POR A FER CACA AL VÀTER I A L'ORINAL

[Axon]

Hola,
El meu fill de 3 anys i mig té por a fer la caca al vàter i a l'orinal... no té problema amb fer el pipi però per fer la caca sempre demana el bolquer... fins fa una setmana li anàvem posant però es van acabar i vam decidir no comprar-ne més...
Des de que no li posem bolquer, s'aguanta la caca i No en fa!
La pediatra ens ha receptat movicol pediàtric que diu que és perquè les caques siguin més toves i no es pugui aguantar la caca però ho fa igual!
Intentem fer-lo seure a l'orinal o al vàter però es posa molt nerviós i s'hi nega rotundament!
Quan el poses al vàter diu " a mi no em surt" i es nega a apretar...
Finalment em va dir que li feia por que el vàter se li emporti el cul...
Realment ho passa molt malament i nosaltres també...
Ahir, ja estàvem desesperats i vaig trobar un bolquer petit (no li vaig ni poder cordar de petit que era!) però al veure'l en nen es va veure salvat i de seguida va fer caca al bolquer...

No sabem què fer, estem treballant perquè deixi de tenir por a l'orinal i al vàter, que vegi com faig caca jo, que no passa res, fent-lo assentar encara que no faci res...
el tema és que NO SABEM QUÈ FER!!! Tornem a posar-li el bolquer? Insistim que ho ha de fer a l'orinal o al vàter? Què és millor que faci caca cada dia encara que sigui al bolquer o que se l'aguanti i no en faci fins que se li escapa a sobre...

A veure si em podeu ajudar... algú de vosalres ha tingut el mateix problema?
Gràcies!

[jllt]

Hola Axon,

L'únic consell que crec que val en aquests casos és calma, paciència i comprensió. El meu cas l'he explicat en altres ocasions: tinc un nen que des dels tres anys fins als quatre i mig (sí, ho llegeixes bé), es va fer la caca a sobre. Res de voler-la fer ni a l'orinal ni al vàter, bàsicament per por. La seva pediatra mai li va donar cap importància. Li arribaria el moment, i li va arribar. La nena ha estat vuit mesos demanant fer caca al bolquer. Ella prenia movicol pediátrico des dels dos anys perquè sempre ha anat molt dura, però al treure-li el bolquer (amb tres anys fets) també tenia por de seure al wc a empènyer i sempre demanava un bolquer. Com que el més important és que facin la caca i ja venia de l'experiència del nen, li vaig comprar bolquers dels baratots i així vam anar fent... fins que un bon dia va decidir fer la caca al vàter.

Per tant, paciència, paciència i paciència. No enfadar-s'hi (tot i que reconec que si la cosa s'allarga arriba a ser desesperant, diga-m'ho a mi...) i ser conscients que això passa en molts més nens dels que et puguis imaginar (però no queda bé dir-ho). I com menys importància li doneu, més ràpid serà ell a seure al vàter per fer-hi també la caca. Temps al temps. I molts ànims!

Edito per recomanar-te que passis per aquest enllaç i vegis que no ets l'única que et trobes en una situació com aquesta:
viewtopic.php?f=21&t=40375

[ada_bcn]

Em sembla que és algo bastant comú. El meu gran com elq ue ha explicat la jtl (ara no e sé el nom), en el seu cas fins els 3,5 va fer caca als bolquers i no li vaig dir a la pediatra pq ja m'havia fotut bronca pq als 2,5 li posava bolquer per fer caca, però és que el meu pasava 3 i 4 dies aguantat-se, amb mal de panxa, plorant i a mi no em donava la gana d'esperar a que decidís fer caca sense bolquer. No se li va escapar mai. Ell no tenia por de seure al wáter tenia por que li caigués el cul. Va començar a fer caca al water de l'escola bressol i llavors ho vam fer a casa, vam aprofitar que vam pasar uns dies a casa els meus pares i allà va fer caca al wáter. Ara té 6 i fer caca és tot un show amb tot un cerimonial, però poc a poc...

[Ponioleta]

Hola
al meu fill li passa exactament el mateix. Fa pipi al WC, no du bolquer mai, ni per dormir, però la caca no la vol fer al vàter, només al bolquer.
Està a punt de fer 4 anys.
A vegades em desespero, em preocupo, no sé per on tirar... No sé si et servirà de consol però no és el primer ni el segon cas de nen (cap nena, segurament deu tenir alguna cosa a veure) d'aquesta edat que li passa el mateix.

