Abort espontani

Problemes durant l'embaràs.
Juliana
:: puça
:: puça
Entrades: 23
Membre des de: dt. juny 10, 2014 1:36 pm

Re: Abort espontani

dl. juny 16, 2014 10:22 am

Moltíssimes gràcies per les vostres respostes!!!! :-()-) :-()-) :-()-)
M´han fet sentir molt acollida!!
Si no en parlo amb vosaltres o el meu home,no en parlo amb ningú. Bé, sí que ho he explicat a la feina i a les amigues però amb un to molt neutral, no tenen ni idea del que sento, fins i tot penso que deuen pensar que ho he portat tot molt bé, però, què voleu que us digui, parlar-ne amb gent que no hi ha passat no em fa sentir gens còmode. Suposo que tb depèn de les creences religioses de cadascú també.
Avatar de l’usuari
Pessicsderealitat
:: formigueta
:: formigueta
Entrades: 71
Membre des de: dt. juny 17, 2014 6:02 pm

Re: Abort espontani

dt. juny 17, 2014 6:47 pm

Moltes gràcies, elisa.
El buscaré, ja hen portem 3 d'avortaments i l'´´ultim de 15 setmanes va ser amb legrat, i la veritat que ara que estic esperant per fer la beta em costa ser positiva, malgrat l'anhel de que tot sorti bé.
Penso com tu, em calen respostes que fins i tot els metges no tenen, i em treu de pollaguera.

Petonàs bonica.
elisa ha escrit:Hola,

Segur que algunes de vosaltres ja el coneixeu, però tot i així volia compartir el meu "descobriment": estic llegint un llibre realment necessari per a tota persona que ha patit un abortament no desitjat, en la fase d'embaràs que sigui. Es diu "La cuna vacía" de M. Àngels Claramunt, Mónica Álvarez, Rosa Jové i Emilio Santos. No és un llibre d'autoajuda estrictament sinó un refugi on trobar moltes respostes i entendre el perquè es nega molt sovint el nostre dol, no solament en l'àmbit mèdic sinó en el nostre entorn més immediat. Jo us el recomano (no conec els autors, no penseu que en faig publicitat gratuïta) perquè estic descobrint com afrontar aquesta pèrdua des de molts vessants, no solament el mèdic.

Un dels meus problemes per superar aquests moments és precisament la necessitat d'entendre el que m'ha passat i el perquè la societat ho tracta com si fos un mal menor, sense quasi miraments, com si fos tabú. Això és el que més m'ha estat difícil d'acceptar. Per això, que algú en parli lúcidament, amb informació diversa, et reconforta i t'ajuda a entendre que el teu dol, la teva pèrdua és alguna cosa a la qual cal donar l'atenció que es mereix i tenir-ho present de la manera que ho creguis convenient, sense que ningú no et digui que el normal és oblidar-ho, que ha estat mala sort, etc.

Bé, doncs això, que espero que si teniu l'oportunitat de llegir-lo, us sigui útil i, sobretot, reconfortant.

Fins aviat,

Elisa
-My favorite day!
-What day is it?
-It's today - squeaked Piglet.
-My favorite day - said Pooh. (A.A. Milne)
Avatar de l’usuari
Pessicsderealitat
:: formigueta
:: formigueta
Entrades: 71
Membre des de: dt. juny 17, 2014 6:02 pm

Re: Abort espontani

dt. juny 17, 2014 7:06 pm

Hola boniques,
Abans que res una abraçada molt forta a totes. És molt dur, sigui quina sigui la setmana que hem patit l'avort. I sé que sóna a tópic, però noies crec i ho he viscut, que ho podreu tornar a intentar, amb pors i moltes més precaucions això sí, sobretot, per com he viscut els 3 avortaments, cada un totalment diferent, doneu-vos temps, el que necessiteu, i passeu el dol, és el més important per tornar a començar. I sobretot pregunteu als metges tots els dubtes, que no quedi res al pap.

