Ovodonació

Tractaments, clíniques, medicaments..
Hellen78
:: puça
:: puça
Entrades: 24
Membre des de: dj. jul. 09, 2020 5:44 pm

Re: Ovodonació

EntradaAutor: Hellen78 » dj. jul. 09, 2020 6:10 pm

Hola noies (i no sé si hi ha algun noi)

Soc nova per aquí! Tot just estem començant...i volia compartir-ho amb algú, precissament avui que estic força de baixon després d'un seguit de notícies dolentes. M'agradaria saber si algú s'ha trobat en un cas similar i em podeu donar una mica d'esperança :(

Soc de Barcelona ciutat, tinc 41 anys, la meva parella 43. No tenim fills dels dos ni tampoc de relacions anteriors, els dos venim de dues relacions llargues anteriors on mai es va "intentar" actívament. Ara fa uns 8 mesos que ho estem intentant i atès la meva edat hem comenát a fer-nos proves, amb un seguit de males notícies:

Primera mala notícia: Reserva ovàrica pràcticament esgotada, de fet tinc tots els números d'una inminent menopàusia precoç. Hormona Antimulleriana 0,18 i recompte de folículs: 3!!!! Directament ens han parlat de l'ovodonació i en realitat ho he portat força bé, no m'importa massa. De fet, amb les baixes probabilitats d'un embaràs amb òvuls propis he decidit ni tan sol intentar-ho, pel desgast emocional que suposa tot el procés en si i passar directe a ovo.

Em segueixo fent proves. Mala notícia 2: Em troben un pòlip endometrial que s'ha d'operar si o si. En principi la intervenció es realitzarà el 27 o 28 d'aquest mes. També tinc un mioma intramural de 2,5 cm però els metges coincideixen que no afectaria gaire, pel lloc on està situat. A veure....

Mala notícia 3: Anàlítica de sang i bingo! Hipotiroïdisme. El 23 visita amb la endocirna, suposo que medicació i ha assumir que puc tenir més problemes i riscos.

Mala notícia 4: ..::·· Aquesta ha estat la pitjor de totes i ha estat en relació al seminograma de la meva parella. El resultat molt molt dolent. Només un 1% del seu esperma té forma normal, per tant de una teratozoospermia severa. A més, només es belluga un 4%, amb movilitat B i C, la resta inmòvils..... Els metges encara no han vist aquests resultats però a mi m'ha caigut tot a sobre. No m'importava que els òvuls fossin de donant però que ho sigui el semen se'm fa horrible. Les dones sentim crèixer el fill/a durant 9 mesos a la panxa, l'alimentem i donem a llum, però si ell ni tan sols pot aportar l'esperma, ho trobo tristíssim. Serà com tenir una dona ambarassada al costat durant 9 mesos i ni fu ni fa.

A més, la meva cunyada (germana de la meva parella) espera una nena pel mes que ve. Ella també és in vitro, ja que és mare soltera, amb òvuls propis. Sempre han dit que el seu tiet, el meu company, serà quasi un pare per la petita i ara em venen al cap idees terrorífiques de que pugui tenir més vincle o que estimi més a la seva neboda que és de la seva sang que a un fill/a que no ho sigui. O que els avis estimin més a una neta que a l'altre. La seva família i ell són forç tradicionals amb aquests temes.

Algú ha fet ovodonació i donació d'esperma a la vegada, tenint parella masculina? Com ho han viscut les parelles? O creieu que amb aquests resultats de seminograma podem tenir alguna possibilitat que l'esperma sigui seu?
Com pot ser que no m'importi d'on ve l'òvul però en canvi sigui tant dolorós assumir que l'esperma també sigui de donant? Jo no tinc germans ni gaire família, potser per això tinc ments "apego" als meus gens....

Moltes gràcies per llegir-me i perdoneu el rotllo que us he fotut jejejej. Per cert, de moment estem anant a la Dexeus que és on es va embarassar la meva cunyada (mare soltera i endometriosi) i ella allà es va quedar a la primera després de 3 intentents en una altre clínica. A veure si tenim sort...

Petonets!! :--/)
Noa78
:: formigueta
:: formigueta
Entrades: 79
Membre des de: dl. gen. 01, 2018 11:08 pm

Re: Ovodonació

EntradaAutor: Noa78 » ds. jul. 11, 2020 3:41 pm

Hellen78 ha escrit:Algú ha fet ovodonació i donació d'esperma a la vegada, tenint parella masculina? Com ho han viscut les parelles? O creieu que amb aquests resultats de seminograma podem tenir alguna possibilitat que l'esperma sigui seu?
Com pot ser que no m'importi d'on ve l'òvul però en canvi sigui tant dolorós assumir que l'esperma també sigui de donant? Jo no tinc germans ni gaire família, potser per això tinc ments "apego" als meus gens....

Moltes gràcies per llegir-me i perdoneu el rotllo que us he fotut jejejej. Per cert, de moment estem anant a la Dexeus que és on es va embarassar la meva cunyada (mare soltera i endometriosi) i ella allà es va quedar a la primera després de 3 intentents en una altre clínica. A veure si tenim sort...

Petonets!! :--/)

Hola Hellen. Si t'estàs plantejant l'ovodonació amb donant d'esperma és millor anar directament a ADE (adopció d'embrions). El procés és molt més senzill i económic i el resultat el mateix.
Sobre com s'ho pot prendre la teva parella que el seu fill no sigui genéticament seu, això ja depén d'ell. Ho heu parlat amb sinceritat?
Jo sóc mare per ADE i ja et dic que ni tan sols hi penso en la genética.
Conec una parella que com vosaltres tampoc podien tenir fills propis i fa poc han sigut pares d'un nen (desconec el tractament que han seguit, però no és genéticament de cap dels dos) i són super feliços i no el cambiarien per res.
Daltra banda sé d'una altra parella que tampoc poden tenir fills i segons diuen no volen saber res d'adopcions ni donacions, que si no són seus no volen fills.
Com veus hi ha de tot, gent amb la ment més oberta i/o disposats a tot per ser pares; i gent que no. Això ja és molt personal i sols vosaltres sabeu fins on voleu arribar.

Sobre el que pensarà la familia, jo no em preocuparia. Si són molt tancats no cal que sàpiguen la veritat i coneguin tots els detalls del tractament.

