Ovodonació

Tractaments, clíniques, medicaments..
Hellen78
Entrades: 1
Membre des de: dj. jul. 09, 2020 5:44 pm

Re: Ovodonació

EntradaAutor: Hellen78 » dj. jul. 09, 2020 6:10 pm

Hola noies (i no sé si hi ha algun noi)

Soc nova per aquí! Tot just estem començant...i volia compartir-ho amb algú, precissament avui que estic força de baixon després d'un seguit de notícies dolentes. M'agradaria saber si algú s'ha trobat en un cas similar i em podeu donar una mica d'esperança :(

Soc de Barcelona ciutat, tinc 41 anys, la meva parella 43. No tenim fills dels dos ni tampoc de relacions anteriors, els dos venim de dues relacions llargues anteriors on mai es va "intentar" actívament. Ara fa uns 8 mesos que ho estem intentant i atès la meva edat hem comenát a fer-nos proves, amb un seguit de males notícies:

Primera mala notícia: Reserva ovàrica pràcticament esgotada, de fet tinc tots els números d'una inminent menopàusia precoç. Hormona Antimulleriana 0,18 i recompte de folículs: 3!!!! Directament ens han parlat de l'ovodonació i en realitat ho he portat força bé, no m'importa massa. De fet, amb les baixes probabilitats d'un embaràs amb òvuls propis he decidit ni tan sol intentar-ho, pel desgast emocional que suposa tot el procés en si i passar directe a ovo.

Em segueixo fent proves. Mala notícia 2: Em troben un pòlip endometrial que s'ha d'operar si o si. En principi la intervenció es realitzarà el 27 o 28 d'aquest mes. També tinc un mioma intramural de 2,5 cm però els metges coincideixen que no afectaria gaire, pel lloc on està situat. A veure....

Mala notícia 3: Anàlítica de sang i bingo! Hipotiroïdisme. El 23 visita amb la endocirna, suposo que medicació i ha assumir que puc tenir més problemes i riscos.

Mala notícia 4: ..::·· Aquesta ha estat la pitjor de totes i ha estat en relació al seminograma de la meva parella. El resultat molt molt dolent. Només un 1% del seu esperma té forma normal, per tant de una teratozoospermia severa. A més, només es belluga un 4%, amb movilitat B i C, la resta inmòvils..... Els metges encara no han vist aquests resultats però a mi m'ha caigut tot a sobre. No m'importava que els òvuls fossin de donant però que ho sigui el semen se'm fa horrible. Les dones sentim crèixer el fill/a durant 9 mesos a la panxa, l'alimentem i donem a llum, però si ell ni tan sols pot aportar l'esperma, ho trobo tristíssim. Serà com tenir una dona ambarassada al costat durant 9 mesos i ni fu ni fa.

A més, la meva cunyada (germana de la meva parella) espera una nena pel mes que ve. Ella també és in vitro, ja que és mare soltera, amb òvuls propis. Sempre han dit que el seu tiet, el meu company, serà quasi un pare per la petita i ara em venen al cap idees terrorífiques de que pugui tenir més vincle o que estimi més a la seva neboda que és de la seva sang que a un fill/a que no ho sigui. O que els avis estimin més a una neta que a l'altre. La seva família i ell són forç tradicionals amb aquests temes.

Algú ha fet ovodonació i donació d'esperma a la vegada, tenint parella masculina? Com ho han viscut les parelles? O creieu que amb aquests resultats de seminograma podem tenir alguna possibilitat que l'esperma sigui seu?
Com pot ser que no m'importi d'on ve l'òvul però en canvi sigui tant dolorós assumir que l'esperma també sigui de donant? Jo no tinc germans ni gaire família, potser per això tinc ments "apego" als meus gens....

Moltes gràcies per llegir-me i perdoneu el rotllo que us he fotut jejejej. Per cert, de moment estem anant a la Dexeus que és on es va embarassar la meva cunyada (mare soltera i endometriosi) i ella allà es va quedar a la primera després de 3 intentents en una altre clínica. A veure si tenim sort...

