Qui hagi passat per una ILE...

Problemes durant l'embaràs.
Avatar de l’usuari
Blanquerna
:: cèrvol
:: cèrvol
Ubicació: Vallès Oriental
Entrades: 551
Membre des de: dj. nov. 07, 2013 6:10 pm

Qui hagi passat per una ILE...

dj. gen. 09, 2014 1:20 pm

Hola,

Avui m'han fet l'eco de les 12 setmanes del que hauria de ser el meu tercer fill... Te mal formacions cranials i una hèrnia umbilical. Hem d'interrompre l'embaràs. El proper 15 de gener em fan una ILE. M'han explicat en què consisteix. Però m'agradaria que si algú ha passat per això, em pogués donar una explicació des de la vessant humana. Se com va medicament parlant, però com es viu?
Imatge
Imatge
Avatar de l’usuari
Nina79
:: gosset
:: gosset
Ubicació: L'Alt Empordà
Entrades: 410
Membre des de: dc. oct. 05, 2011 5:57 pm

Re: Qui hagi passat per una ILE...

dj. gen. 09, 2014 1:50 pm

Hola Blanquerna!
En primer lloc dir-te que ho sento moltissim, es un tràngol molt dur pel que cap mare hauria de passar mai. La meva ILE va ser al juliol de 2012, i estava de 25 stm. Ho varen descobrir a la morfològica, i va ser un pal molt fort. Però la part menys traumàtica per mi va ser el part, en el meu cas l'hòstia va ser quan ens van confirmar el diagnòstic, recordo aquest dia com el pitjor de la meva vida. Els primers 15 dies després de sortir de l'hospital no existia, no parlava, només plorava i pensava i em preguntava que perquè ens havia tocat a nosaltres. I mica en mica, encara que sembli que no, vas remuntant, tornes a somriure i et tornes a il·lusionar. Però el dol s'ha d'elaborar..... Et recomano un llibre que es diu la cuna vacía, i els fòrums d'internet Petits amb Llum i Superando un aborto, parlen de com afrontar pèrdues gestacionals tardanes i primerenques......

En fi, una abraçada molt forta i molts ànims per aquests dies que vindran, que no seràn fàcils. (Jo vaig escriure un post aqui, a quan les coses no van bé, el títol es ILE a les 25 stm, potser et pot ajudar la meva manera de viure-ho i la d'altres companyes). I sobre tot, passa pel post de quan les coses no van bé, les que hem tingut un avortament i ho volem tornar a intentar, hi ha persones meravelloses i grans companyes de camí, i et sentiràs molt recomfortada, no ho passis sola.
Imatge

Imatge

A tu petita meva, mai t'oblidarem, ens vas fer els pares més feliços. Un petonet per la meva nina que juga entre els núvols.
Avatar de l’usuari
Blanquerna
:: cèrvol
:: cèrvol
Ubicació: Vallès Oriental
Entrades: 551
Membre des de: dj. nov. 07, 2013 6:10 pm

Re: Qui hagi passat per una ILE...

dj. gen. 09, 2014 2:06 pm

Gràcies Nina. Ja havia llegit el teu tema ILE a les 25 stm. Lo teu va ser molt dur perquè ja estaves molt avançada i suposo que el senties i tot... Gairebé ploro llegint-te.
Se el que es el dol. Vaig tenir dos avortaments entre el meu fill i la meva filla. El primer per raspat, el segon espontani. Per ILE encara no hi havia passat i per això m'interessaria saber experiències d'altres...
Sembla què col.leccioni tipologies d'avortaments, jo! (Ho sento però el cinisme es la meva cuirassa)
Imatge
Imatge
Avatar de l’usuari
Xop
:: cèrvol
:: cèrvol
Ubicació: Caldes de Montbui
Entrades: 583
Membre des de: dc. des. 04, 2013 11:16 am

Re: Qui hagi passat per una ILE...

dj. gen. 09, 2014 5:52 pm

Noies, sento colar-me a aquest post, però sóc companya de la Blanquerna del juliol no me n'he estat de llegir-te... doncs sé què serà el teu tercer...

