Molt desobedient

[rossetona]

Hola.

Tenim dos nens: un de 4,5 anys i l'altre que encara no en té 2. Doncs bé, el de 4,5 anys sempre havia estat molt bo, fins que va arribar el seu germanet. Li va a temporades i a dies: o és molt bo o bé desobeix. Però ara, no sé per què, igual perquè ja està molt cansat del cole i del casal en aquests moments, porta uns dies inaguantable. Ahir va ser el pitjor dia de la seva vida. Tota la tarda plorant per tot, rondinant per tot, ens va arribar a pegar (no fort, clar), em va insultar... El vam castigar unes quantes vegades. Al principi, el vam intentar redreçar amb bones paraules, fent-li petons, però no hi havia forma humana que es tranquil·litzés. Després, vam començar a treure-li alguna joguina per veure si reaccionava i tampoc. El vam posar de cara a la paret i tampoc. Fins que va acabar al llit. Es va dormir en 2 minuts.

Com li poseu vosaltres límits que funcionin? Perquè jo no entenc com a casa es porta així (i a casa dels meus pares també) i després fora (a classe, al casal, a la casa de la meva sogra, etc) és tan bon nen.

Moltes gràcies.

[bertian]

Rossetona, jo crec que està cansat i també hi fa que a l'estiu solem canviar una mica les rutines.
La meva filla gran que ara té 4 anys també porta uns dies una mica "pesadeta", molt demandant, s'enfada més fàcilment per tot, però jo ho atribueixo a què molts dies no fa migdiada, a l'estiu canvien una mica les coses i ells ho noten!

Límits?, doncs com podem. A mi els càstigs no m'agraden gens, sempre he confiat en què la meva reacció mateixa, el fet que no m'agradi que faci segons què ja hauria de ser suficient, però a vegades no em queda més remei que recórrer a amenaces tipus "si fas això no anirem al parc..." el què a mi no m'agrada gens, però admeto que em funciona... El mateix passa al contrari en positiu, tipus soborns, que tampoc soporto però a vegades no em queda altre "si et portes bé farem tal cosa...". Sé que no estic dient res nou, però el dia a dia és així...

També he de dir que a la meva filla la pots girar ràpid, vull dir que a vegades tot és qüestió de fer-la riure amb alguna tonteria i canvia el xip... Això també ens ha anat molt bé!

[montsecm]

Es molt probable la coincidencia amb el final de curs i casal. En realitat tots tenim ganes de vacances perquè estem molt cansats i això acaba de sortir per algun lloc. Precisament ahir ho comentavem amb un parell de mares del casal que aquests ultims dies estan tots els nens mes irritiables del que és habitual (tenen la mateixa edat, 4,5 anys).
A seguir amb la paciencia sagrada, i esperem que les vacances ens vagin be a tots.
en el meu cas, intento també no tirar massa de castigs, però a vegades és inevitable una estona de racó de pensar que depsres´ve acompanyada d'una xerradeta... Poc a poc va funcionant, però nosaltres hem d'intentar ser ferms en les coses que diem, és a dir, si "amenacem" amb el si no fas allo passarà tal altra cosa, ho hem de complir per assegurar que sigui efectiu a la propera.
Ai mira que és dificil...
Anims i a intentar gaudir de les vacances!