Molta sort i ànims amb el que decidiu! Una abraçada
Imatge
crisamenpas
Entrades: 1
Membre des de: dl. jul. 13, 2020 4:53 pm

Re: Ovodonació

EntradaAutor: crisamenpas » dl. jul. 13, 2020 5:04 pm

Hola a totes i tots!!
He trobat aquest forum per casualitat i la veritat necessitava explicar el nostre cas. Després de fer 3 intents amb fiv amb òvuls propis hem decidit recórrer a l'ovodnació. Si tot va bé en uns 15 dies farem el primer intent perquè amb els meus òvuls no podien assegurar que fóssin de qualitat. Estem convençuts de fer-ho, n'hem parlat molt amb la meva parella però hi ha dies que els dubtes em fan tenir por, suposo que com molts de vosaltres. Tinc assumit que no tindrà la meva càrrega genètica, suposo que de la mateixa manera que no la tindria si haguéssim decidit adoptar, però si tot va bé i aconseguim formar una família no sé com reaccionaré quan la gent comenti ai s'assembla a mi, a qui ha tret la cara, els ulls..... em fa por no sentir-lo meu i que tot lo convençuda que estic ara se'm faci difícil de portar quan rebi els comentaris.
Evidentment la família i amics més pròxims ho saben i accepten la decisió però no em deixa de fer por la reacció més sentimental meva davant la gent que no ho sapiga.
No sé si a vosaltres us ha passat el mateix i em poden ajudar. Tot i això, mooltes gràcies a tots i sort als que estem en aquest camí, que aconseguim els nostres desitjos i si no es fan realitat a gaudir de tot lo bo que també ens dóna la vida.
Una abraçada,
Cristina
Avatar de l’usuari
Capgrossa
:: formigueta
:: formigueta
Entrades: 83
Membre des de: dg. abr. 10, 2016 3:59 pm

Re: Ovodonació

EntradaAutor: Capgrossa » dl. jul. 13, 2020 6:28 pm

Pasar a ovo ha de ser una decisió molt conscient, però la maternitat ja ho ha de ser. Quan vegis un nadó pel carrer, preguntat si series capaç de criar-lo com si fos teu. Si la resposta és si, ja ho tens.

Si la clinica escollida te un bon equip, escolliran una bona donant, i és molt possible que la criatura s’assembli a tu, però es que -a més a més- hi ha l’epigenètica i les darreres investigacions que apunten a un intercanvi genètic al principi de la implantacio, si no recordo malament. Però tot això tan se val: coi!! que creixerà dins teu i el teu cos li donarà TOT.

En el meu cas, un munt de vegades m’han dit que la nena és un clon meu, i a mi m’encanta… Hi ha gent que li veu semblança amb el meu pare, i jo els hi dic que sí, que te els seus rínxols :love: I no menteixo, somric, penso en el meu pare que ja no hi és i m’infla el cor… El meu home sempre em diu que mai sabrem que hi ha del cert en tot plegat, perque les investigacions son força curioses.
En el nostre cas, ningú tret de dues persones, sap que vam recòrrer a ovo. La psicòloga de la clinina ens va recomanar que blindessim la informació, si voliem ser nosaltres els primers en dir-li a la criatura, i així ho hem fet.

Et passo un parell d’enllaços per si et ve de gust llegir-los:

https://www.uv.es/uvweb/universidad/es/ ... 5948247031

https://www.infobae.com/salud/ciencia/2 ... l-embrion/

Tu seràs la seva mare, que és molt més que compartir genètica. Quan tinguis el positiu, tot s’esvairà, i quan tinguis la criatura als braços tant et farà de quin color te els ulls o de qui es el seu nasset. Tindras el teu fill o filla, i el teu instint de MARE et guiarà, ja ho veuràs.

Moltissima sort, maca :-()-)
20/01/15: embaràs natural, pérdua a les 6+5 setmanes
10/05/17: búsqueda de donant
20/09/17: habemus donant: ovulets x*x*x
24/11/17: comencem tractament
09/12/17: transfer
20/12/17: beta de 679
29/12/17: primera eco de control
09/01/18: Li escoltem el cor. Detecten un hematoma retrocorial a l'úter (sagnats).
09/08/18: neix la nostra filla :love:
Atzucac
:: puça
:: puça
Entrades: 5
Membre des de: dt. jul. 14, 2020 4:27 pm

Re: Ovodonació

EntradaAutor: Atzucac » dt. jul. 14, 2020 9:14 pm

Hellen78 ha escrit:Hola noies (i no sé si hi ha algun noi)

Soc nova per aquí! Tot just estem començant...i volia compartir-ho amb algú, precissament avui que estic força de baixon després d'un seguit de notícies dolentes. M'agradaria saber si algú s'ha trobat en un cas similar i em podeu donar una mica d'esperança :(

Soc de Barcelona ciutat, tinc 41 anys, la meva parella 43. No tenim fills dels dos ni tampoc de relacions anteriors, els dos venim de dues relacions llargues anteriors on mai es va "intentar" actívament. Ara fa uns 8 mesos que ho estem intentant i atès la meva edat hem comenát a fer-nos proves, amb un seguit de males notícies:

Primera mala notícia: Reserva ovàrica pràcticament esgotada, de fet tinc tots els números d'una inminent menopàusia precoç. Hormona Antimulleriana 0,18 i recompte de folículs: 3!!!! Directament ens han parlat de l'ovodonació i en realitat ho he portat força bé, no m'importa massa. De fet, amb les baixes probabilitats d'un embaràs amb òvuls propis he decidit ni tan sol intentar-ho, pel desgast emocional que suposa tot el procés en si i passar directe a ovo.

Em segueixo fent proves. Mala notícia 2: Em troben un pòlip endometrial que s'ha d'operar si o si. En principi la intervenció es realitzarà el 27 o 28 d'aquest mes. També tinc un mioma intramural de 2,5 cm però els metges coincideixen que no afectaria gaire, pel lloc on està situat. A veure....

Mala notícia 3: Anàlítica de sang i bingo! Hipotiroïdisme. El 23 visita amb la endocirna, suposo que medicació i ha assumir que puc tenir més problemes i riscos.

Mala notícia 4: ..::·· Aquesta ha estat la pitjor de totes i ha estat en relació al seminograma de la meva parella. El resultat molt molt dolent. Només un 1% del seu esperma té forma normal, per tant de una teratozoospermia severa. A més, només es belluga un 4%, amb movilitat B i C, la resta inmòvils..... Els metges encara no han vist aquests resultats però a mi m'ha caigut tot a sobre. No m'importava que els òvuls fossin de donant però que ho sigui el semen se'm fa horrible. Les dones sentim crèixer el fill/a durant 9 mesos a la panxa, l'alimentem i donem a llum, però si ell ni tan sols pot aportar l'esperma, ho trobo tristíssim. Serà com tenir una dona ambarassada al costat durant 9 mesos i ni fu ni fa.

