Pors... SOS

Tractaments, clíniques, medicaments..
Avatar de l’usuari
LlunadeXocolata
:: tortuga
:: tortuga
Entrades: 316
Membre des de: dg. ago. 27, 2017 8:35 am

Pors... SOS

EntradaAutor: LlunadeXocolata » dj. maig 14, 2020 6:17 pm

Hola a totes! Necessito un cop de mà... aquest camí se'm està fent gros. :-:)

Fa un temps era usuaria activa d'aquest fòrum, en la secció cerca d'embaràs... Us faig un breu resum per posar-vos en situació...

Fa ja molt de temps que cerquem... vam aconseguir embaràs en una ocasió, just després d'una histerosalpingografia... Quan ja ho donàvem tot per perdut, malauradament va acabar en un avort diferit... Això va ser el març de l'any passat.
El passat setembre ens vam iniciar amb les inseminacions artificials, tot un món... En vam fer tres, sense èxit :-o00m I aquí estem... No cal que us digui el cost emocional, psicològic i físic que suposa tot plegat...

Tot i així hem carregat forces i ara estem iniciant un tractament amb FIV. En principi sembla que el nostre problema serien les trompes, sabem que una està obstruida i pensem que l'altre potser no ho està del tot (a les proves va sortir correcte) però al igual tampoc és un camí fàcil d'arribar ..::··

Aquesta setmana he començat a prendre les anticonceptives i a finals de mes començo amb les meves amigues: les agulles :ttuga: I tot plegat sembla que em dóna una mica de vertigen... Em venen mil pors al cap i ja no sé com gestionar-les... M'espanten les dosis de les hormones... En les IA em punxava 75ml/u de bemfola, ara m'hauré de punxar 225ml/u de GonalF ... Com sentarà això al meu cos? Si amb l'anterior dosis ja em notava una mica trastocada... Què serà ara de mi? :-o00m Per no parlar de les anticonceptives... i les altres hormones que també m'han receptat cap al final del cicle per evitar l'ovulació.

Tinc por. Estic espantada de com pugui reaccionar el meu cos amb tot aquest xute. I si acabo patint una sobreestimulació ovàrica? Que sé jo... Suposo que m'espanta aquesta nova etapa de la cerca (que espero que sigui la última).

El moment de la punció també em produeix angoixa... però crec que encara més el de la transferència... El percentatge d'èxit no és tampoc molt elevat... tot i que ens diuen que tenim bon pronòstic, però fins ara l'estadística no ha jugat a favor nostre... A més, he passat per un avort, i les que ho heu viscut sabeu del què parlo... Ha sigut horroròs. I si després de tot l'embrió que s'implanta torna a apagar-se? A més em sorgeixen mil dubtes, un o dos embrions? Posar-ne dos puja les probabilitats? I fins a quin punt podré decidir-ho?

Com veieu tinc un munt de coses al cap! Sóc conscient que haig d'anar pas a pas. Igual que en els cicles de IA, etapa per etapa. Deixant-me emportar més que no pas agobiar-me i avançar-me pel que vindrà... Però necessitava desfogar-me ... i qui sap, potser alguna de vosaltres que hagi passat per aquí pot iluminar-me una mica el camí :globus:


Moltes gràcies per llegir-me i deixar-me compartir els meus maldecaps amb vosaltres! :-()-)
Imatge
La paciència és un arbre d'arrel amarga, però de fruits molt dolços.

