/a. Estava viu, volia viure. I tot se'n ha anat a la merda. No sé com portar-ho. He llegit històries duríssimes en aquest fòrum i segurament el meu dolor no es pot ni comparar amb el que han patit algunes mares que han escrit aquí. Però és que quan no hi ha el meu nen a prop meu, no puc deixar de plorar. Sort d'ell, que és un amor. Però ara que estic sola sento un buit tan gran a dins que em fa mal. No sé com fer-ho per passar pàgina.

Perdoneu la parrafada. Avui estic molt trista i sé que aquí m'entendreu i no em direu que sóc molt jove i que ja podré tenir més fills. Estic farta d'aquestes dues frases.

Una abraçada
:camio: <:-<
garota
:: pantera
:: pantera
Entrades: 831
Membre des de: dt. ago. 27, 2013 2:31 pm

Re: Pèrdues i avortament a les 5 setmanes. I ara què?

dl. juny 29, 2015 10:21 am

Molts i molts ànims Nicoleta. T'entenc perfectament, vaig patir 2 avortaments abans de tenir el meu preciós fill. L'únic que et pic dir és que ploris el que hagis de plorar, treu la ràbia que tinguis i no et quedis res dins. Jo en el peimer avortament em vaig fer la valenta... I vaig petar al cap d'un temps. Necesdites temps per assimilar-ho, fer el dol, és una pèrdua i com a tal, cadascú necesdita el seu temps.
Una abraçada càlida per recomfortar!!!
Avatar de l’usuari
escopinya
:: granota
:: granota
Entrades: 205
Membre des de: dc. maig 18, 2011 7:34 pm

Re: Pèrdues i avortament a les 5 setmanes. I ara què?

dl. juny 29, 2015 10:48 am

Ànims Nicoleta,
no hi haurà cap frase que et faci sentir millor. Tal i com comenta la garota has detreure la ràbia i tristesa. Si vols passar-ho en silenci al final surt tot igualment. A mi em va passar.
Deixa't mimar i si no en tens ganes que et mimim deixa-ho clar però no et guardis res a dintre.
Ja sé que és un tòpic però amb el temps es un bna medecina
Avatar de l’usuari
Anna Maria
:: zebra
:: zebra
Ubicació: Lleida
Entrades: 1770
Membre des de: dv. ago. 03, 2012 5:26 am

Re: Pèrdues i avortament a les 5 setmanes. I ara què?

dl. juny 29, 2015 12:03 pm

Bones Nicoleta,
treu-te del cap la frase "només eren 5 setmanes" i tota la resta. La gent, com en molts altres casos, no entenem fins que ens passa el que és. Si et veus amb cor, a la meva firma hi ha un enllaç amb un relat del meu avortament.
Tens dret a estar trista, i has de fer el procés de dol.
Aquí ens tens!
Una abraçada,
Anna Maria
Imatge
Imatge
Ho vaig escriure: http://relatsencatala.cat/relat/hola-cr ... va/1037584
13-1-15: el millor regal!
Imatge

Al novembre al Club de lectura del SP llegirem L'any de la plaga de Marc Pastor. T'apuntes?
Avatar de l’usuari
Gustineta
:: peixet
:: peixet
Ubicació: Entre Barcelona, l'Alt Empordà i Andorra
Entrades: 276
Membre des de: dl. nov. 03, 2014 4:58 pm

Re: Pèrdues i avortament a les 5 setmanes. I ara què?

dl. juny 29, 2015 12:52 pm

Hola Nicoleta,

Em sap molt de greu la teva pèrdua.
Com diu l'Anna Maria, no pensis que "només estaves de molt poc". El dolor no entén de setmanes.
Ara encara és molt recent, són moltes emocions, és massa. Plora tot el que necessitis i sobretot dóna't temps i cuida't moltíssim.
Passa per aquí sempre que ho necessitis.