A més, la meva cunyada (germana de la meva parella) espera una nena pel mes que ve. Ella també és in vitro, ja que és mare soltera, amb òvuls propis. Sempre han dit que el seu tiet, el meu company, serà quasi un pare per la petita i ara em venen al cap idees terrorífiques de que pugui tenir més vincle o que estimi més a la seva neboda que és de la seva sang que a un fill/a que no ho sigui. O que els avis estimin més a una neta que a l'altre. La seva família i ell són forç tradicionals amb aquests temes.

Algú ha fet ovodonació i donació d'esperma a la vegada, tenint parella masculina? Com ho han viscut les parelles? O creieu que amb aquests resultats de seminograma podem tenir alguna possibilitat que l'esperma sigui seu?
Com pot ser que no m'importi d'on ve l'òvul però en canvi sigui tant dolorós assumir que l'esperma també sigui de donant? Jo no tinc germans ni gaire família, potser per això tinc ments "apego" als meus gens....

Moltes gràcies per llegir-me i perdoneu el rotllo que us he fotut jejejej. Per cert, de moment estem anant a la Dexeus que és on es va embarassar la meva cunyada (mare soltera i endometriosi) i ella allà es va quedar a la primera després de 3 intentents en una altre clínica. A veure si tenim sort...

Petonets!! :--/)



Hola Hellen78,

Avui és el primer dia que entro en aquest fòrum i m'agrada veure que hi ha molt bona energia i que és una sort conèixer tantes dones en situacions similars a la meva i poder acompanyar-nos en aquest procés. No crec que pugui dir res que solucioni els teus dubtes però m'agrada pensar que potser et va bé saber que no estàs sola.
Jo tinc 43 anys. El meu company és més jove i té un fill d'una anterior relació. Ja feia anys que ho intentàvem de manera intermitent fins que em vaig plantar als 42 i vaig decidir anar a una clínica per saber quin panorama tenia. Els resultats et sonaran familiars: Reserva ovàrica pràcticament esgotada, hormona antimulleriana 0,14 i recompte de folículs, 3. De fet, entre la meva edat i els meus antecedents familiars era previsible però sentir-ho va ser una bofetada i vaig haver de fer el meu dol.
Però francament el tango tampoc va durar gaire i relativament ràpid l'ovodonació va ser una idea que es va imposar amb tota naturalitat:
- Amb la quantitat de malalties que tenim a la meva família, tampoc em calia idealitzar gaire els meus gens. De fet, em vaig fer un petit estudi d'adn i jo mateixa porto una trentena de malalties potencials que sonen fatal.
- Tota la meva vida havia pensat que adoptaria (però aquest és un altre tema) així que... on estava el problema?
- De cop i volta el fet de crear una vida entre dues dones i un home em semblava la fórmula perfecta i encara que no pogués saber res de la donant, el més important sí ho sabia: sens dubte és una persona molt valenta i generosa.
- Quan penso en un fill meu no penso en un físic, en un ulls, en una alçada o en un cabell concret, sinó en una manera d'entendre la vida, uns valors, una sensibilitat i això és el que li ensenyarem.
- Amb 42 anys no em veia fent moltes gaires proves doncs el desgast físic i psicològic em feia molta por a nivell d'intents i avortaments i l'ovodonació em semblava el pas més ferm que podia donar, tot i que no hi ha res garantit, es clar.
També coincideixo en l'hipotiroidisme. Jo sabia que tenia hipotiroidisme subclínic des de feia anys però no ha estat fins a la búsqueda de l'embaràs que he hagut de començar a medicar-me. Per sort és una glàndula súper agraïda i després de medicar-me dues setmanes, l'analítica ja mostrava uns resultats òptims.
Respecte la 4ª notícia que comentes, sí que et puc dir que la meva millor amiga va haver de recòrrer a una fiv fa anys pels terribles resultats del seminograma de la seva parella (allà no es movia RES, es van quedar enfonsats). Pintava tan remot que pogués fer ús del seu esperma com en el vostre cas i noia, ho van aconseguir i va funcionar a la primera, així que no ho donis per perdut.
En el nostre cas, quan vam saber que faríem una ovo, el meu company em va proposar fer adopció d'embrions i estar els dos en la mateixa situació. Li vaig agrair el gest però finalment vam decidir no fer-ho i simplificar en l'únic aspecte en el que podíem no tirar de donant i fer-ho simple però no perquè cap dels dos necessités la presència de la càrrega genètica pròpia (també és veritat que ell ja té un fill, potser sigui per això), en tot cas el recordo dient-me que a ell li era absolutament igual si portava els seus gens com si no, que jo decidís. Això és un terreny molt personal però em sorprén que el fet que no tingui la teva càrrega genètica sigui una opció sense gaires complicacions per a tu però que no porti la d'ell se't faci tan complicat. Segur que ell ho viu com tu?
I el fet que senti que tindrà una dona embarassada al costat durant 9 mesos i ell ni fu ni fa, no sé, em sobta que ho visquis així, perquè no ets una dona embarassada que passa per allà, ets la seva companya de vida i esteu creant una família junts, estaràs engendrant el vostre fill i estic segura que quan el tingueu als braços ni us enrecordareu de com va anar o qui va posar aquella cel·luleta. De fet, he sentit dir per massa dones que igualment la majoria d'homes no s'ho creuen fins que no tenen el nadó als braços, sent 100% la seva genètica, així que no pateixis :()()::::
Avui fa 6 dies que em van fer el meu segon transfer i el proper dilluns em faran l'analítica per veure si aquest cop ha funcionat. A veure que tal, per ara estic una mica així així d'ànims perquè no he notat absolutament res (també és veritat que en el primer intent vaig notar de tot i total només va servir per crear una bosseta buida). No sé si és gaire bona senyal. Bé, deixem-nos sorprendre per la vida!
T'envio una abraçada i molts molts ànims! Per a qualsevol cosa, estic aquí!

