Conferència sobre el dol gestacional i reflexions personals

Problemes durant l'embaràs.
Avatar de l’usuari
Gustineta
:: peixet
:: peixet
Ubicació: Entre Barcelona, l'Alt Empordà i Andorra
Entrades: 276
Membre des de: dl. nov. 03, 2014 4:58 pm

Conferència sobre el dol gestacional i reflexions personals

dl. març 30, 2015 8:11 pm

Hola, valentes!

Potser recordareu que fa uns dies la nainonera va comentar al post de "Les que hem tingut un avortament i ho volem tornar a intentar" que, fins el 28 de març, a la biblioteca Josep Janés de l'Hospitalet de Llobregat hi feien l'exposició "Stillbirth: rompiendo el silencio del duelo gestacional", juntament amb 3 conferències. Bé, doncs vaig anar amb el meu home a la conferència que van fer el dissabte passat, l'última.

Tot i que el que la Noelia Sánchez, la doula que ens va fer la xerrada (i que també va perdre una filla en la setmana 31 de gestació) va posar sobre la taula coses que ja havia pensat abans, em va fer veure-ho des d'una altra perspectiva. Em va agradar poder parlar obertament amb ella i altres mares. Fins ara, fora d'aquest raconet no ho havia pogut fer. Vaig veure que em queda molt per fer, però que estic per bon camí.

Em va agradar molt que em preguntés "tens algun fill viu?" i no simplement "tens fills". Una validació dels meus sentiments en tota regla. Amb aquestes simples paraules, dites en veu alta, em va fer creure que no m'havia d'avergonyir de sentir-me mare, encara que no hagi pogut exercir com a tal. No sé si vosaltres us sentiu així també.

Em va servir per adonar-me que sí que he fet camí. Em va servir també per adonar-me que he de treballar determinats aspectes. També em vaig veure a mi mateixa fa uns mesos amb el que explicava una mare, i em va saber greu que estigués bloquejada. Em vaig sentir afortunada, i ja sé que sona estrany en una situació així. que és curiós.

Per altra banda, em va saber greu constatar que hi ha un pòsit que sempre queda. Alguna mare va dir que ella no ha pogut mirar mai més els nadons ni les embarassades sense sentir-se malament. Em fa por tenir aquest sentiment sempre. Més que res perquè trobo que és autodestructiu i no fa cap bé.

Algú també va dir, que davant d'una situació així, en lloc de preguntar-nos "por qué" hem de preguntar-nos "para qué". Jo la veritat, no sé si hi estic d'acord: les coses no passen amb cap finalitat, segons jo ho veig. Ara bé, crec que el que va dir té sentit si penses "un cop m'ha passat, per a què em pot servir, què en puc aprendre".

Altres reflexions i aportacions que va fer la Noelia:

- Hem de preocupar-nos també pel pare, també ha perdut un fill (vaig pensar molt amb el meu home que no diu res i quan explota em sap molt greu no haver-lo sabut escoltar prou. He de deixar de mirar-me tant el llombrigo, a vegades. L'he de cuidar com ell em cuida a mi)
- Necessites temps, però si no en fas res, de què et serveix? (Missatge que vaig entendre: tenim la responsabilitat de treballar el dol)
- No hi ha mala fe en el que diu la gent. (però quant de mal fa a vegades!)
- Es diu que els pares poden decidir tirar un embaràs endavant o no ens cas que es detecten problemes al fetus. No és una elecció, perquè si haguessin de triar, aquests pares triarien que el seu fill estigués bé. Simplement és dir-los "vols que el teu fill mori ara o després de néixer?" (ella hi va posar altres paraules, espero que jo hagi sabut transmetre bé el missatge. Se'm van posar els pèls de punta. Vaig pensar molt en les mares d'aquest fòrum que heu passat per això.)
-No ens mereixem estar malament, hem de poder donar al nostre proper fill tot l'amor que es mereix.

Transmetia tendresa i un amor i un agraïment infinit cap a la seva filla. I vaig pensar: per què no?

Si alguna de vosaltres hi va anar, us va quedar alguna cosa més de les que va dir?

