Tristesa per no tenir una filla

Per presentar-nos i parlar de tot alló que vulguis..
copina
:: rateta
:: rateta
Entrades: 185
Membre des de: dc. maig 15, 2013 5:02 pm

Tristesa per no tenir una filla

EntradaAutor: copina » dt. maig 26, 2020 2:01 pm

Hola,

fa molt de temps que no escrivia al fòrum i ara m'he decidit perquè estic en una situació de la qual no sé com sortir i he pensat que, potser, compartint el que em passa, m'ajuda a millorar.
Tinc dos fills preciosos, que em fan riure, patir i són el millor que m'ha passat a la vida però, a la vegada, jo, des de petita, m'havia visualitzat sent mare d'una nena, em feia molta il·lusió, moltíssima. Quan vaig saber que el meu segon fill era un nen, com el primer, confesso que vaig estar trista però vaig pensar que se'm passaria. Molta gent em deia: "ja veuràs, quan el vegis se't passarà tot". I clar que quan el vaig veure em va explotar el cor d'amor i clar que ja no som capaç d'imaginar-me la meva vida sense ell, però, sincerament, tinc com una tristesa a sobre molts dies perquè penso en la nena que no he pogut tenir...
Sempre havíem dit amb el meu marit que tindríem dos nens i ens plantaríem però, clar, jo, il·lusa, pensava que algun d'aquests dos fills seria una nena i no ha estat així. Algun dia li he plantejat que anem a pel tercer però ell no vol no sentir-ne a parlar i jo em sento molt incompresa...

Sé que pot sonar a que soc una nena malcriada, que, simplement, he d'acceptar les coses com han vingut, però m'està costant molt i no sé com fer-ho.

A algú més li passa? M'aniria molt bé poder-ne parlar...

Gràcies a tothom.
Imatge

Imatge
Nicoleta
:: papallona
:: papallona
Entrades: 109
Membre des de: ds. feb. 08, 2014 9:56 pm

Re: Tristesa per no tenir una filla

EntradaAutor: Nicoleta » dt. maig 26, 2020 3:27 pm

Hola Copina,
t'he llegit i he pensat que havia de respondre. Segur que hi ha qui es troba com tu. Del que dius que si ets una malcriada pel fet de sentir-te com et sents, res. Tothom tenim dret a tenir els nostres desitjos i somnis, i no vol dir que el que tenim no ens satisfaci. Però és legítim el que sents.
I alhora també ho és que no ho comparteixi la teva parella. Però mira,...si tu ho sents així...sempre et queda la possibilitat d'una adopció. Potser no t'ho havies plantejat però, si tens un altre fill biològic no té pq ser una nena i el teu anhel hi podria seguir essent. En canvi, optar a adoptar una nena és un projecte diferent, igual de bonic, en què a més estaries donant la oportunitat a una criatura de viure una vida millor, amb una família que l'estimaria i la cuidaria. I seria una nena.
A més és un projecte a més llarg termini i que potser el teu company, si li expliques amb el cor, pot arribar a entendre i compartir, que a tu et faria moooolta il·lusió ser mare d'una nena.
El meu company també tenia molt clar que amb dues criatures ens plantàvem i al final, li vaig parlar de cor, explicant-li que jo sentia que faltava algú. Que no hi érem tots a la família encara. Que el de tenir tres fills era el projecte de vida que somiava compartir amb ell,...i encara no sé com, ho va comprendre i es va il·lusionar amb mi.
Vull dir amb tot aquest rotllo que no hi renunciis sense més, que no menyspreuis el que sents. La intuïció, els somnis,... jo crec que se'ls ha de fer cas sense deixar de valorar tot el que tenim.
És la meva opinió :P Molta força i una abraçada!
:-) :camio: <:-<
crunchi
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1349
Membre des de: dj. ago. 08, 2013 12:51 pm