He vist que dius que el primer va se per raspat, però per quin motiu?

No és el mateix un avortament que un ILE?

perdoneu la meva ignorància, però m'agrada estar informada "pel que pugui passar"...
Imatge
Avatar de l’usuari
Blanquerna
:: cèrvol
:: cèrvol
Ubicació: Vallès Oriental
Entrades: 551
Membre des de: dj. nov. 07, 2013 6:10 pm

Re: Qui hagi passat per una ILE...

dj. gen. 09, 2014 6:58 pm

Hola Xop,

El primer avortament va ser perquè el cor es va aturar a la setmana 8 (ho vam descobrir a l'eco de les 10 setmanes). El fetus, per tant estava mort. I com que era molt petit es va optar pel raspat.
Ara el fetus està viu, encara que tingui mal formacions, te activitat cardíaca i cerebral. Sembla doncs que s'ha de fer una ILE. Jo tampoc ho acabo d'entendre del tot, però a grosso modo és el que he captat de tot el que m'han explicat a l'hospital.
I res, dona, saber i preguntar es bo. Però espero que això "pel que pugui passar" sigui només una frase feta. Tu jo et facis malasang, sempre positiva! Estic convençuda que sóc l'Última a abandonar el post de juliol. Tindreu totes uns bebès guapíssims i, el més important, SANÍSSIMS!
Imatge
Imatge
Avatar de l’usuari
Nina79
:: gosset
:: gosset
Ubicació: L'Alt Empordà
Entrades: 410
Membre des de: dc. oct. 05, 2011 5:57 pm

Re: Qui hagi passat per una ILE...

dv. gen. 10, 2014 12:34 pm

Hola Xop,

Et poso una mica d'informació que espero pugui resoldre els teus dubtes:

Comprende la finalización de la gestación a petición de la gestante (sin otras causas) o por causas médicas, mediante una técnica quirúrgica o farmacológica. La Ley Orgánica 2/2010 (BOE núm. 55, del 4 Marzo del 2010) establece las siguientes condiciones para la aceptación de una ILE:
1. Artículo 14: interrupción del embarazo a petición de la mujer dentro de las primeras 14 semanas de embarazo y siempre que se haya informado a la mujer embarazada sobre los derechos, prestaciones y ayudas públicas de apoyo a la maternidad y transcurran al menos tres días desde la información mencionada y la realización de la ILE.
2. Artículo 15: interrupción por causas médicas cuando concurra alguna de las siguientes circunstancias:
a) Que no se superen las 22 semanas de gestación y exista grave riesgo para la vida o salud de la embarazada y así conste en un dictamen emitido con anterioridad a la ILE por un médico especialista distinto del que la practique o dirija (en caso de urgencia vital podrá prescindirse de dicho dictamen)
b) Que no se superen las 22 semanas de gestación y exista riesgo de graves anomalías en el feto y así conste en un dictamen emitido con anterioridad a la ILE por dos médicos especialistas distintos del que la practique o dirija.
c) Cuando se detecten anomalías fetales incompatibles con la vida y así conste en un dictamen emitido con anterioridad por un médico especialista distinto al que practique o dirija, o cuando se detecte una enfermedad fetal extremadamente grave e incurable en el momento del diagnóstico y así lo confirme un comité clínico.


El text està extret d'un protocol de Medicina Fetal de l'Hospital Clínic de Barcelona, i resumint es:
Un avortament es com t'ha dit la Blanquerna, el fetus o embrió mor, i s'expulsa o depenent del temps de gestació et fan un legrat, o et provoquen el part....
Una interrupció voluntària o legal de la gestació es quan el teu fetus és viu, el cor batega i per si sol podria arribar al final de la gestació, però per motius mèdics, que normalment son malformacions o incompatibilitats amb la vida extrauterina, fan que hagis de prendre la decisió d'interrompre la gestació.
Quan has de prendre aquesta decisió passada la setmana 22 d'embaràs, necessites l'aprovació d'un comité mèdic de l'ICS, ja que has sobrepassat el límit que marca la llei.

