Un relat que vull compartir

[Anna Maria]

Hola a totes,
en aquesta ocasió, vull compartir amb totes vosaltres un relat que vaig escriure el mateix dia que em van confirmar l'avortament el 26 d'agost de l'any passat (la mola completa del tema anterior me la van descobrir el 29 d'agost). El març d'aquest any vaig decidir compartir-lo i em vaig inscriure a Relats en Català, una pàgina web dedicada als escriptors amateurs que volem fer arribar els nostres pensaments. Aquí teniu l'enllaç del relat per si us ve de gust llegir-lo.

http://relatsencatala.cat/relat/hola-cr ... va/1037584

Anna Maria

[eternitat]

Anna Maria,
dir-te que em sap molt greu la teva perdua. Efectivament, penso que com a mare mai l'oblidaras. Espero que al llarg d'aquest any hagis plorat molt i hagis pogut elaborar el seu dol. anims guapa.

[lila]

Gràcies per compartir-ho...
jo també sé què se sent, què et diuen, i el molt difícil que és anar-ho païnt tot... i la por...

A més, no coneixia aquesta web (relats en català) i m'ha agradat molt.

Gràcies.

[la_Xell]

Anna Maria Moltes gràcies per compartir el relat amb nosaltres. T'entenc tant, jo he patit dos avorts un a les 8 setmanes i l'altre a les 5de l'ultim no fa ni un mes...,i soc forta i vaig sobreposant-me pero estic envoltada d'incomprensió com totes les noies que passem per això... jo només he trobat consol en el grup que tenim aqui al soc petit... Gràcies per donar a veure quins son els sentiments que patim les que petim un avort les primeres setmanes... sembla que com que encara no es res no tingui importancia.... i SI en te molta i son les nostres criatures que ens deixen que marxen abans d'hora...
M'ha emocionat molt!!

Un peto molt gran guapa

[laura_28]

Anna Maria molt bon escrit! el dolor que sents i la incomprensió que hi ha amb els aborts primerencs per dir-ho d'alguna manera. les frases tipiques que inclús jo m'he repetit per veure si hi havia menys dolor, la naturalesa es sabia...sort que no havies sentit el cor, millor ara que mes endavant.....i d'altres...

jo el principi ho portava molt bé amb aquestes frases ho portava millor però ara que s'acosta la data prevista de part ho porto bastant malament, m'entren plors i ràbia, molts sentiments i la gent a veure quan aneu pel segon, et falta la nena,...com si fos tant fàcil d'encarregar que no es un electrodomèstic que el demanes avui hi el tens demà...

una abraçada a totes!!

[PetitPrincep79]

Molt ben escrit... Qui ha passat per una experiència així sap que és dur i les paraules de la resta de gent, tot i que amb la més bona intenció, no són fàcils de païr...
Al meu bloc també hi vaig escriure la meva experiència (tot i que en castellà). Va ser una espècie de teràpia, poder-ho explicar lliurement.
Molts ànims!

[Anna Maria]

Hola a totes!
Sé que moltes ho heu llegit, però aquí va un comentari a cada una de les que m'ha enviat les seves paraules:

Eternitat: Gràcies pel teu suport. Sí, l'he plorat lliurement, això no m'ho podien treure.

Lila: Gràcies. Si tens el cuquet d'escriure t'animo a inscriure't. Si no, també pots llegir relats d'altres companys i companyes http://relatsencatala.cat/ hi ha autèntiques meravelles.

la_Xell: Gràcies. No vols el mal dels altres, però saber que algú t'entén perquè ho ha passat ajuda molt. Jo no sé el que se sent quan et passa el segon cop i no et donaré consells, només t'envio una abraçada doble per cada un dels dos cops que ho has hagut de passar.

Laura28: Sí Laura, els problemes a casa dels altres no són problemes, i per tots ells sempre hi ha el que jo anomeno "frases de catàleg".

Petitpríncep79: M'he llegit bastant del teu bloc, és molt important i reparador, com tu dius, poder expressar allò que t'està passant.

