Pèrdua de líquid per dos cops... interrupció de l'embaràs

Problemes durant l'embaràs.
Avatar de l’usuari
manonyoc
:: puça
:: puça
Entrades: 35
Membre des de: dc. des. 17, 2014 1:11 am
Ubicació: L'Hospitalet de Llobregat - Barcelona

Pèrdua de líquid per dos cops... interrupció de l'embaràs

EntradaAutor: manonyoc » dc. des. 17, 2014 2:11 am

Com començar? No ho sé… tot va començar un dia que estava treballant i fent vida normal. De sobte em vaig aixecar i em vaig notar tota mullada! Estava plena de sang!! Vaig anar al lavabo ràpidament esperant a que la meva parella vingués per portar-me a l’hospital.

Em van portar el meu pare i la meva parella d’urgències. Una vegada a la sala d’urgències, jo veia que la doctora em mirava i no sabia com dir-me algo, i es que estava embarassada i no era de poc, sinó que ja feia 11 setmanes!! No m’havia adonat sinó hagués sigut per l’hemorràgia, perquè en tot aquell temps tenia com la regla, però eren pèrdues!

Em va agafar de sobte, i al principi estava en xoc, però desprès estava super contenta! No parava de mirar coses per ell/ella. Jo estava preocupada, perquè continuava tenint pèrdues ja a la setmana 14, i la doctora al final em va dir que agafes la baixa.

El mateix dia d’anar a buscar la baixa, vaig notar alguna cosa diferent que em queia, jo estava segura que allò no era normal, així que vaig anar corren d’urgències. Em van dir que el que perdia era líquid amniòtic! Jo em preguntava perquè?? Em van deixar una setmana ingressada amb antibiòtics per alguna possible infecció i amb repòs absolut, no em podia aixecar del llit per res. Tot anava bé, no perdia gens de líquid en tota aquella setmana. Em van fer una ecografia al cap de la setmana i havia recuperat una mica de líquid! Ara podia anar-me a casa, continuant fent repòs i tornant d’aquí una setmana per avia’m si el líquid el recuperava del tot, i així va ser, al cap d’una setmana a la nova ecografia l’havia recuperat tot!!! Estava espantada, però feia tota la bondat a casa que podia, només m’aixecava per anar al bany al sofà i d’aquí al llit.
Però, jo, des de el primer dia de l’hemorràgia tenia por, em semblava que algú no aniria bé. A la setmana 17 vaig tornar a perdre líquid, i vaig tornar d’urgències. Em van dir que no era recomanable continuar amb l’embaràs, ja que ell/ella podia patir malalties relacionades amb els pulmons, que no nasqués amb vida, jo que pugues tindre infecció durant tot l’embaràs, ets, etc... Així que vaig decidir el mes dur que he fet mai, interrompre l’embaràs.

Van començar al dia següent a induir-me el part. Primer em van donar una pastilla oral i un altre vaginal per començar a dilatar. En dues hores, em van baixar a la zona de parts, on allà em van posar 10 “palets” a l’úter per dilatar (algú totalment horrorós sense anestesia ni res que fa un mal inexplicable), i els tenia que tindre tota la nit i tenia que intentar dormir amb ells. Va ser impossible, em van tindre que posar la epidural perquè el dolor era insuportable. Em van donar un orfidal i em vaig dormir tota la nit. A les 8 ja estava desperta, em van treure tots els “palets” que crec que es diuen dilapan, em van posar una altre pastilla, i als 10 minuts ja tenia contraccions i de seguida el van poder treure, jo no podia parar de plorar, i sentia a la doctora dir-me “esteu sent molt valents, tranquil•la que ja quasi està! De seguida va sortir, el van embolicar perquè no el veiéssim i al cap d’una estona em van endur a quiròfan per fer-me un legrat, ja que no havia expulsat la placenta. Em van pujar a l’habitació i al dia següent em van donar d’alta.
No puc parar de plorar, jo no sé com superar-ho. Perquè em va passar? Que vaig fer malament? Diuen que res, però em sento culpable. En un mes tinc que tornar a la doctora, i tant aviat quan pugui vull tornar-ho a intentar, però com es passa la por, i si em torna a passar?