Atzucac
Fénix
:: formigueta
:: formigueta
Entrades: 67
Membre des de: dv. gen. 04, 2019 1:06 am

Re: Ovodonació

EntradaAutor: Fénix » dj. jul. 16, 2020 6:00 pm

Hola noies,

Nosaltres hem tornat de nou al ataque. Deixant de banda tema inmunologic que ja hem vist que ha estat un desastre i a sobre un tractament molt doloros desprès de 7 transfers i un unic embaras que va acabar amb avortament diferit vull tornar a intentar-ho i la meva parella em recolça però això aquest cop sense el esperma del meu marit que des de un inici sempre he pensat que no feia cap bé als embrions. Per tant, ens hem plantejat la ovodonació de doble donant o l'adopció d'embrions.
La doctora m'aconsella la doble donació per sobre de la adopció d'embrions però la diferència de preu és considerable i ja portem un llarg recorregut. Diu que tindrem més seguretat de què geniticament els embrions estiguin bé però no sé què pensar. Vosaltres que hi penseu? , Les que heu fet adopció d'embrions que hi penseu?

Gràcies.
09.2015 Miomas. Esmya.
09.2017 Oligozoospermia severa.
06.2018 1ª FIV . B-
07.2018 2ª FIV.
08.2018 B -
09.2018 Bioquímico
12.2018 B -
01.2019 B+
03.2019 Aborto diferido 10 semanas.
08.2019 Ovo + DGP ( 3 embriones euploides )
10.2019 Bioquímico
11.2019 B-
12.2019 Histeroscopia.OK.
06.2020 B - ( inmunologia )
10.2020 Bioquímico
DavidiAnna
:: formigueta
:: formigueta
Entrades: 54
Membre des de: ds. nov. 28, 2015 11:06 pm

Re: Ovodonació

EntradaAutor: DavidiAnna » dt. oct. 06, 2020 10:16 pm

Noies estic començant el tractament d'ovo però no tinc ni idea de quant pot durar. Demà tinc 1a eco de control i m'informare. Vosaltres quan vau tardar des del principi dels pegats fins la transferència?
jujude
Entrades: 1
Membre des de: dl. oct. 12, 2020 11:41 am

Re: Ovodonació

EntradaAutor: jujude » dl. oct. 12, 2020 12:03 pm

Hola noies, soc nova, us explico el meu cas.

Tinc 46 anys. Quan tenia 40 vaig anar a l'Inst. Marquès i em va dir un metge polac molt sec que tenia l'AMH indetectable, que tenia opcions 0 i havia d'anar a ovodonació. Vaig plorar desesperadament.

Llavors vaig anar a la Quiron, i em van dir que no perdes ni 1 dia, i em provaven de fer invitro. Mentres l'invitro em vaig enterar que la parella que tenia prenia drogues d'amagat... Aixi doncs, desesperada, vaig congelar. Em van dir que millor congelar amb semen de donant, per tenir més opcions al descongelar. Vem treure 3 ovuls, i vem congelar 2 embrions (que jo creia fins ara que tenia 3).

Als 42 vaig anar a l'IVI per congelar embrions sense semen de donant. Despres de 3 intents, vaig congelar 1 ovul.

Als 45 vaig tornar a l'IVI amb nova parella, per provar. Vaig intentar treure algun ovul mes per si de cas, pero no vaig treure cap. L'ovul congelat dels 42 anys va fecundar pero no va enganxar. Ja amb 46 vem anar a la Quiron per provar amb els 2 embrions amb semen de donant. A la meva parella no li va fer res... diu que la genetica per ell no importa... es molt obert amb aquests temes, potser perque es extranger i estan mes oberts de mires.

Em vaig quedar embarassada, pero el vaig perdre a la 9a setmana.

Aixi doncs, ara anem a ovodonacio. I jo no soc tant oberta de mires... estic super obsessionada amb que la criatura s'assembli a mi (i he tingut 6 anys per anar assumint!!!!). Soc rossa amb ulls blaus, pell molt blanca, semblo sueca una mica, i tinc grup 0+, i em dona la sensacio que a Barcelona no hi ha tantes noies que s'assemblin a mi... i no paro de donar-li voltes... No se a quina clinica anar. A l'IVI fan matching amb ordinador. A l'Inst. Marques miren la personalitat. A l'Eugin diuen que tenen tantes donants...

jujude.
Apolonia
:: cèrvol
:: cèrvol
Entrades: 529
Membre des de: dj. des. 04, 2014 10:28 am

Re: Ovodonació

EntradaAutor: Apolonia » dt. oct. 13, 2020 11:18 pm

Hola Jujude,
en primer lloc, sento que fins ara no hagis pogut ser mare, però tot arriba en aquesta vida, t'ho dic jo que vaig tenir el meu fill amb 46 anys.
Casualment he mirat el SP i he vist aquest post. El meu nen ja té un any i mig però a vegades miro el Sp, com qui mira l'Instagram o el fb, per relaxar-me una estona.

Mira, t'has de preguntar si vols ser mare. Em sembla que sí. A partir d'aquí, i un cop tinguis al teu fill/a, veuràs que és un amor tant incodicional que t'importarà tres pepinos si el nen té els ulls blaus, verds o negres, o si és ros o morè. Per altra banda, per molt que et facin matching per ordinador a Ivi o entrevistes a un altre lloc, al final la genètica pot ser capritxosa i el nen no assemblar-se finalment a tu. Un cop fas el dol genètic ben fet, tot això passa a un segon pla. Però l'has de fer, a mi em sembla que no l'has fet.

Jo et diria que et relaxis, que triis la clínica amb qui et sentis més còmode, i que hi confiis. Que et centris en trobar-te bé, menjar sa, descansar.. per tenir un bon embaràs (ei , tenim l'edat que tenim), i per preparar el niuet pel bebé.

Jo vaig fer tractament a IVI, era adopció d'embrions, tractament no tant perfecte com Ovo, cert, però en teoria busquen donant compatible amb fenotip, etc. El meu nen no s'assembla en res a mi, en res. Jo tinc el cabell arrissat i ell té els cabells més tiesos que un pal d'escombra. Però mira, és que és tant graciós, tant bonic, tant preciós, i l'estimo amb tanta bogeria, que m'és igual com sigui.
Personalitat? al final si fos amb els teus gens o els de la teva parella, qui sap, potser heredava un gen d'un avantpassat loco i et sortia un nen complicat, això és molt difícil de predir.

Molta sort!
pd: jo triaria IVI o Marquès.
Avatar de l’usuari
Capgrossa
:: formigueta
:: formigueta
Entrades: 83
Membre des de: dg. abr. 10, 2016 3:59 pm

Re: Ovodonació

EntradaAutor: Capgrossa » dl. oct. 19, 2020 6:56 pm

Jujude, d'on has tret que a IVI fan matching només per ordinador? S'hi miren moltes més coses.