Gràcies a totes de bell nou, una abraçada!
Anna Maria

[SusanaSánchez]

Anna Maria el teu escrit reflexa perfectament lo que se sent, jo també vaig patir un avortament a les 8 setmanes, d'això en fa ja 4 anys i mig, i tinc dos nens preciosos que han vingut després, però jo sempre tindré al cor aquest fill que no va poder ser, que no vam poder conèixer ni saber qué seria.
Recordo frases típiques d'amics i familiars que en el seu moment encara que amb bona intenció (suposo) van ser molt difícils de pair.
Moltes gràcies per compartir-ho amb nosaltres, m'ha emocionat molt.
Molts petons a totes

[Anna Maria]

Gràcies Susana, pel teu comentari.
una abraçada,
Anna Maria

[Peixet]

Hola Anna Maria !!

M'ha emocionat el teu relat, es realment el sentiment que tenim les que hem tingut un avortament.
Jo ara mateix vinc del metge on m'han comunica que no segueix endavant, ara marxo cap a l'hospital pq hem facin un legrat, estava de just 11 setmanes. Com hem sento? doncs no ho ser, es el segon avortament i legrat que hem fan, el primer el vaig tenir abans de tenir el meu fill, es veu que no ho sabem fer a la primera, necessitem fer un assaig general. No ser com hem sento, el primer avortament el vaig portar molt malament, vaig passar totes les fases, vaig escoltar tots els consells, però res hem feia sentir millor, al contrari hem molestava, que cony sabia la gent com hem sentia jo !! L'únic que hem va ajudar va ser el nou positiu, tot va anar be, i al mes de març del 2010, tenia el meu nino en braços. Aquest embaras, ha estat diferent, com tots els segons suposo, l'alegria mes controlada, amb mes por, però sempre vaig pensar que tot anava be, i avui ha sigut com un jerro d'aigua freda. Hem sento culpable per no haver estat mes atenta, mes emocionada, he tinc tant poc temps per descansar, seure, sempre corrent pq hi ha un màrrec de 2 anys que reclamar i molt, no he estat conscient de l'embaràs, i ara mateix aiò hem fa sentir malament, trista, ja ser que es una tonteria però potser ha notat que no el volia, i ha marxat, que estupid oi ??
be nomès voolia felicitar-te per el teu relat, respon perfectement el que sentim !!!

Una abraçada ben forta !!

[Anna Maria]

Ostres peixet!
Em sap molt greu guapíssima. Espero que el raspat vagi bé i et quedi tot net.
Una abraçada,
Anna Maria

[eternitat]

Em sap molt greu peixet, t'acompanyo en la teva perdua. Una abraçada!

[Runi]

Peixet molts ànims i endavant!! Ho tornaràs a conseguir!!
Al març vaig tenir un avortament a les 9 setmanes, jo també em pensava que tot aniria bé, inclus rapidament ho vem dir a familiars i amics i de cop tot es va aturar... al petit ja no li bategava el cor... recordo que no hi havia manera de deixar de plorar... em van fer legrat i em van donar llum verda al dos mesos. Ara torno a estar embarassada de 16 setmanes, tot va perfecte però ja no ets tant inocent com la primera vegada, sempre tens aquell ai al cor... encara que faig tot el possible per ser positiva i se que aquesta vegada tot anirà bé!
Molts ànims a totes!!

[Peixet]

Hola noies!!

Moltes graciès per els vostres comentaris i anims !! El raspat va anar be, fisicament hem vaig recuperar ràpid, animicament tinc estones.
Runi, graciès per els teus anims, jo tb vaig tenir un avortament el febrer del 2009, i dp vaig tenir el Roger, i vaig tenir un embaras perfecte. Moltes felicitats per el teu embaras, ja veuras coma mesura que passin els mesos t'aniras relaxant, almenys a mi hem va passar !!!
Avui estic contenta, pq 10 dies dp del legrat, m'ha vingut la warry, el meu cos tornar a funcionar, aixi que estic animada per poder tornar a començar de zero !!!
Perdoneu les faltes, sobretot amb els accents, però escric amb el mobil, i vaig mes rapid sino posso accents !!!
Anna Maria, continua escrivint, el teu escrit !!!