Tinc encara dolor, a vegades una mica fort. Em van dona d'alta dissabte. Quants dies dura??

Un gran petó per totes!! I gràcies per endavant per qui llegeixi la meva història i em pugui ajudar!

Una noia de 29 anys
Imatge
Avatar de l’usuari
ragi
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1665
Membre des de: dg. oct. 11, 2009 5:56 pm

Re: Pèrdua de líquid per dos cops... interrupció de l'embaràs

EntradaAutor: ragi » dc. des. 17, 2014 10:12 am

manonyoc valenta, que dur!!! sento el que has tingut que passar, ho deus estar passant realment malament i es normal, no et sentis culpable!!!!
tu no has fet res malament!!!!!!
t'animo a que ens acompanyis al post veí "ho volem tornar a intentar" allí hi ha mil histories i entre totes ens anem animant i tenim un punt d'apollament molt gran!!
Es normal que encara tinguis dolor, tot deu tornar a lloc, jo vaig tenir un abort diferent a les 11 setmanes i durant 2 mesos vaig tenir algun que altre dolor!!!!
Et tornaras a quedar embarassada, ara necessites el teu temps, intentar pasar el dol i plorar, plorar per la teva puçeta que va marxar!!!!!
anims bonica, estem per aquí pel que et faci falta! :-()-)
Imatge
21/03/14 - Un estel brilla al cel.
Imatge
garota
:: pantera
:: pantera
Entrades: 831
Membre des de: dt. ago. 27, 2013 2:31 pm

Re: Pèrdua de líquid per dos cops... interrupció de l'embaràs

EntradaAutor: garota » dc. des. 17, 2014 11:07 am

Guapa! Molts ànims! Un moment molt dur i com t'ha dit la companya, plora, desfogat, parla-ho si vols,...el que necessitis tu. Feu el que necessiteu com a parella, sense pensar en els altres. Cuida't molt!
El consell de passar pel post que t'ha dit la ragi val molt la pena. Jo l'he descobert tard i no hi participo massa, però el segueixo i són unes valentes que ajuden un munt!
I pel que fa al dolor,...clar, tu has passat un part,...i un raspat. Pots estar encara uns dies adolorida,.... Pren-te antiinflamatòris i qualsevol dubte, cap al metge.
A mi em van fer un raspat fa 3 anys, i no vaig patir quasi dolor. Tema part, i després del que expliques,...pot ser que t'hagin deixat ben adolorida,.... Ànims!
Són moments molt durs, i moltes de les noies i algun noi que volta per aquí et comprenem. Les pèrdues són difícils de gestionar. Busca ajuda si ho necessites.
Poc a poc aniràs veient la llum i et tornaras a il·lusionar. Jo he patit dos avortaments, ni molt menys tan durs físicament com la teva pèrdua, però per mi sí que van ser durs emocionalment. Però quan menys m'ho esperava, em vaig quedar embarassada, i el petit ja té un any i mig. Així que ja veus, hi ha llum al final del túnel.
Molts petonets i cuida't molt. Deixa't mimar molt!
Ah, edito per dir-te que no vas fer absolutament res malament. Malauradament aquestes coses passen,....contra la natura poc podem fer, no està a les nostres mans. Un dels embarassos que vaig perdre, vaig vigilar el que no et pots imaginar i mira,...va acabar malament. Treu-te aquests pensaments del cap. Tu has fet tooot el possible.
Avatar de l’usuari
manonyoc
:: puça
:: puça
Entrades: 35
Membre des de: dc. des. 17, 2014 1:11 am
Ubicació: L'Hospitalet de Llobregat - Barcelona

