SOP + FIV
SOP + FIV
Hola!
Fa temps que entro en aquest fòrum, però fins ara no m'havia atrevit a escriure.
Suposo que com moltes de vosaltres, arriba un punt que et sents tan i tan sola que necessites desfogar-te, trobar suport o compartir experiències amb gent que malauradament ha passat o està passant per el mateix.
Us explico una mica la meva història. Tinc gairebé 36 anys i tinc SOP. Sempre he sapigut que al tenir SOP potser no em seria tan fàcil aconseguir un embaràs, ja que no sé mai quan ovulo (si és que ovulo) i la regla em ve una mica quan li dona la gana.
La qüestió és que per por, per temes laborals, per estabilitat, per "encara no és el moment" he anat esperant a començar intentar-ho. Quan per fi vaig "superar" totes les meves pors i vaig voler posar-m'hi, al cap d'una mica més de mig any d'intentar-ho vaig anar al ginecòleg per fer més revisions i anàlisis i al meu home el seminograma (que li va sortir bé) i em va receptar el famós Omifin. Amb la dosis més baixa de 50 no em va fer efecte, llavors me la van augmentar a 100 i aquí si que suposadament el meu cos va reaccionar. Vaig pensar, que bé! Amb això ja tenim el "problema" solucionat, ja que el ginecòleg m'ho va pintar bastant bé, però no. Després de 5 intents amb Omifin de 100 + Progesterona res de res.
De fet, estic en espera fins dilluns per saber si ha funcionat aquest últim intent d'Omifin. No em faig gaires il·lusions, de moment no estic notant cap mena de símptoma a part dels símptomes propis de la progesterona, i el ginecòleg ja em va dir que si no havia funcionat fins ara...
El ginecòleg em va dir que si aquest últim intent no funcionava, em recomanava anar directament a FIV, ja que IA en el cas de SOP no m'ho recomanava perquè era molt possible que tingués sobreestimulació i s'hagués d'acabar cancelant.
Sé que "només" porto 1 any intentat-ho i que tot just estic al cap del camí, però com us deia, em sento molt sola i espantada perquè no conec ningú del meu entorn ni que tingui SOP ni que s'hagi hagut de fer una FIV. És frustrant quan vas veient que tothom al teu voltant es va quedant embarassat i va tenint fills menys tu. A part, que això si que ja és culpa meva, m'arrepenteixo moltíssim de no haver-m'hi posat abans sabent que potser tindria problemes. Sé que 36 anys tampoc és la fi del món, però a partir dels 35 diuen que tot va cap a pitjor...
Potser ho estic pintant tot una mica "dramàtic" quan encara no he arribat a provar casi res, però porto tot aquest any guardant-me tot això per mi, aguantant la pressió social i suposo que necessitava treure-ho.
Sé que cada cas és un mon, però alguna que es trobi o s'hagi trobat en un cas semblant? Que tingui SOP i s'hagi hagut de fer FIV?
Gràcies!!
Fa temps que entro en aquest fòrum, però fins ara no m'havia atrevit a escriure.
Suposo que com moltes de vosaltres, arriba un punt que et sents tan i tan sola que necessites desfogar-te, trobar suport o compartir experiències amb gent que malauradament ha passat o està passant per el mateix.
Us explico una mica la meva història. Tinc gairebé 36 anys i tinc SOP. Sempre he sapigut que al tenir SOP potser no em seria tan fàcil aconseguir un embaràs, ja que no sé mai quan ovulo (si és que ovulo) i la regla em ve una mica quan li dona la gana.
La qüestió és que per por, per temes laborals, per estabilitat, per "encara no és el moment" he anat esperant a començar intentar-ho. Quan per fi vaig "superar" totes les meves pors i vaig voler posar-m'hi, al cap d'una mica més de mig any d'intentar-ho vaig anar al ginecòleg per fer més revisions i anàlisis i al meu home el seminograma (que li va sortir bé) i em va receptar el famós Omifin. Amb la dosis més baixa de 50 no em va fer efecte, llavors me la van augmentar a 100 i aquí si que suposadament el meu cos va reaccionar. Vaig pensar, que bé! Amb això ja tenim el "problema" solucionat, ja que el ginecòleg m'ho va pintar bastant bé, però no. Després de 5 intents amb Omifin de 100 + Progesterona res de res.
De fet, estic en espera fins dilluns per saber si ha funcionat aquest últim intent d'Omifin. No em faig gaires il·lusions, de moment no estic notant cap mena de símptoma a part dels símptomes propis de la progesterona, i el ginecòleg ja em va dir que si no havia funcionat fins ara...