Re: Tristesa per no tenir una filla

EntradaAutor: crunchi » dc. maig 27, 2020 11:53 am

hola,

Jo no sé massa bé què dir-te. Tinc un nen i estic embarassada d'una nena, i a mi em passava al revés, que ja m'havia fet a la idea que tindriem 2 nens, imagino que per que és el que més abunda al meu entorn, tenir 2 del mateix sexe. Quan ens van dir que era nena ens vam quedar una mica parats. Però bueno, canvi de plans. Penso que les coses passen x una raó i que serà per algo que havia de ser nena.
En el meu cas, el meu "desitj" crec que venia influenciat pel que veia al meu voltant, pq pensava que si son dos germans del mateix sexe tindrien més afinitat, podrien compartir més coses, aprofitariem la roba i aquestes coses pràctiques del dia a dia. Prejudicis en el fons, no?

Tu perquè voldries nena realment, Copina? Quins motius tens realment?? Creus que pots estar condicionada per l'entorn? Per tradicions o creences? Estereotips?

A mi em sap una mica de greu que en el fons son diferències de gènere, perque realment un nen i una nena hauria de ser el mateix. Acàs no els hem d'educar per igual? Què és el k veritablement canvia, al ser nen o nena?? En una societat igualitària no hauria de canviar res penso.

Jo em plantejaria tot això. Tb tenir molt clar si és això el k et provoca tristesa o si és k no tindràs més bebés. Fes una llista si et cal dels motius, i sigues honesta amb tu mateixa i valora si son motius de pes o realment estàs condicionada per la societat a la que vivim, que en general es venera més les nenes que els nens.

Entenc k a vegades costi acceptar situacions que ens venen i pels quals no estavem mentalitzades, però amb aquest tema em pesa molt més que sóc molt conscient de q tenir un fill o filla sa als braços és 1 miracle. Que hem destar agraïdes. Potser et serveix pensar això, no ho sé.

Anims :-()-)
Imatge

Imatge
copina
:: rateta
:: rateta
Entrades: 185
Membre des de: dc. maig 15, 2013 5:02 pm

Re: Tristesa per no tenir una filla

EntradaAutor: copina » dg. maig 31, 2020 9:27 am

Hola Crunchi i Nicoleta,

moltes gràcies per les vostres respostes. En tot el que dieu hi havia pensat...
L'adopció és una opció, sí, però tal com estan les coses ara mateix no sé si m'hi atreveixo... Si habitualment ja es trigava molt, ara la situació deu ser encara pitjor m'imagino. A vegades també he pensat en l'adopció nacional, però em sembla que també és difícil i no sé ni per on hauria de començar...
I pel que dius tu, Crunchi, també hi he pensat molt. No sé per què sempre he volgut tenir una filla, perquè de veritat que és una cosa que tinc a dins des que era una nena i no estic segura que allà ja estàs influïda per qüestions de gènere... Ara sí que penso que potser hi ha un punt d'això. No és el tema de tenir la parelleta, perquè em plantejo haver tingut dues nenes i no em sap greu, perquè la meva il·lusió era una nena. Quan em vaig quedar embarassada el primer cop li deia al meu marit: "si és un nen em posaré un poc trista, perquè ja només em quedarà una opció de tenir una nena (sempre havíem dit que en tindríem dos i prou). Si tinguessim dues nenes m'estaria bé, però si tenim dos nens crec que em sabrà greu" i és el que m'està passant...
També hi ha aquest punt de pensar que quan siguin grans passaran de mi, és una cosa que em fa ràbia pensar, però, què voleu que us digui, em surt així. Em sembla que les nenes després estan més amb tu, m'iamgino quan els meus fills hagin de ser pares (si ho han de ser) i l'embaràs no el podré viure de manera tan propera perquè a mi m'ha passat que durant l'embaràs i el postpart amb qui volia estar era amb la meva mare, no amb la meva sogra, que ens duem molt bé, però és la meva sogra i no hi ha la mateixa relació. O quan els has de deixar... a mi em sembla que les dones preferim les nostres mares i jo això no ho podré fer. Seré la sogra... Repeteixo, em sap molt de greu tenir aquests pensaments però els tinc... Suposo que es tracta d'anar païnt-los, intentar veure-ho d'una altra manera...
No sé, potser penseu que estic boja, però, com diu la Nicoleta, són els meus sentiments, també els he poder treure, de fet, crec que necessito parlar-ne per això.