Re: Pèrdua de líquid per dos cops... interrupció de l'embaràs

EntradaAutor: manonyoc » dc. des. 17, 2014 11:14 am

moltes gràcies a les dues pe els anims! si que he llegit algunes històries a l'altre post! suposso q poc a poc se m'anirà passant... estic esperant a dilluns que em visiti la del cap aviam si em deriva per l'ajuda psicològicao que em diu!!
Mltes gràcies de tot a cor!
Imatge
Avatar de l’usuari
laiacat77
:: rateta
:: rateta
Entrades: 179
Membre des de: dc. abr. 25, 2012 7:03 pm

Re: Pèrdua de líquid per dos cops... interrupció de l'embaràs

EntradaAutor: laiacat77 » dc. des. 17, 2014 4:10 pm

Hola bonica

Que es pot dir quan tens el cor trencat? ho sé que no hi ha paraules per descriure tot ho que t'ha passat ni tans sols com et sents, nomès dir-the que estem amb tu, que totes nosaltres sabem ho que és aquest dolor que t'ofega i quasi no pots respirar, però ho tens que treure i buscar la ajuda necessaria, el psicoleg és important però jo estic amb un psicoterapeuta especialitzat en dol per la perdúa dels meus nens bessons i entre ell i les companyes que tenim aquí poc a poc, tot fa menys mal, tot i que no hi ha un dia que no m'enrecordi d'ells però aquella angoixa a anat passant.

Per ho que necessitis aquí hi sóc, envia'm un privat ho mira els posts hi ho que necessitis.

Una molt forta abraçada bonica
Imatge
Avatar de l’usuari
manonyoc
:: puça
:: puça
Entrades: 35
Membre des de: dc. des. 17, 2014 1:11 am
Ubicació: L'Hospitalet de Llobregat - Barcelona

Re: Pèrdua de líquid per dos cops... interrupció de l'embaràs

EntradaAutor: manonyoc » dc. des. 17, 2014 6:54 pm

Moltes gràcies laiacat77 no podries explicar més be com es el que se sent!! igualment i a totes el que necessiteu tambè estic aquí!!

Petonss a totes!!
Imatge
Avatar de l’usuari
Anna Maria
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2124
Membre des de: dv. ago. 03, 2012 5:26 am
Ubicació: Lleida

Re: Pèrdua de líquid per dos cops... interrupció de l'embaràs

EntradaAutor: Anna Maria » dj. des. 18, 2014 3:17 am

Hola manonyoc,
poca cosa em queda per afegir al que han dit les companyes i al que tu mateixa has explicat. Dir-te que em sap molt greu, i que la possibilitat de desfogar-se, tant si és aquí com a través de l'ajuda professional, és un primer pas important que t'ajudarà i molt.
Aquí estem!
Una abraçada,
Anna Maria
Imatge
Aquí tens l'enllaç al grup de lectura de l'SP. T'apuntes?
Avatar de l’usuari
Airin
:: poltre
:: poltre
Entrades: 687
Membre des de: dc. març 30, 2011 7:51 pm

Re: Pèrdua de líquid per dos cops... interrupció de l'embaràs

EntradaAutor: Airin » dj. des. 18, 2014 8:21 am

Hola Manonyoc,

Em sap molt de greu aquesta pèrdua. Crec que ja t'ho han explicat molt bé les companyes, però vull incidir en una de les coses que dius: la culpabilitat. En el meu cas, avortament espontani dins del primer trimestre, em va costar molt de superar això. Fins que no em vaig adonar que m'estava culpabilitzant jo pel que havia passat no vaig poder començar a avançar. Tu no has tingut la culpa de res, t'ho ben asseguro. Alguna vegada hem dit per aquest racó del SP que, si fóssim tan poderoses com per provocar res, els nostres petits encara serien amb nosaltres, perquè els desitjàvem amb totes les nostres forces.