En el meu cas ara farà just un any vaig avortar per 3 cop. a les 15 setmanes. El mateix que alguna de vosaltres, el cor va deixar de bategar, porto des del setembre amb controls estrictes, dietes, medicació, sense treballar per un tema inmunològic agreujat per l'embaràs i per totes les hormones extres acumulades en les 3 FIV anteriors.
Just dilluns 23 tenim la beta per l'última FIV feta dijous passat i estic amb un tractament inmunològic, en la secció de "tornar-ho a intentar" s'en parla del tema. ESTIC ACOLLONIDA. ja ho he dit. Hom hem tracta des de fa un any com una nina de porcel.lana, i en començo a estar un xic farta.

Boniques, molts ànims i una abraçada molt forta.
Gràcies, ostres, ajuda moltíssim poder explicar-ho i saber que t'entenen.
-My favorite day!
-What day is it?
-It's today - squeaked Piglet.
-My favorite day - said Pooh. (A.A. Milne)
Juliana
:: puça
:: puça
Entrades: 23
Membre des de: dt. juny 10, 2014 1:36 pm

Re: Abort espontani

dv. juny 27, 2014 9:47 pm

noies, volia fer una pregunta:
vaig tenir l avort espontani el 3 de juny. Sabeu si això significa que és el dia que va morir el cigronet o pot ser que fes dies que estigués mort si és avortament espontani o no?
Avatar de l’usuari
Anna Maria
:: zebra
:: zebra
Ubicació: Lleida
Entrades: 1770
Membre des de: dv. ago. 03, 2012 5:26 am

Re: Abort espontani

dv. juny 27, 2014 10:16 pm

Hola Juliana,
doncs realment pot ser que la cosa ja hagués parat abans. De quan estaves quan et van detectar l'avortament? Diria que en diuen espontani perquè no saben ben bé les raons que han portat el cos a no continuar amb l'embaràs. Una vegada vaig veure un reportatge a la tele sobre la dismenorrea, i explicaven que se n'ha investigat molt poc sobre els dolors de la regla. I crec sincerament que en el tema dels avortaments a vegades es deixen moltes coses a l'aire, sobretot si es produeixen a les poques setmanes d'embaràs.
En el meu cas, com que no em van donar cap explicació de quan ni com fins que no va aparèixer el tema de la mola completa que és una patologia de la placenta, per deixar de fer càlculs vaig decidir que havia tingut l'avortament a les 5 setmanes, quan en l'ecografia encara s'hi veia una rodoneta ben formada tot i que petiteta. I ho vaig decidir per no obsessionar-me, perquè del cert no ho sabré, encara que trist és la pura veritat.
Aconsellar-te alguna cosa? Només que si pots fes el mateix que vaig fer jo, no et puc dir res més, companya... Intenta-ho agafar amb tota la calma de la que siguis capaç, respira a fons i deixa fluir allò que sents.
Una abraçada,
Anna Maria
Imatge
Imatge
Ho vaig escriure: http://relatsencatala.cat/relat/hola-cr ... va/1037584
13-1-15: el millor regal!
Imatge

Al novembre al Club de lectura del SP llegirem L'any de la plaga de Marc Pastor. T'apuntes?
Juliana
:: puça
:: puça
Entrades: 23
Membre des de: dt. juny 10, 2014 1:36 pm

Re: Abort espontani

dv. juny 27, 2014 10:27 pm

Moltíssimes gràcies Anna Maria!
Seguiré els teus consells pq veig que sí que m´he de relaxar i deixar fluir. Jo estava de vuit setmanes.
Des del dia de l' avort que no he dormit bé cap nit, molt d 'insomni i donant moltes voltes. Aixx...
novella
:: cèrvol
:: cèrvol
Ubicació: Girona
Entrades: 584
Membre des de: dg. oct. 14, 2012 1:16 pm

