Ventriculomegàlia fetal (amb final feliç)

Problemes durant l'embaràs.
Avatar de l’usuari
lisak
:: puça
:: puça
Entrades: 5
Membre des de: dt. abr. 23, 2013 5:52 pm

Ventriculomegàlia fetal (amb final feliç)

dg. maig 12, 2013 11:03 pm

Hola, noies,

Fa cosa d’un any que llegeixo el SocPetit, des que em vaig quedar embarassada, tot i que és el primer cop que escric.

I m’he decidit a fer-ho perquè vaig viure una mala experiència durant l’embaràs que em va fer llençar-me a buscar informació compulsivament a la web en totes les llengües que conec, i alguna més i tot: quan estava de 29 setmanes en una ecografia de rutina li van detectar al meu petit ventriculomegàlia. Els ventricles del seu cervellet mesuraven 12 mm, quan lo normal és que mesurin com a màxim 10 mm. Ens van dir que no se sabia quines repercussions podria tenir allò, que tant podia ser que no fos res (que fos una “variant de la normalitat”) com que indiqués l’existència d’altres problemes greus o que el nen desenvolupés una hidrocefàlia. Si la cosa anava malament, ens va dir, el comitè de l'hospital ens podria autoritzar una interrupció de l’embaràs. En l’informe que em van donar hi posa “ventriculomegàlia de 12 mm, colpocefàlia i elevació del tercer ventricle”.

No cal que us expliqui com ens vam sentir, va ser un dels moments més angoixants que he viscut mai. Em vaig passar dies i nits llegint tot el que vaig trobar a internet sobre el tema, casos, estudis, percentatges, causes, conseqüències. Hi vaig trobar de tot, nens amb ventriculomegàlia que estaven perfectament bé i nens que havien tingut tot tipus de problemes, i també, esclar, els que no havien arribat a néixer. Aquells dies va ser com no poder despertar d’un malson. Cada cop que el nen es movia, cada cop que em despertava a mitja nit i em tocava la panxa, m’agafaven esgarrifances de pensar si arribaria a néixer o no, recordo el dolor que em provocava que encara no tingués nom i la possibilitat que passés per aquest món sense haver pogut tenir ni tan sols això, un nom per recordar-lo.

Tot era molt incert i ens havien de fer més proves, ens derivaven a l’hospital de Tarragona. Em van fer més ecografies, amniocentesi, ressonància magnètica. Hi anàvem cada setmana a fer-nos ecografies. Per sort, tot semblava que anava sortint bé: els ventricles, mesurats amb la precisió d'aquestes proves, rondaven els 10 mm, ben bé al límit. No augmentaven, això era important. Al cervell del meu petitó hi havia cos callós, i la resta d’estructures semblaven estar bé. No es veia que s’hi estiguessin formant calcificacions. Els resultats provisionals de l’ammniocentesi també eren correctes. Però ningú no ens deia res segur. Al final, després de quasi dos mesos de controls i proves, el doctor ens va dir que podíem ser optimistes, que sí que hi havia un risc que el nen naixés amb algun problema, un risc un pèl més elevat potser que el d’un embaràs “normal”, però que com que tota la resta semblava estar en ordre no podíem fer res més que esperar i confiar que tot anés bé.

1 setmana després de rebre els resultats definitius de l’amniocentesi i 3 setmanes abans del previst, va néixer el meu fill, en un part natural, relativament curt i fàcil, i molt bonic. Un nen sa, perfecte i preciós.

Abans de marxar de l’hospital li van fer una ecografia del cap. Estava bé! No us ho podeu imaginar, l’alegria era immensa. Li van fer algun control més de seguiment dies després i de seguida ens van donar l’alta. Ara té 6 mesos, i és un nen que riu, plora, es mou i juga com tots els altres, la llum de la meva vida.

Perdoneu perquè m’ha sortit una mica llarg. Però he volgut explicar la meva història perquè a mi em va ajudar moltíssim llegir casos de ventriculomegàlia amb final feliç. Sé que és un problema molt complicat i angoixant perquè l’evolució és incerta i les conseqüències també, sé que les coses no sempre surten bé, i que sóc molt afortunada. Però espero que si esteu passant per la mateixa situació que vaig passar jo la meva història us doni esperança, i us desitjo tota la sort del món.
helljedi
:: papallona
:: papallona
Entrades: 104
Membre des de: dc. feb. 20, 2013 11:36 am

Re: Ventriculomegàlia fetal (amb final feliç)

dl. maig 13, 2013 7:55 am

Noia!! Quin fart de patir que us heu hagut de fer!!! Quin greu!! Sort que ha acabat bé!! Segur que serà d'ajuda a algunes futures mares.

Felicitats pel nen tan maco que tens.
Avatar de l’usuari
Annuska
:: rateta
:: rateta
Entrades: 158
Membre des de: dt. juny 22, 2010 12:50 pm

Re: Ventriculomegàlia fetal (amb final feliç)

dl. maig 13, 2013 9:07 am

Quina il·lusió veure't per aquí!!! Mira que ja coneixia la història, però ara, tornant-la a llegir, m'has fet emocionar! Enhorabona per aquest Isaac tan preciós, supermami! ;-)
Imatge

Imatge
Avatar de l’usuari
lisak
:: puça
:: puça
Entrades: 5
Membre des de: dt. abr. 23, 2013 5:52 pm

Re: Ventriculomegàlia fetal (amb final feliç)

dl. maig 13, 2013 9:17 pm

Gràcies, helljedi!
Annuska, hehe, que bo, quina gràcia trobar-te per aquí!!! Que petit que és el món! :D A veure si ens veiem aviat, una abraçada i molts petonets al Nil!
tita2015
:: puça
:: puça
Entrades: 26
Membre des de: ds. abr. 18, 2015 2:18 pm

Re: Ventriculomegàlia fetal (amb final feliç)

ds. ago. 01, 2015 6:56 pm

Hola Lisak,
Com m 'ha agradat trobar la teva experiència.
Nosaltres la setmana passada vam anar a fer la eco morfològica i ens van diagnosticar també la ventriculomegalia 10 i 11 mm. La informació que et donen es poca només que has d'esperar i un munt de proves.Ahir em van fer ammio i serologia I la setmana vinent més proves.Jo també no he parat de buscar coses i estic mica angoixada perquè no et saben dir masses coses.
Si llegeixes aquest mail m'agradaria parlar amb tu per privat per demnar-te un munt de coses.
Ara només vull pensar que tot anirà bé i que el meu petito estarà be.
Gracies pel teu testimoni m 'ha ajudat molt.

Torna a “Quan les coses no van bé”

Membre de l'AMIC Control OJD Nielsen Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET

Actualitat ::