Cercant des de Agost '17
Amb un petit estel al cel Imatge
crunchi
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1349
Membre des de: dj. ago. 08, 2013 12:51 pm

Re: Pors... SOS

EntradaAutor: crunchi » dv. maig 15, 2020 2:45 pm

Hola bonica, jo no he passat per la teva situació però t'he llegit i volia donar-te anims. Les pors sempre hi son, crec que hem de aprendre a conviure amb elles. Potser no cal negar-les ni apartar-les del camí ( o si, no ho sé), però aprendre a conviure amb elles. Ara és por a la incertesa, a les punxades.... després si Déu vol i et quedes embarassada vindran unes altres pors. Quan ets mare tens altres pors. I així, continuament. Crec que el que no has de perdre mai de vista és el vostre objectiu, el teu objectiu, que és ser mare. I no t'ha tocat un camí fàcil, i tampoc tens cap seguretat d'aconseguir-ho, però tens una il.lusió i un desitg, i amb això crec que és on t'has d'enfocar. Intentar centrar-te en això. Tenir fe, pq és necessari, esperança. Pensar que tot anirà bé, intentar-ho, confiar.... Potser després et cau una patacada, pot ser, però que fariem a la vida sense una mica d'esperança???
Et desitjjo moltissima sort, que ho aconseguiu i que cumpliu el vostre somni. Com sempre, aqui trobaràs una xarxa que et donarà suport. No facis el camí sola.
Una abraçada
Imatge

Imatge
Avatar de l’usuari
LlunadeXocolata
:: tortuga
:: tortuga
Entrades: 316
Membre des de: dg. ago. 27, 2017 8:35 am

Re: Pors... SOS

EntradaAutor: LlunadeXocolata » ds. maig 16, 2020 9:08 am

Moltes gràcies per la teva resposta Crunchi.
Tens tota la raó... al final és por a lo desconegut... a allò que s'escapa una mica del teu control... es tracta de tancar els ulls i tirar-s'hi sense rumiar-ho massa :-o00m

Gràcies ! :-()-)
Imatge
La paciència és un arbre d'arrel amarga, però de fruits molt dolços.

Cercant des de Agost '17
Amb un petit estel al cel Imatge
noviachuky
:: dinosaure
Entrades: 7535
Membre des de: dt. maig 06, 2008 4:05 pm

Re: Pors... SOS

EntradaAutor: noviachuky » dc. maig 20, 2020 2:30 pm

Guapa com la crunchi jo no he passat per tot això que has passat tu però pensa que si ara ja has fet el pas i "te has liado la manta a la cabeza" amb la FIV intenta disfrutar el moment perquè realment serà per una molt bona causa.
Espero i desitjo que us vagi molt bé i que la primera FIV doni els seus fruits.

Una abraçada molt forta i ànims!!!
Imatge

Imatge
Avatar de l’usuari
Gustineta
:: gosset
:: gosset
Entrades: 426
Membre des de: dl. nov. 03, 2014 4:58 pm
Ubicació: Entre Barcelona, l'Alt Empordà i Andorra

Re: Pors... SOS

EntradaAutor: Gustineta » dc. maig 20, 2020 4:04 pm

Hola LlunadeXocolata,

Tot i que no vam coincidir mai a cercadores, t'havia llegit i em sap greu que us hagi tocat tenir un fill "pel camí llarg".

Jo he passat per 3 avortaments, 2 IA i 3 FIV + DGP, i, finalment, vaig tenir sort: des de l'agost de l'any passat tinc el meu petit amb mi. Cadascú té les seves pors i sí, cal gestionar-les, que no fer-les desaparèixer, perquè s'hi destina massa energia en va. L'important, penso, no és apartar-les, sinó conviure-hi.
La crunchi no ha pogut dir millor :).

Crec que el primer pas ja l'has fet: identificar les pors que tens, fer-les concretes. D'algunes en pots parlar amb el ginecòleg que us porti (el risc d'hiperestimulació, la punció i la transferència, per exemple). D'altres, com la por a un altre avortament, o el percentatge d'èxit, o que surti alguna altra pedra en el camí que no havíeu previst... són més fotudes, perquè l'atzar hi té un paper important i és un "diàleg" constant amb el teu cap. Jo vaig recórrer a l'ajuda psicològica i avui dia encara faig teràpia perquè noto que la necessito.
Mira-t'ho si vols d'una altra manera, una mica com diu la noviachucky: malgrat la por, ho heu tirat endavant. No us ha bloquejat. Sou uns valents!

