La perdúa dels nostres fills bessons

Problemes durant l'embaràs.
Avatar de l’usuari
laiacat77
:: rateta
:: rateta
Entrades: 179
Membre des de: dc. abr. 25, 2012 7:03 pm

La perdúa dels nostres fills bessons

EntradaAutor: laiacat77 » dv. nov. 14, 2014 9:21 am

La meva história es dura, però crec que com totes les que venim a parar aquesta part del forúm.
Per desgracia jo ja és la tercera vegada que vinc a desfogar-m'he aquest raconet i la tristessa i rabia cada vegada anat a més.
Al juny2013 vaig patir un abort espontani no es va implantar d'ún embaràs natural (desprès de 8 anys de busqueda)
Al desembre2013 vaig patir un abort diferit a les 9 setmanes se li va parar el cor, conseguit mediant la segona IA.
Ens hi vam refer i al Juny vam tornar a quedar embarassats a la 4 IA...

El 23 de juny2014 ens donavem la notícia més màgica del món, estavem embarassats i de bessons oooooooo ho que sempre habiem somiat i li demanava als reis desde feia anys!!!

Desprès d'un embaràs de alt risc i de fer tota la bondat del món, de cuidar-m'he al màxim i de ser cuidada per el meu home i tota la família i amics sense excepcions....

Es trenca els nostres somnis
El 5 de novembre 2014

Dimecres a les 5 de mati vaig trencar aigües, i en urgencies ja en van dir que estaba de part, la bossa del primer que estava clavat a la pelvis dreta es va trencar i estava en proces d'expulsió, pero que habia la opció de salvar el segon amb un 20 perc ent de posibilitats que quedes sense secueles i que hi habia riscos per mi per les infeccións i que era molt poca la posibilitat que aguantés moltes setmanes més, que quina putada ens habia fet la vida pero que en 4 setmanes més els nens haurien pogut aguantar amb les maquines pero ara no hi estaven encara desarrollats els pulmons.
Així que vam pendre la decisió que tots dos habien vingut i tots dos marxarien juntets, em van possar epidural i vaig tenir el meu part , vaig tenir als meus fillets amb quasi 6 messos, però al sortir no podien respirar i van marxar al cel.

El meu home em va portar a uns dels petits perquè l'altre estaba una mica malament del part.
Vaig tindre uns nens preciosos, petits 630 grams però ho més maco que he tingut a la meva vida.
Se que va ser molt dur, pero no volia no poguer despedirme dells i aixi ho vam fer, vam estar tots dos amb els nostres fills, fent-lhi cariciés i dient-li tants us estimem que no recordo quant de temps vam passar així, a més li vaig pregar al meu home que em fes una foto per tindre per sempre el record dels meus fillets amb nosaltres i axí ho va fer. (fotos que quan estigui preparada podré guardar com el tresor de la meva vida)

Bueno com el part va ser ràpid i no vaig patir cap anomalia, em van portar a una altre planta de la Mutua i em van tractar tant bé i amb tanta empatía que li vaig donar les gràcies a tot l'equip mèdic.

Em puc parlar tot i amb llàgrimetes en els ulls, però cada dia el cor em fa menys mal, tot i que esta trencat.

Ara ens faran els estudis i autopsies i proves genetiques a veure que a passat o si ha sigut mala sort, i d'aqui un temps ens hi tornarem a possar, a buscar una germaneta per aquests nens que ens han fet tan feliços.

Ara en tinc que volcar al meu home, i amb mi per agafar forces i superar aquesta gran putada de la vida, però ho important és que jo estic bé ell també i els nostres nens al cel, que en tant poc temps que han sigut amb nosaltres ens han fet els pares més feliços del món, i que han deixat un buit tan grant als nostres cors que sempre estaràn presents.

