Despres de 4 aborts algu em dona esperança?

[issabelina]

Bones amigues,
He tingut el 4 abort i estic força deseperada, he provat amb progesternona, he provat l´Adiro, la Heparina... Pero nomes un es va implantar be i va tenir molt poc pols.
Algu que hagi pasat per el mateix o semblan i hagi aconseguit amb invitro o d´alguna manera tenir un bebe...
Gracies.

[perla24]

Issabelina guapa no et puc ajudar perquè no n'he passat 4, n'he passat 1 i va ser molt dur així q no m'imagino com ho estàs passant tu... Et dono tot el meu recolzament i jo penso que si que és possible, he llegit alguna noia aquí al SP que ha aconseguit embaràs després de 3 avortaments i algun ectòpic pel mig... o sigui que SI QUE ÉS POSSIBLE. L'esperança és lo últim que has de perdre, encara que ho vegis tot negre segur que hi ha llum al final del túnel bonica.

Ja explicaràs com va tot i què t'han dit els metges però confia en la medicina i ja veuràs que trobaran la solució! Si necessites parlar aquí hi ha molta gent que et llegeix i t'ajudarem amb el què faci falta!

[virolai]

Issabelina, jo he tingut quatre avortaments: un bioquímic, un avortament espontani diferit a les 7 setmanes i dos legrats per ou buit. Com que són casos diferents (excepte els dos últims) em van fer proves tot i que ja em van avisar que segurament no trobarien cap causa comuna, i així va ser. Ara estic embarassada de 38 setmanes i escaig, amb un embaràs de pel·lícula, només unes petites pèrdues al principi perquè a més tinc la matriu en forma de cor, cosa que no era la causa dels avortaments. Però sí que aquesta vegada em van donar progesterona fins a la setmana 15 per reforçar el que es pogués reforçar.

Si t'han donat heparina i aspirina potser és perquè tens algun problema de coagulació? T'han trobat res? Jo vaig decidir fer acupuntura per preparar el meu cos per al cinquè embaràs. Em va ajudar a estar més tranquil·la i a afrontar-lo amb seguretat, i en vaig fer fins a la setmana 12 d'embaràs, en què l'acupuntora em va dir que em veia tan bé que si no volia no calia que tornés. Jo tenia clar que aquest cinquè embaràs rutllava. No perquè tingués més o menys símptomes (que no en vaig tenir fins a la setmana 8), sinó perquè ja tocava, què carai, i perquè em sentia animada, amb empenta…

Suposo que a aquestes alçades ja t'han fet proves; és important saber si tens un problema d'implantació o de circulació que no permet que l'embrió tiri endavant. T'han fet alguna prova per mirar la forma de la matriu? De vegades si hi ha una malformació no deixa que l'embrió s'agafi bé. O el tema de la coagulació o mil coses més que desconec… Jo estic convençuda que al final sempre hi ha un camí; tu la part fàcil ja la tens, que és quedar-te embarassada (jo també ho tinc, això, per sort). Si els teus avortaments han sigut per la mateixa causa és evident que hi ha un problema; que et facin un bon estudi i hi busquin la solució, que segur que existeix. I busca teràpies alternatives, canvia l'alimentació (hi ha molts posts per aquí que en parlen), fes tot el que pensis que pots fer perquè el teu cos estigui més receptiu.

Ànims, segur que tard o d'hora arribarà, t'ho mereixes!

[issabelina]

gracies Vilorai, m´ha ajudat molt el teu exemple, jo tambe provare acupuntura per encarar-ho amb mes empenta( ja que em fa bona falta).
Tema proves de sang, matriu... m´he fet totes i mes.... pero em surt tot correcte pertant la causa desconeguda.
Et desitjo que et vagi estupendo de tot cor.

[issabelina]

Perla24, gracies pels teus anims, la veritat que estic encantada i molt agust d´aquest foro.per qualsevol pregunta aqui estic.

[perla24]

De res bonica!! Et mereixes tot i mes Pq ha de ser molt dur pel que estas passant! Desfogat tant com vulguis que t'ajudarem sempre maca!!

[SOLEX76]

Bones amigues,
He tingut el 4 abort i estic força deseperada, he provat amb progesternona, he provat l´Adiro, la Heparina... Pero nomes un es va implantar be i va tenir molt poc pols.
Algu que hagi pasat per el mateix o semblan i hagi aconseguit amb invitro o d´alguna manera tenir un bebe...
Gracies.

