Punt crític

[Northern Lights]

Noies fins quan dir prou?
Estem en repro des de 2018 per infertilitat masculina greu:
Aquest és el nostre resum:

1ra FIV
Avortament 6sg, embrio A
Beta negativa de dos embrions B+B
Fill sa embrio C
Beta bioquimic B
Beta negativa B

2na FIV
Avortament per cromosomopatia a les 8sg 4BC
Beta negativa 3CC


8 embrions transferits:
3 betas negatives
1 bioquimic
2 avortaments
1 nadó sa

Ens queda un ultim cartuxo a la recamara però vaja, estica ja molt mosca.
Si aquest cop no funciona els profesionals ens diuen que anem a donant semen (de fet tenim embrions congelats amb semen donant) però jo en tinc molts dubtes i sempre penso i si continuem provant amb semen de la meva parella?
Experiencies similars? Cap on heu tirat?

[Pilipili]

Hola bonica,

Primer de tot, dir-te que em saben greu totes les teves pèrdues.

Jo no em trobo en aquesta situació, tot i que tinc amigues properes que sí... i és molt dur, què t'he de dir!

Si fos per a mi hauria de fer un pacte amb el meu marit o amb mi mateixa, ja que veig que em costaria molt de deixar el 'i si aquesta vegada,...', crec que això, la part psicològica, seria el que més factura em passaria.

Si voleu, podeu intentar gastar l'últim cartutx amb els ànims de que tiri endavant, oi tant. Però tenint les coses clares per si no va bé. De com estàs/estaries tu per suportar una altra pèrdua, si això t'acabaria d'ensorrar o no: si et serviria per dir 'ho hem intentat tot'!

Espero de veritat que el petit que us està esperant vingui amb vosaltres aviat.


Una abraçada ben forta!

Pili

[lanit44]

Hola, Northern ,

en el nostre cas vam començar a intentar ser pares al juny del 2012. Uns mesos després vam començar a mirar què passava i vam passar per 2 inseminacions, 1 FIV, 1 FIV que vem passar a inseminació perquè no hi havia prou òvuls, i 2 FIV més. I entremig, em van hormonar hormones del creixement, ens van generar una vacuna a partir de la sang dels dos per augmentar la competitivitat...

I res, sempre era negatiu. El problema, en aquest cas, era jo, i no la part masculina. Quan portàvem uns 4 anys, vam decidir fer ovodonació.

Imagino que pel qui no "perd" la part genètica, ha de ser molt complicat proposar-li a l'altre "I si anem a donació...?". Per això en el nostre cas el que vaig fer va ser pensar-ho jo primera, decidir fer ovodonació i proposar-li jo al meu marit. Li vaig dir "Si ens proposen ovodonació, diem que sí". I així ho vem fer.

Una vegada en un programa de televisió li preguntaven a una noia que havia sigut mare per ovodonació "I no et sap greu que siguin fills per ovodonació, que no siguin genèticament teus, que "perdis" la teva part genètica...?" i ella va contestar que per a res, que aquesta era l'única opció que tenia, que era això o res, i que per tant en cap cas li havien tret res sinó que aquesta tècnica li havia donat els seus fills.

Dir-te també que nosaltres vam passar per la part pública del clínic, per FIVClínic, per CIRH i que finalment vam anar fins a Tarragona (som de Barcelona), a Embriogyn. I allà vam notar molt canvi sobretot de professionalitat. A partir d'allà tot va anar bé i és on vaig aconseguir quedar-me embarassada dels meus bessons.

Molts ànims i força en aquest procés sovint tan i tan llarg!

[Northern Lights]

Gràcies per explicar la teva experiencia lanit44, són molts durs aquests procesos i sobretot amb molts dubtes i incerteses, mola que ens poguem ajudar entre nosaltres!

[Northern Lights]

Gràcies també pilipili per donar la teva opinió, sort amb el teu procés tmb;)