embarassos bioquímics de repetició

[manyaga]

Hola noies, després de patir dos embarassos bioquímics en 5 mesos, estic mirant de trobar casos i testimonis de noies que hagin patit dos o més embarassos bioquímics i saber si heu fet proves i heu trobat la causa, o si no hi heu trobat un perquè, però al final heu aconseguit que l'embaràs segueixi endavant.
És molt frustrant que l'embaràs només em duri uns dies i després s'esfumi com si mai ho hagués estat (la poca gent que ho sap em diu, segur que estaves embarassada?? )...i tinc un munt d'incògnites i dubtes de si les proves que em facin m'aportaran alguna llum, i evidentment, em fa por pensar que la història se'm vagi repetint...així que si alguna ha passat pel mateix, m'aniria molt bé la seva experiència.

Gràcies!

[garota]

Hola guapa!

Primer de tot, em sap molt d greu el que estàs passant... Molts ànims i força! És dur el camí, però poc a poc aniràs veient la llum..
Jo vaig patir un embaràs amb ou buit, no hi havia embrió. Em van fer un raspat a la setmana 9. 6 mesos després vaig patirvun avortament bioquímic... Em van dir que tot plegat havia sigut mala sort... I hi vaig confiar. 6 mesos després, i un any just després del raspat, em vaig tornar a quedar embarassada... I ara tinc un fill preciós de quasi 22 mesos...! Així que ja veus, un camí llarg i durillo, però aquí estem!
2 avortaments bioquímics no té perque voler dir res... Està clar que alguna cosa no ha funcionat bé.. Però fins el tercer, malauradament no miren res...
Jo no creia que fos mala sort, però mira, a la tercera va la vençuda...!
A veure què et diuen altres noies.
Molts ànims i poc a poc! És una me***, i es passa malament... Fes el dol, plora, enrabia't...però un cop fet , a mirar endavant! A veure si algú et pot dir on fer proves si calen!
Una abraçada!

[manyaga]

Gràcies Garota, sempre va bé sentir històries amb final feliç!

A mi la meva gine de la mútua, m'ha dit que em demanarà proves, el que em fa estar mosca és que em surt el positiu i al cap de 5 dies ja està, com si no hagués estat embarassada...és tant ràpid que, ostres, el primer cop vaig pensar que el meu cos no estava preparat, però aquest cop m'ha passat exactament el mateix... se'm fa estrany pensar que tant aviat ja no evoluciona... potser com va ser el teu cas només ha sigut mala sort.

Per això he pensat que potser hi havia algú que li ha passat el mateix, que se li repetís l'embaràs bioquímic, per saber si van trobar alguna resposta...

Moltes gràcies pels ànims, seguirem lluitant!

[garota]

A mi el meu bioquímic va ser igual, positiu i als 5 dies pèrdues i ja no sortia ni l'hormona. Entre els embarassos tb vaig tenir un retard, no em vaig fer test, i al cap de 5 dies em va venir una regla molt abundant.... La gine em va dir que podia haver sigut perfectament un bioquímic.. Així que si ho hagués sigut que podria ser, serien 3 embarassos que no han evolucionat..De molts ni ens adonem.... I passa molt més sovint del que sembla..!
Ànims guapa! A veure què et diuen!

[rita1977]