Després de la conferència, va obrir torn de paraula. La meva pregunta va ser: com gestiono tota la ràbia que tinc? (és el que porto pitjor i que, segons la psicòloga em boicoteja el dol... començo a pensar que té raó). A partir d'aquí vam començar. Veig que és força comú sentir aquesta ràbia tan bèstia, però s'ha de treballar. Jo tinc por que la ràbia es torni ressentiment i me l'he de treure de sobre, perquè només em fa mal a mi. Cadascú va dir-hi la seva. Hi va haver mares i algun pare que també van parlar de la seva experiència (una noia va dir que havia tingut sis avortaments... buff). El temps es va fer curt i ho vam haver de deixar perquè tancaven la biblioteca.
Ara també us ho pregunto a vosaltres: com us ho feu per gestionar-ho?

Vaig pensar que m'hauria agradat sentir més pares, que parlessin també de la seva experiència. I posats a demanar que no fos només una conferència per "convençuts", com diu el meu home. Al final, gairebé tots érem pares que havíem passat per una pèrdua i del que es tracta també és de donar visibilitat a les pèrdues gestacionals i no que quedi "entre nosaltres". He de dir, però que em va encantar que hi hagués i que a més a més, participés una noia. Tenia ganes d'abraçar-la allà mateix hehe. Estic segura que li farà molt molt costat a la seva germana i la cuidarà moltíssim.

La veritat és que em va agradar haver-hi anat. Em vaig sentir molt a gust i no sé si al final acabarà essent així, però vaig sentir que havia fet un pas enorme.

Una abraçada, boniques!
Novembre de 2013: iniciem la cerca
Gener-juny 2014: 2 TE+ i 2 avortaments espontanis
Setembre 2014-setembre 2017: proves, cicles de cerca natural fallits i 2 IA negatives
Octubre-desembre 2017: 1a FIV amb DGP. Un sol embrió sa; avortament bioquímic
Juliol i setembre 2018: 2a i 3a FIV amb DGP
Novembre 2018: Transferència i beta +

Imatge Imatge
Imatge
Avatar de l’usuari
Airin
:: poltre
:: poltre
Entrades: 687
Membre des de: dc. març 30, 2011 7:51 pm

Re: Conferència sobre el dol gestacional i reflexions personals

dc. abr. 01, 2015 9:06 am

Gustineta, m'agrada molt aquest post perquè diu grans veritats. Només et puc dir que, en el meu cas,la ràbia va anar marxant amb el temps,encara que molt a poc a poc. Em va costar molt superar la fase "enfadada amb el món",després de la il.lusió d'un embaràs, la patacada és tan gran...

Em va servir molt ajudar les altres noies del "Quan les coses", primer em van ajudar a mi i després ha estat satisfactori veure que el que he passat pot servir per donar consol i ajudar...

També em va ser molt útil "Las voces olvidadas" i fer el ritual de comiat.

Per desgràcia crec que la gent que no ha passat per això costa que entenguin el que sentim, però no amagar el nostre el dol és el primer pas per fer-lo visible i reconeGut.

Una abraçada i gràcies pel resum :-)
Imatge

Imatge

Imatge
Avatar de l’usuari
Mia84
:: papallona
:: papallona
Entrades: 122
Membre des de: dc. des. 03, 2014 10:40 pm

Re: Conferència sobre el dol gestacional i reflexions personals

dc. abr. 01, 2015 12:42 pm

Ostres! Fa taaant que no entro al SP que no em vaig assabentar d'aquesta xerrada i m'hagués agradat anar-hi.

Jo fa un mes vaig patir un legrat i tot i que hi ha moments en que no hi penso, de cop i volta, arriba aquell dia en que em ve tot a sobre: tristesa, ràbia, em sento enfada a amb mi per no saber gestionar-ho i a sobre no sé molt bé amb qui parlar, perquè la meva parella només em diu que ho he de superar, que ja vindrà un altre... Amb qui parlo és amb una amiga que va passar pel mateix i les dues sabem què ens podem dir i què no, així que ens podem desfogar sense enfadar-nos ni escoltar tòpics.

Espero que amb el temps vagi passant aquest sentiment però de moment, quan arriba és una altra patacada en recordar-ho tot.