Re: Abort espontani

dt. ago. 05, 2014 11:18 am

Hola a totes!! Us he anat llegint i he tingut la necessitat d’escriure.
Aquest mes de Juliol vaig patir un avortament espontani a les 5 setmanes. Feia just 4 dies que havia tingut el positiu. Ho vaig treure tot sense cap complicació. Realment sé que ha estat molt al principi, i ningú hi ha donat cap importància. Fins i tot jo mateixa ho he relativitzat. Però la realitat és que estava il•lusionada amb el nou embaràs. Tenim un xic de 22 mesos i desitgem que tingui un/a germanet/a! Era un embaràs buscat i desitjat. Si que ens va sorprendre la rapidesa, al segon mes de cerca em vaig quedar! I és que amb el primer varem tardar 7 mesos. El primer embaràs va anar perfecte, i suposo que mai t’imagines que això et pot passar...no sé. Tothom em diu que no passa res, que un avortament espontani al primer trimestre es molt comú, que ho tornem a provar...però tinc sentiments ambivalents. Per una banda, com ja us he dit, intento relativitzar, pensar que no té perquè tornar a passar, i que ben aviat tindré l’embaràs desitjat i tot anirà bé, però per altra banda, sento tristesa quan veig altres embarassades i diria que sento certa enyorança d’aquell petit que no va arribar a ser...i això que ni tan sols vaig veure res! quan vaig anar a urgències a la eco no es veia res, ja ho havia tret tot.
Suposo que només necessito dir-ho, explicar-ho i notar que el què sento no és res estrany i que és ben lícit. Quina bestiesa oi? Com si no ens poguéssim permetre sentir el què sentim! Però a vegades et sents estranya quan veus que ningú hi dóna importància però que per tu en té...
Imatge
Imatge
Avatar de l’usuari
Anna Maria
:: zebra
:: zebra
Ubicació: Lleida
Entrades: 1770
Membre des de: dv. ago. 03, 2012 5:26 am

Re: Abort espontani

dc. ago. 06, 2014 8:03 am

Hola novella,
primer de tot, sento que hagis hagut de passar per un avortament. El dol en aquest tema és més complicat que en altres casos, ja que la "normalitat" fa que no se li doni importància a un fet que sí que en té. És cert, fins a les 10 setmanes hi ha un elevat risc de tenir un avortament espontani, però això no vol dir que no sigui una P*****. De moment, pel que llegeixo, a nivell físic has fet net i això està bé, guapa.
Tens tot el dret a estar trista, companya, els sentiments que t'aniran acompanyant els pròxims mesos seran contradictoris, tindràs alts i baixos, et faràs moltes preguntes, et culpabilitzaràs, sentiràs ràbia, por,... Et convido, si vols, a anar al post de "les que hem patit un avortament i ho volem tornar a intentar". No et deixis enganyar pel títol. Allí trobaràs noies com tu, i tindràs oportunitat de explicar tot allò que vagis sentint, per poc important que et sembli que és.
Una abraçada,
Anna Maria
Imatge
Imatge
Ho vaig escriure: http://relatsencatala.cat/relat/hola-cr ... va/1037584
13-1-15: el millor regal!
Imatge

Al novembre al Club de lectura del SP llegirem L'any de la plaga de Marc Pastor. T'apuntes?
barbutina
Entrades: 3
Membre des de: dc. ago. 20, 2014 11:33 pm

Re: Abort espontani

dc. ago. 20, 2014 11:49 pm

Hola,
Estava embarassada de 9 setmanes i avui m'han confirmat que s'ha aturat l'embaràs... :(((( Tinc pèrdues, cada cop més, i bastant mal abdominal. Sabeu quan puc tardar a expulsar-ho tot? M'han dit que si no em fa molt mal i no sagno molt, faci vida normal a casa i el cos ho traurà tot, però no sé quantes hores, o dies, tarda...

Gràcies
Avatar de l’usuari
shibi
:: peixet
:: peixet
Entrades: 272
Membre des de: dj. abr. 04, 2013 10:23 am

Re: Abort espontani

dj. ago. 21, 2014 6:31 am

Hola barbutina,
Primer de tot sentu molt la pèrdua que has tingut.. tenvio molts ànims i una forta abraçada guapa.

En el meu cas, va ser com una regla normal però més forta. Va durar 3 dies de sang i dolors forts i uns 3 dies més de tacat normal. A mi em van donar unes gotes per expulsarho bé del tot desde el principi.
Però suposu que cada cos reacciona diferent.