Bé, noies, moltíssimes gràcies :***: :***:
Imatge

Imatge
crunchi
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1349
Membre des de: dj. ago. 08, 2013 12:51 pm

Re: Tristesa per no tenir una filla

EntradaAutor: crunchi » dt. juny 02, 2020 2:48 pm

Hola bonica,
Parlar-ne sempre ajuda, no ho dubtis. :-()-)
Bueno, llegint el que escrius arribo a la conclusió que al final tot són prejudicis que crec que se'ns inculca de petites, en la nostra societat. Caiem en els tópics, estereotips i en les idees preconcebudes pk sense voler és amb el que ens hem anat empapant. No crec k estiguis boja, sino això, que creixem amb aquestes idees i al final aquestea, ens fan presoneres. Perque ara mateix en comptes d'estar tranquila has d'estar pensant en tot això, que no et porta possiblment enlloc i només et porta maldecaps.
Segurament més d'una hem tingut aquests pensaments quan ens han comunicat que tindirem un nen. Confesso k jo tb he pensat això que dius "uf seré la sogre" però amb el temps vaig veure que no tenia cap sentit i que això no podia fer que jo no disfrutés de ser mare d'un nen. Al final crec que és un tòpic lo de ser "la sogre" i que en nosaltres està canviar aquest tòpic/estereotip/pensament. Serem les sogres que vulguem ser, no?
Crec que el futur és incert. Pensar tot això amb tant de temps per endavant, és pensar massa crec jo. Tan en el cas dels nois com de les noies, no sabem si voldran tenir fills, ni si tindran parella estable, ni si viuran aqui o voldran viure al Japó, etc. Ni tan sols sabem on estarem nosaltres d'aqui 20-30 anys, ni si hi serem.
Serà el que hagi de ser, i crec que en les nostres mans està educar ARA en igualtat i inculcar bons valors, treballar les bones relacions entres pares i fills, per tal que sempre es puguin recolzar en nosaltres (si volen, pq els fills no ens pertanyen, no ho oblidem). Si ja de petits sense voler, escolten aquestes idees a casa, crec que no els hi fem cap bé, perque estarem perpetuant aquest tòpic.

En el meu voltant et puc dir que hi ha varios casos que trenquen amb tots aquests tòpics. Desde pares amb 3 filles que cap d'elles no ha volgut tenir fills, desde sogres que es porten super be amb la nora i la tracten com una filla més, relacions més bones entre mare i fill que la mare i filla (germana del fill), etc. Hi ha de tot a tot arreu. Amb lo que et vull dir que que tinguis una filla no et garanteix que tinguis una millor relació amb ella que amb un altre dels teus fills pel simple fet de ser dona. No ho saps això. Ni hauria de ser així. Tu tens ara dos fills i a les teves mans tens la oportunitat de treballar les relacions amb ells pq siguin igual del que creus que haurien de ser si fossin dones.

Busca ajuda en llibres o persones que tractin aquests temes per Instagram, perque crec que així podràs gaudir molt més de la maternitat i per tant, de la vida. Viure sempre amb aquest pensament, em sembla una llosa molt dura de portar a sobre. I més quannés una cosa que t'hi ha portat la societat, ni tan sols ho has pogut triar tu pensar en tot això.

Molts anims :-()-)
Imatge

Imatge
aiguablava
:: papallona
:: papallona
Entrades: 128
Membre des de: dc. ago. 15, 2012 7:22 am

Re: Tristesa per no tenir una filla

EntradaAutor: aiguablava » dc. juny 03, 2020 9:18 pm

Quan vaig saber que el meu primer fill era nen enlloc de nena em podia haver imaginat que em sentiria com tu però la meva ment fa un tomb estant embarassada, tinc dos nens i en el segon embaràs fins i tot preferia tornar a tenir nen.