Molts ànims a totes!!!
"No te rindas nunca, porque nunca sabes si el próximo intento será el que funcionará." Mary Kay Ash
Avatar de l’usuari
arwen81
:: gosset
:: gosset
Entrades: 442
Membre des de: dv. abr. 26, 2013 5:32 pm

Re: Conferència sobre el dol gestacional i reflexions personals

dj. abr. 02, 2015 11:17 pm

Gustineta, merci per compartir tota aquesta informació i reflexions.Fa 9 dies hem hagut de passar per una ILE....i tinc alts i baixos....suposo que temps al temps pe`rom'ha fet pensar el què dius sobre els pares, potser no els hi prestem l'atenció suficient i ells també han perdut un fill.
Estaré al tanto si es fa una altra xerrada com la que expliques.
2FIV juny'13:5 folis,5 madurs,4 fecunden,2 embris (A-B).Beta+.Sou 2!Setm 11 un angelet marxa al cel.
Fb'14 neix la nostra preciosa nena.
Ds'14:embaràs natural!Setm 14, ets una nena marxes al cel.La nostra Llum.
3FIV des'15: 1 foli,1 madur,no fecunda.
Abril'16:embaràs natural!queda't!

Imatge

Imatge
Imatge
Avatar de l’usuari
laiacat77
:: rateta
:: rateta
Entrades: 179
Membre des de: dc. abr. 25, 2012 7:03 pm

Re: Conferència sobre el dol gestacional i reflexions personals

ds. abr. 11, 2015 7:36 pm

Moltes gràcies Gustineta per compartir tota la informació de la xerrada i els sentiments aportats.

La veritat és que també m'haguès agradat participar, ja que a la térapies que hi participo els dols son de pares que han perdut els fills però son fills grans i ja sé que el dolor no te mesura però veig que els hi costa tant perquè son mil i un recors i el dia a dia els hi costa un munt.

Això de la rabia costa molt de treballar, ja que hi ha una muntanya russa que a vegades estàs en pau i altres estàs emprenyada amb el món, però s'ha d anar trebllant.

arwen81 Encara és molt d'hora reina estàs en mig de la tramuntana però treu ho tot no tinguis por de plorar ni de cridar res fes ho que tu necessitis fer.

Una abraçada
Imatge
Avatar de l’usuari
nainonera
:: peixet
:: peixet
Entrades: 257
Membre des de: dc. oct. 09, 2013 10:46 am

Re: Conferència sobre el dol gestacional i reflexions personals

dt. abr. 21, 2015 9:19 pm

Oooooooh quin "luju" tenir-te per aquí Noelia! Et segueixo pel facebook i m'encanta la feina que fas. El taller d'aquest diumenge pinta genial, a veure si repetiu i puc apuntar-me. :ok:

Gustineta! Al final no vaig poder anar-hi, em vaig quedar amb les ganes d'anar a la xerrada. Fa temps que tinc pendent contestar-te. De fet em va agradar molt el teu post perquè fa temps que trobava a faltar el parlar de sentiments el fil de "quan les coses....". No sé, vaig deixar d'entrar-hi tant perquè sentia que s'havia convertit en una cursa per aconseguir una panxa i es parlava menys de sentiments, sensacions i dels nostres petits (no sé, poder es simplement que un any de cerca em té trastocada d'altres maneres, i les "cares" pel fil van canviant i jo allà segueixo! jeje).

Jo em sento mare, oi tant!!! Ho he sigut durant els mesos d'embaràs i no després? I durant molts mesos m'hi sentia mare tant mental com físicament. El "postpart" sense cadell va ser durísim. I tot i que les hormones ja s'han calmat i no sento aquest instint boig al veure un nadó (fins hi tot em despertava a la nit al sentir plorar bebés de carrers més enllà, quan puc dormir al mig d'una festa!), segueixo tenint problemes amb els nadons i les embarassades. A vegades també tinc por a que no passi mai, però segur que si (almenys quan arribi el germanet arciris als nostres braços).

