Abort espontani

Problemes durant l'embaràs.
Avatar de l’usuari
annia
:: lleona
:: lleona
Entrades: 921
Membre des de: dt. nov. 13, 2007 12:09 pm

Abort espontani

EntradaAutor: annia » dv. ago. 21, 2009 11:01 am

Hola noies,

Ja ho he comentat a un altre post, però vull comentar-ho aquí també perque potser sigui el lloc més adeqüat.
He tingut un abortament espontani (tot just ahir). Estava de 7 setmanes i ja havia sentit bategar el coret.
Per desgracia la cosa no ha anat be. Ahir al vespre vaig començar a sagnar abundant i vaig tornar a urgències (ja hi havia estat 2 vegades per petites perdues), el cos estava expulsant definitivament l'embrió i a l'eco ja no es veia practimant res; és molt dur perque, (tot i estar nomès de 7 setmanes) hores abans li havia sentit el cor, es com si el cos el volia expulsar i ell seguia allà lluitant, és molt dur :-(
Em van donar unes gotes per ajudar al uter a acabar d'expulsar, i ara a esperar per si m'hauran de fer legrat o no.
Ara no se ni que sento, ràbia, por, pena molta pena. Ja no se si vull intentar-ho un altre cop, tinc una preciosa nena de 15 mesos i tot va anar perfecte, i ara tinc por a un nou embaràs.
Bueno guapes, suposo que a mida que passin els dies ho veuré més positiu, perque ara estic molt trista. Ademés tinc una germana embarassada d'exactament com jo estava (ella de 8 setmanes), i anavem a la par, estavem molt il·lusionades....

A veure si alguna ha tingut un abortament d'aquest tipus, es a dir que tot i estar be l'embrió, el cos vulgui expulsar-lo. Esque ara vaig perduda, tinc por, sóc molt hipocondriaca i em fa por tot, i ara més.

Gràcies
Avatar de l’usuari
bunyols
:: puça
:: puça
Entrades: 39
Membre des de: dg. ago. 16, 2009 5:49 pm
Ubicació: Lleida

Re: Abort espontani

EntradaAutor: bunyols » dv. ago. 21, 2009 12:12 pm

Hola annia, sento moltíssim el que t'ha passat, no tinc resposta a la teva pregunta. Només et puc donar molts ànims i dir-te que DE VERITAT, AL FINAL, PER NEGRE QUE HO VEGIS TOT, AL FINAL SEMPRE SURT EL :***: .! de veritat de la bona t'ho dic. Jo al novembre vaig passar algo similar a lo teu amb la sort que no em va caler anar a l'hospital (vaig passar moooooolt dolor abdominal i un mal de cap insufrible i en 2 dies es va acabar tot). Recordo el meu desconsol , plora que te plora ( i lo bé que va) , xq el meu maridet estimat no s'hi veia amb bebotes i em pensava que aquella era la meva última oportunitat i s'havia fos per sempre. Per això et dic el dolor, la pena al final passa, i només VULL QUE NO TINGUIS POR, QUE LA POR NO SIGUI EL QUE ET FRENI DE TORNAR-HO A INTENTAR. Les dones som fortes de mena, i d'un racó o altre treiem forces per resorgir de les cendres. (AH! i també sort dels nostres maridets que ens estimen infinito)
MUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUAAAAAAAAAAAAAAA!!!!!!! UNA MEGA ABRAÇADA! Espero que alguna petitona et pugui donar resposta.
MOLTS ÀNIMS!!!!!!
Avatar de l’usuari
ruth75
:: papallona
:: papallona
Entrades: 113
Membre des de: dv. feb. 01, 2008 12:16 pm

Re: Abort espontani

EntradaAutor: ruth75 » dv. ago. 21, 2009 12:53 pm

Annia, es normal la teva preocupació, a mi em va pasar abans de tenir al Martina, jo estava de 6 setmanas, ja et poden dir que es algo molt habitual i no te perqué tornar a pasar però et queda un negit molt dificil d'ignorar, amb el temps i sobretot quan tornes a quedar-te (jo vaig trigar dos mesos) i veus que la cosa segueix endavant ets més optimista. Tot i això ara quan hi penso en tornar a quedar-me embarassada em fa una mica de por el poder tenir un avortament, però són coses que et poden pasar i hem de pensar positivament.
Ànims! :ok:
Imatge
Imatge
Avatar de l’usuari
Aneris
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2067
Membre des de: dl. juny 11, 2007 1:08 pm
Ubicació: l'Anoia