Per vosaltres Einar i Unai <:-< <:-< tirarem endavant
Imatge
Susana82
:: papallona
:: papallona
Entrades: 128
Membre des de: ds. oct. 12, 2013 6:11 pm

Re: La perdúa dels nostres fills bessons

EntradaAutor: Susana82 » dv. nov. 14, 2014 10:03 am

Hola
Això suposo que només ho entén la persona pot arribar a passar com en el teu cas la persona que ho ha viscut...
Jo crec en els miracles, jo ho donava tot per perdut vaig trigar 7 añys a quedar-me embarassada ens vem fer tot tipus de proves i me van trobar un problema a m,i el meu home estava be... l'única solució era fer directament la fecundació in vitro u tot i així no mho asseguraven... psicològicament estava fatal tans anys... i tothom es quedava embarassada família, amics, veïns... tothom si va posar d'acord, vem parlar amb la família i ens van tractar molt bé amb molt de suport, vem tindre que demanar un préstec al banc, la fecundació valia 4. 000 euros, quan teníem els diners a punt i erem a la clínica a buscar les injeccions per quedar el dia de fer la fecundació me van dir que no calia pq estava embarassada, em va fer les proves pq jo no em trobava be, estav mitj engripada i pensava que tenia un refredat... vaig passar mal embaràs amb pèrdues no me podia moure les 4 setmanes havia d'estar estirada vaig tindre que deixar la feina, quan va néixer el nen per pocs s'ens quedar al 15 dies vem tindre que corre pq es va quedar sense aire, ens van derivar l hospital pq sinó el nen sen's podia quedar allà mateix si no ens afnyavem li van posar aire al cap i corrents a Lleida pq el nen no arribava... amb el emu cas es difícil quedar embarassada però impossible d'això fa 5 anys, ara el meu fill al desembre fara 5añys no conto tenir un altre fill però mai se sap.... amb aiò et vull dir que no has d perdre les esperances jo vaig esta a punt d perdre-les però la família amb el seu suport em va ajudar molt, aferrat a la familiami deixat mimar i si necessites ajuda psicològica accepta-la t'anirà bé, has tingut dos fill i això ningú tu treu molta força i t'envio molt anims, no us rendiu mai però mai....
Ànims
Avatar de l’usuari
ragi
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1665
Membre des de: dg. oct. 11, 2009 5:56 pm

Re: La perdúa dels nostres fills bessons

EntradaAutor: ragi » dv. nov. 14, 2014 11:34 am

Laicaat, sento moltissim el que us ha passat, no tinc paraules, ha de ser durissim!!! si que et desitjo molts ànims i no dubtis amb demanar ajuda si la necessites.
Imatge
21/03/14 - Un estel brilla al cel.
Imatge
ninguins
:: puça
:: puça
Entrades: 12
Membre des de: dt. abr. 01, 2014 12:57 pm

Re: La perdúa dels nostres fills bessons

EntradaAutor: ninguins » dv. nov. 14, 2014 12:08 pm

Em sap molt de greu...
Jo també vaig perdre el meu fill a finals de setembre, a les 24 setmanes d'embaràs. És molt dur i molt trist. Jo encara ploro una mica cada dia i hi penso sovint.
Et recomanaria que anessis a les unitats d’atenció a la salut sexual i reproductiva dels CAPS, si vius a Catalunya. Allà tenen psicòlegs especialitzats en aquests temes i s'organitzen grups d'adjuda mútua en aquest procés de dol. Són de gran utilitat. A més a més hi ha l'associació "Petits amb llum", que també organitza diferents activitats d'ajuda.
Molta, molta força en aquest tràngol. Una abraçada!
Avatar de l’usuari
Airin
:: poltre
:: poltre
Entrades: 687
Membre des de: dc. març 30, 2011 7:51 pm

Re: La perdúa dels nostres fills bessons

EntradaAutor: Airin » dv. nov. 14, 2014 3:38 pm

Laiacat77, quin camí més dur us ha tocat viure, no tinc gaires paraules. Se m'encongeix el cor pensant-hi. Vau donar un bon comiat als vostres àngels, només espero que algun dia la vida us somrigui i pogueu donar tot el vostre amor a un o més fills, vinguin per la via que vinguin. T'envio una abraçada molt càlida i molta força per tirar endavant.
Imatge

Imatge

Imatge
Avatar de l’usuari
Busy_Bee
:: tortuga
:: tortuga
Entrades: 302
Membre des de: dv. ago. 16, 2013 1:33 pm