Jo sóc mare gràcies a ovo. Tenim un tresoret que moltes vegades m'han dit que és un clon meu. Evidentment, algú (a IVI) va fer molt bé la seva feina. En el meu cas van trigar 4 mesos a trobar-me donant. Com és el teu cas, jo no sóc gaire mediterranea. Va costar (en veure'm ja m'ho va advertir la doctora a la primera visita, però la van trobar).

Semblances a banda, la genetica pot ser molt capritxosa, i sabem que ser mare va molt mes enllà de si la criatura té els teus ulls o el teu mateix color de cabell.

Rumia el que et calgui i fes aquest pas 1000% convencuda. El teu fill o filla, mereixerà la millor versió de tu mateixa.

Moltissima sort :-()-)
20/01/15: embaràs natural, pérdua a les 6+5 setmanes
10/05/17: búsqueda de donant
20/09/17: habemus donant: ovulets x*x*x
24/11/17: comencem tractament
09/12/17: transfer
20/12/17: beta de 679
29/12/17: primera eco de control
09/01/18: Li escoltem el cor. Detecten un hematoma retrocorial a l'úter (sagnats).
09/08/18: neix la nostra filla :love:
JAD
:: papallona
:: papallona
Entrades: 106
Membre des de: dc. set. 21, 2016 7:58 am

Re: Ovodonació

EntradaAutor: JAD » dv. nov. 06, 2020 9:53 am

Hellen78 ha escrit:Hola noies (i no sé si hi ha algun noi)

Soc nova per aquí! Tot just estem començant...i volia compartir-ho amb algú, precissament avui que estic força de baixon després d'un seguit de notícies dolentes. M'agradaria saber si algú s'ha trobat en un cas similar i em podeu donar una mica d'esperança :(

Soc de Barcelona ciutat, tinc 41 anys, la meva parella 43. No tenim fills dels dos ni tampoc de relacions anteriors, els dos venim de dues relacions llargues anteriors on mai es va "intentar" actívament. Ara fa uns 8 mesos que ho estem intentant i atès la meva edat hem comenát a fer-nos proves, amb un seguit de males notícies:

Primera mala notícia: Reserva ovàrica pràcticament esgotada, de fet tinc tots els números d'una inminent menopàusia precoç. Hormona Antimulleriana 0,18 i recompte de folículs: 3!!!! Directament ens han parlat de l'ovodonació i en realitat ho he portat força bé, no m'importa massa. De fet, amb les baixes probabilitats d'un embaràs amb òvuls propis he decidit ni tan sol intentar-ho, pel desgast emocional que suposa tot el procés en si i passar directe a ovo.

Em segueixo fent proves. Mala notícia 2: Em troben un pòlip endometrial que s'ha d'operar si o si. En principi la intervenció es realitzarà el 27 o 28 d'aquest mes. També tinc un mioma intramural de 2,5 cm però els metges coincideixen que no afectaria gaire, pel lloc on està situat. A veure....

Mala notícia 3: Anàlítica de sang i bingo! Hipotiroïdisme. El 23 visita amb la endocirna, suposo que medicació i ha assumir que puc tenir més problemes i riscos.

Mala notícia 4: ..::·· Aquesta ha estat la pitjor de totes i ha estat en relació al seminograma de la meva parella. El resultat molt molt dolent. Només un 1% del seu esperma té forma normal, per tant de una teratozoospermia severa. A més, només es belluga un 4%, amb movilitat B i C, la resta inmòvils..... Els metges encara no han vist aquests resultats però a mi m'ha caigut tot a sobre. No m'importava que els òvuls fossin de donant però que ho sigui el semen se'm fa horrible. Les dones sentim crèixer el fill/a durant 9 mesos a la panxa, l'alimentem i donem a llum, però si ell ni tan sols pot aportar l'esperma, ho trobo tristíssim. Serà com tenir una dona ambarassada al costat durant 9 mesos i ni fu ni fa.

A més, la meva cunyada (germana de la meva parella) espera una nena pel mes que ve. Ella també és in vitro, ja que és mare soltera, amb òvuls propis. Sempre han dit que el seu tiet, el meu company, serà quasi un pare per la petita i ara em venen al cap idees terrorífiques de que pugui tenir més vincle o que estimi més a la seva neboda que és de la seva sang que a un fill/a que no ho sigui. O que els avis estimin més a una neta que a l'altre. La seva família i ell són forç tradicionals amb aquests temes.

Algú ha fet ovodonació i donació d'esperma a la vegada, tenint parella masculina? Com ho han viscut les parelles? O creieu que amb aquests resultats de seminograma podem tenir alguna possibilitat que l'esperma sigui seu?
Com pot ser que no m'importi d'on ve l'òvul però en canvi sigui tant dolorós assumir que l'esperma també sigui de donant? Jo no tinc germans ni gaire família, potser per això tinc ments "apego" als meus gens....

Moltes gràcies per llegir-me i perdoneu el rotllo que us he fotut jejejej. Per cert, de moment estem anant a la Dexeus que és on es va embarassar la meva cunyada (mare soltera i endometriosi) i ella allà es va quedar a la primera després de 3 intentents en una altre clínica. A veure si tenim sort...

Petonets!! :--/)


Hola!

A mi tb em van diagnosticar insuficència ovarica o menopause precoç, AMH tb super baixa i FSH 40 o més, etc.. ni tres folliculs avegades. Hypotiroidisme subclinic tb. Tb em van parlar d'ovodonació, però primer vam probar algunes inseminacions ( in vitro ni me la proposaven). Despères vaig decidir anar per terapies naturals, alimentació, desblocatge emocional, acupuntura, millorar qualitat ovarica, etc.. i va arribar la Gal.la ! Ara té dos anys i volem anar pel segon, així que estic parant el pit a veure si em ve més sovint la regla. La meva FSH encara està més alta, 80 o por ai, però ho intentarem de nou ! hi ha un parells de llibres que estan molt bé per augmentar qualitat ovarica i tb altres tècniques on dones que portaven anys fent FIV i més de 40 anys consegueixen embarassos naturals . Tb actuen amb la qualitat esperma.

anims a totes!
DavidiAnna
:: formigueta
:: formigueta
Entrades: 54
Membre des de: ds. nov. 28, 2015 11:06 pm