Un petunàs i ànims :*
Imatge

Imatge
barbutina
Entrades: 3
Membre des de: dc. ago. 20, 2014 11:33 pm

Re: Abort espontani

dv. ago. 22, 2014 2:19 pm

Moltes gràcies,
Avui ja em trobo millor que els 2 últims dies, amb pèrdues. Igualment, vaig anar a la gine i em va dir que encara no he expulsat l'embrió, que esperem a veure si ho faig sola aquests dies. Jo ho prefereixo, a veure si passa així. No em va donar aquestes gotes...
novella
:: cèrvol
:: cèrvol
Ubicació: Girona
Entrades: 584
Membre des de: dg. oct. 14, 2012 1:16 pm

Re: Abort espontani

dg. ago. 24, 2014 8:36 pm

Barbutina, em sap greu la teva pèrdua. Millor si el teu cos ho treu tot, sempre serà menys invasiu. Jo vaig tenir un avortament espontani al juliol i vaig tenir com una regla més forta i em va durar una mica més del normal, potser 7-8 dies. 10 dies després de començar a sagnar em van fer eco de control i ja havia fet nét del tot. Físicament va ser un avortament fàcil. Mentalment i emicionalment sempre és un altra cosa... Molts ànims bonica! Una abraçada!
Imatge
Imatge
barbutina
Entrades: 3
Membre des de: dc. ago. 20, 2014 11:33 pm

Re: Abort espontani

ds. ago. 30, 2014 8:06 pm

Moltes gràcies per les respostes i els ànims...! Al final el meu cos també ho ha tret tot sol, també he tingut una mena de regla durant uns dies però així amb més mal només el primer dia.
Molts ànims també a totes dues. Amb els dies tot es va posant a lloc, però és un bon pal. Esperem que a la propera vagi tot bé ;)
Avatar de l’usuari
shibi
:: peixet
:: peixet
Entrades: 272
Membre des de: dj. abr. 04, 2013 10:23 am

Re: Abort espontani

dg. ago. 31, 2014 12:24 pm

Molt millor que el teu cos ho hagi expulsat sol :) com tu dius amb els dies es posa tot a lloc. Però com diu la novella...emocionalment costa una miqueta més. Ara toca ser positiva i segur que la propera anirà perfecte! Una abraçada!
Imatge

Imatge
majama78
Entrades: 2
Membre des de: dc. gen. 21, 2015 8:50 am

Re: Abort espontani

dc. gen. 21, 2015 9:30 am

Hola noies,
ahir vaig començar a llegir-vos i sembla que sento una mica de consol i identificada.Sé que fà temps que aquest post està creat, però es on crec qu és més adient per escriure.
Avui fà cinc dies, aquest cap de setmana anterior , vaig passar per un abort. Estava del meu segon embaràs, de 11 setmanes. Corresponia a vuit setmanes. Vaig decidir anar a urgéncies per que em va mosquejar que tenia una taqueta marró a les calcetes. A l´hospital em van mirar, no tenia perdua ni hemorràgia, fins i tot , la gine va fer broma si tindria la parelleta....total, que a l´hora de fer la eco, es quan després d´estar estona mirant i mirant em va dir que no li bategava el cor....em tremolavan les cames!tenia tanta por, tristor, rabia, desilusió...no m´ho podia creure!no pensava que de cop i volta podia passar aixó.
Em van plantejar les opcions que tenia i vaig decidir per les pastilles. Ho he passat a casa , i als dos dies es quan ho vaig treure.No em donava temps d arribar quan ho vaig agafar amb la mà. No esperava que sigues tan gran, i em va fer molta impressió...no oblidarè aquesta imatge ni els sentiments que em va provocar, ...m he quedat buïda!Tenia molta il-lusió per aquest nou embaràs, em feia sentir alegre, tots estavan contents de poder donar un germanet al peque que tenim. ..i a més em donava seguretat i em feia sentir "acompanyada"..
Als dos dies em van posar més medicació per que em quedan coaguls, i demà passat he de tornar anar per si he fet net del tot, si no faran un legrat. Espero que no.
Ara estic de baixa, no volia però es veritat que ho necessitava, treballo en una escola infantil i l´esforç que he de fer no m´hagués ajudat per acabar de treure tot. Volia tornar demà. Avui estic mooooolt cansada , i trista. Molt.
Espero que tot vagi bé, i sé que no s oblida però espero recuperar-me lo millor possible en la part emocional també.
Les que heu passat per semblant situació, que som moltes,quan vau tornar a la feina??.Jo tinc ganes de fer-ho ja,de tornar a la realitat. I tinc culpabilitat d estar a casa i com si en sentis malament de que la gent pensi que sóc una bleda, quan em realitat no sabem res.Com pot ser que m amoini el fet de que la gent no sigui capaç de no entendre com em sento?
Gràcies noies per llegir-me!
Avatar de l’usuari
Airin
:: poltre
:: poltre
Entrades: 686
Membre des de: dc. març 30, 2011 7:51 pm