Una abraçada ben gran.
Novembre de 2013: iniciem la cerca
Gener-juny 2014: 2 TE+ i 2 avortaments espontanis
Setembre 2014-setembre 2017: proves, cicles de cerca natural fallits i 2 IA negatives
Octubre-desembre 2017: 1a FIV amb DGP. Un sol embrió sa; avortament bioquímic
Juliol i setembre 2018: 2a i 3a FIV amb DGP
Novembre 2018: Transferència i beta +

Imatge Imatge
Imatge
Avatar de l’usuari
Zenda75
:: formigueta
:: formigueta
Entrades: 86
Membre des de: ds. març 07, 2015 12:32 pm

Re: Pèrdues i avortament a les 5 setmanes. I ara què?

dl. juny 29, 2015 2:13 pm

Nicoleta,
Em sap molt de greu la teva pèrdua. Vam coincidir a cercadores.
Tots els abortaments fan mal independentment del temps de gestació. Jo el vaig perdre estan de 2 setmanes i encara no ho tinc paït del tot.
Com tu, també tinc una nena preciosa que m'ajuda a suportar-ho millor, però no és fàcil no.
Plora tot el que necessitis.
Una forta abraçada virtual.
Nicoleta
:: papallona
:: papallona
Entrades: 100
Membre des de: ds. feb. 08, 2014 9:56 pm

Re: Pèrdues i avortament a les 5 setmanes. I ara què?

dt. juny 30, 2015 11:12 pm

Moltes gràcies noies, per les vostres paraules.

Anna Maria, em sento absolutament identificada amb el teu relat. El podria escriure jo, paraula per paraula. És el que sento. Però jo no sóc capaç de dir-li res al meu no-fill/a ara mateix. Encara estic esperant que passi no sé què, com si m'haguessin de dir que ha sigut tot un error, o m'hagués de despertar d'un malson. Jo què sé. Tu has pugut parlar-li i d'alguna manera li has dit que el volies però que no ha pogut ser. M'ha emocionat molt.

Faré cas dels vostres consells i seguiré plorant fins que ja no em senti tan malament. Avui ja he rigut amb el meu nen, suposo que això vol dir que sí, que això també passarà i que aquest buit tan gran no serà per sempre. No puc entendre que la natura tingui previst que tantes dones haguem de passar per això i a més algunes no una, sinó més vegades. Quant dolor. Sou realment molt valentes.

Gràcies
:camio: <:-<
Avatar de l’usuari
Anna Maria
:: zebra
:: zebra
Ubicació: Lleida
Entrades: 1770
Membre des de: dv. ago. 03, 2012 5:26 am

Re: Pèrdues i avortament a les 5 setmanes. I ara què?

dc. jul. 01, 2015 7:18 am

I tu també ho ets! No ho sabem fins que la vida ens dona a superar aquestes coses, però ho som i ho ets! Hi ha valentes que han fet una espècie de ritual de comiat, de diferents formes, i també els hi ha anat bé. Tu has de trobar la teva manera per donar un passet, i això vindrà quan te'n sentis capaç, ni abans ni després. Recolza't amb aquest nen tan meravellós que tens i amb la teva parella, que segur que també ho deu estar passant malament, tot i que els homes no ho viuen de la mateixa manera, normalment.
Pel que fa a la natura... ella ens treu allò que més volem, i costa d'assumir-ho però jo vaig acabar pensant que si era així és perquè no anava bé...
Les llàgrimes curen l'ànima, i ara les necessites.
També et convido anar a l'altre post, el de "les que ho volen tornar a intentar". Jo em va costar molt d'entrar-hi perquè no ho volia tornar a intentar, però no et deixis confondre pel títol, allí hi ha un munt (malauradament) de dones que com tu i com jo hem patit coses similars.
Una abraçada,
Anna Maria
Imatge
Imatge
Ho vaig escriure: http://relatsencatala.cat/relat/hola-cr ... va/1037584
13-1-15: el millor regal!
Imatge