Petonets!! :--/)
Noa78
:: formigueta
:: formigueta
Entrades: 76
Membre des de: dl. gen. 01, 2018 11:08 pm

Re: Ovodonació

EntradaAutor: Noa78 » ds. jul. 11, 2020 3:41 pm

Hellen78 ha escrit:Algú ha fet ovodonació i donació d'esperma a la vegada, tenint parella masculina? Com ho han viscut les parelles? O creieu que amb aquests resultats de seminograma podem tenir alguna possibilitat que l'esperma sigui seu?
Com pot ser que no m'importi d'on ve l'òvul però en canvi sigui tant dolorós assumir que l'esperma també sigui de donant? Jo no tinc germans ni gaire família, potser per això tinc ments "apego" als meus gens....

Moltes gràcies per llegir-me i perdoneu el rotllo que us he fotut jejejej. Per cert, de moment estem anant a la Dexeus que és on es va embarassar la meva cunyada (mare soltera i endometriosi) i ella allà es va quedar a la primera després de 3 intentents en una altre clínica. A veure si tenim sort...

Petonets!! :--/)

Hola Hellen. Si t'estàs plantejant l'ovodonació amb donant d'esperma és millor anar directament a ADE (adopció d'embrions). El procés és molt més senzill i económic i el resultat el mateix.
Sobre com s'ho pot prendre la teva parella que el seu fill no sigui genéticament seu, això ja depén d'ell. Ho heu parlat amb sinceritat?
Jo sóc mare per ADE i ja et dic que ni tan sols hi penso en la genética.
Conec una parella que com vosaltres tampoc podien tenir fills propis i fa poc han sigut pares d'un nen (desconec el tractament que han seguit, però no és genéticament de cap dels dos) i són super feliços i no el cambiarien per res.
Daltra banda sé d'una altra parella que tampoc poden tenir fills i segons diuen no volen saber res d'adopcions ni donacions, que si no són seus no volen fills.
Com veus hi ha de tot, gent amb la ment més oberta i/o disposats a tot per ser pares; i gent que no. Això ja és molt personal i sols vosaltres sabeu fins on voleu arribar.

Sobre el que pensarà la familia, jo no em preocuparia. Si són molt tancats no cal que sàpiguen la veritat i coneguin tots els detalls del tractament.

Molta sort i ànims amb el que decidiu! Una abraçada
Imatge
crisamenpas
Entrades: 1
Membre des de: dl. jul. 13, 2020 4:53 pm

Re: Ovodonació

EntradaAutor: crisamenpas » dl. jul. 13, 2020 5:04 pm

Hola a totes i tots!!
He trobat aquest forum per casualitat i la veritat necessitava explicar el nostre cas. Després de fer 3 intents amb fiv amb òvuls propis hem decidit recórrer a l'ovodnació. Si tot va bé en uns 15 dies farem el primer intent perquè amb els meus òvuls no podien assegurar que fóssin de qualitat. Estem convençuts de fer-ho, n'hem parlat molt amb la meva parella però hi ha dies que els dubtes em fan tenir por, suposo que com molts de vosaltres. Tinc assumit que no tindrà la meva càrrega genètica, suposo que de la mateixa manera que no la tindria si haguéssim decidit adoptar, però si tot va bé i aconseguim formar una família no sé com reaccionaré quan la gent comenti ai s'assembla a mi, a qui ha tret la cara, els ulls..... em fa por no sentir-lo meu i que tot lo convençuda que estic ara se'm faci difícil de portar quan rebi els comentaris.
Evidentment la família i amics més pròxims ho saben i accepten la decisió però no em deixa de fer por la reacció més sentimental meva davant la gent que no ho sapiga.
No sé si a vosaltres us ha passat el mateix i em poden ajudar. Tot i això, mooltes gràcies a tots i sort als que estem en aquest camí, que aconseguim els nostres desitjos i si no es fan realitat a gaudir de tot lo bo que també ens dóna la vida.
Una abraçada,
Cristina
Avatar de l’usuari
Capgrossa
:: formigueta
:: formigueta
Entrades: 78
Membre des de: dg. abr. 10, 2016 3:59 pm

Re: Ovodonació

EntradaAutor: Capgrossa » dl. jul. 13, 2020 6:28 pm

Pasar a ovo ha de ser una decisió molt conscient, però la maternitat ja ho ha de ser. Quan vegis un nadó pel carrer, preguntat si series capaç de criar-lo com si fos teu. Si la resposta és si, ja ho tens.