Edito per escriure't que en aquest casos es molt millor viure en la ignorància i no tenir aquesta informació. Tan de bo mai ho hagis de viure en primera persona. Centra't en el dia a dia, sumar setmanes i ser una embarassada feliç, aliena a tot plegat, que les desgràcies ja venen soles, no cal pensar-hi per si un cas. (Jo trobo a faltar moltissim la innocència que tenia en el primer embaràs).
Imatge

Imatge

A tu petita meva, mai t'oblidarem, ens vas fer els pares més feliços. Un petonet per la meva nina que juga entre els núvols.
Avatar de l’usuari
Castanyeta
:: girafa
:: girafa
Ubicació: Barcelona
Entrades: 2680
Membre des de: dl. oct. 15, 2007 9:12 pm

Re: Qui hagi passat per una ILE...

dv. gen. 10, 2014 1:30 pm

Hola,

aquí una altra que col·lecciona avortaments; dels quatre que he patit, el segon va ser una ILE i els alres, cada un per un motiu diferent. Em sap greu que et vegis en aquesta situació, però si teniu clar que interrompeu, fes-ho amb tota la pena, tota la ràbia, tot el dolor que vulguis i no et reprimeixis aquests sentiments, ni ara ni més endavant, quan la gent et començarà a dir que vingua, que jastà, que ja n'hi ha prou, que ja ha passat x temps, etc.

Sobre la vessant humana... el com es viu va canviant la llarg del temps. si has passat per altres avortaments, ja ho deus saber. Al principi, amb molta ràbia i tristesa, però també amb molta racionalitat (per prendre i justificar la decsió, que al cap i a la fi va contra tots els nostres instints). Després, amb molta pena i dolor, també amb incertesa i angoixa. I finalment, amb el temps vas recuperant la serenitat i la capacitat d'escoltar música i de riure. Això pel que fa a les teves reaccions.
Pel que fa a les dels altres, el tracte que rebis durant el tràngol, quan t'ho comuniquen, qan ingresses per fer la ILE, quan te la fan, etc., depèn molt de la sort que tinguis amb el personal que et toqui. No tot el personal sanitari sap posar-se a la pell de la pacient en casos així, malauradament, i hi ha gent capaç de dir autèntiques barbaritats sense ni adonar-se'n. Igualment amb la gent del teu entorn, si ho expliques. Potser no ara, però segurament en algun moment et sentiràs jutjada per algú... per gent de la qual t'ho podries esperar, i per gent qe no ho hauries dit mai. Si et passa (i oju amb les discussions de tertúlia barata que ens tocarà sentir arran del procés parlamentari de la llei d'en Garzón!), passa d'ells, que ningú que no hi hagi passat no sap com és això, i ningú té cap dret a ficar-se amb com has de viure tu la teva vida i fer viure la seva als teus fills...

Una abraçada i tot el meu suport!
Imatge

+ + 2.11.2007 · 4.6.2008 · Joana, 26.5.2011 · 17.3.2012 + +
Imatge . Imatge
Imatge . Imatge
Avatar de l’usuari
Blanquerna
:: cèrvol
:: cèrvol
Ubicació: Vallès Oriental
Entrades: 551
Membre des de: dj. nov. 07, 2013 6:10 pm

Re: Qui hagi passat per una ILE...

dv. gen. 10, 2014 2:34 pm

Castanyeta, moltes gracies. Has estat una gran ajuda. La vetitat es que les malformacions que presenta el fetus son incompatibles amb la vida extrauterina. Exencefalia i hernia umbilical. Per tant no hi ha hagut massa cosa a reflexionar per tirar endavant l'ILE...
Tu tambe ho deus haver passat molt malament... Quina mer....
Imatge
Imatge
Avatar de l’usuari
cositina
:: dinosaure
Entrades: 5570
Membre des de: dc. set. 26, 2012 3:58 pm