Al novembre al Club de lectura del SP llegirem L'any de la plaga de Marc Pastor. T'apuntes?
miri75
:: formigueta
:: formigueta
Entrades: 52
Membre des de: dc. maig 27, 2015 3:50 pm

Re: Pèrdues i avortament a les 5 setmanes. I ara què?

dc. jul. 01, 2015 9:16 am

Nicoleta,
Lamento molt la teva pèrdua. Plora, enrabia't, crida, parla, calla, riu amb el teu nen... No hi ha fórmula màgica per fer passar el dolor, ni paraules que puguin alleugerir la teva pèrdua. Fes el que et demani el teu cos i la teva ment en cada moment. Tant se val si ja tens un fill, si estaves de poques setmanes... la pèrdua d'un fill sempre fa mal i recuperar-se d'un tràngol no sempre és fàcil.

Una abraçada molt forta.
Miri
Avatar de l’usuari
Anna Maria
:: zebra
:: zebra
Ubicació: Lleida
Entrades: 1770
Membre des de: dv. ago. 03, 2012 5:26 am

Re: Pèrdues i avortament a les 5 setmanes. I ara què?

dv. jul. 10, 2015 12:57 pm

nicoleta, com estàs?
Imatge
Imatge
Ho vaig escriure: http://relatsencatala.cat/relat/hola-cr ... va/1037584
13-1-15: el millor regal!
Imatge

Al novembre al Club de lectura del SP llegirem L'any de la plaga de Marc Pastor. T'apuntes?
Nicoleta
:: papallona
:: papallona
Entrades: 100
Membre des de: ds. feb. 08, 2014 9:56 pm

Re: Pèrdues i avortament a les 5 setmanes. I ara què?

ds. jul. 11, 2015 10:03 pm

Hola noies, gràcies pels vostres ànims, de veritat. Sou maquíssimes.

Anna Maria gràcies per preguntar per mi. No entro gaire al SP ja que encara no sóc capaç d'enfrontar-me al racó de les Mares de febrer 2016 i em sap greu. M'agradaria entrar-hi a saludar les cercadores de juny que sí que tiren endavant, encomanar-me la seva il·lusió una mica. Però de moment és veure el títol i plorar. Almenys, però, ja no tinc la sensació de provisionalitat que tenia els primers dies, ja no espero que tot hagi estat un malson. Sé que ha anat així i que vaig perdre el cigronet/a que tenia a dintre. He estat llegint una mica i es veu que hi ha cultures en què creuen que els nens no nascuts d'alguna manera vénen en el següent fill de la parella, la seva essència, l'ànima o digue-li com vulguis. Jo no sóc una persona gens espiritual, però la idea de què quedi quelcom del fill perdut m'agrada. No ho sé... si més no en el nostre cor sempre hi tindrà un lloc, sempre.

Potser sí que entraré al post de "les que hem patit un avortament i ho volem tornar a intentar". Ara mateix m'esgarrifa la idea de tornar-ho a provar, la possibilitat de tornar a patir. I a més penso que un embaràs ara seria un calvari de nervis i angoixa des del minut zero, que em tornaria boja i faria parar boja tota la família. Però potser d'aquí uns mesos em sentiré més valenta i pensaré com el meu home, que tant com tenim a perdre-hi hi tenim a guanyar, i per mostra el nostre nen, que és una passada. És ben cert que els homes ho viuen diferent. Sé que el Nicoleto ha patit també, i encara li sap greu la nostra pèrdua, però fa la impressió que ja no necessita parlar-ne més i de fet, quan em veu trista o plorosa posa cara de "pffff, ja tornes a estar així!"

En fi, sento la parrafada. Ja veieu que no tinc gaires oportunitats de parlar d'aquest tema. Gràcies guapes.