Sempre havia pensat que jo tindria una filla, o dues. Per què? Penso que perquè a la meva família les nenes i les dones han estat sempre en un pedestal per homes i dones. Que si les nenes són més llestes, més intel.ligents, més divertides... jo vaig créixer sentint això, així que crec que era normal que en el meu subconscient s'hagués anat fent aquest desig.

Quan a una ecografia es va intuir que era nen, la decepció va ser monumental però també el sentit de culpabilitat per tenir aquests sentiments. El xip el vaig canviar de cop, de cop vol dir potser 1 mes, però era el meu fill. Quan ens van confirmar que era nen, ja l'estimava del tot així com era, era el meu nen.

Després, al néixer... és que era un nen fet a mida. Carinyós, bon nen, preciós... enamorats del nen, fins i tot la família deien "és que ell sí que és intel.ligent i espavilat" . Quan vam tenir el segon tant me feia, i fins i tot potser em decantava més per un nen i va ser un segon nen. Fantàstics, millor no podrien ser, clar que són força petits.

Si que a vegades em pregunto com seria una nena, però sense cap sentiment de recança.

Però he de dir que això que et passa, els va passar a uns dels meus avis, i van tenir un tercer fill, que va sortir nena, perquè els dos tenien aquest sentiment de no tenir una nena. La meva àvia parlava amb igual d'amor i estima de tots els fills, però es veu que tenir una nena els feia il.lusió, i la veritat que per aspectes que la meva àvia reconeixia com a superficials, com pentinar-la, comprar-li vestits molt vistosos... Ara per sort ser nen no és tan gris, nens i nenes fa generacions que juguen al mateix... poques diferències.

Nens i nenes són molt igual, també depèn del caràcter i de l'educació. Jo tracto als meus fills com tractaria a una filla i si fossin nenes, com si fossin nens, o sigui, són criatures, persones, que poden ser i fer el mateix a la vida i tenia molt clar que tant si eren nens com nenes, els educaria exactament igual. Naturalment hi ha coses que som diferents homes i dones a nivell biològic i de tarannà però la resta és el mateix.

Veig famílies que eduquen de manera diferent nenes i nens. Que a les nenes les porten ben guarnides i els pobres nens amb roba sòbria, els cabells tallats a màquina... vaja nenes tipus "florero" i nens "invisibles". Això passa, llavors potser sí que els veuen diferents perquè ells mateixos els estan fent diferents.
copina
:: rateta
:: rateta
Entrades: 185
Membre des de: dc. maig 15, 2013 5:02 pm

Re: Tristesa per no tenir una filla

EntradaAutor: copina » dj. juny 11, 2020 9:37 pm

Hola noies,
bfff, he estat molts dies sense poder entrar al Fòrum perquè tinc molta feina. Estic teletreballant i amb els dos nens a casa... és una bogeria.
No estic segura que sigui només per prejudicis... vinc d'una família igualitària, tinc un germà i els meus pares ens han tractat als dos igual sempre; tinc dos nens i els educo en igualtat, sense pensar que com que són nens hi ha certes coses que no han de fer o que jo no els he d'ensenyar. Per posar un exemple, aquest any per nadal li vam comprar al meu fill petit un cotxet amb una nina perquè li encanta i perquè ens agradava la idea que hi jugués. Anem per tot amb el cotxet, ell encantat i nosaltres també, i hi ha gent que fa algun comentari però ens és igual.
A mi em sembla que el que em passa és més per la sensació que tinc que m'estic perdent alguna cosa... Suposo que també hi juga un paper important el fet d'haver imaginat tota la vida que tindria una filla i ara no tenir-la, no sé, és com passar un dol...
Darrerament hi ha dies que estic millor, que no hi penso tant, però encara hi ha dies que tinc la tristesa aquesta que us comentava el primer dia... Clar que estic encantada de la vida amb el fet que els meus dos fills siguin nens, juguen molt junts però és que penso que si fos una nena també haurien de jugar junts, perquè són iguals, no? I als dos me'ls estimo des del primer dia que vaig saber que eren a la meva panxa, evidentment. Però tinc com una recança pel que no ha pogut ser...
Suposo que ho he d'anar assumint...
Imatge