Bàsicament el que nosaltres fem és RES. Quan té caca demana bolquer i li posem. Sí que li pregunto si la vol fer al vàter i a vegades parlo amb ell del tema, li comento que els seus amics fan la caca al vàter, que quan la farà... però sense més.
Últimament intentem que segui al vàter una estona. En el seu cas no és por, simplement no apreta ni res. Però bé, alguns dies anem els dos al lavabo, a vegades mirem algun conte o li faig companyia. Li demano que apreti però no ho fa i la caca no surt.

El que em fa por, i per tant intento evitar qualsevol pressió perquè no vull que passi, és que se l'aguanti fins al punt de que deixi de fer caca (un dels casos que et dic passava això i algun cop havien hagut d'anar d'urgències).

Jo confio que és un tema maduratiu i que acabarà fent la caca al vàter. Quan tenia 2 anys i mig, o 3, i portava encara bolquer tothom ens deia de tot i al final en 2 dies va deixar de portar bolquer i cap escape. Doncs potser per la caca necessita més temps.

Axon, jo el que faria suposo que ja ho dedueixes: tornar-li a posar el bolquer. Però no conec el teu fill ni la situació. Ànims

[AnnaGP]

Jo et puc explicar el cas de la meva cunyada amb el meu nebot.
El meu nebot ja no portava bolquer, ja tenía 4 anys, i li costava molt fer caca, sempre caca dura i cada 4 o 5 dies, inclus mes, aixi que imagina quina bola de li feina tant dura, i la feina que tenía despres per treurela.
Doncs despres de ferli proves i mes proves, i sense trobar li res, el tema era psicologic, per al nen, anar a fer caca, era com algo dolent, i no en volia fer mai, apretaba de tal manera per no ferne.
Al final tenien que dir en veu alta a casa seva que anaven a fer caca i lo be que es sentien, perque el nen els escoltes, aixo acompanyat d'uns sobres que li posaven a la llet per facilitarli la "sortida". A mes, se li obligaba a anarhi cada día.
Han pasat dos anys, i encara els hi costa.

[Crisalexi]

No se si has resolt el tema ja, a nosaltres ens va passar, i et diré que cuasi sempre és perquè en un moment donat han anat estrets i els hi ha fet mal, llavors agafen por.
Com més importáncia lid onis potjor será. Encara que et costi, has de fer veure que no passa res, acabará per fer caca per ell mateix, relaxat i ell tb ho fará!!
A nosaltres ens va anar molt bé, les llavors de lli daurat, el mobicol, no deixa de ser un laxant, i li vam donar, però pobret li agafava de cop, i un dia se li va escapar tot, i per ell va ser molt agoixant...
El lli daurat el poses en ramull tota la nit, a l éndemá el coles, veurás que és com una babeta oliosa ( Incolora-insabora ;), li pots afegir aquell liquid oliós un parell de cullerades grosses, al iagurt, el suc de taronja, al bibi...2 cops al dia, fins que comenci a fer caca ell sol, i llavors passa a un cop al dia. És sa, i natural, res de químics, i el seu estomac no s´acostuma, al no ser laxant, només ajuda a que la caca sigui toba, no dura.

Sort!!!

[bertian]

Ponioleta, sí que hi ha nenes que els passa: la meva filla!!!! ara farà 3 anys, els pipís perfecte!! la caca només al bolquer!!
No em sap explicar perquè no la vol fer a l'orinal o al WC, em diu que ja ho farà un altre dia!
També he optat per la paciència perquè quan he insistit que ho fes a l'orinal només he aconseguit restrenyiment, i el més important per mi és que estigui bé i faci caca, sigui on sigui!
Ara començarà al cole, jo tinc confiança en què el fet de veure altres nens fent caca al WC l'animi a fer-ho ella. Ella no ha anat a la guarderia i per tant serà una novetat total!

[LONDONER]