Re: Abort espontani

EntradaAutor: Aneris » dv. ago. 21, 2009 1:39 pm

ANNIA, em dona la sensació que t'estàs culpant, quan dius q el embrió estava bé i el teu cos l'ha volgut expulsar, però pensa que no ho saps si estava bé, potser tenia alguna malformació o deficiència genètica que hagués impossibilitat el desenvolupament correcte de l'embrió més endavant o que hagués provocat alguna malformació.

no et castiguis pensant que el teu cos ha fet re dolent, aquestes coses molts cops passen per motius que desconeixem, que la natura és sàbia.

de totes maneres és normal que passis un període de dol, tant és de quin temps estaves embarassada.

ara recupera't, agafa forces i a tornar-hi!

una abraçada
Imatge
Imatge
Imatge
M'encanten els moments en que se que s'ha de fer el correcte... m'agrada veure'ls passar mentre els saludo amb la ma :--/)
Avatar de l’usuari
Farina
:: pantera
:: pantera
Entrades: 887
Membre des de: dg. abr. 12, 2009 12:39 pm

Re: Abort espontani

EntradaAutor: Farina » dv. ago. 21, 2009 1:55 pm

Anims Annia, te que ser molt dur però has de ser forta i sobretot no sentir-te culpable, això son coses que malauradament passan, tampoc t'agobies en pensar en buscar un altre embaras o no, deixa que passin uns dies, apollat de la gent que t'estima,de la teva filla ect... i d'aquí uns dies veures les coses diferents


Anims reina!! :girafa:
ImatgeImatge
PER FI JA ETS AQUI!!! T'ESTIMEM MOLT!!!
Avatar de l’usuari
laucob
:: dinosaure
Entrades: 8192
Membre des de: ds. jul. 21, 2007 1:13 pm

Re: Abort espontani

EntradaAutor: laucob » dv. ago. 21, 2009 3:15 pm

annia ja he comentat en altre psot que ho sento

pero no m'ha via llegit la pregunta que feies. i que dir-te o millor dit com expressar-ho, sense fer mal a ningu a tu la primera.

mira els embrions i petitons poden estar funcionant el seu cor pero alguna coseta fallar, vui dir que no estigui ben agafat o que algun altre factor faci que el teu cos el rebutgi.

jo he patit "aborts" si es que se li anomena aixi al que a mi m'ha passat algun si que m'ha dit que era abort pero era de 18 setmanes. per no aborrir amb el que m'ha passat a mi i que ja roda per aqui pel forum, doncs nomes et puc dir que no et martiritzis, no et culpis, no hi ha culpables nomes es mala sort.

quant jo vaig perdre al meu primer nen estava viu i jo havia trencat la bossa d'aigues i tenia el sagnat i el nen tot i jo estar aixi continuava dintre funcionant el seu cor. no el vaig expulsar fins al cap de 14 hores desde que vaig trencar la bossa, i ell alli erre que erre viu, feient ecos i alli estava ben panxito mirant i lluitantl. va costar el pobret volia i lluitava per quedar-se pero no es podia fer res.

amb aixo et vui dir que jo tampoc he trovat la sol.lucio al perque, per aixo el millor es no martiritzar-nos i mirar el mes posible al futur.

mira el teu tresor de 15 mesos i lluita per ella que ella et necesita, anims
JA QUEDA UN DIA MENYS[/size]
Imatge[url=http://lilypie.com]Imatge[size=150]Imatge[/url]fem la manteta dels desitjos si vols participar
Avatar de l’usuari
Helia
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2289
Membre des de: dv. gen. 30, 2009 12:37 pm

Re: Abort espontani

EntradaAutor: Helia » dv. ago. 21, 2009 3:42 pm

annia, estic d'acord amb el que et diu l'Aneris... no et culpis! No saps si l'embrió estava bé... de fet, el més probable és que no estigués bé, i que anés creixent fins que no li va ser possible tirar endavant. I llavors, el teu cos, que és molt savi, el va expulsar. Jo vaig tenir un avortament just com tu, a les 7 setmanes. No li havíem sentit el cor, però el fet és el mateix... vaig començar amb taques, i tres dies després el perdia del tot, jo sola, sense legrat ni res...
Ara no tens esma per res, ni per pensar en un nou embaràs ni en res, però pensa que els dies aniran passant, i que ho aniràs veient diferent. Ara plora, no t'ho quedis a dins, i desfoga't... Deixa't estimar, i disfruta molt de la teva petitona... Això et donarà forces, i ja veuràs com un dia, et llevaràs amb forces per tornar-ho a intentar!
Ànims! :-()-)
ImatgeImatge
Imatge
Avatar de l’usuari
Cueta
:: rateta
:: rateta
Entrades: 157
Membre des de: dg. març 01, 2009 9:35 pm