Re: Qui hagi passat per una ILE...

dv. gen. 10, 2014 11:04 pm

Hola bonica,
Jo vaig passar una ile al juny, estava de 20
Setmanes. Per mi va ser molt dur perque la malformacio si q era compatible amb la vida aixi q sempre et queda el sentiment de "soc jo la q pren la decisio" a mes just squrlls dies ja començava a sentir els seus moviments... En fin un drama.
A quin hospital fas la ile? Jo la vaig fer a vall d'hebron intret d'una llevadora antipatica q no entenia la meva decisio de no voler veure el fetus, el tracte va ser molt bo. Per mi elmpitjor com la nina79 va ser el cop del diagnostic i tambe el panic al moment de la ile ja q no tenia ni idea de com seria fisicament. Pero els dies previs ja estava desitjant q arribes el dia i poder acabar amb tot, en certa manera em vaig sentir alliberada. Va ser al juny i vaig passar un estiu molt dir pero vaig trobar en les vacances la millor terapia, vam marxar de viatge i ens vam retrobar xom a parella. No se si t'han de fer alguna prova genetica per descartar q es pugui repetir, per a mi tb va ser dira aauesta part, la por a q ens pogues tornar a passar. Al setembre ens van dir q podiem tornar a intentar-lo i 3 setmanes despres estava embarassada de nou i aqui estic ara de nou morta de por pero amb il.lusions renovades. Al juny no imaginava q ho pogues superar mai pero tot acaba passant. Un consell : no et tallis de fer i dir el q et vingui de gust a cada moment, passa de la gent i de comentaris q potser volen animar i fan mal, mira per tu i la teva parella i ploreu el q us vingui de gust. I despres passa pel post q t'ha dit la nina, per mi va ser una gran terapia els primers mesos. Una abraçada i endavant
Darrere de cada mare hi ha una història que mereix ser explicada: www.maternidades.es
Avatar de l’usuari
Blanquerna
:: cèrvol
:: cèrvol
Ubicació: Vallès Oriental
Entrades: 551
Membre des de: dj. nov. 07, 2013 6:10 pm

Re: Qui hagi passat per una ILE...

ds. gen. 11, 2014 6:34 am

Cosí tina, gràcies. Realment ha de ser molt i molt dur prendre una decisió així. Jo no tinc més remei que fer-ho i potser això és més fàcil... Em fan la ILE a l'hospital de Granollers. Fins ara tots els professionals que m'han atès han sigut fenomenals. M'han explicat perfectament tot el procediment, m'han escoltat i han mostrat una gran sensibilitat en el tema. Espero que el dia de la ILE continuï tenint aquesta sort de trobar-me un equip fantastic.
En els meus fos primers avortaments sempre es va considerar que havien estat causats pel factor mala sort... Però ara, aquest tercer embaràs frustrat, em fa rumiar que, encara que tingui dos fills sans, potser sí que hi ha alguna causa genètica que em dóna probabilitats de tenir-ne amb problemes. De moment hi ha una idea que em ronda pel cap. No és que vulgui cercar culpables, sinó causes. Els avis del meu marit eren cosins... I no sé si això pot ser una possible causa. La veritat és que sempre he pensat que la meva sogra no hi era tota.... Ja et dic, potser és una tonteries, però ès, ara, a l'única cosa a la que puc aferrar-me.
Quan vas haver d'esperar-vos entre que el van diagnosticar les malformacions i la ILE? Es que jo trobo que fer-me esperar una setmana ha estat bastant cruel...
Imatge
Imatge
Avatar de l’usuari
Blanquerna
:: cèrvol
:: cèrvol
Ubicació: Vallès Oriental
Entrades: 551
Membre des de: dj. nov. 07, 2013 6:10 pm

Re: Qui hagi passat per una ILE...