Re: La perdúa dels nostres fills bessons

EntradaAutor: Busy_Bee » dv. nov. 14, 2014 4:39 pm

Laiacat77 estigues segura que més aviat del que imagineu arribarà aquesta criatura tan desitjada, perquè a algú tan forta com tu i després de tants cops, la vida només us pot estar guardant un regal preciós. N'estic segura. El teu relat m'ha fet plorar, però segur que en breu ens emocionarem tots plegats llegint l'arribada d'aquesta personeta tan especial. Molta força i moltíssimes abraçades carregades d'energia positiva!
Imatge

Imatge
Avatar de l’usuari
annabcn
:: papallona
:: papallona
Entrades: 116
Membre des de: dt. feb. 11, 2014 7:52 am

Re: La perdúa dels nostres fills bessons

EntradaAutor: annabcn » dv. nov. 14, 2014 5:28 pm

Laiacat77, encara que ens hi esforcem segur que no trobarem les paraules de consol per als moments que esteu vivint el teu home i tu.

En aquest apartat del fòrum hi ha, desgraciadament, molts posts oberts i moltes persones que hi escrivim, però cada pèrdua és única i, tot i que sentir-se comprès hi ajuda (i molt) el buit d'aquests moments és vostre.

Així doncs, només puc intentar transmetre't que (com ja saps) en aquesta banda hi ha moltes persones que estem (encara que sigui virtualment) al teu costat, i que pots desfogar-te (només faltaria) les vegades que ho necessitis. :-()-) :-()-) :-()-)

Com ja t'ha dit una de les companyes, et recomano molt que et posis en contacte amb l'Associació Petits amb Llum. Desgraciadament nosaltres també vam haver-nos-hi de posar en contacte, i ens ha anat molt bé.
Avatar de l’usuari
laiacat77
:: rateta
:: rateta
Entrades: 179
Membre des de: dc. abr. 25, 2012 7:03 pm

Re: La perdúa dels nostres fills bessons

EntradaAutor: laiacat77 » dv. nov. 21, 2014 10:06 am

Moltes moltíssimes gràcies per les vostres paraules.

Us vaig fer cas i vaig anar al CAP i hem van enviar a un psicoterapeuta especialitzat en dol i perdues de fills, aquesta setmana vaig tindre la primera visita i va anar fantàstica, nomès se que vam parlar i hem va dir 3 pautes per anar començant a treure tota aquesta rabior i frustació que portava dintre, sé que vaig sortir en pau amb mi mateixa.

Dimecres que feia justament les dues setmanetes de la marxa dels nens, inconscientment vaig encendre una espelmeta blanca i vaig pensar en ells com algo positiu.
M'ha anat bé perquè porto dos dies que al llevar-m'he ja no tinc aquella sensació d'ofegar-m'he i aquella tristor de no tenir ganes ni de aixecar- the del llit.

També la familia i els amics no m'han deixat parar, cada dia he tingut visita i passejos amb algun d'ells.

La web de petitsambllum, també m'ha anat bé veure que això passa i passa molt, per desgràcia, i que la gent te raó que cada dia fa menys mal que poc a poc tot torna al seu lloc i que aquest buit que tens al cor, s'omple amb el record del carinyo i amor que els hi vam donar mentre hi eren amb nosaltres.

Nomès dir que poc a poc ens anem ensortint perquè el meu home també esta destrossat però ens fem costat un al altre, i ho portem junts i tenim clar que quan tinguem els resultats de les proves mirarem que a passat, buscarem sol.lucions quan calgui i mirarem endavant.

Una forta abraçada de tot cor
:-()-) :-()-)
Imatge
Avatar de l’usuari
SOLEX76
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1663
Membre des de: dg. nov. 18, 2012 10:49 pm

Re: La perdúa dels nostres fills bessons

EntradaAutor: SOLEX76 » dj. des. 04, 2014 12:18 pm

ostressss Laiacat77.... :ufs: .
Quasi mai em connecto ja, però en llegir la teva pèrdua m'he quedat gelada. Tot el meu suport i carinyo, ho sento moltíssim guapa. Petons.

