La duresa d'un avort i tirar endavant!

[perla24]

HOla guapa!

Si si aquest mes serà el segon de cerca després d'estar a la banqueta 3 mesos. Amb els cicles irregulars he començat a prendre temperatures i he comprat TO per tenir una mica de guia ja q tinc les hormones descontrolades! Aviam com va...

No et pensis q em venen pors al cap però ens hem de llançar a la piscina i amb il·lusió!

ànims maca i ja diràs com ha anat el procés!

[noemidb]

Hola perla...
Aviam ai tenim sort... Què bo què siguis tan optimista. Segur q t.anira be
Em va anar molt bé el teu escrit... Dilluns em van fer la implantacio i l.embrió era maco... Tot va anar mb van dir...
Sóc molt positiva i penso que aquest cop si... Si es no ja mho diran setmana què ve.

[perla24]

Noemí!!! Tenim notícies!? Com va tot! Saps si esta agafadet l'embrio!?

[gemma33]

Hola sóc Gemma Maronda havia d'haver estat mare d'una nena al Febrer 2014 pero malauradament no ho seré perquè ahir dia 14/10/2013 em van provocar un abort mèdit perquè venia amb un problema molt greu de cor. o sigui se m'ha acabat el somni. estava de 22 setmanes ja o sigui 5 mesos - somni incomplet:( estic fatal.sento tristesa, rabia, buidor....

[perla24]

Hola sóc Gemma Maronda havia d'haver estat mare d'una nena al Febrer 2014 pero malauradament no ho seré perquè ahir dia 14/10/2013 em van provocar un abort mèdit perquè venia amb un problema molt greu de cor. o sigui se m'ha acabat el somni. estava de 22 setmanes ja o sigui 5 mesos - somni incomplet:( estic fatal.sento tristesa, rabia, buidor....

Hola Gemma bonica, no tinc paraules a dir-te, no he passat el mateix que tu ja que el meu va ser a les 8 setmanes, per tant no puc saber com et sents però si puc compartir les teves pors i la tristesa del moment. Plora, desfoga't, explica el què et passa pel cap, aquí t'ajudarem i t'ajudaré tant com pugui. Al post de "Les que hem patit un avort i ho volem tornar a intentar" hi ha moltes noies que han passat pel mateix que tu, ILE amb 20 setmanes o més de gestació, elles també t'ajudaran. Són moments molt durs, has d'estar molt unida a la teva parella i passar el dol. Aquest maleit dol que t'ha tocat viure tant injustament. Saps que ens tindràs aquí al Sóc Petit per tot el què necessitis!

T'envio molts moltíssims ànims i una súper abraçada ningú es mereix passar pel què estàs passant maca.

[noemidb]

Hola Gemma,
Jo no he passat el mateix que tu però vaig perdre una bessona... El dol sí què el puc compartir... Es una merda quan tot se.m va... Jo vaig estar tres mesos sabent què una d.elles segurament no sobreviuria...
Jo vaig retenir la pena,dol, ràbia molt de temps... Perquè no vaig tenir temps de treure.ho ja q havia d.estar amb l.altre i quan em ba sortir em vaig anar a baix del tot i amb sentiments de culpa...
Jo et recomano què fagis el què necessites i et recolzis amb qui et pot donar suport... Busca.l perquè sola es molt difícil i es molt llarg el procés de superació i torna a venir sempre però es va gestionant com es pot... Els records i, expectatives fan mal...
Jo penso què els embarassos són loteries però fa rabia què ens passi a nosaltres el pitjor...
Jo què estic intentant buscar un germanet torna a reaparèixer tot... I coses què ni pensaves... Es horrible... Fa un any només... Però l.unic què m.ajuda es saber què ella estara sempre en el meu cor i ella on sigui té una part meva... Me la sento propera... Es el nostre angelet!!! I mai ens deixarem mútuament...
Ara quan veig bessons encara em costa... Potser el tema fe veure embarassades et costarà...
Cuida.t molt i no et possis presses per tirar endavant... Fes el pas què puguis i volguis
Una forta abraçada
Jo estic esperant la beta... Estiv histèrica!!! Sóc molt positiva... Però clar el no per desgràcia hi és. .. I si ed si també són 9 mesos què pot passar algu... Potser es el què deia... Es té molt acceptat què pots tenir desgràcies... Què no tot ha d.anar bé... Però també estic gaudint del moment i creure què no tot sempre ha de ser dolent... Les hormones,l.estrès i tot el passat fa què el cap estigui molt trastoca...
Però hem de tirar endavant!!! Molta força Gemmna!!!