ds. gen. 11, 2014 5:59 pm

Una pregunta
Després de l'ILE hi ha molts dies de sagnat? O un cop expulsat el fetus les pèrdues s'aturen de seguida?
Imatge
Imatge
Avatar de l’usuari
cositina
:: dinosaure
Entrades: 5570
Membre des de: dc. set. 26, 2012 3:58 pm

Re: Qui hagi passat per una ILE...

dg. gen. 12, 2014 10:37 pm

Mira jo em vaig fer la morfologica a quiron un dijous, el divendres vam anar a vall d,hebrin a medicina fetal per reconfirmar diagnostic i em van fer una amnio, dilluns visita amb diagnostic orenatal per signar papers i premdre una pastilleta, dimarts mati resonancia magnetica, dimarts nit ingressava, la nit amb contraccions i dimecres mati expulsiu. Estant de poques setmanes no se si el proces pot ser diferent.

Perdues vaig tenir unes 7-10 dies pero com una regla o menys, anava amb compresa i ja esta. Em van dir q 20 dies de quarentena sense sexe, piscines o banys (dutxa si)

Si creus q aixod e la familia pot ser una causa explica-ho al gine. Nosaltres al setembre vam tenir visita amb genetista per recollir resultats de la necropsia i ens van preguntar si hi havia casos de cosanguinitat a la familia tot i q la bifida en principi no te cap component genetic conegut
Darrere de cada mare hi ha una història que mereix ser explicada: www.maternidades.es
Avatar de l’usuari
Blanquerna
:: cèrvol
:: cèrvol
Ubicació: Vallès Oriental
Entrades: 551
Membre des de: dj. nov. 07, 2013 6:10 pm

Re: Qui hagi passat per una ILE...

dl. gen. 13, 2014 5:55 am

Gràcies. Dei n'hi do el periple de proves que vas haver de patir...
Imatge
Imatge
Avatar de l’usuari
Clarona
:: puça
:: puça
Entrades: 22
Membre des de: dj. set. 26, 2013 9:37 am

Re: Qui hagi passat per una ILE...

dl. gen. 13, 2014 6:19 pm

Hola Blanquerna,

quin greu que us trobeu en aquesta situació, és molt difícil.

A mi em van fer una interrupció quan estava de 19 setmanes, i també era el meu tercer embaràs.
A la setmana 12 em vaig fer una biòpsia de còrion, perquè com que la nostra filla gran de 8 anys té enanisme, sempre ens havien dit que en propers embarassos me la fés, més que res per tenir un embaràs tranquil, perquè el risc de reincidència és molt baix. De fet el nen que té 4 anys està bé.

Però en aquest cas hi van veure una compatibilitat amb la Síndrome de Pallister Killian, que presenta retards tant psicològics com físics, hèrnia gàstrica, problemes de vista..., i podia ser que morís al poc de néixer.

Va ser dur, però pensant tant en ell, com en els altres nostres fills, i també en nosaltres vam decidir interrompre l'embaràs. I un cop ho vam decidir només vam mirar endavant.

A mi em portaven des de la Maternitat, a Barcelona, ja que m'hi havien derivat des de l'Hospital de Vic per fer la biòpsia.

I el procés va més o menys així:

Primer et donen una pastilla de mifepristona, i pots anar cap a casa. Aquest fàrmac el que fa és "desenganxar" la placenta de la matriu, i dilatar per preparar el part. No m'ho van dir, però penso que en aquesta fase el fetus deu morir.
Després al cap de 36-48 hores has d'ingressar a l'hospital, on t'aniran administrant el misoprostol, que et provocarà les contraccions i finalment el part, aquest fàrmac el van donant en petites dosis i et van controlant, depèn de cada dona i de cada part la quantitat que et donin.
I com et deia crec que tots els fetus neixen sense vida.
Després hi ha el tema del cos, si té menys de 22 setmanes de gestació la Llei no obliga als pares a fer-se'n càrrec, es queda a l'hopital i després de les proves s'incinera.
Nosaltres vam voler veure el nen, t'ho solen demanar si el vols veure.