Re: Abort espontani

EntradaAutor: Cueta » dv. ago. 21, 2009 8:08 pm

bé, jo sóc del parer que si el cos l'expulsa és perquè alguna cosa no va bé. No té sentit que un fetus sà amb una mare sana no pugui tirar endavant, i més si ja tens una filla, la qual cosa vol dir que pots concebre i dur un embaràs amb normalitat..
No et culpis, és normal estar confosa, trista i perduda perquè no saps per què ha passat. Et passarà, tot i que aquest petitó no l'oblidaràs mai, forma part de tu.
Qualsevol abort és dur, estiguis de les setmanes que estiguis i fos pel motiu que fos, i el 95% de les vegades no se sap perquè un embaràs no tira endavant.
Jo vaig perdre el meu petitó a la setmana 17, se li va parar el coret i el vaig dur uns dies mort sense saber-ho (de fet, tot pensant-hi després, sospito d'un dia en què jo em vaig sentir malament i estranya), i el meu cos no l'expulsava fins que em van ficar prostaglandines. Bé, més tard o més d'hora però ho hauria fet. El que vull dir-te és que la natura és sàbia i no fa les coses perquè sí.

Cuida't molt. T'envio una forta abraçada de mare ossa,
L'Àfrica m'alegra el camí i la Bruna me l'il·lumina
http://criarconinstinto.blogspot.com/
Avatar de l’usuari
xica
:: rateta
:: rateta
Entrades: 160
Membre des de: dc. abr. 02, 2008 2:25 pm

!

EntradaAutor: xica » dv. ago. 21, 2009 9:03 pm

Bona nit annia:

em sembla que a mi em va passar exactament a tu, estava de 7 setmanes i 4 dies i el dijous al mati vaig anar a fer la eco i i vam veure bategar el cor, va ser preciós, però al vespre vaog començar a tenir fluxe marronet i mal de regle. Vaig trucar al metge i em va dir que fes repòs, que potser va ser al remenar-me una mica amb la eco. per la nit vaig començar a tenir "rampes" (despés vaig saber que eren contraccions per fer fora l'embrió) i el divendres una rampa super forta i vaig sentir ben bé com s'arrencava i vaig aixecar-me de llit i "plof". vaig treure la bosseta. Va ser duríssim, com si m'arrenquesin la vida. Vaig plorar moooooooooolt i mooooooolt, imagina't que jo sóc una persona molt alegre i vaig arribar a pensar que no tornaria a ser mai la mateixa, que mai podria tornar a recuperar l'alegria...

Vaig treure-ho tot sola, i a la revisió post-abort que em va fer el metge al cap de 12 dies tenia uns dolorets i era que... ja estava ovulant!!! així que ens hi vam tornar a posar de seguida i al 3er mes ens hi vam quedar!! i ra tinc una peke de 7 mesets. Això si, t'he de dir que akest embaràs el vaig comennçar a gaudir a partir del 3er més, ja que estava contenta però amb "reserves"...

torno a ser la mateixa persona alegre de sempre, bé.. ara encara molt més amb la meva petitona!!!! vaig tenir un embaràs genial i un part preciós! i que tot i que encara recordo el dolor que vaig patir i no oblidaré mai el meu petit, a vegades he d'aprendre a acceptar que hi ha coses que no podem canviar i que són així, i que cal mirar endavant amb esperança!

una abraçada i molts ànims!!! i com t'han dit per aki, deixa't cuidar.... :-()-) :-()-) :-()-) :-()-)
<a><img src="http://bd.lilypie.com/i8iqp2.png" alt="Lilypie Embarazada Ticker" border="0"></a>
Avatar de l’usuari
annia
:: lleona
:: lleona
Entrades: 921
Membre des de: dt. nov. 13, 2007 12:09 pm