Re: Abort espontani

dj. gen. 22, 2015 8:17 am

Hola Majama, em sap molt de greu el teu avortament.

Entro per explicar-te que jo vaig estar una setmana de baixa i que em passava com a tu, em sentia malament pel fet de no recuperar-me emocionalment prou ràpid. Jo ja sabia que hi havia molts avortaments, que és molt freqüent i no té per què indicar que va res malament, en fi, tota la teoria, però ningú em podia treure el dolor per haver vist bategar el cor d'aquell embrió i haver notat com es desprenia de mi. També era el segon embaràs, m'havia fet moltíssima il·lusió, estava en un núvol i el meu cap ja anava a mil pensant en tot el que vindria. I amb el temps em vaig adonar que m'estava culpabilitzant del que va passar. Amb tot això et vull dir que no et jutgis i no t'ho posis més difícil del que ja és, t'has de permetre plorar, estar trista i malament, tenia ràbia pel que ha passat, fins i tot odi a les embarassades, tot és normal i tot passarà fins que el record no sigui tan dolorós. I cadascú necessita el seu temps.

M'ha impressionat llegir que vas poder agafar-lo amb la mà. Jo no, però sí que vaig sentir el plof que va fer i també em va sobtar, estava de gairebé 8 setmanes. Potser no et farà falta, però va molt bé fer un ritual de comiat, fer el dol és important.

Et convido a passar pel "les que hem tingut un avortament i ho volem tornar a intentar", som moltes, ara hi ha hagut una onada de noves incorporacions (per desgràcia) però també en som moltes que tornem a estar embarassades i entre totes ens ajudem a superar les pors.

Una abraçada ben forta i espero que el gine et digui que has fet net :-()-) :-()-) :-()-)
Imatge

Imatge

Imatge
majama
:: puça
:: puça
Entrades: 13
Membre des de: dj. feb. 09, 2012 6:26 pm

Re: Abort espontani

dv. gen. 23, 2015 8:27 am

Gràcies Airin per la teva benvinguda i pels ànims!
Veig que no sóc la única que em sento així...Lo que em passa aquests dies, que a mida que passan
les hores, les nits..les meves emocions van canviant!Em sento molt rara, ara ja no m´amoïna pel que diran a la feina tant, he allargat a una setmana la baixa i espero a anar avui al hospital, però si m´amoïna el fet de quan torni com em sentiré, el fet de tornar a la rutina , a la meva vida i sense ell!sense la meva ilusió d´aquests darrers mesos.Sé que tot passarà, peró sento un buit que no puc explicar.
Com dius durant els primers dies vaig buscar alguna raó per la qual pensava que potser tindria jo la culpa,peró no crec ara que la tingui.Les coses han vingut així, ..però realment es que hi han moments que no sóc conscient de que lo que recordo aquests dies anteriors m´hagi passat a mí, i és lo que realment em fà por. Com pot ser que a vegades la meva ment me la jugui?que encara pensi que he de menjar i que no?o em toqui la panxa?...
és molt extrany tot!
Potser si hauria de buscar una manera de despedir-me...

Airin,felicitats pel teu embaràs !!quan em vegi amb cor em passaré per l´altre post.