Ho vaig explicar en un altre post.
Jo en vaig tenir 4, tres amb legrat i un bioquímic. Em van fer proves però just quan ens les feien em vaig tornar a quedar embarassada i ara estic de cinc mesos. La "sort" que jo vaig tenir és que fa tres anys vaig tenir una nena i això em relaxava, perquè pensava si en vaig tenir una puc tenir-ne un altre. Després de la nena, en un any i poc temps els 4 avorts. Però vaig pensar molt en gent com tu manyaga, perquè si l'ordre no hagués estat aquest i no hagués tingut la nena primer, hauria patit molt i m'hauria qüestionat molt que passava alguna cosa. Que et facin les proves, però t'ho dic perquè et relaxis, perquè mira, a mi em va passar, en tinc una i ara en tindré un altre. Però l'ordre em va ajudar a no desmoralitzar-me, tu tens un ordre que et genera més pressió, però també et quedaràs. Pensa que a tu t'han tocat primer els del no, però un dia et tocarà el del sí. ;) En el fons, tinc entès que és més xungo no quedar-t'hi, si et quedes un anirà endavant segur! Molts ànims! Mira de no ratllar-te, de pensar-hi poc, tot i que vagis fent els passos convenients, però sense agobiar-se que això sí que no ajuda. Ja veuràs que serà un cas com el meu! Moooooolta sort!

[manyaga]

Rita, moltes gràcies pels ànims, i tens tota la raó, l'ordre afecta molt! Jo porto dos anys de cerca, i ara almenys he fet un passet perquè en un any i mig i 4 inseminacions no vaig aconseguir res, i de forma natural en l'ultim mig any, n'he aconseguit dos..espero que com dius algun sigui el definitiu i evolucioni bé.

Una abraçada!

[petipe]

Jo vaig tenir bioquímic i després oi buit. A la tercera va anar a la vençuda. I pel segon, un altre ou buit i després tot ok. Realment es viu molt diferent quan ja en tens un.

No em van fer cap prova ni nosaltres en vam voler. Ens deien que era mala sort i vam preferir pensar que així era. A nosaltres, això de les proves ens creava "pressió" i mal rotllo, qüestió de gustos.

A mi també em va dir la gine que, malgrat el patiment que comporta, és millor quedar-s'hi que no fer-ho.

Que tinguis molta sort manyaga.

[manyaga]

Gràcies petipe pel testimoni i pels ànims, esperem que a la propera tingui més sort.

Una abraçada bonica!

[rita1977]

Les proves normalment es fan a partir del tercer. Jo penso que segons com, les proves relaxen. De sobte és com si puguessis fer alguna cosa per aconseguir-ho... Pots ocupar el cap amb coses tangibles i no menjades de tarro, no sé si m'explico. Conec molta gent, que quan els han començat a fer proves si han quedat. fins i tot gent que quan ja han decidit anar a fiv o inseminació s'han quedat de manera natural.

Tinc una amiga que és un cas extrem. Va fer-se no sé quantes fivs i inseminacions i no es quedaven de cap manera. Aleshores es van apuntar al tema adopcions. (Quan les adopcions encara funcionaven!) Els van trucar i els van dir que si volien dos, els hi podien donar bastant ràpid, dos germans. Un de tres i un de un, em sembla. (No recordo el temps que va passar, però bé, pel temps que porrtaven lluitant per ser pares, era poc temps!) Just abans d'anar a buscar-los es va quedar embarassada de manera natural. Ara en té tres. Els dos adoptats i el que va tenir... De no tenir-ne cap a tenir-ne tres. La vida fa aquestes coses estranyes. Ara els nens ja són bastant grans i estan la mar de contents!

[rita1977]

Dic ara estan contents, perquè en el moment va ser una mica disgust. Tots dos tenien feina, però amb sous justos... i de sobte tres fills, era una bogeria. no només pel tema econòmic, també logístic i la por de que tot surti bé. Es van plantejar renunciar a l'adopció però van decidir que una adopció era com un embaràs, que si ja estaven "embarassats" endavant amb tot ;)

[garota]

Història xula Rita! Jo conec dos casos semblants... A punt d'adoptar i es van quedar rmbarassats. Van tirar-ho endavant tot. I una altra parella que van adoptar... I al cap d'uns anys bessons! La vida que ens prepara sorpreses boniques....
Ànims manyaga!!!!!!!!