Re: Abort espontani

EntradaAutor: annia » ds. ago. 22, 2009 11:53 am

Gràcies a totes pels ànims, espero recuperar-me aviat i a veure si em tornen les ganes de buscar de nou, perque ara mateix no en tinc gens. Es més, penso que si em torno a quedar embarassada serà una tortura i estaré els 9 mesos controlant-me i anant al wc cada dos per tres per veure si taco. Al anterior embaràs vaig tacar també una mica, però la cosa va anar be, per això sé que si m'hi torno a quedar estaré els 9 mesos patint, uf!

xica, doncs si, et va passar exactament com a mi, me'n alegro que ara tornis a estar embarassada, enhorabona.
aneris, cueta, helia, potser si que en part m'estic culpant, però es inevitable tenir aquests sentiments ara mateix.

Be, moltes gràcies de nou a totes i enhorabona a les que veu passar pel mateix i ja heu aconseguit un embaràs.

Jo, ara per ara no ho tinc molt clar, penso que no vull més fills i que ja en tinc prou amb la petitona que ja tinc, desitjava molt tenir un altre, però ara estic amb sentiments de tristesa, ràbia, indignació, no se inclús com rebuig a tenir un nou petit a la panxa (no es exactament rebuig, no sabria com descriure-ho, és una sensació molt extranya la que tinc) i molt pesimista.

Una forta abraçada
Avatar de l’usuari
laucob
:: dinosaure
Entrades: 8192
Membre des de: ds. jul. 21, 2007 1:13 pm

Re: Abort espontani

EntradaAutor: laucob » ds. ago. 22, 2009 4:31 pm

annia bonica no et culpis, no et martiritzis.

es normal que ara no vulguis "emplenar" la teva panxa, i que estiguis trista es el mes normal del mon i si no tinguessis aquesta sensacio de buit, de rabia, impotencia... tot aquest culmult de sentiments es el que sol passar i no se sap com expressar el que se sent.

com sempre he dit no et culpis, no ens podem culpar perque no vam fer res per perdre els nostres petits, pero son coses que passen.

si algun dia et tornes a veure amb forces i ganes de afrontar un nou embaraç significara que vols tornar-ho a intentar, sabent que el temor i la por la tindras, pero amb amor ho aniras portant.

Prente el temps que necesites per a recuperar-te i el dia que decideixis donar-li un germanet al teu tresor li podras donar, pero ara has de acabar de passar aquest dolor es molt recent tot just ha estat fa dos dies crec recordar. i aquesta sensacio et durara un temps. molts anims bonica.

si ho necesites ja saps escriu i intentarem ajudar-nos entre totes. que sapiguis que no ets l'unica que ho ha patit que moltes per desgracia sabem el que es i sabem que les paraules cauen en un sac sense fons i que ets tu la unica que et pots ajudar a tirar endavant, recolzat en la teva parella tambe ho passa malament a la seva manera i en la teva petita i veuras com d'aqui un temps estaras il.lusionada en la nova busqueda.

petons bonica.
JA QUEDA UN DIA MENYS[/size]
Imatge[url=http://lilypie.com]Imatge[size=150]Imatge[/url]fem la manteta dels desitjos si vols participar
Avatar de l’usuari
annia
:: lleona
:: lleona
Entrades: 921
Membre des de: dt. nov. 13, 2007 12:09 pm

Re: Abort espontani

EntradaAutor: annia » dg. ago. 23, 2009 8:36 pm

moltes gracies laucob, no havia llegit la teva historia, ho hauras passat molt malamant, em sap greu. Espero que haviat li podeu donar un germanet.

Una abraçada
Avatar de l’usuari
annia
:: lleona
:: lleona
Entrades: 921
Membre des de: dt. nov. 13, 2007 12:09 pm

Re: Abort espontani

EntradaAutor: annia » dg. ago. 23, 2009 8:53 pm

Jo estic fatal, no estic trobant carinyo per part del meu marit.
Estic enfonsada, ell te un caracter molt fort i jo alguna vegada m he d empassar les seves histeries i enrrabiades, per tonteries. Al poc se li passa tot i em demana perdo, pero el mal ya m he la fet. El fet es que jo no treballo i m encarrego de la casa, i es clar no sempre esta tot apunt, reconec que a vegades faig el minim indispensable. Ell esta treballant tambe al agost i avui no trobava mitjons i jo li he contestat malament i li ha agafat una enrrabiada de les seves enfasantse amb mi, com si la culpa de que no tingues mitjons fos meva.
Però no veu colllons que no estic be,que estic molt sensible i necessito carinyo. Tambe he d aguantar les seves enrabiades en l estat en que estic?
Ho sento que us tingui que explicar aixo, però m he desfogat.

