Mares que cuiden els seus fills 24h al dia

Per presentar-nos i parlar de tot alló que vulguis..
Martulinga
:: puça
:: puça
Entrades: 30
Membre des de: dt. set. 27, 2011 10:32 pm

Mares que cuiden els seus fills 24h al dia

dv. gen. 18, 2019 12:21 pm

Hola marones!

No sé si ha algú amb un cas com el meu, que actualment estigui en plena ocupació de la cria i cura d'un nen de 19 mesos i d'un germà gran de 7, amb escolarització. Ja fa dies que hi dóno voltes i tinc ganes d'explicar el meu cas. Sóc mare treballadora pel meu compte des de fa un any i "intento" portar la vida laboral amb el dia a dia dels petits. La veritat es que des de la nova maternitat que estic molt més cansada i esgotada que quan treballava assalariada fora de casa. El ritme de l'escola, el dia a dia, no és gens adaptat al ritme familiar, tenint en compte que el gran va a dinar a casa i que l'horari escolar és el que és. Vols arribar a tot arreu i a vegades has de fer mans i mànigues per aconseguir-ho! Són moltes hores que passo amb el petit i ell necessita molt de mi, la meva presència, el tenir-me a prop, el sentir-me, el jugar,... en fi les necessitats que un petitó necessita en aquesta etapa. Algun dia estic exhausta i saturada, tinc al cap mil coses per fer i que voldria fer però no puc, i és aquesta la impotència de voler estar amb ell i cuidar-lo però per altre banda també necessito unes hores per mi. Complicat, s'ha de viure i passar-ho. Amb el primer la meva situació era ben diferent, als 7 mesos va començar la llar i el meu dia a dia era com el de la majoria de marones, a la feina i a les tardes amb ell. Ara el ritme és molt més esgotador, tant que a tingut que parar i posar límits, el gran es queda un parell de dies al menjador i jo puc aprofitar una miqueta més el dia. M'imagino que no sóc la única, segurament hi ha alguna mare o pare, que també es troba igual que jo. Si ho volgues compartir jo estaria encantada, reconforta escoltar dels altres i veure com ho gestionen a casa seva amb els seus nens i el seu temps.

Molt agraïda!

Una abraçada.
crunchi
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1144
Membre des de: dj. ago. 08, 2013 12:51 pm

Re: Mares que cuiden els seus fills 24h al dia

dv. gen. 18, 2019 6:53 pm

Hola, el meu no és el mateix cas que el teu ni de lluny, però t'entenc perfectament.

És curiós, que la maternitat et cambia la vida però sobretot et cambia a tu mateixa. Jo quan vaig parir em vaig convertir en una mare lleona, i no em podia separar ni 10min del meu fill. La meva parella em deia que anava al super amb ell i aixi jo desconectava i descansava i jo m'emprenyava i m'ho prenia com un atac "on anava amb el meu nen?". Ara em fa riure, però ho recordo com algo que era impensable per a mi, separar-me d'ell. Però va ser cap als 4 mesos que vaig necessitar desconectar mentalment. I em vaig apuntar a unes classes, 2 hores a la setmana. Era dur pels meus pits que no estaven acostumats a separar-se del nen, però mentalment era alliberador, tenir temps només per a mi. Ho necessitava.
Després va venir la incorporació a la feina. En part et mors de pena i estava preocupada per la LM però amb els dies tot va anar bé i va ser molt alliberador. Unes hores per desconectar d'ell, per centrar-me en altres temes, per relacionar-me amb gent, per desconectar de la maternitat...
Actualment tinc un dia a la setmana lliure i ell va a l'escola bressol i també es queda al menjador.... i ho agraeixo tant!!! Els primers dies meus lliures aprofitava per posar rentadores, netejar, planxar, etc. Ara també ho faig però sobretot sobretot aprofito per quedar i fer un café amb ls amigues. Una estona que ens passem parlant dels nens, no et pensis, però m'agrada.

Em poso en el teu lloc i em veuria desbordada. Jo només treballo fora pel matí i quan recullo al nen, me'¿)l quedo jo. Hi ha algunes tardes que a mi mateixa se'm fan eternes amb ell, i si el seu pare arriba tard a casa i estic desbordadissima mentalment.... em pujo per les parets!!!! No vull ni imaginar-me com estaria si estigués en el teu lloc amb 2 nens.