El meu cas, com et deia, va passar a la setmana 19 de gestació, i va anar una mica diferent de la teoria. A mi em van donar la mifepristona (+digoxina per tenir dues cesàries anteriors) el 3 de setembre i vaig anar cap a casa, havia d'ingressar a l'hospital el dia 5 de setembre per acabar el procés.
Però a les 24 hores, estant sola a casa amb els nens em van venir unes contraccions molt fortes i seguides, cada 5 minuts, de manera que m'havia posat de part, només vaig tenir temps que l'ambulància em portés a l'Hospital General de Vic, on vaig expulsar la placenta i em van fer un legrat aspiratiu d'un tros de placenta que no havia expulsat.

Vaig tenir pèrdues durant 3 setmanes, però em trobava bé, i després al cap de tres setmanes més ja em va venir la regla.

Psicològicament ho has d'anar col.locant al seu lloc, no és fàcil, però a poc a poc es va superant. En el nostre cas el fet de tenir altres fills que reclamen la teva atenció, també ajuda a "despejar" la ment, però tampoc s'ha de tenir pressa a passar pàgina, ja que crec que sempre tindrem present aquest fillet que no hem pogut tenir.
I almenys en el meu cas el que costa ara és fer-se a la idea que ja està, que no en tindrem més, hem decidit plantar-nos perquè tampoc ho hem tingut fàcil, i tot i que en un proper embaràs les coses no han de sortir malament, només de pensar en totes les proves que hauriem de fer em fa una mandra..., i apart que aviat ja faré 39 anys i això ja és una edat.

En fi Blanquerna, no et preocupis amb el meu cas, pensa que cadascú és diferent, espero que sigueu molt valents, us envio molts ànims ja veureu que de mica en mica i sense pressa es supera.

CLARA.
Avatar de l’usuari
Blanquerna
:: cèrvol
:: cèrvol
Ubicació: Vallès Oriental
Entrades: 551
Membre des de: dj. nov. 07, 2013 6:10 pm

Re: Qui hagi passat per una ILE...

dl. gen. 13, 2014 6:37 pm

Clarona, moltíssimes gràcies pel teu testimoni. És una gran ajuda conèixer altres casos, em fa sentir ments sola. En el meu cas no m'han dit res de prendre mifepristona. Dimecres ingresso a les vuit i em comencen a donar unes Píndoles via vaginal, cada dues hores, per provocar la dilatació del coll de la matriu amb les conseqüents contraccions i l'expulsió el fetus i la placenta. M'han dir que això no se sap mai quan triga. Però que si a les 5 dosis d'aquesta píndola encara no ha passat res, haurem de descansar en l'administracio. Si un cip expulsat tot no he fet net em faran raspat.. Espero que tot vagi ràpid i no calgui raspat...
Jo encara no tinc clar si ho tornaré a intentar.... Vull saber quines probabilitats tinc de tenir un embaràs sa. Ja tinc 40 anys... Però per mi l'edat tampoc em fa molt de respecte, actualment dues amigues meves de 42 anys estan embarassades i tot va de fàbula. Però si veig que tot plegat m'ha de suposar patiment emocional de nou, potser també em plantaré amb dos.
Imatge
Imatge
Avatar de l’usuari
cositina
:: dinosaure
Entrades: 5570
Membre des de: dc. set. 26, 2012 3:58 pm

Re: Qui hagi passat per una ILE...