Issabelina, fa dies que vaig llegir la teva entrada i fins avui no em passo per aquest post, però vull que sàpigues que em va commoure profundament la teva situació, que no és just que passin aquestes coses i que t'envia molta força per superar aquesta pena i cops acumulats. Jo vaig passar per una interrupció per malformació tras l'eco de les 20 setmanes, no et puc ajudar directament, però si que vull que sàpigues que empatitzo molt amb la teva tristor. Ànims! bonica!

[virolai]

Issabelina, per cert, una cosa que em va dir la gine que em va fer el segon legrat era que prengués omegues 3 i 6, perquè està demostrat que milloren la qualitat dels òvuls i amb l'alimentació no n'aconseguim prou. No em van dir mai directament que aquest fos el problema, però com que tinc 38 anys valia la pena provar-ho. Vaig trobar-ne unes càpsules en una botiga de dietètica (no a les farmàcies), tot i que eren d'omega 3-6-9, però vaja, millor que sobri que no pas que falti! En vaig prendre fins que em vaig quedar embarassada i se'm va acabar (en pots prendre durant l'embaràs també), junt amb l'àcid fòlic.

[issabelina]

Gracies Vilorai, ho avui maateix anire a comprar, no perdem res per probar. Gracies

[petita83]

Hola issabelina

Acabo de passar pel tercer avortament, i espero que els nostres casos sí que tinguin esperances. Jo aquest últim tb ha sigut medicada com una yonki (adiro, folidoce, heparina, progesterona).
Et van fer biòpsia de còrion amb el darrer avortament, el quart? a mi m'ho han fet, si més no treure'm info a nivell genètic i possibles causes o descarts.
Ja porto una bona bateria de proves al darrere, ara en toquen moltes més, al meu marit amb el cariotip van parar...penso lluitar pq mirin tot, doncs potser el problema sí que és genètic i està en els espermatozous amb possible adn fragmentat.
L'esperança s'acaba quan nosaltres llencem la tovallola, ens ha tocat el camí llarg, però no deixis de lluitar, mira tot el que faci falta, de debò, si més no jo és el que penso fer. Necessitem respostes de debò i no arguments dolents o proves per a tapar expedients.

Seguim en contacte i moooooooooooooooooolts ànims, entenc perfectament el que comentes i pel que estàs passant...però malgrat plorem i portem malament veure criatures...no podem conformar-nos, de debò.

Un petonas

[LOVER]

Hola Issabelina.
Ho sento de tot cor...
No puc imaginar en quin moment et trobes, pero al haver tingut perdues tambe m'identifico.
Yo he passat per dos aborts, pero he perdut tres llumetes; el primer eren bessons.
Encara que per molt berallar-me amb el metge per fer-li entendre que s'haurien de contar com tres ell al informe anota dos, pero jo..."sigo en mis trece".
El primer embaras va ser un abort retingut a les 12 setmanes, un dels bessons es va parar a la 8 i l'altre a la 10, ara aquest señor que m'expliqui, i que jo l'entengui, per que considera que s'han perdut al mateix abort, si almenys un dels dos podia haver seguit, no??? Si fos per temes de coagulació tos dos haguessin parat igual, creo jo. poder es algo genetic... no se ven abiat m'ho diran... Poder mala sort
El segon abort (tercer petit), va ser a la setmana 7 i vaig notar exactament lo mateix!!! Que pasarà???
Lo pitjor es pensar en coses com ja en tindria tres... ara seria familia numerosa, hauria d'haver de deixar de treballar... xorradilles que no et dones conta i t'estas fent mal, pero jo al menys no ho puc evitar perque de tans que seriem hores d'ara estem el meu home i jo sols, l'un amb l'altre imaginat el dia que aixó sigui una bojeria de joguines i crits i panyals i amor.
PErdona que al final en desofego yo amb tu...
Nomes dir-te que coneixo un cas molt proper el que van perdre fins a 5 embarassos PER MALA SORT i a dia d'avui tenen una parelleta fantastica. La nena es preciosssiiiisima i el nen super inteligent i tans sols va ser mala pata.

Amb aixo et dic que ANIMS, per tu i per totes!!!
I desfogat que així evolucionen els sentiments, lo que necessitis... Un petonas

[issabelina]

Lover, moltes gracies per les teves paraules, entenc perfectament quan dius ho dels pañals, i crits de mainada, tinc la sensacio que mai em pasara a mi. Actualment vaig al psicoleg pero em dura uns dies la tranquilitat i despres ja estic tristota, L´unica esperança que tinc ara que el febrer m´endeutare per fer una invitro amb DGP que miren els cromosomes dels embrions abans d´implantar per si pot ser problema cromosomic.