Ja veus, no et dono massa optimisme, però et dono comprensió. Ha de ser molt dur. Jo em plantejaria posar el petit a l'escola bressol, si aquest curs no pot ser, l'any vinent. A aquestes edats són agotadors, has d'estar tota l'estona per ell!!! Si poguessis demanar un favor a algun familiar i que un mati es quedés el nen unes horetes.... t'aniria genial per avançar feina.
Es que realment tu també tens una feina pero com la fas desde casa, sembla que no conti, no? Aish....
Que diu la teva parella???

Anims :-()-)
Imatge
Avatar de l’usuari
Anna Maria
:: zebra
:: zebra
Ubicació: Lleida
Entrades: 1770
Membre des de: dv. ago. 03, 2012 5:26 am

Re: Mares que cuiden els seus fills 24h al dia

dl. gen. 21, 2019 9:10 pm

Bones,
aquí una altre mare que treballa des de casa! En el meu cas, jo faig de secretària de l'empresa del meu home i l'ajudo en tasques d'organització i tal. És una empresa petitona, microempresa o no sé com es diu, tot i que ara ha començat un treballador nou i ja sóm quatre en total, comptant el meu home, i a vegades em fa una mica de iu-iu i tot, jeje. No sóc secretària de professió, és a dir, no he estudiat administratiu, sinó que sóc educadora social, però mira, les circumstàncies m'han anat portant cap aquí. Ja des de sempre l'havia ajudat amb els papers, quan era autònom, però a l'haver de muntar la SL doncs el meu sou era una despesa a desgravar i jo cotitzo, perquè abans d'això no treballava, vaig deixar la feina (que sí que era d'educadora) per la baixa per embaràs i ja no hi vaig tornar per tema d'horaris, etc. En el meu cas va anar bé, en aquest sentit, perquè amb els horaris escolars la conciliació d'horaris se'm feia costa amunt.
Bé doncs, jo tinc dos horaris: el "m'ho combino" i el "quan puc", ;-))) Et sona? I sí, és estressant, perquè tot i que puc "anar fent" s'han de fer coses en dates fixes: nòmines, factures, ... i altres papers (cada cop més :-o00m :-o00m :-o00m ) i com que "estic a casa" doncs clar, el meu horari laboral podria ser entre les 9 i les 12:30 i les 15:30 a les 17:00, però comptem també amb la feina de casa, que no cotitza però ocupa temps...
Doncs avui per exemple tocava acabar de fer factures i les he començat a fer a les 6:00 mentre ma fill encara dormia... però encara bé, perquè algun mes m'hi han tocat la 1 de la matinada, jejejej. I així altres feinetes, tinc molta avantatge perquè hi ha molta feina a l'ordinador. Ara, si haig d'imprimir... doncs tinc una carpeta a la pantalla principal de l'ordinador (escriptori) i al matí imprimeixo tot el que he acumulat :content: :content:
Bé, prou de batalletes, que cada feina a casa també deu tenir "lo" seu. Jo, a treballar des de casa, hi veig un gran inconvenient i un gran avantatge, en el meu cas i per la meva circumstància:
Inconvenient: no desconnecto mai de la feina; abans també en tenia de responsabilitat però havia après a desconnectar fora de l'horari laboral. Afegint-hi que sempre estic fent barreja de coses de casa i coses laborals, no sé trobar la manera de marcar-me un horari diferenciat.
Avantatge: Puc estar pel meu fill, a l'hora de les entrades i sortides de l'escola, em munto l'horari que vaig necessitant.
Aquest inconvenient i avantatge no és exclusiu del meu cas, però bé, és el que et puc dir que sento.
Abraçades,
Anna Maria
Imatge
Imatge
Ho vaig escriure: http://relatsencatala.cat/relat/hola-cr ... va/1037584
13-1-15: el millor regal!
Imatge

Al novembre al Club de lectura del SP llegirem L'any de la plaga de Marc Pastor. T'apuntes?
Nicoleta
:: papallona
:: papallona
Entrades: 100
Membre des de: ds. feb. 08, 2014 9:56 pm

Re: Mares que cuiden els seus fills 24h al dia

dt. gen. 22, 2019 11:06 am

Hola!