Si la clinica escollida te un bon equip, escolliran una bona donant, i és molt possible que la criatura s’assembli a tu, però es que -a més a més- hi ha l’epigenètica i les darreres investigacions que apunten a un intercanvi genètic al principi de la implantacio, si no recordo malament. Però tot això tan se val: coi!! que creixerà dins teu i el teu cos li donarà TOT.

En el meu cas, un munt de vegades m’han dit que la nena és un clon meu, i a mi m’encanta… Hi ha gent que li veu semblança amb el meu pare, i jo els hi dic que sí, que te els seus rínxols :love: I no menteixo, somric, penso en el meu pare que ja no hi és i m’infla el cor… El meu home sempre em diu que mai sabrem que hi ha del cert en tot plegat, perque les investigacions son força curioses.
En el nostre cas, ningú tret de dues persones, sap que vam recòrrer a ovo. La psicòloga de la clinina ens va recomanar que blindessim la informació, si voliem ser nosaltres els primers en dir-li a la criatura, i així ho hem fet.

Et passo un parell d’enllaços per si et ve de gust llegir-los:

https://www.uv.es/uvweb/universidad/es/ ... 5948247031

https://www.infobae.com/salud/ciencia/2 ... l-embrion/

Tu seràs la seva mare, que és molt més que compartir genètica. Quan tinguis el positiu, tot s’esvairà, i quan tinguis la criatura als braços tant et farà de quin color te els ulls o de qui es el seu nasset. Tindras el teu fill o filla, i el teu instint de MARE et guiarà, ja ho veuràs.

Moltissima sort, maca :-()-)
20/01/15: embaràs natural, pérdua a les 6+5 setmanes
10/05/17: búsqueda de donant
20/09/17: habemus donant: ovulets x*x*x
24/11/17: comencem tractament
09/12/17: transfer
20/12/17: beta de 679
29/12/17: primera eco de control
09/01/18: Li escoltem el cor. Detecten un hematoma retrocorial a l'úter (sagnats).
09/08/18: neix la nostra filla :love:
Atzucac
Entrades: 4
Membre des de: dt. jul. 14, 2020 4:27 pm

Re: Ovodonació

EntradaAutor: Atzucac » dt. jul. 14, 2020 9:14 pm

Hellen78 ha escrit:Hola noies (i no sé si hi ha algun noi)

Soc nova per aquí! Tot just estem començant...i volia compartir-ho amb algú, precissament avui que estic força de baixon després d'un seguit de notícies dolentes. M'agradaria saber si algú s'ha trobat en un cas similar i em podeu donar una mica d'esperança :(

Soc de Barcelona ciutat, tinc 41 anys, la meva parella 43. No tenim fills dels dos ni tampoc de relacions anteriors, els dos venim de dues relacions llargues anteriors on mai es va "intentar" actívament. Ara fa uns 8 mesos que ho estem intentant i atès la meva edat hem comenát a fer-nos proves, amb un seguit de males notícies:

Primera mala notícia: Reserva ovàrica pràcticament esgotada, de fet tinc tots els números d'una inminent menopàusia precoç. Hormona Antimulleriana 0,18 i recompte de folículs: 3!!!! Directament ens han parlat de l'ovodonació i en realitat ho he portat força bé, no m'importa massa. De fet, amb les baixes probabilitats d'un embaràs amb òvuls propis he decidit ni tan sol intentar-ho, pel desgast emocional que suposa tot el procés en si i passar directe a ovo.

Em segueixo fent proves. Mala notícia 2: Em troben un pòlip endometrial que s'ha d'operar si o si. En principi la intervenció es realitzarà el 27 o 28 d'aquest mes. També tinc un mioma intramural de 2,5 cm però els metges coincideixen que no afectaria gaire, pel lloc on està situat. A veure....

Mala notícia 3: Anàlítica de sang i bingo! Hipotiroïdisme. El 23 visita amb la endocirna, suposo que medicació i ha assumir que puc tenir més problemes i riscos.