Imatge
Atzucac
:: puça
:: puça
Entrades: 5
Membre des de: dt. jul. 14, 2020 4:27 pm

Re: Tristesa per no tenir una filla

EntradaAutor: Atzucac » ds. jul. 18, 2020 2:47 pm

Hola bonica,

Poc puc aportar però necessito escriure't per dir-te que no t'has de justificar, ni crec que siguin prejudicis, és la teva il-lusió i t'aplaudeixo per obrir-te i expressar els teus sentiments.

Jo ni estic en aquest punt (estic buscant embaràs) però em sembla súper humà tot el que dius i això de "buscar la nena" és un clàssic, no et sentis estranya perquè això passa a les millors famílies ;-) i sinó mira tots aquests vídeos de youtube amb famílies americanes que després de tenir dos, tres o quatre fills varons acaben adoptant una nena. Jo mateixa conec uns quants exemples de famílies que van tenir quatre fills buscant la nena. Vaja, que és normal, busques potser, com una sensibilitat més propera, com un lligam més profund, no ho sé, ja dic que jo no ho he pogut viure però força amigues m'ho han expressat i entenc que hi hagi un cert dol que s'ha de fer (o seguir lluitant, es clar). En tot cas, no et sentis malament, o culpable, acabis prenent la decisió que sigui, el que sí que et demanaria és que miris de viure-ho amb el millor humor i la millor energia possible perquè al final les coses més importants estan totalment fora del nostre control.

Només volia afegir que respecte l'adopció nacional jo sí em vaig informar l'any passat i calcula tranquilament set anys d'espera (o més). Tot depèn de la teva edat i la de la teva parella però jo calcularia mínim set anys perquè quan vas a la xerrada informativa et diuen d'omplir un document on véns a dir que vols proposar-te com a futura família adoptant i a partir de presentar aquest paper et diuen que calculis 5 anys de silenci absolut fins que et tornen a contactar. Des del moment que et contacten ja pots començar el procés per obtenir l'idoneïtat com a família adoptant (jo calcularia un altre any) i un cop obtinguda, comença l'espera fins que et toqui un fill. Pensa que en tota Catalunya, quan ens vam anar a informar al 2019, hi havia gairebé mil famílies amb idoneïtat esperant adoptar i les xifres de nens adoptables cada any són molt baixes, ara t'ho dic de memòria però com entre 45 i 60 cada any, com a màxim. De fet, com acabes les reunions amb els ànims força baixos perquè les expectatives sonen molt remotes (llunyanes, al menys) acaben les reunions parlant-te de fer de família d'acollida, que sí que en necessiten moltes, pel que em va semblar entendre.

Decideixis el que decideixis, molts ànims i molta sort!

Atzucac
Atzucac
:: puça
:: puça
Entrades: 5
Membre des de: dt. jul. 14, 2020 4:27 pm

Re: Tristesa per no tenir una filla

EntradaAutor: Atzucac » ds. jul. 18, 2020 2:48 pm

Hola bonica,

Poc puc aportar però necessito escriure't per dir-te que no t'has de justificar, ni crec que siguin prejudicis, és la teva il-lusió i t'aplaudeixo per obrir-te i expressar els teus sentiments.

Jo ni estic en aquest punt (estic buscant embaràs) però em sembla súper humà tot el que dius i això de "buscar la nena" és un clàssic, no et sentis estranya perquè això passa a les millors famílies ;-) i sinó mira tots aquests vídeos de youtube amb famílies americanes que després de tenir dos, tres o quatre fills varons acaben adoptant una nena. Jo mateixa conec uns quants exemples de famílies que van tenir quatre fills buscant la nena. Vaja, que és normal, busques potser, com una sensibilitat més propera, com un lligam més profund, no ho sé, ja dic que jo no ho he pogut viure però força amigues m'ho han expressat i entenc que hi hagi un cert dol que s'ha de fer (o seguir lluitant, es clar). En tot cas, no et sentis malament, o culpable, acabis prenent la decisió que sigui, el que sí que et demanaria és que miris de viure-ho amb el millor humor i la millor energia possible perquè al final les coses més importants estan totalment fora del nostre control.