Una abraçada
:camio: <:-<
Avatar de l’usuari
Anna Maria
:: zebra
:: zebra
Ubicació: Lleida
Entrades: 1770
Membre des de: dv. ago. 03, 2012 5:26 am

Re: Pèrdues i avortament a les 5 setmanes. I ara què?

dg. jul. 12, 2015 8:14 am

Ep, Nicoleta, de parrafades res, trobo que encara no has arribat a la llargada que puc arribar jo en una resposta, jejejejeje.
Escriu i escriu, es com parlar-ne, fa bé a la nostra ànima. Els homes, en general (perquè hi ha excepcions tot i que no en conec cap d'aprop), no senten el seu fill fins o bé quan hi ha les patadetes a la panxa de la mare o a partir del part,fins llavors crec que no acaben d'assumir-ho, perquè els canvis físics els notem nosaltres. Teniu bona comunicació? Explica-li amb tota la tranquil·litat que puguis allò que sents, tot i que no sempre tenim la resposta que voldríem...
Cada dona te el seu ritme, després d'una pèrdua. no t'atossiguis a tu mateixa, no t'agobiis, el teu cos, el teu cor i la teva ànima t'aniran marcant el camí.
Molts ànims, ja saps que aquí estem per quan ens necessitis.
Abraçades,
Anna Maria
Imatge
Imatge
Ho vaig escriure: http://relatsencatala.cat/relat/hola-cr ... va/1037584
13-1-15: el millor regal!
Imatge

Al novembre al Club de lectura del SP llegirem L'any de la plaga de Marc Pastor. T'apuntes?
Avatar de l’usuari
escopinya
:: granota
:: granota
Entrades: 205
Membre des de: dc. maig 18, 2011 7:34 pm

Re: Pèrdues i avortament a les 5 setmanes. I ara què?

dj. jul. 16, 2015 7:22 pm

Bones Nicoleta,
Tal com diu Anna Maria escriu tot lo que vulguis que totes les que hem passat pel mateix sabem que és una bona teràpia de desfogue!
Jo crec que els homes si que ho pateixen però davant notre fan el cor fort i intenten fer veure que ja ho tenen superat perquè ens animem. I nosaltres a part de la pèrdua tenim un cultiu hormones que no ajuden a superar-ho.
A mi hem va anar molt bé parlar-ne amb altre gent que havia passat pel mateix,aqui al soc petit i també amb coneguts que quan ho van saber em van explicar el seu cas en primera persona. I ara juntament amb una llevadora i psicoleg, vull començar un grup de suport per mares i pares que han passat per una pèrdua perquè crec que és una de les millors maneres de superar-ho és compartir el dolor amb altra gent.
ixo
:: puça
:: puça
Entrades: 29
Membre des de: dj. jul. 16, 2015 5:29 pm

Re: Pèrdues i avortament a les 5 setmanes. I ara què?

dg. jul. 19, 2015 5:21 pm

Hola noies, em sumo al vostre dol. Jo no vaig arribar a veure ni sentir el meu cigronet tot i que estava de set setmanes perquè no hi havia manera que em donessin hora per la gine, de fet tinc hora per dimecres que ve i crec que no hi aniré, no tinc ganes de remenar més el tema. Dilluns vaig començar a tacar una miqueta marró, res, una cosa mínima, va anar pujant la quantitat i ara els darrers dies semblava que s'havia anat frenant i cada vegada tacava menys fins que ahir al vespre vaig començar a tacar de regla i a morir-me de dolor. Vaig anar a urgències però em van tornar cap a casa i aquest matí la gine ja m'ha confirmat que l'havia perdut.

Realment no vaig arribar a fer-me'n a la idea i m'esperava fins dimecres per veure'l sentir el batec i creure-m'ho tot plegat. Ara estic plorant com una magdalena per la sensació de buit i per alliberar tota la tensió d'aquests dos dies. Però, en el fons, vull creure que la natura és prou sàvia i que si no havia d'anar bé, millor que no hagi progressat.

Jo no penso dubtar a tornar a intentar-ho. Malauradament hi ha mil raons per les que pot sortir malament, a mi l'única espina que em queda és que el principi de les pèrdues comencés el mateix dia que vaig començar amb les vitamines prenatals. Racionalment no crec que tinguin res a veure, però no em puc treure la mala sensació de sobre.