Amb la perspectiva que ara em dóna haver-hi passat et diria que quan et fiques en RA, vas fent, tires malgrat la por. Almenys per a mi, hi havia una por més gran: no gestar cap fill viu i sa. I això superava totes les altres pors i em feia avançar.

Gràcies a tu per compartir les teves pors. Compartides, passen millor.

Una abraçada, sort i som aquí per llegir-te!
Nov de 2013: inici cerca
Gen-jun 2014: 2 TE+ i 2 avortaments espontanis
Set 2014-set 2017: proves, cerca natural, 2 IA -
Oct-des 2017: 1a FIV+DGP. Un sol embrió sa; bioquímic
Jul i set 2018: 2a i 3a FIV+DGP.
Nov 2018: Beta +
Ago 2019: Benvingut, Enric
Gen 2022: Trànsfer i bioquímic
Ago 2022: Emb. espontani
Mai 2023: Benvinguda, Elna
Avatar de l’usuari
LlunadeXocolata
:: tortuga
:: tortuga
Entrades: 316
Membre des de: dg. ago. 27, 2017 8:35 am

Re: Pors... SOS

EntradaAutor: LlunadeXocolata » dv. maig 22, 2020 2:31 pm

Gràcies per les vostres paraules!!

Noviachuky m'encanta l'expressió de liar-se la manta al cap, ben bé és així! Ara ja hi som pel dret! I ho acabarem igual que ho hem començat, amb la ilusió i sense perdre l'esperança :-)(-:

Gustineta Jo també t'havia llegit algun cop... Pot ser? Em sona molt l'usuari i el teu avatar!!! Al final suposo que les que portem tan temps per aquí ens acabem reconeixent una mica totes :r)
Quin camí el teu també... M'alegra saber que ha tingut final feliç :love:

Com bé dius les pors aquí estan, i no marxaran pas així com així caldrà gestionar-les i anar pas a pas... Ara ja començo a estar més tranquila... Estic enfocada per etapes :-o00m i cada vegada em sento més a prop ...

Tema psicòloga... La vaig necessitar després de l'avortament... Després d'uns mesos, quan creia que "ja se'm hauria d'haver passat" i el plorava cada dia... Em va anar molt bé i em va ajudar molt amb el procés... Ara segurament també m'aniria bé... però econòmicament seria un esforç afegit... Els tractaments de RA haurien d'incloure de per si el servei psicològic jaja :camio:

Em fa "gràcia" el que comentes sobre quan et fiques a RA... de veritat que des que vam començar aquest camí moltes vegades he sentit que em tirava a una piscina amb els ulls tancats, això si, amb tota la meva fe i esperança de que surtís bé.

Moltes gràcies per compartir amb mi la teva història!! :globus:
Imatge
La paciència és un arbre d'arrel amarga, però de fruits molt dolços.

Cercant des de Agost '17
Amb un petit estel al cel Imatge
GEORVI
:: puça
:: puça
Entrades: 14
Membre des de: dc. abr. 18, 2018 4:51 pm

Re: Pors... SOS

EntradaAutor: GEORVI » dl. maig 25, 2020 9:34 am

:--/) guapa!

Tu i jo portem el mateix recorregut. Jo he fet tres IA, ara vaig Fer una FIV abans del coronavirus i ara estic fent un altre intent, dimecres ja em fan extracció d'òvuls, l'única diferencia es que a mí en Surt tot bé, es per part de la meva parella.... Pero ni amb semen de donant aconseguim quedar-nos! Si vols et deixo el meu mail i podem parlar tot el que necesitéis:
georvi20@hotmail.com

Un petonet i força que de ben segur que ja estem a la recta final
Gala84
:: puça
:: puça
Entrades: 49
Membre des de: dg. gen. 12, 2020 6:41 pm

Re: Pors... SOS

EntradaAutor: Gala84 » dv. set. 04, 2020 10:54 pm

Hola noies!