Una abraçada

[Marawi]

Qué maco el que vas escriure Peixet, ho acabo de llegir, m'ha arribat a l'anima... quin fart de plorar!... m'he sentit molt identificada amb tu, he passat 3 vegades pel mateix, espero que ja estiguis mes recuperada, una abraçada!

[xikaboom]

Ei Hola a totes, finalment m'he decidit a escriure unes ratlles per aquí,,,, Anna m'ha agradat molt el que vas escriure, tens molta raó amb tot el que dius i comparteixo els teus sentiments.
Jo fa justament 4 mesos que vaig passar per un legrat de bessons, que se'ls hi va parar el cor a les 9 setmanes....i els vaig dur a dins meu fins a la setma 12 ben bé.
Ja havia escoltat els cors..i bé creia que ja havia passat lo pitjor de l'embaràs però no,,,
En fí, la recuperació física va ser molt bona, de seguida i anímicament hi ha baixades puntuals....quan creus que ho tens superadíssim un bon dia tot torna, plores, i no saps ni què et passa, t'invaeixen dubtes, pors, .....però bé cal tirar endavant i temps al temps.

De moment crec que deixarem passar un temps més abans de tornar-hi....per motius personals. La veritat és que n'hi ha moltes ganes però crec que sóc jo qui més dubtes té, per la por que la cosa no vagi bé, etc...
I a vegades li faig pagar a la meva parella, que pobre éll ja en té ganes ja, però sempre està pendent de mi, i jo el dia que estic feta un lio....ja la tenim liada.
Si fa perquè fa, si no fa perquè no fa,...en fí, que sóc com una muntanya russa, que ni jo sé el què em passa....bufffff

Crec que potser m'he de calmar, fer exercici, aclarar-me....enllestir un tema professional...i després ja es veurà.
Ah i per postres l'altra dia em vaig fer un test tot i saber que donaria negatiu però no me'n vaig poguer estar i mirar que sé de sobres que va ser una tonteria i que no m'he d'obsessionar!!!
Aii crec que els homes ho tenen més fàcil que nosaltres amb les hormones fent de les seves...................
Bé, noies, gràcies per llegir-me,almenys m'he pogut desfogar una mica.

I ànims a totes!!!!

[Anna Maria]

Hola guapes!
Ara feia molt temps que no entrava, i he vist una mica les respostes noves. Veig que aquí sou una gran família virtual que s'ajuda, i això m'omple d'alegria.
Ara psicològicament estic molt millor. M'ho torno a passar bé amb la canalla (sabeu que no sóc exagerada quan dic que quan vaig tenir l'avortament si sentia el meu nebot riure o plorar m'havia de posar taps a les orelles...). Ara estic en el punt en què estava fa dos anys, em fa mandra posar-m'hi perquè ja estic bé així. Suposo que algun dia tornaré a tenir ganes de posar-m'hi, tot i que sé que no puc esperar massa per que el rellotge avança no em vull preocupar excessivament. Potser quan vingui la calor... jejejej
Una abraçada!
Anna Maria

[perla24]

Que malament ho he passat llegint el teu relat... Es exactament el q em passa a mi... Anava llegint amb les llàgrimes als ulls! Molts ànims i endavant.

Ens en sortirem!

[Anna Maria]

Hola perla24!
Primer de tot em sap greu que a tu també t'hagi passat, tot i que sabem que la naturalesa és sabia i bla, bla, bla, també és injust i fa mal. La veritat és que estic molt orgullosa del meu relat, però ara que ha passat el temps. Al principi no el rellegia mai, em feia molt mal. Una de les coses que fan més mal és aquesta aparent normalitat que fa que tinguis la sensació de no poder ni plorar.
Espero que poc a poc et vagis trobant millor, companya.
Una abraçada,
Anna Maria