Acabo de trobar aquest post que em va com anell al dit...La nostra filla té prop de 4,5. Mai, mai, ha fet caca a l'orinal ni al WC. Ella demana el bolquer i la fem...pero encara més. Des de que es "conscient" d'aquest "problema" o "diferència", ni tant sols ho fa amb el seu pare o la seva mare. Es a dir, nomes fa caca al bolquer i amb nosaltres. Preocupats com estavem pel tema, ho vem comentar amb l'infermera i amb la pediatra del CAP i ens va derivar al CDIAP. Em tingut unes primeres entrevistes, i si la cosa no canvia, a l'octubre, despres d'una any de la primera entrevista amb la psicologa del CDIAP, començarem una serie de 8 sessions...a més veient el temps d'espera del CDIAP, ens vem posar també en mans d'una psicologa privada per coneixer la seva opinio. El diagnostic de totes dues molt sorpenent. La nostra filla te una dependència emocial als pares molt gran (ja ho vaig comentar en algun post)...
No estic gaire d'acord amb aquest diagnostic. Ells ho argumenten amb el fet de que necessita que estigui al seu costat per dormir-se i de que li agrada molt la companyia d'adults...jo ho trobo una tonteria, aixi que ja ho podeu imaginar com encaro aquestes sessions amb el CDIAP. No obstant hi aniré, perque no em pugui mai retreure a mi mateixa no haver-ho intentat. Un altre diagnostic es que la nena té un gran de desenvolupament intelectual inferior a la seva edad...la nena llegeix i escriu des de que te 4 anys, parla perfectament des de que en te 1,5 i coneix totes les lletres i numeros en catala, castella i angles des dels 2...

En fi, que el que crec que es una simple "fobia", com qui te por als avions, als ascensors o les multituts s'esta convertint en una tortura per la nostra familia per diagnostics que fan "especialistes" amb nomes 1 hora de parlar amb la nena.

Avui estic contenta. La petita ha anat amb els seus padrins a passar 3 dies a fora. I ha demant el bolquer i ha fet caca...un gran avanç per ella, que em viscut amb molta naturalitat, pero també amb molta alegria. Estic segura de que algun dia ens sorprendra amb un pas endavant..

Nomes volia explicar-vos la nostra experiencia...es un tema que ens amoina i ens preocupa, pero em deicidit que no condicionarà mes la nostra vida...

[bertian]

Ostres Londoner, em sembla un diagnòstic un tant agosarat!!!!! això de la dependència emocional a vosaltres o bé poca maduresa em sembla molt exagerat!!!
Jo, a risc de semblar mala mare, no em preocupo massa pel tema, algun dia deixarà de fer-ho, algun dia ella demanarà de fer-ho al WC o hi anirà soleta... La qüestió és que no es produeixi retranyiment perquè això no és saludable, però pel què fa a adquirir l'hàbit, ja ho farà!
Jo he descobert que és un tema molt comú i que hi ha molts nens que els hi passa, així que tot entra dins la normalitat!

[LONDONER]

I tant que es agoserat...Jo també he deixat de preocupar-me. Se que arribarà un dia que serà capaç de fer-ho per ella sola...jo mentrestant nomes puc acompanyar-la en aquest camí que ella ha de fer. La resta ja vindrà.

[jllt]

Londoner, al nostre nen li vam treure el bolquer als tres anys justos i fins als quatre i mig (un any i mig) es va estar fent la caca a sobre. La nena ha estat vuit mesos demanant bolquer per fer la caca. Són tots dos nens espaviladíssims, les seves mestres sempre ho han dit. I la seva pediatra mai, mai, mai, va donar importància al fet que els costés tant deixar el bolquer, o no voler fer la caca al WC. I això que com et pots imaginar, la meva desesperació va arribar en alguns moments a punts àlgids... Però un dia hi ha el clic, el canvi de xip, i el que semblava impossible es converteix en el més normal del món. Al contrari del que et van recomanar a tu, la nostra pediatra fins i tot un dia em va dir: "saps per què tarden tant a fer la caca al wc? perquè són molt més espavilats del que et penses." I així hi va treure tot el ferro. No sóc experta, no sóc professional de la pediatria, sóc mare, i m'atreveixo a dir-te, tal com opines tu, que aquest diagnòstic de la vostra nena ha sigut una mica massa exagerat. ¿Massa depència dels pares, als quatre anys? És alarmant com de ràpid volem que es cremin les etapes ja de tan petits... Després ens queixem que hi ha criatures, nenes sobretot, que als sis i set anys ja estan en pre-adolescència. No m'estranya...

Molts ànims i a relativitzar-ho, que el dia arribarà segur.

[ursulxunxa]

Aquest post em va com anell al dit! Al meu li passa el mateix!
Ja té tres anys ben complerts i tot just aquest estiu hem aconseguit que faci pipí al l'orinal.
Però les caques encara les fa al bolquer. Espera al vespre que li posem el bolquer per a anar a dormir i aleshores fa la caca.

Un truc que ens està funcionant prou bé en aquest procés (a part de la paciència) és donar-li premis per a cada progrés.
El fet de saber que li comprarem una coseta que li fa il.lusió el motiva molt.

Em sembla que amb paciència i insistència hi haurà un dia que decidirà canviar de xip i fer la caca a l'orinal.