.
http://www.fertilityfriend.com/home/4341e5
11/03/13 +

Novembre'13, 38 stm, comença l'aventura

Petit meu estimat, mai t'oblidarem. 18/10/12 ILE 22stm
Avatar de l’usuari
Lyuba
:: rateta
:: rateta
Entrades: 165
Membre des de: dj. març 31, 2011 8:59 am

Re: La perdúa dels nostres fills bessons

EntradaAutor: Lyuba » ds. des. 13, 2014 10:44 pm

Laiacat77, sento molt la teva pèrdua, i és que malauradament t'entenc tant (potser ja hagis llegit per aquí la meves experiències que tb en són més d'una )
El que si et puc dir, ara que aquest proper 17 de desembre ja farà un any que vaig perdre els meus dos petits: l'Aleix i l'Adrià el dia que feien les 26 setmanes, és que has fet bé en buscar ajuda professional, ja que malgrat ara us sentiu perduts, enrabiats, frustrats, buits i dolguts...treballar tot això, poc a poc i amb l'ajuda de la teva parella fa un gran bé.

És difícil veure que passen els dies, i tot el que esperaves, tenies planificat i sommiaves en compartir amb els teus petits ja no ho podràs viure mai, però a la vegada, cal pensar que hem pogut gaudir de la seva petita presència, les seves Ecos, els seus primers moviments i els seus primers i darrers instants de vida. Per tot això, i malgrat quan els recordo les llàgrimes socint continuen inundant-me els ulls i el cor, també penso que són els meus fills i sempre seran els meus petits angelets que des d'allà on siguin em seguiran donant forces per seguir endavant.

Et podria dir moltes coses i a la vegada ninguna et servirià de consòl, perquè el dolor hi és i fa mal (massa), per tant només et puc enviar una forta abraçada, molts ànims!! :-()-)

Si necessites quelcom,parlar, o desfogar-te, malgrat siguem unes desconegudes, pots enviar-me un privat, i sinó aquí hi ha gent meravellosa que tb t'ajudarà.
4a FIV: Nov'17 CIRH: ++!! però embaràs ectòpic.
Transfers 2016: NEG.
Transfer Juny'14: ++!! AINA la nostra preciosa princesa!!!
17/12/13: Perdem l'Aleix i l'Adrià...sempre us durem al cor!
3a FIV. CIRH Juliol'13: +++!! Bessons! Gen i Feb '13: Transfers: NEG.
2a FIV. CIRH Abril'12: ++!! 24/08/12: Perdem el nostre angelet.
Avatar de l’usuari
Anna Maria
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2123
Membre des de: dv. ago. 03, 2012 5:26 am
Ubicació: Lleida

Re: La perdúa dels nostres fills bessons

EntradaAutor: Anna Maria » dg. des. 14, 2014 4:23 am

Lyuba, una gran abraçada valenta!
Anna Maria
Imatge
Aquí tens l'enllaç al grup de lectura de l'SP. T'apuntes?
Avatar de l’usuari
Raqueleta
:: dinosaure
Entrades: 8593
Membre des de: dt. juny 09, 2009 5:58 pm

Re: La perdúa dels nostres fills bessons

EntradaAutor: Raqueleta » dc. gen. 14, 2015 2:50 pm

Laiacat77, ara ja entro poc al SP i d'aquest apartat només vaig al fil de "Les que hem patit..." però just allà, que hi acabo de passar, t'he llegit i he vingut cap aquí. Volia dir-te que ho sento molt, que aquestes coses són dures per a tothom però que si a sobre li passa a una parella que porta a sobre la història que porteu vosaltres és encara més dur. Et deixo una abraçada ben gran i espero que poc a poc el record d'haver-los pogut tenir en braços i de tenir la fotografia et faci tenir un petit somriure entre les llàgrimes que encara has d'anar traient.
Avatar de l’usuari
litusina
:: tortuga
:: tortuga
Entrades: 302
Membre des de: dl. oct. 28, 2013 3:36 pm