Només volia afegir que respecte l'adopció nacional jo sí em vaig informar l'any passat i calcula tranquilament set anys d'espera (o més). Tot depèn de la teva edat i la de la teva parella però jo calcularia mínim set anys perquè quan vas a la xerrada informativa et diuen d'omplir un document on véns a dir que vols proposar-te com a futura família adoptant i a partir de presentar aquest paper et diuen que calculis 5 anys de silenci absolut fins que et tornen a contactar. Des del moment que et contacten ja pots començar el procés per obtenir l'idoneïtat com a família adoptant (jo calcularia un altre any) i un cop obtinguda, comença l'espera fins que et toqui un fill. Pensa que en tota Catalunya, quan ens vam anar a informar al 2019, hi havia gairebé mil famílies amb idoneïtat esperant adoptar i les xifres de nens adoptables cada any són molt baixes, ara t'ho dic de memòria però com entre 45 i 60 cada any, com a màxim. De fet, com acabes les reunions amb els ànims força baixos perquè les expectatives sonen molt remotes (llunyanes, al menys) acaben les reunions parlant-te de fer de família d'acollida, que sí que en necessiten moltes, pel que em va semblar entendre.

Decideixis el que decideixis, molts ànims i molta sort!

Atzucac
Avatar de l’usuari
gateta10
:: peixet
:: peixet
Entrades: 292
Membre des de: dg. set. 27, 2009 1:58 pm

Re: Tristesa per no tenir una filla

EntradaAutor: gateta10 » dj. oct. 29, 2020 6:09 pm

Hola Copina,
he vist el teu missatge de casualitat cercant altre cosa a google pero sóc habitual del socpetit :)
Em sap greu que et sentis així, no t'has de disculpar pels teus sentiments i pensaments, son d'aquesta manera i només cal agrair per compartir-los.
No tinc fills, espero que això no m'inhabiliti per opinar com m'ha passat en vàries ocasions parlant amb mares. Però bé, puc entendre't i a més, sóc filla hehe.
Sincerament, crec que et serà difícil resoldre la qüestió tota sola i ja portes uns quants anys. Les causes de la teva preferència i decepció no les conec, potser encara ni tu les has descobert, encara que les puguis explicar a un nivell racional (no vols ser la sogra, etc), però darrera d'això, em sembla eh, hi ha quelcom més profund. Potser és més fàcil poder projectar-te en una nena que en un nen, o poder reproduir la relació que vas tenir amb la teva mare, ni idea...Això ho has d'anar descobrint tu i decidiràs acceptar (o no) la maternitat teva tal com és, però et recomanaria que ho puguessis revisar amb un psicoterapeuta. A vegades no podem soles, i en el teu cas, davant el risc de que la teva tristesa es cronifiqui i pugui afectar la dinàmica amb els teus fills o home, el millor que pots fer és demanar ajuda. En fi, que sovint no és fàcil fer un dol, però no li treguis importància, es nota que et fa molt mal.

--> En relació a l'adopció ja que ha sortit el tema...aprofito per reflexionar, ja que veig que encara hi ha concepcions una mica errònies i això sí que em toca d'aprop. Un fill, menys adoptat, no està per completar cap familia ni les expectatives de ningú. És al revés, el protagonista és l'infant, sigui com sigui, qui té dret a tenir una família. Un canvi de visió important, en el qual, les nostres fantasies passen a un últim terme. I per no parlar que tenir preferències de gènere seria complicat de justificar en l'avaluació...<--

Petonets.
Només RA. Ara ovodonació / ADE vivint a l'estranger.

Torna a “De tot una mica”

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 14 visitants

Membre de l'AMIC Control OJD Nielsen Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET

Actualitat ::