El ginecòleg em va dir que si aquest últim intent no funcionava, em recomanava anar directament a FIV, ja que IA en el cas de SOP no m'ho recomanava perquè era molt possible que tingués sobreestimulació i s'hagués d'acabar cancelant.
Sé que "només" porto 1 any intentat-ho i que tot just estic al cap del camí, però com us deia, em sento molt sola i espantada perquè no conec ningú del meu entorn ni que tingui SOP ni que s'hagi hagut de fer una FIV. És frustrant quan vas veient que tothom al teu voltant es va quedant embarassat i va tenint fills menys tu. A part, que això si que ja és culpa meva, m'arrepenteixo moltíssim de no haver-m'hi posat abans sabent que potser tindria problemes. Sé que 36 anys tampoc és la fi del món, però a partir dels 35 diuen que tot va cap a pitjor...
Potser ho estic pintant tot una mica "dramàtic" quan encara no he arribat a provar casi res, però porto tot aquest any guardant-me tot això per mi, aguantant la pressió social i suposo que necessitava treure-ho.
Sé que cada cas és un mon, però alguna que es trobi o s'hagi trobat en un cas semblant? Que tingui SOP i s'hagi hagut de fer FIV?
Gràcies!!
Re: SOP + FIV
Hola akasha 
Jo tinc SOP i vaig estar cercant any i mig (omifin i ajudes varies pel camí) i vaig acabar a l'hospital del mar fent 4 IA's mai em van cancelar cap per sobreestimulacio, aixo ho controlen molt bé. Pero no van funcionar en el meu cas.
Despres d'aixo vam passar al privat al cirh a fer FIV (llavors tenia 34 anys)i va funcionar a la primera, als dos anys van descongelar un altre blasto i també va funcionar (tin un nen i una nena)
Es el meu cas...el cas d'esterilitat el van marcar d'origen desconegut, i ha nosaltres ens va costar 3 anys el primer embaraç i jo emocionalment ho vaig passar molt malament durant la cerca... Ara estic molt feliç, pero es durillo...
Passar de fer ia's...? Crec que demanaria una segona opinió... i anims i molta força! Que la meta ben s'ho mereix!
Jo tinc SOP i vaig estar cercant any i mig (omifin i ajudes varies pel camí) i vaig acabar a l'hospital del mar fent 4 IA's mai em van cancelar cap per sobreestimulacio, aixo ho controlen molt bé. Pero no van funcionar en el meu cas.
Despres d'aixo vam passar al privat al cirh a fer FIV (llavors tenia 34 anys)i va funcionar a la primera, als dos anys van descongelar un altre blasto i també va funcionar (tin un nen i una nena)
Es el meu cas...el cas d'esterilitat el van marcar d'origen desconegut, i ha nosaltres ens va costar 3 anys el primer embaraç i jo emocionalment ho vaig passar molt malament durant la cerca... Ara estic molt feliç, pero es durillo...
Passar de fer ia's...? Crec que demanaria una segona opinió... i anims i molta força! Que la meta ben s'ho mereix!
Martí i Emma els meus petits
Re: SOP + FIV
Hola Lexi!
Gràcies per la teva resposta i per compartir la teva experiència, sempre ajuda sentir el testimoni d'algú que ha passat per el mateix, i més si acaba amb final feliç com és el teu cas!
Ahir ja em va venir la regla.. així que res, últim intent perdut. I de regal, dos quistes. Ara hauré de valorar seriosament per on tiro, si directament FIV o si intentar alguna IA...
Gràcies per la teva resposta i per compartir la teva experiència, sempre ajuda sentir el testimoni d'algú que ha passat per el mateix, i més si acaba amb final feliç com és el teu cas!
Ahir ja em va venir la regla.. així que res, últim intent perdut. I de regal, dos quistes. Ara hauré de valorar seriosament per on tiro, si directament FIV o si intentar alguna IA...
Re: SOP + FIV
hola,
a mi una metgessa tb em va dir q amb SOP era molt difícil controlar l'estimulació de la IA, però crec que potser no és cert del tot. Jo porto 2 IAs i mai he tingut problema... et xuten dosis molt baixetes i el nostre cos reacciona.
Una altra cosa sq vulguis estalviar-te temps i possibles negatius i vagis directament a FIV.
Molta sort!
a mi una metgessa tb em va dir q amb SOP era molt difícil controlar l'estimulació de la IA, però crec que potser no és cert del tot. Jo porto 2 IAs i mai he tingut problema... et xuten dosis molt baixetes i el nostre cos reacciona.
Una altra cosa sq vulguis estalviar-te temps i possibles negatius i vagis directament a FIV.
Molta sort!
Torna a “Reproducció assistida”
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 13 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
 |
 |
 |