Re: La perdúa dels nostres fills bessons

EntradaAutor: litusina » dc. feb. 04, 2015 1:47 pm

Hola Laia bonica!
Ara he vist que havies escrit aquest post, ja fa temps! i se m'havia passat per alt. Em sap molt greu que hagis de plorar la pèrdua de dos petitons. Ho sento moltíssim! em sembla massa dur, us excés de tristesa pel cor. Teniu una història a les espatlles molt i molt dura. El cas es que t'havia perdut la pista i et feia aconseguint el teu somni, no m'imaginava pas que pogués tenir un desenllaç així. Què injust! no tinc paraules.
Imagino que esteu molt afectats encara, no es per menys. Aquest cop per força us ha hagut de canviar, i el dol es farà present en tots els aspectes de la vida quotidiana. Haureu d'aprendre a conviure-hi.
No deixis d'escriure'ns i deixa que t'acompanyem en aquest camí, hem estat companyes de viatge i no deixarem de ser-ho. No et deixarem enrere i quan caiguis, t'aixecarem amb paraules d'ànim, d'acord?
Pensa que tens recursos, hi ha l'associació petits amb llum, i nosaltres, es clar. Feu petits gestos, rituals de record en memòria d'aquests petitons tant bonics que us van emplenar d'il·lusió el cor(espelmes en el seu honor, pintar mandales (n'hi ha uns de la Claudette Jacques que son per acompanyar al dol) i també he sentit que la Rosa Zaragoza ha tret un cd de cançons per al dol). Ploreu i cuideu-vos amb tot l'amor que us mereixeu. Empleneu els racons del seu record tendre i comenceu el camí de curar els vostres cors tant cansats. La força i el coratge ja vindran sols, quan esteu preparats. Son petits consells, que poc a poc, quan la foscor sembla que s'il·lumina un a miqueta, van be. Nosaltres col·laborarem amb el nostre petit gest: escoltar-te i donar-te tot el suport.
Un petó enorme, i una abraçada d'aquelles que t'aguanten quan les cames et fan figa. :-()-) :-()-) :-()-) :-()-) :-()-)
muuua.
Imatge
Imatge Imatge
Imatge
Avatar de l’usuari
laiacat77
:: rateta
:: rateta
Entrades: 179
Membre des de: dc. abr. 25, 2012 7:03 pm

Re: La perdúa dels nostres fills bessons

EntradaAutor: laiacat77 » ds. feb. 07, 2015 4:48 pm

Hola valentes

Moltíssimes gràcies boniques per les vostres paraules de suport.

Litusina bonica et dic ho mateix que al altre post però t'ho torno a dir aquí perquè no em perdonaria que es perd a la distància, les infinites gràcies d'amor que tinc per tu

"Litusina ets un amor, les teves paraules semprte m arriben al cor ets tan entranyable que em deixes l ànima ben tocada.

Ara estic com tu be dius fent el camí del dol, acompanyada de bons professionals i familia...poc a poc van passant els dies bons i dolents pero van passant que ja és molt.

Encara no tinc les necropsies i m estan mirant matriu i hematoleg fent totes les proves posibles ja que l unic que sabem es que no va ser cap infecció...aixi que fins juny +- no tindrem res clar...temps que ja em va be per resituar m he.

He començat a treballar i es ho que necessitava per no estar tot el dia a casa plorant.... també per primera vegada aquesta setmana vaig sortir amb la meva colla de Country i vaig ballar.

Així que començo a refer la vida sense sentir me culpable per fer ho.

Veig quel valent Maxi dona bons copets oi m agrada la forma que ho vius i gaudint de cada.moment es realment màgic!!!!

Una forta abraçada i seguiré endavant amb la vostra companyia que reconforta tant.... i més quan veien que hi ha l arc de Sant Martí al final.

Una abraçada gegang a totes les valentes

petonets "

La vida tot i que no m'agrada que sigui així, continua no es para per que et refacis i comencis sino que has de seguir i tornar a començar una vida que no tenias previst i que has de tornar a enfocar.

Tot i que no hi ha un sol dia que no m'enrecordi dels meus petits sé que tinc que continuar.

Una forta abraçada
Imatge
Avatar de l’usuari
laiacat77
:: rateta
:: rateta
Entrades: 179
Membre des de: dc. abr. 25, 2012 7:03 pm

Re: La perdúa dels nostres fills bessons

EntradaAutor: laiacat77 » ds. feb. 28, 2015 5:16 pm

Això no és una retirada... :-o00m :-o00m :-o00m

Em vaig a prendre un temps per mi,
vaig a viure sense tenir els meus sentits 100%
col•lapsats amb ho que ha passat.

Això no és una retirada...
és un temps de meditació i repòs...
perquè el meu cos es prengui un descans
i perquè la meva ment es buidi...
com bé diuen:

"La dona mai es retira
s'allunya per agafar corredissa"

i això és el que vaig a fer jo,
prendre'm el meu temps
per tornar més fort si cap.