Que bé que m'ha anat que obrissis aquest fil! Jo tampoc et podré animar gaire em sembla...jejeje. Però compartir també ajuda no?
Jo també treballo des de casa, als matins (en teoria). Però ara tinc la gran sort de tenir els pares jubilats que venen unes hores i es cuiden de la nena. Jo puc portar el nen a escola i treballar una estona, mentre ells estan per la nena. Si un dia no poden, doncs faig el que puc, que sol ser posar-me a treballar quan el meu home arriba al vespre...
Per mi tot això té l'inconvenient de què no desconnectem, com que som a casa sembla que "sempre estem disponibles" si cal fer alguna feina imprevista...i no és així. Hauríem de tenir un horari, però acaba sent una mica de bojos a vegades. A més, sento que el meu entorn no valora la meva feina. És com sei pel fet de fer-la des de casa sempre fos "secundària", o menys important. No em relaciono amb altra gent (almenys no cara a cara),... el món es fa petit. I la feina de casa la vaig fent a batzegades, com puc...
Ara, jo el fet de poder estar més pels nens, de tenir-los a dinar amb mi, de passar la tarda amb la nena i de tenir-la el matí a casa jugant amb els avis, sentir-la riure, que pugi a pintar a la meva falda sempre que vol, mentre jo treballo... no ho canvio per res. Ni per una feina millor ni més ben retribuïda, ni més "ben considerada" socialment.
Quan el meu nen era petit jo treballava fora de casa a jornada reduïda i no tenia ajuda, o sigui que va anar a la llar amb menys de 5 mesos. Ho recordo com una època horrible, molt trista. Al contrari del que diu la companya, per mi no va ser gens alliberador. Ens hi vam acostumar, sí. Però sento que va ser a costa de les seves necessitats més bàsiques i de la meva ànima. Em partia el cor deixar-lo allà en una gandula, amb gent que pràcticament no coneixia, essent un bebè... la lactància se'n va veure afectada i al cap de cop, es va acabar... vull dir que el que és bo per mi no té perquè ser-ho per una altra persona. I viceversa. Has de veure el que és bo per vosaltres. Si necessites una mica de temps per tu, és ben lògic, busca fórmules. Portar-lo a un espai de criança unes hores, un parell de dies a la setmana, fer algun esport tu sola quan el nen pot estar amb el pare, o la iaia o una amiga... no sé. El que et cridi més l'atenció. També estaràs més bé el temps que pugueu estar junts. Si estàs amb ell pensant que voldries estar fent una altra cosa, difícilment ho disfrutaràs.
Sento la parrafada però és un tema que em toca molt, i ja veus que també tinc necessitat de parlar-ne i de compartir, ja que de vegades l'entorn proper no ho comprèn gaire.
Una abraçada mamis.
:camio: <:-<
garota
:: pantera
:: pantera
Entrades: 831
Membre des de: dt. ago. 27, 2013 2:31 pm

Re: Mares que cuiden els seus fills 24h al dia

dj. gen. 24, 2019 1:24 pm

Bones!!!

Jo tinc dos nens, un de 5 anys i mig i un de 20 mesos, i treballo a casa també. Sóc mestra, el meu primer fill als 6 mesos va venir amb mi a l'escola i va ser horrorós. No ens vam acostumar mai, és va posar molt malalt, i dos mesos després, vam decidir el meu marit i jo, que jo estaria a casa. Vaig engegar un projecte des de casa, per tenir una mica de sou, i fins ara que tenim el segon peque i que així segueixi. Va ser la millor elecció de la meva vida. Entenc el. Que dius, hi ha moments que necessites el teu espai, ni que fos poder fer un cafè tranquila.... Xerrar amb gent,.... El meu gran tb va al cole i ve a dinar a casa al migdia, i sí, és una feinada, però saps què!? Que és una etapa com moltes, de la maternitat. Jo tb tinc dies durs, i sí, tb aniria al gimnàs o a llegir al solet... Però no ho puc fer perquè tampoc tinc ningú que es pogués quedar... I mira, d'aquí res els dos seran grans i ja no em necessitaran tant, i intento gaudir molt el moment. Per mi, és un privilègi...! Els conec moltíssim, visc cada descobriment amb ells, els veig créixer dia a dia, no em perdo res,... Per mi, té més coses positives que negatives. Molts ànims i intenta buscar el teu moment si el necessites, estaràs molt millor! Però sigues conscient que estàs fent el millor per ells i com tot això donarà el seu fruit! Ànims i una abraçada!
crunchi
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1144
Membre des de: dj. ago. 08, 2013 12:51 pm