Mala notícia 4: ..::·· Aquesta ha estat la pitjor de totes i ha estat en relació al seminograma de la meva parella. El resultat molt molt dolent. Només un 1% del seu esperma té forma normal, per tant de una teratozoospermia severa. A més, només es belluga un 4%, amb movilitat B i C, la resta inmòvils..... Els metges encara no han vist aquests resultats però a mi m'ha caigut tot a sobre. No m'importava que els òvuls fossin de donant però que ho sigui el semen se'm fa horrible. Les dones sentim crèixer el fill/a durant 9 mesos a la panxa, l'alimentem i donem a llum, però si ell ni tan sols pot aportar l'esperma, ho trobo tristíssim. Serà com tenir una dona ambarassada al costat durant 9 mesos i ni fu ni fa.

A més, la meva cunyada (germana de la meva parella) espera una nena pel mes que ve. Ella també és in vitro, ja que és mare soltera, amb òvuls propis. Sempre han dit que el seu tiet, el meu company, serà quasi un pare per la petita i ara em venen al cap idees terrorífiques de que pugui tenir més vincle o que estimi més a la seva neboda que és de la seva sang que a un fill/a que no ho sigui. O que els avis estimin més a una neta que a l'altre. La seva família i ell són forç tradicionals amb aquests temes.

Algú ha fet ovodonació i donació d'esperma a la vegada, tenint parella masculina? Com ho han viscut les parelles? O creieu que amb aquests resultats de seminograma podem tenir alguna possibilitat que l'esperma sigui seu?
Com pot ser que no m'importi d'on ve l'òvul però en canvi sigui tant dolorós assumir que l'esperma també sigui de donant? Jo no tinc germans ni gaire família, potser per això tinc ments "apego" als meus gens....

Moltes gràcies per llegir-me i perdoneu el rotllo que us he fotut jejejej. Per cert, de moment estem anant a la Dexeus que és on es va embarassar la meva cunyada (mare soltera i endometriosi) i ella allà es va quedar a la primera després de 3 intentents en una altre clínica. A veure si tenim sort...

Petonets!! :--/)