Cap de les frases que se solen dir consola, t'has de donar temps per fer el dol, no tinguis pressa ni et posis més pressió de la que socialment ja hi ha davant aquest dol no reconegut. No sé si n'has sentit a parlar, però et recomano plenament "Las voces olvidadas", un llibre especialitzat en aquest tema, com "La cuna vacía", no sé quin s'adiu més al teu cas, perquè has tingut la pèrdua quan ja estaves avançada. Jo el segon no l'he llegit però el primer sí i t'ajuda molta a entendre tot el garbuix d'emocions i la muntanya russa en què et trobes immersa ara. TAmbé et prepara per saber què sentiràs en el proper embaràs.

No em puc estar de dir-te també que passis per "les que ho volem tornar a intentar", hem fet una pinya i crec que ens ajudem molt. A mi també em va anar molt bé l'acte que fan cada any Petits amb llum, et pots posar en contacte amb aquesta associació que ens ajuda a tirar endavant.

Una abraçada ben forta :-()-) :-()-) :-()-) :-()-)
Imatge

Imatge

Imatge
Avatar de l’usuari
manonyoc
:: puça
:: puça
Entrades: 35
Membre des de: dc. des. 17, 2014 1:11 am
Ubicació: L'Hospitalet de Llobregat - Barcelona

Re: Pèrdua de líquid per dos cops... interrupció de l'embaràs

EntradaAutor: manonyoc » dj. des. 18, 2014 1:18 pm

Moltes gràcies per les paraules!! mai m'hauria imaginat que sentir paraules d'algu que ha passat per el mateix m'aniria ajudant!! vaig llegint els comentaris de "tornar-ho a intentar..." i que algunes van tirant endavant!!
Anna Maria, he llegit el teu relat, quin fart de plorar m'he n'he fet!!

Petons a totes!
Imatge
Avatar de l’usuari
lauraban
:: puça
:: puça
Entrades: 26
Membre des de: dj. maig 01, 2014 6:35 pm

Re: Pèrdua de líquid per dos cops... interrupció de l'embaràs

EntradaAutor: lauraban » dj. gen. 15, 2015 9:21 pm

Hola Manonyoc,

Jo acabo d'escriure al blog de dones que hem tingut un abort i ho volem tornar a intentar. M'ha agradat llegir el teu post ja que no m'he sentit tant sola. Jo vaig perdre el meu petit el 5 d'agost, recordo molt bé la data... i t'entenc perfectament, jo em vaig sentir com si m'haguéssin arrancat el cor i en certa manera és així. Tambè em va fer molt mal va ser una mica diferent tot i que tambè va ser per la ruptura de la bossa.

A mi em va ajudar anar de viatge, ja se que no sempre es pot però en moments així va bé´fer algo fora de la rutina. T'haig de dir que avui tinc un dia de baixón pk encara no ens hem tornat a quedar. Al llegir el teu missatge no he pogut evitar escriure't.

La primera setmana va ser de recuperació i si fa mal però poc a poc sense adonar-te desapareix, tambè t'haig de dit que tens com una revolució hormonal que no ajuda gaire. A mi em va anar bé parlar-ho amb la gent que estimo i despedir-me interiorment d'ell. En dues setmanes vaig posar-me a treballar (no massa ja que faig poques hores) i tambe em va anar bé... no t'extranyis si agafes algunes pors tu deixe't i done't permís per sentir el que sigui i pensar que és normal... és un impacte molt fort i costa d'acceptar i assimilar...

Només et puc dir que si vols enviar-me un privat, el que sigui endevant! ara ja et dic jo t'he llegit pk estava una mica ploff i al llegir el teu post no m'he sentit tant sola.

Al cap d'uns dies vaig descobrir que la naturalesa tambè ens prepara per això i encara que dolgui molt ja veuràs que de seguida tornes a tenir il·lusió!!!

Una abraçada molt gran, sort i poc a poc...

:gat:

Torna a “Quan les coses no van bé”

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 2 visitants

Membre de l'AMIC Control OJD Nielsen Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET

Actualitat ::