Parles de la ràbia.... :-o00m :-o00m :-o00m . Jo he estat molt enrabiada amb molta gent i finalment va arribar un dia on vaig sentir que s'havia esfumat. Es un tema que he parlat molt amb tothom, amb l'acupuntora, amb el grup de dol.... i tot i que de tant retorna no és tant intensa com abans. En el meu cas sentia molta ràbia cap a tota la gent que em deixava anar frases de "desconsol", cap a aquells que van ser incapaços d'entendre ni per un segon per què podiem estar tant tristos. Per aquells que tot i la meva paciència, els meus intents per explicar-me i fer-los entendre nomès em sabien dir que havia d'anar al psicòleg, no per ajudar-me amb el dol sinò perquè no era normal que estigués trista, cap a aquells que diuen que no esta bé que digui que era el meu fill, etc, etc.... (una de les persones que més ràbia m'ha fet sentir, per la seva actitud desprès de perdre a l'Ot esta embarassada de nou, del 3r, sense buscar-ho i oooooh! son tant desgraciats! No soporto sentir-la queixar-se, l'escanyaria!!! ja ja ja). Doncs això, que la ràbia contra la gent en general va arribar un dia que puuuuf! Ja no hi era. I suposo que si, que s'ha de treballar, però també donar-se temps. Jo sempre he intentant donar-me temps i paciència. Tot i el mal que m'havia fet molta gent vaig per fi sentir que no en tenien culpa de res i que tot ho han fet amb bona intenció o lo millor que han pogut. I una cosa que em va costar molt era que sempre intentava "justificar" el meu dolor. Doncs no, estic malament i punto. I tallo les converses d'arrel, cosa que al principi feta un nyap de llàgrimes no tenia forces per fer. Tot i "perdonar-los" hi ha molta gent a la que he distanciat de la meva vida, però ja no es rencor ni ràbia, simplement la constatació de que no cal que siguem "amics". I els que no puc distanciar físicament (com els sogres) ha canviat la meva relació cap a ells i això m'ha fet relaxar-me. No puc esperar de tothom el que jo desitjo i això tot i que sembla bàsic, es tant difícil! Esperem que actuïn com fariem nosaltres i això no depèn de nosaltres. Me'n vaig per les branques!
La ràbia contra el "món" que m'ha fet passar per això, per seguir cercant i cercant sense sort.... de tant en tant treu el cap...

Algú també va dir, que davant d'una situació així, en lloc de preguntar-nos "por qué" hem de preguntar-nos "para qué". Jo la veritat, no sé si hi estic d'acord: les coses no passen amb cap finalitat, segons jo ho veig. Ara bé, crec que el que va dir té sentit si penses "un cop m'ha passat, per a què em pot servir, què en puc aprendre".

Aquí jo penso com tu, però al final el resultat és el mateix. Anem a avançar més fortes, més plenes.

Segur que sí, que vas fer un pas endavant enorme, :ok

Enfí, ara ja si que tanco que m'esperen per sopar. Escriuria 10 planes més, ;)

Una abraçada a totes!
Imatge

Imatge

Juny 2018: Llumeta fugaç
Avatar de l’usuari
arwen81
:: gosset
:: gosset
Entrades: 442
Membre des de: dv. abr. 26, 2013 5:32 pm

Re: Conferència sobre el dol gestacional i reflexions personals

dv. abr. 24, 2015 10:12 pm

Jo també et segueixo al facebook Noelia i haguéssim volgut venir a la xerrada de diumenge, però vivim a una altra província i aquest cop no ens ho hem pogut muntar.... :ufs:
Avui fa 1 mes que va marxar la meva Llum.
Bon cap de setmana a totes!
2FIV juny'13:5 folis,5 madurs,4 fecunden,2 embris (A-B).Beta+.Sou 2!Setm 11 un angelet marxa al cel.
Fb'14 neix la nostra preciosa nena.
Ds'14:embaràs natural!Setm 14, ets una nena marxes al cel.La nostra Llum.
3FIV des'15: 1 foli,1 madur,no fecunda.
Abril'16:embaràs natural!queda't!

Imatge

Imatge
Imatge

Torna a “Quan les coses no van bé”

Membre de l'AMIC Control OJD Nielsen Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET

Actualitat ::