Re: Ovodonació

EntradaAutor: DavidiAnna » dv. nov. 13, 2020 11:18 pm

Hola noies.
A mitjans d'octubre em van fer la meva primera transfer. Tinc 45 anys i vam fer Ovo. Tant ell com jo estem bé... Però vaig tenir un bioquímic als pocs dies.
No entenc que pot haver passat... Tot anava super bé.. Analítiques ok un embrió preciós segons van dir, endometri ok... No sé, em vaig quedar molt parada. Dimarts anirem a parlar amb el ginecòleg per veure que fem (ens queden dos embrions). He estat llegint els vostres comentaris i m'agradaria saber amb què pot ajudar l'acupuntura. Se que m'he de seguir cuidant (alimentació, esport etc etc) però el tema acupuntura el desconec.
Moltes gràcies i ànims a totes!
Regina Phalange
:: puça
:: puça
Entrades: 14
Membre des de: dg. nov. 01, 2020 3:08 pm

Re: Ovodonació

EntradaAutor: Regina Phalange » ds. nov. 14, 2020 5:46 pm

L’acupuntura pot ajudar en el procés d’implantació. Jo veig fer-ne un parell de mesos abans de la Ovo i crec que va ajudar. No sé si ets de Barcelona, jo vaig anar al centre BodyHelp per si vols donar una ullada.
Apolonia
:: cèrvol
:: cèrvol
Entrades: 529
Membre des de: dj. des. 04, 2014 10:28 am

Re: Ovodonació

EntradaAutor: Apolonia » dl. nov. 16, 2020 12:44 am

DavidiAnna ha escrit:Hola noies.
A mitjans d'octubre em van fer la meva primera transfer. Tinc 45 anys i vam fer Ovo. Tant ell com jo estem bé... Però vaig tenir un bioquímic als pocs dies.
No entenc que pot haver passat... Tot anava super bé.. Analítiques ok un embrió preciós segons van dir, endometri ok... No sé, em vaig quedar molt parada. Dimarts anirem a parlar amb el ginecòleg per veure que fem (ens queden dos embrions). He estat llegint els vostres comentaris i m'agradaria saber amb què pot ajudar l'acupuntura. Se que m'he de seguir cuidant (alimentació, esport etc etc) però el tema acupuntura el desconec.
Moltes gràcies i ànims a totes!


Hola! jo vaig anar a un lloc que es diu Shen Dao, però des de fa uns mesos s'han traslladat a Sant Cugat.En el meu cas hi vaig anar un cop embarassada per tractar nàusees (que eren galopants i durant molt de temps, fins als 5 mesos) i l'insomni...
I a Body Help vaig fer temes d'osteopatia abans del tractament, tenen personal especialitzat en fertilitat, també et poden donar un cop d'ull. Jo en el primer tractament vaig eliminar gluten un temps abans, en el segon vaig baixar la ingesta de gluten.. vaig pensar que per provar que no quedés...

Molta sort en el proper intent!
:cnena: :cnen:
DavidiAnna
:: formigueta
:: formigueta
Entrades: 54
Membre des de: ds. nov. 28, 2015 11:06 pm

Re: Ovodonació

EntradaAutor: DavidiAnna » dl. nov. 30, 2020 11:05 pm

Oh llastima Apol·lònia. Em queda una mica lluny ja que sóc de Tarragona. Miraré a veure si trobo alguna cosa per aquí. Gràcies de totes maneres!
Avatar de l’usuari
Gia
:: puça
:: puça
Entrades: 26
Membre des de: dc. feb. 15, 2012 11:00 pm

Re: Ovodonació

EntradaAutor: Gia » dv. des. 11, 2020 9:39 pm

Bones noies!
Fa molt que no entro, pero avui, mirava un altre forum i he decidit passar-me per aquí.
Us explico una mica...
L'any 2013, quan tenia 32 anys, va néixer el meu primer fill. Va ser per FIV pq, segons semblava, l'esperma del meu home estava fatal.
L'any 2015 vam anar a buscar els congelats qie teníem. Cap va implantar.
Després el meu home es va operar de varicocel i el seu espera va millorar molt!
Vam fer 2 IA, 3 FIVs i res. Feia molts òvuls, fecundaven, però s'anaven morint. Sobre el paper tot estava bé, al laboratori era un desastre! Vaig canviar l'alimentació, vaig anar a acupuntura,...al final em van dir que era la qualitat dels meus òvuls, que tot i que la reserva estava bé, eren de mala qualitat.

Em van recomanar OVO.
Al principi va ser un xoc...i tenia molts dubtes sobre si faria diferències entre els germans,...però poc a poc ho vaig anar assimilant.
Jo sóc rossa amb ulls blaus i pell blanca i el meu home és moreno amb ulls marrons. Em van dir que em buscarien una donant que s'assemblés a mi, pero a l'hora de la veritat...com un ou i una castanya!!!
Em van dir les característiques de la donant el dia abans a que fecundessin els òvuls i la veritat es que em vaig quedar bastant descol·locada. Quan vaig poder parlar amb el metge ja havien fecundat els ovuls i em va dir que podia renunciar als embrions i buscar una altra donant, pero portava molt de desgast, físic i emocional i em sabia greu pensar que una noia s'havia sotmès a uns extracció d'ovuls per res. A més, ja eren fills del meu home.

Em vaig quedar embarassada a la segona transfer i...tinc una nena preciosa de 22 mesos!(es un trasto!!!!) Es morena amb els ulls foscos ( com el meu home i el meu fill) i la gent em diu que de mi no té res de res, que sort que em van veure embarassada, perquè sinó no es creurien que és filla meva !!! Però també m'ho deien del nen...l'estimo igual que al seu germà, amb bogeria!!!
Pel que fa a la família, la meva germana té un nen dos mesos més gran que la meva nena, i ni avis ni tiets fan absolutament cap diferència. Els estimen de la mateixa manera.

Per acabar dir-vos que els miracles existeixen. Tinc 40 anys i estic embarassada d'una nena que, si tot va bé neixerà al març. Aquest cop sense buscar ni esperar-ho. I se que no faré cap diferència entre els meus tres fills.

Us vull donar ànims a totes. És una merda haver de passar per tot això, el desgast físic i emocional que suposa...pero quan s'aconsegueix, val la pena haver passat per tot. Siguin genèticament teus o no, s'assemblin a tu o nl, els portes a la panxa, sens les patades, els pareixes, els alimentes, els cuides i els estimes igual.

Sort! I que el 2021 sigui el vostre any!!!
Març 2013 --- neix el nostre petit (FIV)
Juny 2015--- transferència de congelats negatiu
Desembre 2015 --- operació varicocele
2016 --- 2 IA -
2017---3 Fiv -
2018--- OVO - embaràs a la 2a transfer
Gener 2019 --- neix la nostra petita
Juliol 2020 ---embaràs natural!
Hellen78
:: puça
:: puça
Entrades: 24
Membre des de: dj. jul. 09, 2020 5:44 pm

Re: Ovodonació

EntradaAutor: Hellen78 » dv. gen. 08, 2021 10:32 am

Hola de nou noies!!