Per cert, a les que heu passat per aixó, us va fer sentir més bé el fet d´explicar-ho a les persones del vostre voltant més proper i que creieu convenient? jo només li he explicat als meus pares, sogres , germà i una companya de feina que per cert no ha deixat de donar-me ànims cap dia!que maca!
garota
:: pantera
:: pantera
Entrades: 831
Membre des de: dt. ago. 27, 2013 2:31 pm

Re: Abort espontani

dv. gen. 23, 2015 11:27 am

Bones majama!

Molts i molts i molts ànims i força! I paciència, poc a poc, tot té el seu procés. No et posis tempo. I pensa en tu!

Pel que preguntes si va anar bé parlar-ne, crec que és molt personal, però a mi sí que m'ha anat molt bé parlar-ne amb total normalitat amb tothom. Jo fa quasi 3 anys vaig tenir un ou buit, i no tenia ni idea de que pogués passar això. Va ser arrel de parlar-ne, que van començar a sortir casos al meu costat i em va anar molt bé sentir-me acompanyada...4 mesos després vaig tenir un avortament bioquímic, i el mateix, parlar-ne amb normalitat em va servir per treure les pors i la frustració. Tamé haver-ne parlat ha servit a parelles amigues meves que malauradament s'han acabat trobant en la mateixa solució,....
Ja et dic a mi em va anar molt bé.
I per cert, ara tinc un petit preciós de quasi 19 mesos. Ha sigut un camí dur, però s'aconsegueix.
Una abraçada i cuida't molt.
Avatar de l’usuari
Airin
:: poltre
:: poltre
Entrades: 686
Membre des de: dc. març 30, 2011 7:51 pm

Re: Abort espontani

dv. gen. 23, 2015 12:01 pm

Majama,jo en vaig acabar parlant amb amb força gent, amics propers i no tant propers, em feia sentir millor perquè estava tan decaiguda que així podien entendre per què, tot i que com sol passar et trobes reaccions de tot. Tu mateixs veuràs si tensla necessitat de fer-ho, però penso que fer visible aquest sentiment és important. Una abraçada!
Imatge

Imatge

Imatge
majama78
Entrades: 2
Membre des de: dc. gen. 21, 2015 8:50 am

Re: Abort espontani

ds. feb. 07, 2015 2:48 pm

Gràcies per les vostres aportacions! Disculpeu que no respongues abans.
Vaig anar aquell divendres a la revisió a l´hospital, i no em van fer el raspat. Estava bastant neta.
vaig tornar a la feina la mateixa setmana, vigilant doncs em van recomanar que descansés una setmana més , però necessitava tornar a la rutina per no donar-li més al cap. M´està costant, ningú ho sap, només una companya, que per cert m´està ajudant molt. Intento estar normal, però es sobretot quan torno a casa, quan estic pitjor. la veritat que amb el nen, no tinc gaire temps de pensar...però no puc evitar sentir aquell buit que parlavam i tinc ràbia a estones. No he parlat amb molta gent més del tema.
A la feina he de forçar per agafar pes doncs he de agafar als nens, i tenia por de fer-me mal, però el ginecóleg em va dir que en principi no afecta l´úter, que tot tornaria a la normalitat. Suposo que serà així.
Sento moltes contradiccions, i he notat que la gent que no sap dir res en aquests moments, ni truca ni demana, la raó que em donan es que no sabem que dir. Vaja tela!jo penso que no hi ha explicació!no m´ho esperava de segons quí, i segons quí opina que ja hauría d´estar bé! no vull sentir-me culpable, ni malament, però d´alguna manera t´ho fan sentir!
Ara esperaré que vingui la regla, i a veure.L´últim ginecóleg que em va visitar, em va dir que esperés 3-4 mesos, en compte´s de 2 . Em va sorpendre. Aixó sí em va consolar dient que havia de treure tot lo que sentia, i que plorés tot lo que necessités....Doncs després de la revisió aquella, era com tornar a reviure el moment i plorava que semblava que no podia parar. Ho vaig passar malament!
No sé quan em passaré per l´altre post.
Gràcies de nou noies!

Torna a “Quan les coses no van bé”

Membre de l'AMIC Control OJD Nielsen Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET

Actualitat ::