Estic molt trista, sensible i em sento ferida.

Una abraçada
Avatar de l’usuari
Cueta
:: rateta
:: rateta
Entrades: 157
Membre des de: dg. març 01, 2009 9:35 pm

Re: Abort espontani

EntradaAutor: Cueta » dg. ago. 23, 2009 10:25 pm

Annia, jo després de la pèrdua del meu bebè tenia la necessitat de "netejar" el meu cos, de "purificar-lo", necessitava sentir-me neta i sana per dins abans que arribés un altre embaràs.
Jo crec que en aquestes situacions totes tenim uns sentiments molt forts i que ens sobten fins i tot a nosaltres. Fes el que et digui el teu cor, segueix el teu instint de manera que passis el teu dol a la teva manera.

Pel que fal als homes...mira, molts són molt insensibles pel que fa als problemes femenins, i en els moments en què més els necessitem no se n'adonen de res. No t'ho agafis malament perquè segurament no pot ni fer-se a l'idea del que estàs passant, però segur que t'estima molt.
Jo, en aquests casos en què no sé com me'n vaig enamorar, penso "l'estimo malgrat ...", en castellà s'entén millor..."le quiero a pesar de...", pensa en aquest "a pesar de"...
Jo sé que ens moltes questions molt profundes el meu marit és incapaç de comprendre'm, vaig estar molt temps intentant qued m'entengués i em frustrava molt veure que era en va, i de vegades encara em costa perquè m'agradaria compartir moltes d'aquestes coses, però sé que m'estima i he après a no esperar segons què d'ell.
Tranquil·la que això passarà. Saps què penso? Que en aquests casos d'embarassos i derivats, els homes no saben com enfrontar-s'hi, i l'únic camí que troben és com fer-se seu el malestar de la seva dona. M'entens? Fins i tot en aquests moments durs per a tu, has de ser tu que portis el timó de la vostra barca. Per això les dones som més fortes. No li tinguis en compte i desfogat amb d'altres dones, perquè són les que t'entendrem.

Una abraçada ben forta,
L'Àfrica m'alegra el camí i la Bruna me l'il·lumina
http://criarconinstinto.blogspot.com/
Avatar de l’usuari
annia
:: lleona
:: lleona
Entrades: 921
Membre des de: dt. nov. 13, 2007 12:09 pm

Re: Abort espontani

EntradaAutor: annia » dl. ago. 24, 2009 11:58 am

cueta, moltes gràcies per les teves paraules, no saps com necessitava que m'escoltessiu.
Per qué els homes seran tan insensibles...m'agradaria que per un moment ell pogués sentir en primera persona el que sento jo.
A mi també em passa pel cap moltes vegades el qué em va enamorar d'ell, i penso també: "le quiero a pesar de..."
I es clar que ell m'estima molt, però te un caracter tant i tamt fort que a vegades l'empaquetaria i el tornaria de volta a sa mare. Uf, esque a vegades s'enfada i diu coses que em fereixen.
Em sembla que m'haure de resignar en segons quins temes, i com dius tu no frustar-me en va i no espera segons qué d'ell.

Be, intento recuperar-me, tot i que ara mateix en fa molta por buscar un altre embaràs, però es clar, d'altra banda no vull tardar gaire pel tema de l'edat...

Gràcies de nou, guapa.
Avatar de l’usuari
Cueta
:: rateta
:: rateta
Entrades: 157
Membre des de: dg. març 01, 2009 9:35 pm

Re: Abort espontani

EntradaAutor: Cueta » dl. ago. 24, 2009 1:19 pm

No tinguis pressa, l'edat no t'ha de fer patir, jo vaig tenir les meves nenes amb 35 i 38 anys i tot va anar molt bé 8clar que tampoc et negaré que ara segur que m'esgoto m´s amb elles que si les hagués tingut abans...però van arribar quan els tocava).