No em rendeixo,
tot i que sento ràbia dins meu
per la situació que m’ha tocat viure,
però em de seguir lluitant per cada somni.

Ara deixem aquest a un raconet
I ens centrem amb altres que també hi eren…

Amb alegria puc dir
que ja sóc universitària.

Si es cert m’ha costat de decidir
però crec que es ho que toca ara
i així ho he fet.

Tot arriba encara que la vida
porti penes i tristesa
no m’enfonsaran, no em rendeixo
només faig una parada al camí.
Imatge
Avatar de l’usuari
Floretes
:: papallona
:: papallona
Entrades: 128
Membre des de: dt. jul. 22, 2014 4:44 pm

Re: La perdúa dels nostres fills bessons

EntradaAutor: Floretes » ds. feb. 28, 2015 9:13 pm

Laiacat77,

ni t'enfonsis ni et rendeixis bonica!

Sempre és bo agafar dreceres en el nostre llarg viatge, perquè a vegades es quan ens distanciem de la carretera principal que ho veiem tot amb uns altres ulls! ;)
Intenta gaudir de la nova etapa que comences ara, omple la teva vida de tot allò que t'aporti energia de la bona i el viatge fluirà! ;)

Les mamis de març et portem al cor!
Petons de llum!
La Felicitat és un viatge, no un destí!

Imatge
Avatar de l’usuari
nainonera
:: peixet
:: peixet
Entrades: 258
Membre des de: dc. oct. 09, 2013 10:46 am

Re: La perdúa dels nostres fills bessons

EntradaAutor: nainonera » dl. març 16, 2015 6:54 pm

Laiacat77 fa temps que tinc pendent enviar-te unes paraules, però he estat molt desconectada del fòrum i ha anat passant el temps.

Sé que poc puc dir, simplement que em va saber molt i molt greu llegir el teu post. Ets una de les persones que em va dedicar una estona del seu temps quan fa un any obria un post trist jo i recordo la il·lusió que em feia quan em creuava amb alguna entrada teva i veia que tornaves a estar embaraçada i amb bessonets! Nomès enviar-te una abraçada gegantina. El poema que has escrit, m'he sentit molt identificada. Transita pel dol fent plenament allò que sentis que has de fer en cada moment, i oi tant! Tard o d'hora totes agafarem una corredissa que serà impresionant!
Imatge

Imatge

Juny 2018: Llumeta fugaç
Avatar de l’usuari
BLAUCEL
:: cèrvol
:: cèrvol
Entrades: 559
Membre des de: dc. oct. 09, 2013 2:21 pm

Re: La perdúa dels nostres fills bessons

EntradaAutor: BLAUCEL » dl. març 30, 2015 6:27 pm

Laicat, com et comprenc, la setmana pasada la teva historia es va repetir en nosaltres. Ho sento tant.
Vam perdre els nostres petitons a les 19 setmanes.
Tan d'esforç despres de 3 fivs i finalment ens quedem embarassats, han sigut els 5 mesos mes feliços que hem tingut i ara em sento tan buida, trista, sense forces per sortir d'aquest pou. A la setmana 17 es va trencar la bosa d'un d'ells i estava dilatada pero no vaig posar.me d part, despres d'una setmana d'ingres i tot estable, de pasar el trangol de saber que haviem perdut un, intentem lluitar per l'altre pero a l'altre setmana vaig posar.me de part i un d'ells va sortir a casa, mai oblidar e el dolor i patiment i por, i l'altre a l'hospital. Vam poder veure-li la carona, tan petit i perfecte, els nostres nens ens han deixat, les nostres ilusions, alegría, esperances i projectes han marxat, i ara que faig¿. Com continuu amb aquesta pena, per que tot es tan injust? Miro la meva panxa buida, l'habitacio dels petits buida, i aixi s com estic, Solament tinc llagrimes.
Des 2014: 3a Fiv i 2a transfer : 2
12/12/14: BETA ++
05/01/15: ECO dos solets!
26/03/15 els meus solets marxen, sempre us estimarem
23/10/15 Transfer frigo- Beta negativa
26/07/16 4a Fiv/ 2 embris/ trànsfer 1 beta -
19/05 transfer frigo . Beta -
GENER 18: fiv cicle natural. Beta-
JULIOL 18: OVO. BETA ++++ 325
28/11 adeu petit Aleix. T'estimarem sempre
Avatar de l’usuari
tuijoserem4
:: granota
:: granota
Entrades: 236
Membre des de: dc. set. 21, 2011 7:31 pm

Re: La perdúa dels nostres fills bessons

EntradaAutor: tuijoserem4 » dt. març 31, 2015 7:52 pm

Blaucel,i laicat.

