Molts enfdaments, crits, ràbia com ho gestioneu?

[giuliette]

Hola,

Tinc un nen de 3 anys i 4 mesos, el cas es que fins ara hem anat relativament bé, sempre i quant complissim unes pautes (odia vestirse, així que ho faig tant bon punt es lleva k està mig atontat), el cas es que portem uns dies que està de un repel·lent per alucinar...ens parla molt malament, exigint, no hi ha forma de vestirse, ni de anar a fer pipi, per tot monta el pollo, pel carrer no vol caminar de cap manera, vol que el portem a coll i nosaltres li diem que no, pero ja monta el número, acabem arrosegant-lo pel mig del carrer.. en fi, que ja no podem ni anar a comprar, per no dir, la mala llet amb la que una s'aixeca i amb la que torna del cole pq el nen ve com una fiera. Dissabte a la nit, inclús va tornar a tenir un terror nocturn que ens vam espantar força.

Nosaltres intentem dialogar, dirli que no ens agrada etc... pero hi ha cops que es que sol reacciona quan l'amenaces amb algo i veu que vas a complir-ho (del pal, ok, si no vols caminar anirem a la Policia que posa multes als nens de mes de 3 anys que no volen caminar i ho pagarem amb els teus euros), quaan ja veu que anem a complir l'amenaça al final, molt a males, es raja i acaba fent el que fos, pero renegant i tots amb un mal cos...

Hem podeu donar idees de com fer-ho? es una etapa que han de passar? ell no te germanets ni res, i en teoria cap canvi, a l'escola es va adaptar super be i li encanta anar-hi, això li pasa de fa una setmaneta o dues, pero es cada dia i agota.

[Elidé]

L'Ada va tenir una època (llarga) que feia el mateix, va coincidir que vam anar a viure a Suècia i suposo que això també hi va contribuir, però suposo que li tocava per edat. En el seu cas era més difícil gestionar-ho perquè té un retard en el llenguatge important i en aquells moments (4 anys) no entenia les amenaces ni les negociacions. És bona nena però és molt tossuda i té un caràcter molt fort, així que l'hem de marcar sense deixar-ne passar gaires. Nosaltres el que fèiem quan es llençava a terra i muntava l'espectacle era ignorar-la, asseure'ns a una certa distància o continuar caminant si no hi havia cotxes al voltant.
S'ha de tenir molta paciència i hi ha dies que és més difícil que d'altres... No sé exactament com però al final va passar i ara rarament fa numerets, suposo que és qüestió d'anar-ho portant i esperar que passi el temps. Ànims!!!

[charito]

Doncs si et diria que es una etapa... fa un any estavem igual... insuportable per tot per vestirse, esmorçar, sopar, fer pipi!!!! Tot no no i no. El pitjor es que veus que ells ho passen malament i tu acabes esgotat i si perds els nervis pitjor. Suposo que son etapes de creixement en la que se senten insegurs i busquen limits i els han de trobar. Vull dir que si sou ferms i seguiu marcant les mateixes pautes, normes, rutines tot tornara a lloc en unes setmanes.

A mi que m'ha servit... deixarlo q passi la rabieta i acompanyarlo amb abraçades dir-li que l'entenc pero no pot ser i reforçar les actituds positives perque al final et passes el dia enfadat i renyant i el que fan be passa com desapercebut. Vam fer un cartell amb les coses que voliem enfocar i que ell tingues clar que li demanavem: Prendre la llet per esmorçar / vestirse sol / sopar / fer pipi per anar a dormir / rentarse les dents / anar a dormir

Tot coses basiques que pot fer perfectament i a mes li demanavem que fos sol rapid i content ;p o sigui si es vestia despres d'una rabieta no val, aleshores negociem un gomet groc perque ho pot fer millor.

Tot plegat molta paciencia i segur que passa

edito per dir que sopar no es que es mengi tot el sopar sino que segui a taula quan l'aviso sense rebequeries i menjar alguna cosa del que li poso

[eli75]

Es clar que tots els nens tenen epoques... Pero potser si em trobés en aquest cas jo ho consultaria al pediatria, segur que n'ha vist de tots colors I casks pitjors I us podrà orientar o esbrinar d'on li pot venir tots aquests comport aments.

[charito]

Elide hola!!!!! Heu estat a Suecia!! He vist en un altre post que no ha estat el q esperaveu???

[giuletta]

Buff, nosaltres estem igual. Se'ns ha ajuntat l'arribada de la germaneta, l'inici al cole dels grans, el fet de fer-se gran i reafirmar el seu caràcter... Jo també estic buscant solucions. L'altre dia en un altre post parlaven d'una obra de teatre, el Viatge d'en Jan, que sembla que tracta el tema... Potser ens animem i hi anem!!!