I tampoc has de tenir por en un proper embaràs, que t'hagi passat un cop no vol dir que t'hagi de tornar a passar, els aborts no són coses rares que passin només a dones amb problemes, passen perquè el fetus no està bé, i si ja tens una filla tens la prova que no tens problemes per concebre i gestar una criatura.
En aquests moments és important que passis el teu dol a la teva manera, escriu-li una carta al bebè, parla-li on estigui, acomiadat d'ell i deixa-li les portes obertes per si vol tornar. Tampoc has de tenir necessitat de perdonar a ningú, no és culpa de ningú, les coses passen QUAN han de passar. I acceptar-les és l'únic camí que tenim, per poder tirar endavant.

Una abraçada, me n'alegro que les meves paraules et serveixin per alguna cosa ;-)
L'Àfrica m'alegra el camí i la Bruna me l'il·lumina
http://criarconinstinto.blogspot.com/
Avatar de l’usuari
annia
:: lleona
:: lleona
Entrades: 921
Membre des de: dt. nov. 13, 2007 12:09 pm

Re: Abort espontani

EntradaAutor: annia » dt. ago. 25, 2009 11:46 am

Gràcies de nou cueta, de debo que les teves paraules m'ajuden.

Jo ara, estic amb les idees molt confuses, ja que per una part em fa cosa, por i sento com rebuig en tornarme a embarassar, i d'altra vull tornar a intentar-ho, sempre he volgut 2 fills i es clar, fa 15 dies vaig complir els 38, amb la qual cosa no em voldria esperar molt, ademés com vaig comentar tinc una germana que està embarassada del mateix temps que ho estava jo (anavem a la par i estavem molt il·lusionades).
De moment esperaré a la propera regla, que curiosament seguirà sent el dia que em tocava, ja que l'abortament el vaig tenir el dia que suposadament hauria d'haver tingut la segona no regla.
A veure com em vaig sentint, però d'entrada se que si em torno a quedar embarassada serà un patiment els 9 mesos (per desfortuna sóc una persona molt hipocondriaca, pesimista, i catastrofista)

Una abraçada
Avatar de l’usuari
Cueta
:: rateta
:: rateta
Entrades: 157
Membre des de: dg. març 01, 2009 9:35 pm

Re: Abort espontani

EntradaAutor: Cueta » dt. ago. 25, 2009 9:46 pm

Entenc quan dius que patiràs els 9 mesos, a mi em va passar, cada cop que anava al lavabo patia, i només això, sinó que ja sabia que no cal tenir pèrdues per perdre un bebè, fins i tot tenia un estetoscopi al calaix de la tauleta de nit i de tant en tant provava de trobar el batec de la meva filla, cosa que era pitjor perquè no el trobava, és molt difícil. Un dia vaig decidir que havia d'acceptar les coses tal com venen, que només podia fer una cosa: tenir cura de mi, totes les altres coses estaven fora del meu abast, per tant tenia dos camins: o patir fins al darrer moment i no gaudir de l'embaràs i de la família que ja tenia o mirar de gaudir el que ja tenia.
Vaig trigar 5 mesos a quedar-me embarassada, i vaig centrar els meus esforços (després de la reflexió que t'he explicat) a aconseguir un PVDC, cosa que tampoc va ser així...i apa...torna a superar una altra frustració... La vida l'hem de gaudir tot el que puguem perquè hi ha massa coses fora del nostre abast.

I ostres...sembla que estiguis explicant la meva història...quan jo estava prenyada del que vaig perdre també ho estava una cunyada meva, estàvem de dos mesos de diferència, i totes dues teníem ja dues nenes de la mateixa edat... Va ser molt dur. Visc molt llluny de la meva família i vaig trigar a anar a veure'ls perquè no tenia esma de veure el meu nebot, de fet el primer dia que el vaig agafar en braços va ser...buf...dur... Em van demanar de ser la seva padrina i per a mi va ser un regal preciós.