dt. gen. 14, 2014 10:22 am

a mi em van donar les mateixes pastilles q diu la Clarona, el dia abans d'ingressar, i com ella no em van dir exactament el q farien, bé em van dir q eren abortives pero ja vaig entenrdre q allo aturaria el cor del fetus abans de l'ingrés,on ja em van posar les pastilles vaginals per provocar les contraccions. Per a mi q encara no he passat mai per un part normal, les contraccions em van semblar dolorosas, i em van posar epidural, pero ja estava de quasi 21 setmanes i suposo q les contraccions son mes fortes q amb una ile de menys setmanes. Jo tambe vaig dir q no volia veure el fetus, que es va quedar alla a l'hospital per a la necropsia i tambe vaig signar uns papers per donar-lo tot per fer recerca
Darrere de cada mare hi ha una història que mereix ser explicada: www.maternidades.es
Avatar de l’usuari
tuijoserem4
:: granota
:: granota
Entrades: 236
Membre des de: dc. set. 21, 2011 7:31 pm

Re: Qui hagi passat per una ILE...

dc. gen. 15, 2014 5:52 am

Bon dia,

vull enviar un misstage de força a la Blanquerna.

Som amb tu d'una manera virtual, d'acord, però recorda que també d'una manera espiritual.

Força!!
Avatar de l’usuari
Clarona
:: puça
:: puça
Entrades: 22
Membre des de: dj. set. 26, 2013 9:37 am

Re: Qui hagi passat per una ILE...

dc. gen. 15, 2014 5:39 pm

Hola Blanquerna,

M'he recordat molt de tu, perquè precisament avui estava al recinte de la Maternitat, on va començar tot el meu procés i pensava que hi havia una altra mare en aquell moment passant per un tràngol ben amarg.

Espero que tot hagi anat bé, mèdicament parlant, és clar, perquè si físicament et recuperes depressa, penso que et serà més fàcil la recuperació psicològica, almenys crec que a mi em va anar així.

Deixa't ajudar i sigues una mica egoïsta, contempla't i no et forcis a fer vida normal, és el que et puc dir perquè ara es tracta de superar la pèrdua, que segur que no oblidarem mai. Vas dir que havies tingut dos aborts abans, però m'imagino que la recuperació és diferent en cada cas.

En fi, molts i molts ànims.
Avatar de l’usuari
litusina
:: tortuga
:: tortuga
Entrades: 302
Membre des de: dl. oct. 28, 2013 3:36 pm

Re: Qui hagi passat per una ILE...

dc. gen. 15, 2014 7:19 pm

Blanquerna, molts ànims per avui, que segur que haurà estat un dia dur. Jo també he estat pensant en tu avui, i t'envio tots els ànims i tot el carinyo del món.
Tant de bo hagi anat be, i et recuperis ben aviat. Físicament, es clar. El cor i el cap necessitaran més paciència. Però tot arribarà, i aquí trobaràs el suport que necessitis.
Molts ànims guapa! :-()-) :-()-) :-()-)
Imatge
Imatge Imatge
Imatge
Avatar de l’usuari
Blanquerna
:: cèrvol
:: cèrvol
Ubicació: Vallès Oriental
Entrades: 551
Membre des de: dj. nov. 07, 2013 6:10 pm

Re: Qui hagi passat per una ILE...

dj. gen. 16, 2014 11:19 am

Hola noies,

Gracies a totes pel vostre suport.
Acabo d'arribar a casa després de més de 24 hores hospitalitzades. Tot ha anat bé i jo de moment em sento bé. No sé si hi haurà moments en què la moral baizxarà, oerò ara em sento forta.
El procés va ser pesat i dolorós, però no vaig voler demanar cap calmant. Volia sentir el dolor per ser més conscient que tot anava endavant.
Em van donar cinc dosis de pastilles via vaginal. I després de set hores del 'inici de tot vaig poder expulsar el fetus. Però amb la placenta no hi va haver manera o sigui que vaig acabar amb un raspat que, per sort, va anar bé.
El més dur fou aguantar tantes hores en dejú, sense poder beure res(la set era horrorosa), amb dolors i durant uns moments amb diarrea provocada per la medicació.
Per sort ja ha passat... Ara a esperar la visita de control amb la ginecòloga i els resultats de la necròpsia.
Imatge
Imatge

Torna a “Quan les coses no van bé”

Membre de l'AMIC Control OJD Nielsen Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET

Actualitat ::