[Nesix]

Hola manyaga, jo no he tingut aborts de repetició, només una ILE per malformació (una triploidea que va avançar més del degut) però a la clínica de fertilitat ens han demanat ja els cariotips per veure si hi ha algun altre problema. Diuen que ha sigut mala sort, però millor descartar-ho. La veritat és que, malgrat que cada prova és una pasta, prefereixo fer-les abans que fer algun tractament i que ens torne a passar el mateix.Com deia algú, em dóna pau pensar que faig tot el que està a les meues mans perquè surta bé. Una abraçada bonica!

[manyaga]

Nesix, em sap greu bonica! sí, jo també crec que fer proves et dóna la tranquil·litat de saber que si torna a passar, no serà perquè teniu algun problema...i més si heu de fer tractaments de RA! jo per sort, després de 4 IA's negatives, els dos embarassos han sigut de forma natural...estem ja en llistat d'espera de FIV per la SS, i abans de fer-la sí que vull tenir resultats, que si em gasto els calers i em passa el mateix...llavors sí que em deprimiré!

és cert que molts problemes de fertilitat venen de la pressió a la que estem sotmeses, i és que no és fàcil de gestionar...jo també conec casos d'aquests, de quan comencen les proves s'hi queden o després d'adoptar..una cosa que sembla tant senzilla, i tant complicada que és de vegades!
Quan els hi vaig explicar als meus pares el segon avortament, el meu pare em va dir: carai noia, si que és complicat això! jajaja em va fer riure, pobre home

[dmn11]

Hola noies,
jo també he passat per dos bioqimics en 4 mesos, tinc una nena de 4 anys que va ser a la primera i sense cap complicació, i ara que busquem el segon ens em trobat amb això.
Tal i com dieu per aquí, en les dues vegades m'ha passat el mateix, TE positiu amb ratlla molt fluixeta,i al cap d'uns dies començar a tacar, a cap dels dos em arribat a veure res en les ecos.
Esperem que a la tercera sigui la bona!

[manyaga]

Dmn11, així estem igual! Jo encara no he aconseguit el tercer +, però confio k aquest anirà bé...varem fer proves i tot ha sigut ok, l'únic k m'han receptat ha sigut adiro xk la sang flueixi millor, i la progesterona k ja la prenc a la segona part del cicle perquè tinc la fase lútia curta.
Ànims i esperem que a la tercera sigui la vençuda per les dues ;)
Una abraçada!!

[_ArcoIris_]

Hola guapísima...

He leído tu caso.... Cuánto lo lamento.... Me imagino lo duro, durísimo que ha debido ser....

¿Te dijeron algo tras las pruebas? ¿Estáis intentándolo de nuevo?...

Lo que me comentaste de la mútua, yo llamé, y me dijeron que con mi tarifa óptima no entraban las pruebas para abortos de repetición.... No sé si la del teléfono no se enteraba o es que debo tener la plus (una que hay de reembolso) para ello....

Hoy voy a la SS, a ver qué me dicen...

Un besote...

[manyaga]

Arcoíris bonita, como estas?

este ciclo estoy en reposo post aborto, en octubre lo conseguimos, vimos el saquito a las 5 semanas, nos dijeron que era muy chico, a la semana 6 empecé con perdidas, repetimos eco y ya no había crecido. Es muy duro, frustrante y sobretodo muy muy triste este proceso, pero tenemos que sacar fuerzas, unas fuerzas que no sabíamos ni que teníamos, y seguir luchando, porqué es el único camino para conseguirlo.
Las pruebas tras el segundo bioquímico salieron todas ok, me recetaron adiro, que tomo siempre, más la progesterona que ya tomé en los otros embarazos, y en el tercero conseguí que se formara el saquito, y como avanzamos mas con la adiro, las gines que me llevan por privado i SS, las dos coincidieron que al próximo embarazo, en cuanto tenga el +, dejaré la adiro y me pincharé heparina que también es anticoagulante pero al ser inyectado por vía intravenosa el efecto es mas inmediato. Así que a la próxima regla ya volveremos a la búsqueda y esperaremos que si conseguimos el +, con la heparina siga adelante. También estamos en lista de espera por la SS para una FIV, que las gines también me dicen que allí veremos si los embriones son de calidad, que puede que fueran de mala calidad y por eso mi cuerpo los rechazara. Y con la FIV ya te ponen los embris de calidad y si fallara ya no seria por eso...Ya ves, muchas incógnitas sin resolver, pero confiando que cada tropiezo me acerqué más al destino, espero que al siguiente lo consigamos y quede todo en que tuvimos mala suerte.