En fi, t'estic explicant la meva vida i no és qüestió d'això...només vull dir que aquests sentiments que tens els entenc, perquè són ben normals, jo també tenia rebuig per quedar-me prenyis, per això necessitava "netejar-me" per dintre. Però ja veuràs que tot això passarà, recordaràs el teu petitó i alhora et recuperaràs. No ho dubtis. L'important és que en parlis amb qui t'entengui, sobretot això, necessites sentir-te compresa i compartir, així és com fem neteja i superem les "aventures" de la vida.
una abraçada,
L'Àfrica m'alegra el camí i la Bruna me l'il·lumina
http://criarconinstinto.blogspot.com/
Avatar de l’usuari
shes
:: formigueta
:: formigueta
Entrades: 75
Membre des de: ds. juny 27, 2009 10:51 pm
Ubicació: Pla de l'estany

Re: Abort espontani

EntradaAutor: shes » dt. ago. 25, 2009 11:42 pm

Hola Annia... ostres, ho sento per tot el que et passa i t'ha passat. Fa un mes i mig a mi em va passar el mateix.. ja ho he explicat per aquí en algun altre post. Se suposa que estava de 8-9 set. però vaig començar a tenir pèrdues i amb 9 dies ho vaig perdre tot! jo tinc 35anys, i tb. és el meu gran "sufriment"... quan hi vaig quedar tenia 34 i vaig pensar, mira que bé, el tindré amb 35, l'edat que et posen una mica la barrera, no? per dir-ho d'alguna manera, i 2 dies abans del meu anniversari, el vaig perdre... em vàren dir qeu només portava la bossa... no sé encara si ho va dir per no angoixar-me més... pq. sóc molt patidora i tb. he tingut atacs d'angoixa i coses semblants... crec que ha sigut l'anniversari més trist de la meva vida.. tota la vida el recordaré. Sé que només eren 8 setmanes, tothom que li he parlat m'ho ha dit, però n'estic motl farta de la gent que hi treu importància!! em va passar a mi!! tb. va ser molt molt dur, ho vaig treure sola, però amb molt molt molt molt dolor... i només amb el suport de casa meva, la meva família. Em va bé això qeu dieu dels homes... el meu és igual, de fet quan et llegia semblava que el veia... vaig estar tota una nit plorant, de ràbia, impotència i tot això que sentim quan ens ha passat... i ell, l'única cosa que em deia era que ja n'hi havia prou, que no era tan gros, i que a molta gent li passa!!! i bé, altres coses que m'estimo més no recordar... em sentia tan tan tan impotent! a més, ningú de la seva família no em va venir a veure, amb 15 dies que vaig estar a casa.... això encara ho trobo més gros, només 2 trucades de rigor... Després d'això , la veritat és que, sé amb qui confiar.. això últim encara em va fer més mal..i crec que mai tornaran els meus sentiments a ser com éren abans (amb ells).


En fi, després de tot aquest rotllo jeje, et vull dir qeu tot això s'ha de païr, amb el temps que faci falta, jo ja veus que només fa 1 mes i mig de tot plegat, i no creia que estigués tan animada tan ràpidament. Ha passat una regla, i ja hi puc tornar! tb creia que no tornaria a estar animada per tornar-hi , pensa que em vaig aprimar 6-7 quilos amb una setmana... dels nervis i angoixa, a més vaig quedar sense ferro... encara me n'estic prenent, però bé, crec qeu hem de ser FORTES, i quan ho haguem passat tornar-nos-hi a posar, i no desanimar-nos mai, encara que passi temps. Pq. els nervis encara perjudiquen més amb tot això... el que m'ha anat motl bé, ha sigut que he marxat de vacances... m'ho va recomenar el ginecòleg i la veritat és que he desconectat, no tan com voldria però m'ha anat bé ;-)

seguiré llegint-vos!

una forta abraçada i molts motls ànims!!!
Imatge
loski
:: puça
:: puça
Entrades: 21
Membre des de: dc. ago. 26, 2009 9:26 am

Re: Abort espontani

EntradaAutor: loski » dc. ago. 26, 2009 9:41 am

Hola bon dia!!!

Jo envio aquest missatge pq dimarts vaig anar a urgències i em van dir que tenia una amenaça d'abort, que fes repós i demanés hora al meu gine. Ara ja tic pèrdues com una regla i mal al baix ventre, demà tinc hora al gine i esperaré a veure que diu. Ja tinc clar que la cosa no ha anat bé i la veritat és que tinc estones de tot..., sort en yinc de la meva altra filla la Maria que té 4 anys i em dona molta vida. El meu marit no sap ben bé com agafar-s'ho, els homes ho tenen difícil...
Bé ara a esperar a demà...
Hi ha alguna possibilitat que pateixi una hemòrragia?..es que no sé que he de fer, em puc esperar a demà tranquilament?

Apa gràcies

Torna a “Quan les coses no van bé”

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 8 visitants

Membre de l'AMIC Control OJD Nielsen Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET

Actualitat ::