Un petó a totes, ara ens toca cuidar-nos nosaltres. Jo no tinc nens, era el meu primer embaràs, però tinc una parella que és un amor i que em fa costat en tot moment així que deixaré que em mimi.
iole
:: rateta
:: rateta
Entrades: 169
Membre des de: dj. set. 11, 2014 1:47 pm

Re: Pèrdues i avortament a les 5 setmanes. I ara què?

dg. jul. 19, 2015 8:00 pm

Ixo molts anims...jo si aniria a ginecoleg, potser no dimecres, depen de si estas sagnant o no, pero sempre es millor abans de tornar a intentar-ho per veure que estigui tot correcte! A mi em va passar a les 8 setmanes...ara torno a estar embarassada, estic de 17 setmanes! ! Molts anims...
Avatar de l’usuari
PetitPrincep79
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2004
Membre des de: dt. nov. 29, 2011 3:09 pm

Re: Pèrdues i avortament a les 5 setmanes. I ara què?

dg. jul. 19, 2015 10:35 pm

IXO encara que és molt dur, si que potser seria bo que anessis al gine, no se si t'ho han mirat, però per a que vegin que no han quedat restes.
Espero aviat puguis tormar a cantar un positiu :-()-)
http://www.fertilityfriend.com/home/395bd9

http://deaquialamaternidad.blogspot.com.es/

Inici de cerca Setembre 2011
Gener 2012: TE+ Abort espontani
Gener 2013: 1a IA Positiva!!
Setembre 2013: Neix la petita.
Juliol 2015: TE+ Abort espontani
Desembre 2015: 1a ICSI 2 òvuls/1 fecunda i s'atura.
Juliol 2016: 2a ICSI 1 òvul/fecunda i s'atura.
miri75
:: formigueta
:: formigueta
Entrades: 52
Membre des de: dc. maig 27, 2015 3:50 pm

Re: Pèrdues i avortament a les 5 setmanes. I ara què?

dl. jul. 20, 2015 9:50 am

Ixo,
Ho lamento molt, moltíssim. Una abraçada ben forta. Jo també aniria al ginecòleg, més que res per comprovar que estigui tot correcte.
Jo després de l'avortament, hi vaig acudir en dues ocasions per tal de veure que tot estava bé.

miri
ixo
:: puça
:: puça
Entrades: 29
Membre des de: dj. jul. 16, 2015 5:29 pm

Re: Pèrdues i avortament a les 5 setmanes. I ara què?

dl. jul. 20, 2015 12:06 pm

Gràcies noies. Avui ja estic una mica més animada. Demà he de tornar a urgències a que em facin el control de l'hormona i crec que al final sí que aniré a la gine dimecres. Com bé dieu, millor que mirin que està tot bé. Encara continuo sagnant i ves a saber si dimecres hauré acabat però així podré fer-li algunes preguntes i quedar-me més tranquil·la. Després, ja amb calma, demanaré hora per setembre o octubre amb la meva gine de sempre (que ara no em donaven hora) i ja mirarem com va tot. De fet és que tinc un gran misteri per resoldre perquè ahir quan la gine d'urgències m'estava fent l'eco li vaig dir que tenia dos quistes als ovaris, per si els veia i em va contestar "en veig un de 15mm, però l'altre no el veig. És que tan petits de vegades no es veuen bé". I li vaig contestar: "no no, si jo tinc dos quistes de 3cm!". Doncs això, que després de 3 o 4 anys (que sàpiga) amb ells, ara resulta que han marxat sense avisar i n'estic contenta, però també estranyada.

Molts petons a totes! És un gran consol trobar un fòrum com aquest en aquests moments tan complicats. :-()-)

Torna a “Quan les coses no van bé”

Membre de l'AMIC Control OJD Nielsen Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET

Actualitat ::