Ànims!!!

[jellwill2]

Hola giuliette,

nosaltres som de les conseqüències. Ja té 4 anys i enten perfectament què fa malament i què no. I té clar que hi ha límits, per què els hi hem posat sempre. No li hem permès mai tirar coses que es trenquen a terra, o aigua o menjar, i mai pegar-nos. I jo m'he mostrat empipada i li hem explicat què passa. I clar, amb l'edat hem pogut anar explicant millor i exposant millor què passa si fa certes coses malament. També ajuda que a l'escola treballen els sentiments. Els expliquen com gestionar-los, i entre tots anem fent. Nosaltres si no es porta bé té conseqüències, i quan fa les coses bé és una festa constant. Som molt de reforç positiu, de totes les petites coses en fem una celebració i ho compartim amb l'altre pare. I si es porta malament o veig que va a fer-ho, explicació al canto de que no m'agrada, per què no és divertit, o per què és perillós, o per què ja és gran, etc... i explicar què passarà si ho fa o no ho fa. Per exemple, si no es vol posar el pijama sol (que en sap de sobres però li fa pal), i encara no està prou cansat ni malalt, intento que ho faci, per les bones, parlant, jugant, etc... i si no hi ha manera i es quadra (de vegades intenta posar-se "xulito"), li dic que el que fa és de nen petit, i que si és un nen petit, anirem a comprar bolquers i un xumet. I això sé que l'ofen, se sent gran. I llavors ho mig fa de mala gana, o negocia que ho fem a mitges o l'ajudo en part.

A mi em sembla que a part de paciència, ha de tenir clar que a la vida hi ha conseqüències dels actes, evidentment, a l'alçada de la seva comprensió, adaptades al seu nivell. Sinó, no coneixen els límits i a la vida n'hi ha de límits. I ser conseqüents, si amenaces, s'ha de complir, sinó es perd credibilitat. Jo intento que si amenaço, no sigui gran cosa el que dic, però que sàpiga que ho puc complir, que després m'estovo i no compliria.

A l'escola també es comporta així?

[charito]

D'acord amb tu jellwill!!! De fet alguns dies com a ultim recurs e ra si no et vols vestir tu mateix aniras en pijama... es la teva decisio.... us juro que un dia se n'anava al cole en pijama pero a la porta al final es va fer enrera i es va vestir li fa molta vergonya!

com dius tu explicant i fent-los responsables dels seus actes funciona be

[giuliette]

Moltes gracies a totes per les respostes!!!

Nosaltres vam provar una temporada el cartellet amb gomets pq no havia forma de anar a fer pipi i en una setmana superat. Vamd eixar el cartell. Tot anava com la seda i ara s'ha revolucionat del tot. Ahir vaig fer un altre cartell, pero ara sabeu que hem passa?? que ni hem vol escoltar quan li explico lo que es, i tampoc vol res com a recompensa, diu que no es recorda de res que vulgui :(
No se, avui durant el día ha anat bastant bé, fins l'hora del bany que hem tingut un percal... de por.

Algua hem preguntava si a l'escola tb era així, la resposta es no, a l'escola es porta super bé, ademes li encanta anar-hi.

En fi.. vaig a obrir un altre post pel tema banyera que tb hem porta boja, gracies a totes!!!

[begins]

-

[misspegotty]

Montse, crec q tens tota la raó. A vegades ens pensem q xe deixen de plorar estan adaptats, però la processó va per dins a vegades i ells ni ho saben.
També crec q són fases. El nostre no el portem a l'escola i també té coses d'aquestes. Ells van canviant, investiguen, intenten trobar nous espais, fer coses diferents,... i a vegades això passa per fer coses que als pares ens molesten enormement. I a casa quan comencem un cicle de tocar la moral, ens dura setmanes! I ja us podeu imaginar que si se us fa pesat amb els q van unes hores a l'escola, tenint-lo tot el dia a casa un para boig!!!

Jo crec que intentar canalitzar aquests canvis maduratius cap a coses positives, és la millor sortida. Però, ailas, que complicat que és!! També és veritat que li influeix molt el fet que jo hi ha dies que sóc fora tot el dia, i llavors quan em veu vol cridar l'atenció, i si no pot per les bones, doncs ho fa per les dolentes! Que aquestes sempre funcionen....

No sé si hi ha solucions o no, per passar aquestes fases més ràpid, però és important no defallir i fer-li veure que el que fa està malament i intentar guiar-lo cap a les coses bones. Les maneres de fer-ho són diverses i ja depèn de les ideologies familiars...