Petita83, vaig veure el que et va pasar en una altre post d´aquest foro. Com vares anar com jo amb el Dr. Alijotas em pensaba que ja t´aniria be.
a mi a part de Adiro i heparina em va receptar corticoides per adormir el sistema inmune perque no ataqui el embrio. Ja m´explicaras si tornaras anar o que fareu quan tingue les proves fetes.
Petons

[Petitprincep2013]

Hola!
issabelina[color=#000000][color=#FF0000],petita 83 [color=#000000]sento molt el que esteu passant, molts ànims!
[color=#000000]clar que hi ha esperança, heu de lluitar pel vostre somni, això si sense deixar de banda altres coses perquè pot ser un camí molt llarg.
Jo, per desgràcia, he passat pel mateix, en el meu cas per 6 avortaments sobre la setmana 8. Ara he estat mare d'un nen que te 3 mesos, en el meu sense tenir problemes de coagulació previs, finalment la meva salvació, crec, que ha estat la heparina.
MOLTS ÀNIMS!![/color][/color][/color][/color]

[Petitprincep2013]

Perdó! Torno a escriure que no s'entén res!
Hola!
issabelina, petita 83,sento molt el que esteu passant, molts ànims!
clar que hi ha esperança, heu de lluitar pel vostre somni, això si sense deixar de banda altres coses perquè pot ser un camí molt llarg.
Jo, per desgràcia, he passat pel mateix, en el meu cas per 6 avortaments sobre la setmana 8. Ara he estat mare d'un nen que te 3 mesos, en el meu sense tenir problemes de coagulació previs, finalment la meva salvació, crec, que ha estat la heparina.
MOLTS ÀNIMS!!

[illeta25]

Petitprincep
M’has animat el dia!
6 avortaments i no vas perdre mai l’esperança Ole tu! Moltes felicitats per lluitar per el teu somni i per aquest nen.

Ets molt valenta. I la resta d’aquest fil també sous molt valentes e?

Jo e passat per 2 avorts i quant us llegeixo penso que no se si emocionalment podria aguantar-ne 3, 4, 6.... és molt dur.

[litusina]

Hola Issabelina, sento molt que hagis passat per això, quatre vegades... noia, ho sento moltíssim! Molts ànims, per tu i per totes!
Jo he passat per dos avortaments i deu n'hi do que dur que es fa... no m'imagino haver de passar una altra vegada per aquest mal tràngol. Però us volia explicar que fa poc em vaig trobar una noia pel carrer i xerrant xerrant em va explicar el cas d'una noia que en va haver de passar 8! Em va semblar una bestiesa, tenint en compte lo dur que és, però la història té un final feliç, i aquesta noia avui dia es la orgullosíssima mare d'una nena sana com una manssana. No en conec els detalls, però em va impressionar tant! quin valor! el que volia amb això era transmetre el missatge de que si que hi ha esperança. Jo estic ben cagadeta de tornar-ho a intentar, però veient tanta motivació no puc evitar pensar-hi.
Molts ànims, mooooolts, i una abraçada ben forta Issabelina. Pel que necessitis, estic per aquí.

[Petitprincep2013]

Issabelina, que tal vas?

[Blanquerna]

Hola,

Quan vaig anar a cercar el meu segon fill vaig assar per dos avortaments, un diferit i un espontani. Al quedar-me embarassada de nou, sabia que so tornava a avortar no renunciaria, que sempre endavant! I per sort va anar tot bé i va néixer la Joina, sana.
Ara he anat a pel tercer i ve amb malformacions. Dimecres em fan una ILE. En un primer moment vaig pensar que donava la família per tancada, que no hi hauria tercer. Però veient la valentia de moltes de vosaltres, penso que si els pronòstics no son xcessivament negatius, si em diuen que tinc possibilitats de tenir un bebè sa de nou, potser si que ho tornaré a intentar.
Sempre he volgut tres fills, perquè haig de renunciar-hi?
Isabelina, ets molt valenta i forta.
Totes ho sou.
I totes tirarem endavant perquè ens ho mereixem, perque lluitem cada dia!

[Marga33]

Blanquerna,
Estic molt contenta que estiguis millor i que pensis en el futur i en tirar endavant. Ja veuràs com passen ràpids aquests dies i podeu fer punt i apart i donar per tancat aquest capítol. La veritat és que veure com sou de fortes totes vosaltres em fa tirar endavant també a mi.

[bertian]

Que bé sentir-te dir això Blanquerna!!!!! mai hem de renunciar als nostres somnis!! la vida et posa traves però tu saps com superar-les!!!! clar que sí, bonica!!!!!!