Ja fa mooolt de temps que no tornava a escriure....quin desastre! Perdoneu!!
Moltes gràcies a totes pels vostres consells i ànims! Gràcies a Jad, Atzucac i Noa78!!

Us poso al dia, per explicar-vos com ha acabat (o com comença millor dit...) tot:

Finalment els 4 inconvenvenients que teniem semblem mitjanament solbentats:

-Histeroscòpia quirúrgica per extirpar el pòlip realitzada a l'agost. Darrera ecografia de fa una setmana, tot net!! En principi tot Ok. El mioma intramural segueix allà però ja m'havien recomanat 3 gines ni tocar-lo.
-Tiroides ajustada, després de mesos prenent eutirox 25 un al dia. Si hi hagués embaràs hauria de pujar la dosi.
-Semen del meu marit....ha revifat una mica! Tenia una infecció, li han fet tractament+vitamines vàries i a dia d'avui es un semen viable, no meravellós però passable!!

Així que hem iniciat tractament per ovodonació! No vull desgastar-me física i emocionalment en un procés FIV amb pràcticament nules possibilitats.

Nosaltres estarem a Dexeus. No hem mirat res més, ja que allà van aconseguir l'embaràs de la meva cunyada, també amb 41 anys, amb òvuls propis però amb un historial d'endometriosis greu. Ella venia desil•lusionada d'un altre centre i allà es va quedar a la primera després de canviar-li el tractament, la van encertar. Per tant, i com és un cas d'èxit molt proper ho intentarem primer allà. Ara la meva neboda ja té 4 mesos i mig :anec:

Més coses....tenim possible donant! El dia 22 li començaran a fer els controls i segurament la punció serà a finals de mes o principis de Febrer que és quan la meva parella haurà de portar el semen. I a partir d'aquí a veure quans progressen i arriben a bastocisto, que és el que em transferiran :p-)

M'han explicat que em trucaran el dia 22 i cada cop que li facin controls a la donant. Quan m'explicaven això he de dir que m'he sentit una mica malament, con si estigués envaint la intimitat de la noia, no sé si em sentiré bé si cada cop m'informen de les proves que li fan. De fet preferiria no saber res fins a no tenir els embrions. A vosaltres us va passar aquesta sensació? Em vaig sentir una mica com "El cuento de la criada". (prohibit riure noies). Alguna més s'ha sentit així?

Perdoneu que encara no domino molt aquesta jerga mèdica reproductiva!! Vosaltres sou ja molt expertes jajaja

Alguna de vosaltres em va comentar que no entenia la meva por o neguit que la criatura no tingués gens de la meva parella....i en canvi portés bé que no en tingués de meus. Crec que això ve donat per un tema educacional o fins i tot cultural entre la meva família i la seva. A casa meva sempre han estat molt avançats i moderns amb tot però la família de la meva parella són moooolt tradicionals. I em preocupava que si no és de la seva sang no l'estimin igual. Per exemple: quan va neixer la nebodeta (no sé si he explicat que la meva cunyada és mare soltera amb semen de donant) el major neguit que patien era pensar que no s'assemblaria a ells i que tindria trets del "pare" (jo li dic donant). Fins i tot jo els picava dient que podia ser fosquet de pell i no vegis com s'angoixaven. Al final és un mini clon del meu home i estan super contents quan la gent els diu que és igual que el David. Fins i tot fan fotos per comparatives d'ell de petit i de la nena ara....A ells també els costa temes com l'homosexualitat, per exemple. Tot i que són bellísimes persones són molt clàssics. D'aquí el meu patiment. Evidentment mai el rebutjarien però al seu interior potser farien diferències, no ho sé...

Ah! I el meu home és molt tancat, parlar amb ell obertament de sentiments és complicat jaja tot i que estic fent un doctorat per aprendre a llegir-lo. Es informàtic i en aquest cas s'acompleixen tots els estereotips :-o00m

De moment això és tot! Perdoneu de nou el rotllo però era molt de temps sense donar senyals de vida!

Gràcies a totes i ànims i endavant!! :ok: :ok:
Regina Phalange
:: puça
:: puça
Entrades: 14
Membre des de: dg. nov. 01, 2020 3:08 pm

Re: Ovodonació

EntradaAutor: Regina Phalange » dv. gen. 08, 2021 11:59 am

Hellen78 ha escrit:Hola de nou noies!!

Ja fa mooolt de temps que no tornava a escriure....quin desastre! Perdoneu!!
Moltes gràcies a totes pels vostres consells i ànims! Gràcies a Jad, Atzucac i Noa78!!

Us poso al dia, per explicar-vos com ha acabat (o com comença millor dit...) tot:

Finalment els 4 inconvenvenients que teniem semblem mitjanament solbentats:

-Histeroscòpia quirúrgica per extirpar el pòlip realitzada a l'agost. Darrera ecografia de fa una setmana, tot net!! En principi tot Ok. El mioma intramural segueix allà però ja m'havien recomanat 3 gines ni tocar-lo.
-Tiroides ajustada, després de mesos prenent eutirox 25 un al dia. Si hi hagués embaràs hauria de pujar la dosi.
-Semen del meu marit....ha revifat una mica! Tenia una infecció, li han fet tractament+vitamines vàries i a dia d'avui es un semen viable, no meravellós però passable!!

Així que hem iniciat tractament per ovodonació! No vull desgastar-me física i emocionalment en un procés FIV amb pràcticament nules possibilitats.

Nosaltres estarem a Dexeus. No hem mirat res més, ja que allà van aconseguir l'embaràs de la meva cunyada, també amb 41 anys, amb òvuls propis però amb un historial d'endometriosis greu. Ella venia desil•lusionada d'un altre centre i allà es va quedar a la primera després de canviar-li el tractament, la van encertar. Per tant, i com és un cas d'èxit molt proper ho intentarem primer allà. Ara la meva neboda ja té 4 mesos i mig :anec:

Més coses....tenim possible donant! El dia 22 li començaran a fer els controls i segurament la punció serà a finals de mes o principis de Febrer que és quan la meva parella haurà de portar el semen. I a partir d'aquí a veure quans progressen i arriben a bastocisto, que és el que em transferiran :p-)

M'han explicat que em trucaran el dia 22 i cada cop que li facin controls a la donant. Quan m'explicaven això he de dir que m'he sentit una mica malament, con si estigués envaint la intimitat de la noia, no sé si em sentiré bé si cada cop m'informen de les proves que li fan. De fet preferiria no saber res fins a no tenir els embrions. A vosaltres us va passar aquesta sensació? Em vaig sentir una mica com "El cuento de la criada". (prohibit riure noies). Alguna més s'ha sentit així?