[noemidb]

A mi avui m.han dit que la beta és positiva... Ara a viure dia a dia... He tingut sort...
Recordo molt al meu angelet... No busco cap substitució ni res... És dur quan perds esperances... Tampoc vull tenir.ne ara... Vull ser feliç avui... Demà ja veurem... Aixi vull enfocar ç.embaràs
I la nena que es va morir quan va néixer sempre la tindré al meu cor i s.ho mereix pq va aguantar tot i més per donar.nos la que tenim cada dia...
Son fetus tan lluitadors però no poden viure... Quina pena!!!!

[perla24]

NOEMI! ENHORABONAAAAAAAAAAAAAAAAA! Bueno el teu post no mostres l'alegria ja que has passat per molt mals moments i males experiències però deixa'm que me n'alegri molt per tu per aquesta panxeta!!! A cuidar-se moltíssim i ja aniràs dient com vas guapa!! que t'ho mereixes q vagi bé i hi anirà! muaaa

[petita83]

Bones a totes,
entro després de molts mesos i arrossegada per la ràbia de patir fa 5 dies el meu tercer avortament en menys d'un any...
Sabeu què és el que més em preocupa? Em sento mal perquè ho ploro només a estones, quan veig tooot d'embarassades, bebès, etc i penso "i jo quan?" o "jo mai podré!".
Els altres em van enfonsar, sobretot el segon, pensava que dp del primer tocava que anés bé, aquest ha sigut un revés, no m'han donat temps a reaccionar, cosa que agraeixo en part. L'únic que puc dir és que he plorat més de ràbia que de pena, que no és que no hagi plorat de pena...però la ràbia, la impotència...no té nom.
Deu ser una reacció de defensa, probablement, però només penso en fer proves i més proves, no parar fins a tenir la resposta, és el que em manté la moral, pensar que he de lluitar, pq el que jo no demani i lluiti i remogui...ningú ho farà.
Cada avortament és un pal, però és trist perquè es compleix allò que diuen que els ases s'acostumen als cops, ja no és que no ho senti, molt que ho sento, però és com si ja ens anéssim acostumant, com si ja fos el normal.
Sigui com sigui...el món no ha deixat de girar des de Dijous, ni per a mi ni per a ningú, així que llençar la tovallola és el pitjor que puc fer, ja que he de seguir endavant...doncs seguir amb totes les conseqüències.
Ànims a totes les que estigueu passant per un avortament, sigui quan sigui i de les setmanes q estigueu, primer ho passareu malament, després tocarà seguir amb ello...no ho podem esborrar de la nostra vida, i l'únic que en trec és que m'ha demostrat que tinc un marit que està a totes amb mi, que m'ha demostrat molt en un any de merda com el que portem i que m'estima. Vull ser mare, però tb tinc un marit que em necessita bé, pq som el nostre recolzament mutu i que sé q ho porta mal a la seva manera, però em posa a mi per davant de tot.

[noemidb]

Hola Perla,
Quina pena he tingut quan he vist el teu missatge...
El què escrius es molt clar i veridic....per desgràcia el rellotge no es para i continua tot. encara q nosaltres estem estancats...
Es molt important valorar la parella... Jo he passat un any molt xungo i molts cops discutiem i ha estat difícil... Realment la unió es bàsica i s.agraeix per tirar endavant i ells ho passen tb malamemt vrue

[noemidb]

Hola Perla,
Quina pena he tingut quan he vist el teu missatge...
El què escrius es molt clar i veridic....per desgràcia el rellotge no es para i continua tot. encara q nosaltres estem estancats...
Es molt important valorar la parella... Jo he passat un any molt xungo i molts cops discutiem i ha estat difícil... Realment la unió es bàsica i s.agraeix per tirar endavant i ells ho passen tb malamemt veient.nos enfonsades... Jo el tenia al costat sempre però no em donava el q necessitava... Dificil tot però per sort tot va acabar amb una mala temporada... Me n.alegro q estigueu tan bé en aquest moment q tant ho necessiteu...
I pel q necessitis aqui estem...
Cuidat molt i em sap molt greu