He trobat aquest fil i he decidit escriure. Em sento completament identificada amb la Llunadexocolata i la Gustineta (ja ens coneixem ;-)). No sé si són les hormones de l'estimulació, però arrossego les mateixes pors que la Llunadexocolata. També estic mirant d'enfocar les pors dia a dia, per fases, ara primer saber quants òvuls madurs tinc, després, com fecunden amb l'esperma de la meva parella, etc. Però si miro massa endavant se'm fa com una bola i em venen flaixos dels 3 avortaments anteriors que he tingut després de FIV i penso que no aconseguiré. Pensava que ho portaria millor, però em sento molt neguitosa, amb ansietat, no em puc concentrar amb res, tot el dia penso en com anirà... No soc una persona gaire pacient i el fet de fer DGP i haver d'esperar gairebé un mes per saber quants embrions viables obtindrem al final se'm fa etern... La incertesa se'm menja.

Com molt bé dèieu, no puc no tenir por, no puc gestionar-ho, és inevitable, però sí que puc mirar de no pensar més enllà del dia que som o l'endemà. A veure si la feina m'ajuda a no pensar-hi tant, últimament no ho aconsegueixo...

Crec que només nosaltres entenem com ens sentim. En aquest sentit, és un gust llegir-vos, em sento acompanyada...

Una abraçada a totes!
Buscant des d'agost 17
1 trompa obstruïda
1/19: 1a FIV: 3 embrions
3/19: 1a TE: pèrdua 6 s
6/19: 2a TE: bioquímic
9/19: 2a FIV + DGP: 1 embrió
1/20: pèrdua 9 s
Ell: cadena fragmentació simple i doble :ufs: i HLAC C1C1. Jo: natural killers altes, HLAC C2C2 i kir AB
9/20: 3a FIV+Fertile Xip+DGP= 5 euploides
12/20: 1a eco, sentim batec
Gala84
:: puça
:: puça
Entrades: 49
Membre des de: dg. gen. 12, 2020 6:41 pm

Re: Pors... SOS

EntradaAutor: Gala84 » dv. set. 04, 2020 10:58 pm

Hola noies!

He trobat aquest fil i he decidit escriure. Em sento completament identificada amb la Llunadexocolata i la Gustineta (ja ens coneixem ;-)). No sé si són les hormones de l'estimulació, però arrossego les mateixes pors que la Llunadexocolata. També estic mirant d'enfocar les pors dia a dia, per fases, ara primer saber quants òvuls madurs tinc, després, com fecunden amb l'esperma de la meva parella, etc. Però si miro massa endavant se'm fa com una bola i em venen flaixos dels 3 avortaments anteriors que he tingut després de FIV i penso que no aconseguiré. Pensava que ho portaria millor, però em sento molt neguitosa, amb ansietat, no em puc concentrar amb res, tot el dia penso en com anirà... No soc una persona gaire pacient i el fet de fer DGP i haver d'esperar gairebé un mes per saber quants embrions viables obtindrem al final se'm fa etern... La incertesa se'm menja.

Com molt bé dèieu, no puc no tenir por, no puc gestionar-ho, és inevitable, però sí que puc mirar de no pensar més enllà del dia que som o l'endemà. A veure si la feina m'ajuda a no pensar-hi tant, últimament no ho aconsegueixo...

Crec que només nosaltres entenem com ens sentim. En aquest sentit, és un gust llegir-vos, em sento acompanyada...

Una abraçada a totes!
Buscant des d'agost 17
1 trompa obstruïda
1/19: 1a FIV: 3 embrions
3/19: 1a TE: pèrdua 6 s
6/19: 2a TE: bioquímic
9/19: 2a FIV + DGP: 1 embrió
1/20: pèrdua 9 s
Ell: cadena fragmentació simple i doble :ufs: i HLAC C1C1. Jo: natural killers altes, HLAC C2C2 i kir AB
9/20: 3a FIV+Fertile Xip+DGP= 5 euploides
12/20: 1a eco, sentim batec

Torna a “Reproducció assistida”

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 8 visitants

Membre de l'AMIC Control OJD Nielsen Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET

Actualitat ::