Hola Hellen78,

Avui és el primer dia que entro en aquest fòrum i m'agrada veure que hi ha molt bona energia i que és una sort conèixer tantes dones en situacions similars a la meva i poder acompanyar-nos en aquest procés. No crec que pugui dir res que solucioni els teus dubtes però m'agrada pensar que potser et va bé saber que no estàs sola.
Jo tinc 43 anys. El meu company és més jove i té un fill d'una anterior relació. Ja feia anys que ho intentàvem de manera intermitent fins que em vaig plantar als 42 i vaig decidir anar a una clínica per saber quin panorama tenia. Els resultats et sonaran familiars: Reserva ovàrica pràcticament esgotada, hormona antimulleriana 0,14 i recompte de folículs, 3. De fet, entre la meva edat i els meus antecedents familiars era previsible però sentir-ho va ser una bofetada i vaig haver de fer el meu dol.
Però francament el tango tampoc va durar gaire i relativament ràpid l'ovodonació va ser una idea que es va imposar amb tota naturalitat:
- Amb la quantitat de malalties que tenim a la meva família, tampoc em calia idealitzar gaire els meus gens. De fet, em vaig fer un petit estudi d'adn i jo mateixa porto una trentena de malalties potencials que sonen fatal.
- Tota la meva vida havia pensat que adoptaria (però aquest és un altre tema) així que... on estava el problema?
- De cop i volta el fet de crear una vida entre dues dones i un home em semblava la fórmula perfecta i encara que no pogués saber res de la donant, el més important sí ho sabia: sens dubte és una persona molt valenta i generosa.
- Quan penso en un fill meu no penso en un físic, en un ulls, en una alçada o en un cabell concret, sinó en una manera d'entendre la vida, uns valors, una sensibilitat i això és el que li ensenyarem.
- Amb 42 anys no em veia fent moltes gaires proves doncs el desgast físic i psicològic em feia molta por a nivell d'intents i avortaments i l'ovodonació em semblava el pas més ferm que podia donar, tot i que no hi ha res garantit, es clar.
També coincideixo en l'hipotiroidisme. Jo sabia que tenia hipotiroidisme subclínic des de feia anys però no ha estat fins a la búsqueda de l'embaràs que he hagut de començar a medicar-me. Per sort és una glàndula súper agraïda i després de medicar-me dues setmanes, l'analítica ja mostrava uns resultats òptims.
Respecte la 4ª notícia que comentes, sí que et puc dir que la meva millor amiga va haver de recòrrer a una fiv fa anys pels terribles resultats del seminograma de la seva parella (allà no es movia RES, es van quedar enfonsats). Pintava tan remot que pogués fer ús del seu esperma com en el vostre cas i noia, ho van aconseguir i va funcionar a la primera, així que no ho donis per perdut.
En el nostre cas, quan vam saber que faríem una ovo, el meu company em va proposar fer adopció d'embrions i estar els dos en la mateixa situació. Li vaig agrair el gest però finalment vam decidir no fer-ho i simplificar en l'únic aspecte en el que podíem no tirar de donant i fer-ho simple però no perquè cap dels dos necessités la presència de la càrrega genètica pròpia (també és veritat que ell ja té un fill, potser sigui per això), en tot cas el recordo dient-me que a ell li era absolutament igual si portava els seus gens com si no, que jo decidís. Això és un terreny molt personal però em sorprén que el fet que no tingui la teva càrrega genètica sigui una opció sense gaires complicacions per a tu però que no porti la d'ell se't faci tan complicat. Segur que ell ho viu com tu?
I el fet que senti que tindrà una dona embarassada al costat durant 9 mesos i ell ni fu ni fa, no sé, em sobta que ho visquis així, perquè no ets una dona embarassada que passa per allà, ets la seva companya de vida i esteu creant una família junts, estaràs engendrant el vostre fill i estic segura que quan el tingueu als braços ni us enrecordareu de com va anar o qui va posar aquella cel·luleta. De fet, he sentit dir per massa dones que igualment la majoria d'homes no s'ho creuen fins que no tenen el nadó als braços, sent 100% la seva genètica, així que no pateixis :()()::::
Avui fa 6 dies que em van fer el meu segon transfer i el proper dilluns em faran l'analítica per veure si aquest cop ha funcionat. A veure que tal, per ara estic una mica així així d'ànims perquè no he notat absolutament res (també és veritat que en el primer intent vaig notar de tot i total només va servir per crear una bosseta buida). No sé si és gaire bona senyal. Bé, deixem-nos sorprendre per la vida!
T'envio una abraçada i molts molts ànims! Per a qualsevol cosa, estic aquí!

Atzucac
Fénix
:: formigueta
:: formigueta
Entrades: 59
Membre des de: dv. gen. 04, 2019 1:06 am

Re: Ovodonació

EntradaAutor: Fénix » dj. jul. 16, 2020 6:00 pm

Hola noies,

Nosaltres hem tornat de nou al ataque. Deixant de banda tema inmunologic que ja hem vist que ha estat un desastre i a sobre un tractament molt doloros desprès de 7 transfers i un unic embaras que va acabar amb avortament diferit vull tornar a intentar-ho i la meva parella em recolça però això aquest cop sense el esperma del meu marit que des de un inici sempre he pensat que no feia cap bé als embrions. Per tant, ens hem plantejat la ovodonació de doble donant o l'adopció d'embrions.
La doctora m'aconsella la doble donació per sobre de la adopció d'embrions però la diferència de preu és considerable i ja portem un llarg recorregut. Diu que tindrem més seguretat de què geniticament els embrions estiguin bé però no sé què pensar. Vosaltres que hi penseu? , Les que heu fet adopció d'embrions que hi penseu?

Gràcies.
09.2015 Miomas. Esmya.
03.2016 Empezamos.
09.2017 Oligozoospermia severa.
06.2018 1ª FIV . B-
07.2018 2ª FIV.
08.2018 B -
09.2018 Bioquímico
12.2018 B -
01.2019 B+
03.2019 Aborto diferido 10 semanas.
08.2019 Ovo + DGP ( 3 embriones euploides )
10.2019 Bioquímico
11.2019 B-
12.2019 Histeroscopia.OK.
06.2020 B - ( inmunologia )

Torna a “Reproducció assistida”

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 3 visitants

Membre de l'AMIC Control OJD Nielsen Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET

Actualitat ::