No tinc paraules...ès molt molt injust i no s' hi pot tribar cap explicació...sincerament penso que eteu passant pel pijor que els pot passar a uns pares...perdre els vostrea angelets..

Tens tot el dret de sentir-te buida, enfadada, trista...en fi..falten adjectius.

La meva experiència tot i que difeeent m ha ensenyat que el temps ajuda a recuperar-se..ara mateix aferra't al que puguis, emvoltat de la millor ajuda per fer el dol i pensa que en aquest post trobaràs dones molt valentes que et comprendran...

una súper abraçada bonica
Avatar de l’usuari
laiacat77
:: rateta
:: rateta
Entrades: 179
Membre des de: dc. abr. 25, 2012 7:03 pm

Re: La perdúa dels nostres fills bessons

EntradaAutor: laiacat77 » ds. abr. 11, 2015 7:48 pm

Blaucel no hi han paraules bonica per calmar aquesta angoixa i sentiments tan estranys que tens, nomès dir que sortiràs d'aquesta foscor, se que et semblarà impossible però passarà, mira no ho habia fet mai, però se que fa tan mal el cor que sembla que no poguis respirar i compartiré amb tu el sentiments més intensos que vaig tenir i vaig escriure durant aquells moments en el blog personal veuràs les preguntes que el meu psicoterapeuta en feia i jo em negava a acceptar.


Sensacions tremoloses

Aquest mes ha estat ennuvolat, no se com he passat per ell i encara he sobreviscut sencera.

El dolor esgarrifós, el shock, el plor intens, la pena tan gran, el no poguer acceptar una pèrdua tan inmensa, amb aquest buit que ens han deixat al cor, una bateria d'emocions que al costat de la pujada de llet i tot el totum hormonal van fer que el primer mes desprès de la tragèdia que va partir la nostra vida i els nostres somnis, estigués en altre món.

Perquè?
No hi ha perquès i tot hi que els haguessin no aconseguirien sol.lucionar res, res me’ls tornarà, ni farà que hem senti millor.

Deixar-los anar?
Com i perquè tinc que deixar que marxin. Jo no vull que marxin, vull que hi siguin aquí amb mi, però es impossible, així doncs tinc que deixar que marxin i guardar tot aquest amor que sento per ells dintre del meu cor.

El comiat?
És molt dur, el acomiadar-m’hi d’ells i saber que ja no hi son.
Ja no hi son, i els necessito però no hi son i tinc que aprendre a viure amb això.

Ser feliç és una opció?
Si, és una opció i no es dolent.
Tant com si ploro de pena o d’alegria no vol dir que els estimi més o els estimi menys.
Es veritat, puc estar tot el dia empenedirme de mi, plorar i plorar com un ànima en pena, o puc intentar tirar endavant aixecar-me i intentar ser feliç, tot i que sigui a estones, però faci una cosa o l’altre; me’ls estimo igual, res pot canviar això.


Això fa 2 messos, i ara que fa 5 que van marxar, puc dir que fa dies que no ploro però no vol dir que no m'enrecordi d'ells, però si que els puc recordar sense plorar i parlar d'ells (com ahir amb una veïna sense possar m he a plorar).

Em sembla que poc a poc vaig millor i amb una muntanya russa de sentiments barrejats, uns dies passota i altres emprenyada amb el món i s'em cau la baba cada vegada que veig un nadó però he de seguir amb ho que m'ha tocat viure i lluitant dia a dia.

Una abraçada gegantina :-()-) :-()-) :-()-)
Imatge

Torna a “Quan les coses no van bé”

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 1 visitant

Membre de l'AMIC Control OJD Nielsen Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET

Actualitat ::