Perdoneu que encara no domino molt aquesta jerga mèdica reproductiva!! Vosaltres sou ja molt expertes jajaja

Alguna de vosaltres em va comentar que no entenia la meva por o neguit que la criatura no tingués gens de la meva parella....i en canvi portés bé que no en tingués de meus. Crec que això ve donat per un tema educacional o fins i tot cultural entre la meva família i la seva. A casa meva sempre han estat molt avançats i moderns amb tot però la família de la meva parella són moooolt tradicionals. I em preocupava que si no és de la seva sang no l'estimin igual. Per exemple: quan va neixer la nebodeta (no sé si he explicat que la meva cunyada és mare soltera amb semen de donant) el major neguit que patien era pensar que no s'assemblaria a ells i que tindria trets del "pare" (jo li dic donant). Fins i tot jo els picava dient que podia ser fosquet de pell i no vegis com s'angoixaven. Al final és un mini clon del meu home i estan super contents quan la gent els diu que és igual que el David. Fins i tot fan fotos per comparatives d'ell de petit i de la nena ara....A ells també els costa temes com l'homosexualitat, per exemple. Tot i que són bellísimes persones són molt clàssics. D'aquí el meu patiment. Evidentment mai el rebutjarien però al seu interior potser farien diferències, no ho sé...

Ah! I el meu home és molt tancat, parlar amb ell obertament de sentiments és complicat jaja tot i que estic fent un doctorat per aprendre a llegir-lo. Es informàtic i en aquest cas s'acompleixen tots els estereotips :-o00m

De moment això és tot! Perdoneu de nou el rotllo però era molt de temps sense donar senyals de vida!

Gràcies a totes i ànims i endavant!! :ok: :ok:


Hola Hellen!
Sobre el tema de la donant, no et preocupis, la informació que et donen no és molta: quants óvuls han aconseguit, qualitat, com tiren endavant els embrions, etc. No et donen més informació que la necessària.
En el meu cas la donat no va tenir una bona qualitat d'óvuls i ni tant sols em van explicar el per què ( tot i que jo sempre he pensat que no va seguir el pla de medicació correctament) i el que van fer és oferir-me una alternativa a una segona donant.

Jo pel tema genètic no tinc una gran preocupació, la veritat. Ni abans del tractament ni ara. M'agradaria que fisicament s'assembles a la meva parella però si s'assembla a la donant doncs no passa res. Confio en la epigenètica i en la manera com es criarà amb nosaltres dos.

Molts ànims i espero que tot et vagi molt bé.
ambjdejan
:: granota
:: granota
Entrades: 226
Membre des de: dc. nov. 07, 2018 4:45 pm

Re: Ovodonació

EntradaAutor: ambjdejan » dv. gen. 08, 2021 3:21 pm

Hola!
Nosaltres tb estem a la Dexeus i hem tingut una mica de desgavell però ja s'ha solucionat :)
Primer ens van dir que tenien una donant i després no ens van dir res més i ens vam quedar com... que ha passat? Resulta que ho faran amb òvuls de banc (nosaltres ho preferíem) i amb els dies de festa el nostre procés es va quedar una mica penjat però avui hem parlat amb ells i la setmana que ve ja fan la fecundació.

Tirem d'òvuls de banc i per això no tinc la sensació que deies, hellen, del cuento de la criada, pero crec que també em passaria això, que no sé si voldria saber tant.... també és cert que si fan la mostra en fresc heu d'estar avisats per anar a deixar la mostra...

Molts ànims a totes, hellen a veure si a la primera tenim sort! Estarem allà allà. Jo porto 2 avortament a sobre així que ... intento ser positiva!
Lalicat
:: formigueta
:: formigueta
Entrades: 57
Membre des de: dt. feb. 16, 2021 6:20 pm

Ovodonació

EntradaAutor: Lalicat » dt. feb. 16, 2021 6:41 pm

Bona tarda,
és la primera vegada que participo aquí, així que espero fer-ho bé!

Us explico el meu cas i espero que em pogueu aconsellar.

La meva parella té 35 anys i està casi normal de número de ..::·· però estan la gran majoria quiets.
Li estan fent proves per veure si té varicocele (no li fa mal) ja que podria ser el motiu pel qual no es mouen. Ara començarà amb androferti

Per la meva part hi ha més cosetes: tinc 36, en 3 mesos faig 37. He tingut trombosis, tinc trombofilia hereditaria factor II, també endometriosis molt xula, però focalitzada a un lloc que m'han dit que no té afectació per aconseguir l'embaràs.

La meva antimulleriana és de 0.29, molt baixeta, i la FSH alta, en dos mesos estava en 15 i aquest últim més per sobre de 24.

Ahir vem anar a la Dexeus a la primera visita amb la Dra. Devesa, la veritat, no ens va agradar gens, no ens va quedar clar absolutament res, i apart només ens va parlar de la FIV (jo ja havia estat investigant tema ovo) i li vaig preguntar si valia la pena provar-ho i simplement va dir...amb 36 s'ha de provar...

I ens vem quedar xocats, perquè encara que sigui jove, no vull estar 3 ó 4 anys buscant si puc trobar la solució en l'ovodonació...

Penseu que és normal? la veritat que m'he informat i he llegit molt per aquí, i sabent els % d'èxit de FIV vs. Ovodonació no veig inconvenient anar directament a ovodonació per tal de tenir més èxit més aviat.

Potser sóc una il.lusa i m'estic perdent algo...però en el millor dels casos (sinó correguiu-me) amb una FIV tindria com a molt un 20% de probabilitats d'èxit, i amb ovo per sobre del 60%...

us ha passat algo similar?

Buscarem una altra valoració a CIRH ja que no vem sortir contents ni entenent res...esperem tenir més sort...volem que ens expliquin totes les opcions i ja serem nosaltres que decidim! però veient moltes experiències que he llegit, prefereixo anar directa a ovo.

pd: la setmana que ve començo amb la Dra. Lu amb acupuntura...esperem que ajudi!

Moltes gràcies per llegir-me!! :--/)

Torna a “Reproducció assistida”

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 13 visitants

Membre de l'AMIC Control OJD Nielsen Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET

Actualitat ::