Ostras, lo de las pruebas con axa, yo creo que tengo la póliza optima, y solo tuve que pedir autorización para los cariotipos. Que te han dicho por SS?

Un fuerte abrazo

[_ArcoIris_]

Hola preciosa,

Hasta el 22 de diciembre no tengo hora con gines de la SS.....la cosa va muy lenta, parece...

El martes a ver qué me dicen de este aborto, porque el gine hasta que no lo tenga superado no quiere ni hablar de otro intento, pruebas ni nada.... Así que lunes beta, y martes a ver si ha bajado y visita con el gine...

Nosotros vimos saco en el primero.... Pero en este nada...

Creo que mi gine habitual me hizo pruebas de coagulación, hormonas y tiroides justo el año pasado, cuando iniciamos la búsqueda, y estaba todo bien, pero.... repetiremos a ver.... Se hace largo, pero a fin de cuentas sólo han pasado 10 días desde que empecé con una ligera gotita marrón....

Paciencia y valor....tenemos que ser fuertes, como tú dices....

Muchos ánimos, guapa...

Arcoíris bonita, como estas?

este ciclo estoy en reposo post aborto, en octubre lo conseguimos, vimos el saquito a las 5 semanas, nos dijeron que era muy chico, a la semana 6 empecé con perdidas, repetimos eco y ya no había crecido. Es muy duro, frustrante y sobretodo muy muy triste este proceso, pero tenemos que sacar fuerzas, unas fuerzas que no sabíamos ni que teníamos, y seguir luchando, porqué es el único camino para conseguirlo.
Las pruebas tras el segundo bioquímico salieron todas ok, me recetaron adiro, que tomo siempre, más la progesterona que ya tomé en los otros embarazos, y en el tercero conseguí que se formara el saquito, y como avanzamos mas con la adiro, las gines que me llevan por privado i SS, las dos coincidieron que al próximo embarazo, en cuanto tenga el +, dejaré la adiro y me pincharé heparina que también es anticoagulante pero al ser inyectado por vía intravenosa el efecto es mas inmediato. Así que a la próxima regla ya volveremos a la búsqueda y esperaremos que si conseguimos el +, con la heparina siga adelante. También estamos en lista de espera por la SS para una FIV, que las gines también me dicen que allí veremos si los embriones son de calidad, que puede que fueran de mala calidad y por eso mi cuerpo los rechazara. Y con la FIV ya te ponen los embris de calidad y si fallara ya no seria por eso...Ya ves, muchas incógnitas sin resolver, pero confiando que cada tropiezo me acerqué más al destino, espero que al siguiente lo consigamos y quede todo en que tuvimos mala suerte.

Ostras, lo de las pruebas con axa, yo creo que tengo la póliza optima, y solo tuve que pedir autorización para los cariotipos. Que te han dicho por SS?




Un fuerte abrazo

[manyaga]

Tiene razón tu gine, primero pasalo y ya tendras tiempo de pensar en todo lo otro. Como estas de animos? Has explotado o aun estas en shock? Yo creo k hasta que no sepas k ya ha pasado, no te dejaras ir. Yo estuve unos dias esperando a espulsarlo, y me quedé como en stand by, sin ganas de nada mas que de que saliera y acabara..cuando pasó hice un ritual de despedida y allí fue cuando sentí y lloré la perdida.

Te mando mucha fuerza para afrontar lo que venga!