Re: Mares que cuiden els seus fills 24h al dia

dj. gen. 24, 2019 1:34 pm

Volia aclarir que el meu nen va anar a lescola bressol amb 14 mesos i que jo em vaig incorporar a la feina que ell ja tenia 7 mesos. Ho dic perque canvia molt (llogicament) el tema de les edats.... no és el mateix dur un nen a lescola bressol amb 14 mesos que amb 5 mesos.
Dels 7 als 14 mesos, jo me'l quedava pels matins i els meus pares per les tardes, que jo treballava. Era una mica rollo pq quan arribava a casa el nen ja dormia. Per això (entre altres coses) vam fer el canvi.
:ok:
Imatge
Avatar de l’usuari
samsung
:: conillet
:: conillet
Entrades: 371
Membre des de: dg. oct. 28, 2012 9:47 pm

Re: Mares que cuiden els seus fills 24h al dia

dl. gen. 28, 2019 10:35 am

Hola boniques!
Una altra mami que cuida la canalla 24h/dia.
Per logística i sou amb el naixement de la primera filla vam decidir q jo seria a casa i ara amb el segon, igual. En tinc una de 5 anys acabats de fer i un de 3 meses acabats de fer també.
Jo no treballo des de casa però hi estudio. I sí, és molt complicat compaginar els peques i la casa i afegir feina o estudis.
A mi m'encanta la canalla però no negaré per la meva salut mental vaig haver de trobar estones de relació social i estones de solitud. I fins que no em vaig adonar de que ho necessitava, vaig patir. Em desbordava el dia a dia sola amb els peques i sempre a casa.
Trukis q em va anar de perles: cuinar molts àpats 1 dia i deixar-los en tupper a la nevera o congelar (així la resta de dies ja tinc alguna estona deslliurada de cuina). L'altra cosa que em va anar molt bé va ser anar al grup de lactància o tb podria ser un espai de criança o un grup de mares de la zona i fer tribu. És molt terapèutic xerrar, ni que sigui del temps o de qualsevol fotesa, a banda de coses de criança, amb altres mamis i coneixes gent nova. També apuntar-se de voluntaria a associacions o activitats per relacionarte amb altra gent que no tingui res a veure amb la canalla.
Tot això, en el meu cas, em dona energia i m'ajuda agafar les mooooltes hores amb els meus peques amb més ganes i alegria.
Tot això vol temps, és cert. Per a mi, un punt clau és avançar feina quan dorm el peque o quan la gran és al cole. (per exemple : rentadores i rentavaixelles - - >pel meu home; plego roba i la deixo separada per piles de destinatari i quan esgarrapa una estona no més cal posar-la a l'armari. No ho faig de cop pq generalment no em dona temps a fer tot el procés. Compra: envio llista gran per whats al meu home i de tornada fa la compra i la guardo en un plis plas. Banys: la gran a les tardes i el peque quan l'altra no hi és, no es diverteixen tant però és molt més ràpid).
I sobretot, procuro fer intensiu amb la casa al matí i a la tarda agafar una microestoneta per a mi, per a res, per badar o llegir o descansar o el que sigui.. Així la recta final del dia no es presenta tant costa amunt

Sobretot, em repeteixo el mantra que tot són etapes, ara aquesta part de la criança és així però passarà, tot passa, i aquest estrès no durarà eternament.

PD: el 80% de les coses les faig portejant al peque i la resta quan dorm, sinó ni de broma avançaria jajjajaja
I ara la gran ja vol marxar sola a comprar amb el pare o fer encàrrecs i tal i tb baixa el nivell de saturació a casa jijiji

Torna a “De tot una mica”

Membre de l'AMIC Control OJD Nielsen Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET

Actualitat ::